Ja som a la primavera, una primavera que ens omple de ganes de fer música, compartint-la amb totes i tots vosaltres, perquè sense gaudir-la plegats res no tindria sentit.

Com les flors que en aquest temps es comencen a obrir, també l’orquestra obre amb cadascun dels seus concerts i activitats una flor musical. Com elles, cada flor és diferent, amb una fragància particular, i destinada a una sensibilitat.

Us convidem doncs a gaudir d’aquest jardí dels sons, a trobar la vostra flor i a deixar-vos envoltar per la música de la vostra orquestra. Us esperem!

• Vostè que coneix i ha tocat amb moltíssimes orquestres, què creu que distingeix o diferencia la Julià Carbonell de la resta de formacions musicals?

Crec que aquesta orquestra té un ambient molt amable, potser donat perquè és una formació amb gent del territori majoritàriament i que fa anys que treballen amb l’objectiu comú de fer bona música i portar-la a les terres de Lleida. A més, és una orquestra que conserva la il·lusió de fer música plegats.

• L’OJC té com un dels seus objectius principals fer arribar la música simfònica i de cambra a totes les poblacions de Lleida (ja siguin capitals o petits nuclis rurals) i a totes les capes de la societat. Com valora vostè aquesta iniciativa?

Em sembla una tasca necessària fer arribar la música a tots els racons i nivells de Lleida. De fet, diria que és un dels seus trets fundacionals i que ha complert sempre. 

• Com veu el panorama musical post pandèmia? Què creu que n’hem après i quines conclusions en podem extreure?

Crec que el públic que estima la música s’ha adonat de l’important que és per a ells i la tornada als concerts s’ha fet amb molt entusiasme i respecte. Crec que també s’ha valorat més el músic de casa.

• Vostè, que està considerat com un dels músics més integrals del nostre país, amb quina de les seves múltiples vessants es quedaria (compositor, intèrpret, pedagog…)?

De fet no sabria triar-ne només una. La pedagogia m’ha vingut més de gran, però la interpretació i la composició sempre m’han anat a l’hora. Crec que a més, s’han retro alimentat contínuament; penso que compondre m’ha fet millor intèrpret (per una visió més general de la música) i ser intèrpret m’ha fet ser el compositor que sóc, pendent de la comunicació que s’estableix entre escenari i públic, de la mateixa manera que quan toco. 

• De les seves diverses col·laboracions amb l’OJC, tant en l’àmbit com a compositor o com a intèrpret, quina en destacaria?

En recordo dues de molt importants per a mi. Una, els concerts que vaig fer estrenant-me amb el segon concert de Ratxmàninov i, l’altra, van ser els concerts que vam fer amb arranjaments meus de tangos, que van obtenir una resposta fantàstica de l’audiència. 

Aviat sortirà un doble cd per a Sony amb la meva òpera «Alba Eterna». També n’he enregistrat un altre de piano (per la tardor) amb obra meva. Estrenaré la cantata «Ve-t’ho aquí» i un Messies que he fet per solistes, cor i orquestra aquesta mateixa primavera… de moment estic força ocupat

Des de la seva creació, ara farà 12 anys, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell ha estat estretament lligada al festival essencial de la música clàssica catalana, el Festival de Pasqua de Cervera.

En aquesta nova edició, l’OJC tornarà a oferir el concert inaugural d’aquest certamen. Serà en el marc increïble del Paranimf de la Universitat de Cervera el proper dissabte, 9 d’abril de 2022, a les 20 hores.

Una de les novetats, és que l’OJC estarà dirigida, per primer cop, per una dona: Gloria Isabel Ramos. Justament, Ramos ha obert molt camí, ja que fou la primera dona en exercir el càrrec de directora titular d’una orquestra a Espanya, al capdavant de l’Orquestra de Còrdova, 2001-2004- amb gran èxit de crítica i públic-, funció que també ha dut a terme al capdavant d’altres formacions a Suïssa.

En aquest concert, l’OJC ens oferirà una panoràmica de la música orquestral catalana dels segles XX i XXI. Cinc compositors: cinc llenguatges i cinc sensibilitats diferents que reflecteixen la personalitat musical de cadascun d’ells. Celebrem el 125è aniversari de Manuel Blancafort i el 100è de Manuel Oltra acompanyats de la música de Joaquim Homs, Jordi Cervelló i una estrena de Jordi Nus, jove compositor nascut a les terres de Lleida i que actualment resideix a Los Angeles.

El Festival de Pasqua de Cervera tindrà lloc del 7 al 16 d’abril de 2022 i està considerat el gran aparador de la música clàssica catalana.

Albert Einstein, un dels físics més famosos de tots els temps, amb una imatge de geni excèntric i autor de la Teoria de la Relativitat fou també violinista?  Malgrat que no tenim enregistraments seus que ens puguin donar una idea clara de la seva interpretació es creu que havia de ser un bon violinista, ja que la seva segona esposa i cosina pròpia, Elsa, es va enamorar d’ell per les seves belles interpretacions de Mozart i no pas per la seva aura com a físic.

La música no fou per ell tan sols un passatemps i el seu propi fill, Hans Albert, relatava  que quan el seu pare se sentia bloquejat en els seus raonaments, sempre tornava a la música i es convertia en el centre de tot el que feia i pensava. La seva esposa Elsa afegia que sovint «anava al seu estudi, tornava, tocava uns acords al piano, apuntava quelcom i tornava al seu estudi» com un fet habitual.

Albert Einstein va estudiar violí i també piano. Però quan descobrí les sonates de Mozart per a violí en quedà fascinat i decidí que l’instrument de corda seria el seu primer instrument. En més d’una ocasió ell mateix havia afirmat que en cas de no haver-se dedicat a la física s’hauria encaminat cap a la música. I de fet, sempre que sortia de vacances, prenia un violí com a part del seu equipatge.

Però no penseu que tan sols tocava el violí «en la intimitat», ja que durant els anys trenta, i una vegada establert als Estats Units, organitzava concerts de música de cambra en la seva casa de Princeton els dimecres a la nit, i sovint acompanyava les cerimònies de la sinagoga amb l’orgue o s’involucrava en concerts benèfics per l’estat d’Israel.

Un dels seus violins, construït pel luthier Oscar Steger i dedicat a ell amb la inscripció: «Fet pel físic més gran del món, el professor Albert Einstein», fou venut l’any 2018 per la casa de subhastes Bonhams per més de cinc-cents mil dòlars. Un instrument curiós que el físic havia regalat al fill del conserge de la Universitat de Princeton.

El director d’orquestra, compositor i contrabaixista d’origen rus Serge Koussevitzky, que després obtingué la nacionalitat americana fou ben conegut pels melòmans especialment pel seu període com a director musical entre els anys 1924 i 1949 de l’Orquestra Simfònica de Boston. Vint-i-cinc anys al capdavant d’una formació que inicià amb ell una de les èpoques més glorioses, convertint-se en una de les millors orquestres americanes.

I fou després d’una de les magnífiques actuacions com a director de la seva orquestra quan una admiradora se li apropà dient-li: “Mestre, interpreta extraordinàriament! Vostè… vostè és, simplement Deu”. I sense saber molt bé si en to humorístic o narcisista, Koussevitzky s’apropà a la senyora contestant-li: “Sí, madame, i cregui que això suposa una gran responsabilitat!

La tradició tibetana utilitzà ossos humans per fabricar instruments musicals? Resulta inversemblant però és cert. Això sí, no servia qualsevol fèretre, sinó que havien de provenir de persones respectables.

Citem-ne dos exemples:

El «Rkang-gling» -una mena de flauta feta amb un fèmur humà- conté un fèmur des del genoll fins a mitja cama, amb una embocadura que sol estar envoltada d’un anell metàl·lic. Aquest instrument sembla subratllar el caràcter espiritual i simbòlic de tocar una part del cos humà i s’utilitzava principalment en rituals funeraris. A més, el Rkang-gling sol estar també acompanyat pel Damaru -un doble tambor petit que està construït amb la part alta del crani humà i que de fet conté no tan sols un crani sinó dos -amb especial cura que siguin d’un home i una dona, per simbolitzar un tot.

Sens dubte ben curiós. I per tots aquells qui vulgueu veure aquests instruments tenim la sort de tenir-ne al Museu de la Música de Barcelona.

Ha col·laborat amb l’Orquestra del Gran teatre del Liceu en més d’una cinquantena de funcions en diferents produccions. També ha tocat amb l’Orquestra de Flautes de Barcelona (dels diferents concerts cal destacar-ne l’actuació dins el grec 98 amb el flautista Pierre Yves Artaud), i amb la  Jove Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya , Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra,  l’Orquestra de Cambra de Vila-seca  i l’Orquestra de Cambra de Granollers.

És flauta solista de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) des de la seva fundació.

Ha actuat com a solista en diferents formacions orquestrals, tals com: Frisk Jeugd Orkest (Holanda), Camerata de Barcelona, Orquestra de cambra de Vila-seca, Orquestra “ Enric Granados” de Lleida i Orquestra de Cambra de Cervera, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) interpretant diferents obres per a Flauta solista (Andante en do major, Concert en re major i Concert en do major per Flauta i Arpa de W.A.Mozart – aquest últim juntament amb l’arpista Teresa Espuny – Concert en sol major de G.Ph.Telemann, Concert  “il Gardelino” i “la Notte d’A.Vivaldi ,Suite un.n 2 de JS.Bach…).

Ha actuat en nombroses actuacions gravades per la majoria d’emissores de ràdio i de televisió del país i a participat en més de quaranta enregistraments discogràfics dels que destaquen “Tanganera” del guitarrista Victor Valls amb qui va realitzar una gira per Síria, Jordània i el Líban dins el festival JAZZ CARABAN 96,  i “PARABÒLIC” amb del grup Josep Soto& Companys, Cd que va ser nominat als premis Grammy del l’any 2003.

El Qüestionari Proust

1. El principal tret del meu caràcter?
   Efusiu.
2. La qualitat que prefereixo en un home?
   L’empatia.
3. La qualitat que prefereixo en una dona?
   L’empatia.
4. Allò que més estimo en els amics?
   La confiança.
5. El meu principal defecte?
   Poca paciència.
6. La meva ocupació preferida?
   La música.
7. El meu somni de benestar?
   Disposar del temps per fer tot el que vulgui.
8. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
   Perdre una persona estimada.
9. Què voldria ser?
   Ja m’agrada ser músic.
10. On desitjaria viure?
    Més a prop del mar.
11. Quin color prefereixo?
    El vermell.
12. Quina flor prefereixo?
    La rosa.
13. Quin ocell prefereixo?
    L’Àliga.
14. Els meus autors preferits en prosa?
    Pol Auster, Jaume Cabré, Ruiz Safón.
15. Els poetes preferits?
    Federico Garcia Lorca, Joan Margarit.
16. Els herois de ficció?
    No en tinc cap.
17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    No en tinc cap.
18. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Mozart, Beethoven.  
19. Els pintors predilectes?
    Magritte, Van Gogh.
20. Els meus herois de la vida real?
    No en tinc cap.
21. Les meves heroïnes històriques?
    No en tinc cap.
22. Els noms que prefereixo?
    Alba, Bruna, Júlia, Èric, Pol.
23. Què detesto més que res?
    L’engany.
24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    La violència, la intolerància.
25. Quin fet militar admiro més?
    Cap.
26. Quina reforma admiro més?
    Totes les  que millorin la vida de les persones.
27. Quins dons naturals voldria tenir?
    M’agradaria ser mes àgil.
28. Com m’agradaria morir?
    Sense patir i sense donar feina.
29. Estat present del meu esperit?
    En Pau.
30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Els que són sense mala intenció .
31. El meu lema?
    “El temps no te pressa”.

ABRIL

• Dilluns 4 – L’OJC a les Aules. ZER Urgellet
• Dissabte 9 (20h) – Festival de Pasqua de Cervera. Cinc veus de la música orquestral catalana. Paranimf de la Universitat de Cervera. Gloria Isabel Ramos, directora
• Dimecres 20 – Un Matí d’Orquestra a Lleida
• Diumenge 24 (19h) – La nostra música. Auditori Enric Granados de Lleida. Gloria Isabel Ramos, directora
• Dimecers 27 – Un Matí d’Orquestra a la Caparrella

MAIG

• Dimecres 4 – Un Matí d’Orquestra a Solsona
• Dilluns 9 – L’OJC a les Aules. ZER Argelaga i ZER Alt Segre
• Dimecres 11 – Un Matí d’Orquestra a Mollerussa
• Diumenge 29 (19h) – Passió Gitana. Cristina Casale, piano. Alfons Reverté, director

En aquestes dates de fred, dubtes i incerteses però també de Festes, esperança i alegria us fem a mans una nova edició de la nostra Publicació Digital, tot fent-vos arribar a tots i totes els millors desitjos de l’Orquestra per al Nou Any.

Arnau Tordera és un artista polifacètic format a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Taller de Músics de Barcelona i llicenciat en Filosofia per la UAB.
 
És cantant, guitarrista i compositor del grup de música moderna «Obeses» amb el qual ha publicat cinc discos, ha estrenat un concert simfònic amb la Banda Municipal de Barcelona i cor a L’Auditori de Barcelona, un concert per a Cobla i cor mixt estrenat al festival «Amb so de cobla», pel qual se li va concedir el Premi Rotllana 2019,  i va compondre i protagonitzar l’òpera-rock «Verdaguer, ombres i maduixes».
 
El 2018 va guanyar el premi «Teresa Rebull» que atorga la Fira Mediterrània al millor projecte de producció musical en cultura popular i tradicional gràcies al projecte «Les cançons seran sempre nostres». És autor de la cantata infantil «La màquina del temps» el projecte conjunt del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya durant l’any 2019, editat en disc i partitura i Premi Josep Anselm Clavé del Cant Coral al millor espectacle del 2019.
 
En el terreny compositiu ha rebut encàrrecs de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, Vespres d’Arnadí, el Cor de Cambra del Palau de la Música o el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados. En aquests moments està immers en el procés de composició de l’òpera comunitària “La Gata Perduda” que s’estrenarà el proper més d’octubre dins de la Temporada operística 22-23 del Gran Teatre del Liceu. Les seves obres s’han interpretat a L’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu o al Palau de la Música Catalana, entre d’altres.
 
Ha col·laborat amb TV3, Rac 1 i Catalunya Ràdio en diversos programes de divulgació musical.

• Què és la música per Arnau Tordera?

Crec que és una de les preguntes més complicades de respondre, especialment per un músic. No tinc una conclusió clara, tot i que dedico bona part del meu temps a trobar-la. Crec, amb això, que la música preserva en si mateixa un enigma, un fet inexplicable, i és justament aquesta singularitat el que ens genera una atracció i un magnetisme fora de tota raó. En aquest sentit, considero que tota la carrera d’un músic, o d’un melòman, pot resumir-se en la tasca contínua de desxifrar un enigma que, com un regal meravellós, no té cap resolució possible.

• Veus barreres o punts d’inspiració entre estils musicals diversos?

Sempre procuro veure oportunitats. És innegable que el món musical està molt fragmentat a partir de les tradicions d’on provenen els gèneres o els estils, per interessos comercials i també, cal recordar-ho, per qüestions de naturalesa classista. Això es manifesta de diverses maneres: auditoris, sales o bars musicals on s’hi programa només un tipus de música, festivals que estan encarats a un gènere concret, emissores que potencien només un determinat estil, etc. Però també en els processos d’aprenentatge de la música, l’academització de la música ha tendit a fragmentar el coneixement posant noms diferents a les mateixes coses per tal d’erigir un decàleg propi per diferenciar-se dels altres. En aquest sentit, mai m’he sentit còmode mantenint-me dins un àmbit musical concret, o potser, dit de manera més encertada, on he trobat el confort ha estat precisament caminant entre aquestes fronteres aparents. El concepte de construir ponts crec que és prou gràfic per explicar-ho.

• Arnau Tordera és compositor, arranjador i intèrpret. En quina d’aquestes modalitats et sents més còmode?

El cert és que per mi no són disciplines independents, sinó que formen part d’una manera de comprendre el fet artístic general. L’artista contemporani gairebé està obligat a dominar el nombre més elevat de ‘pals’ possibles. I no només en el terreny musical, també calen nocions d’edició de fotos, de vídeos, gestió de xarxes, coneixements sobre programació, capacitat d’elaborar un discurs sòlid a les entrevistes i un llarg etcètera. Són peculiaritats del nostre temps que ens poden agradar més o menys però són indispensables per tirar endavant un projecte musical en la contemporaneïtat. Gaudeixo profundament creant, imaginant i elaborant la meva música, que també instrumento jo, atès que ho considero una part essencial de la creació. I la qüestió interpretativa també m’aporta aquest fet inigualable de contacte amb el públic, una experiència única. Per altra banda, també em meravella quan ‘simplement’ soc compositor i són altres músics els qui interpreten les meves partitures. No renunciaria a cap d’aquestes opcions perquè totes m’aporten una vivència de la música exclusiva.

• Els teus estudis de filosofia, t’han ajudat a donar un punt de vista diferent a la teva música o a la teva interpretació?

Sens dubte ha nodrit i fonamentat la meva manera de crear música. Hi ha molts mètodes per crear música, tots vàlids, interessants i de naturaleses ben diverses. En el meu cas he encaminat la meva tècnica compositiva a través d’un mètode que potencia la imaginació, una facultat humana sense límit i que no es veu afectada pel domini tècnic de la disciplina. Per sintetitzar-ho, jo sempre parteixo d’una idea d’experiència estètica, per tant, la gestació primària de l’obra és intel·lectual més que sonora. Idealitzo aquesta idea d’experiència estètica, la treballo i a cultivo en l’abstracció mental, sense límits, i és quan ja ha pres una definició més concreta i precisa que em disposo a traslladar-la al món sensible tot convertint-la en una peça que es pugui escoltar. La primera part de tot aquest procés, aquella que es manifesta en el terreny intel·lectual, la dec a la riquesa filosòfica, la segona part del procés, el fet de transformar la idea en peça musical, l’he cultivat a través de l’aprenentatge de les diverses tècniques compositives.

• Hem d’apropar la música clàssica a les noves generacions o les noves generacions a la música clàssica?

Personalment, penso que hem de potenciar l’educació musical de la societat en tots els seus estrats. Això passa, naturalment, per dignificar l’aprenentatge musical que s’imparteix a les escoles convencionals, que és aquell al qual té accés tothom, però també per exigir als mitjans (generalistes o especialitzats) un rigor incontestable atesa la responsabilitat que com a societat els hi hem cedit. Soc del parer, perquè ho he viscut en la pròpia experiència, que el desenvolupament d’un coneixement musical, d’un gust i d’un criteri, acaben derivant de manera inevitable cap a una inclinació i una capacitat de valorar allò que anomenem ‘música clàssica’, tot i que per descomptat això no exclou altres músiques. Quan parlem de la ‘música clàssica’ estem parlant en termes abstractes perquè aquest concepte, tal com el projectem, no designa res concret. Hem de prendre consciència que ens estem referint, al cap i a la fi, a la pròpia història de la música, al desenvolupament d’aquesta disciplina al llarg dels segles i, sobretot, a aquella música que s’ha anat preservant al llarg de la història, ja sigui pel seu valor musical, per la capacitat d’interpel·lar la societat o per altres qüestions que se m’escapen. Em refereixo al fet que quan interpretem o escoltem aquestes obres el que estem fent és relacionar-nos amb la nostra pròpia història, estem donant un sentit a l’existència col·lectiva de la humanitat. En definitiva, cultivem la societat i la societat valorarà el llegat que la història li ha deixat.

• L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida és un projecte pensat des de i per a les comarques, especialment lleidatanes. Quina visió té del gaudi i de l’oferta cultural a les comarques un artista resident a Osona!

Tirar endavant un projecte d’aquest tipus és una tasca encomiable. Només aquells qui no vivim a la capital del país sabem de primera mà fins a quin extrem s’han anat centralitzant totes les oportunitats que ofereix l’esfera musical. I en això em refereixo, per descomptat, a oportunitats d’àmbit amateur o professional, però també com a públic. Lluitar contra aquesta malaurada circumstància, tot aportant alternatives de qualitat que excel·leixin en els seus propòsits, és un imperatiu moral per tots aquells artistes que no ens hem sotmès a la ‘tirania’ barcelonina. És un gest de resistència que té com a voluntat final la de generar una societat més equitativa, més rica i diversificada. Una societat millor. 

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida us dona la benvinguda al nou any amb el Preludi 22, un programa dedicat a la música de ball simfònica.

Veure programa

La Julià Carbonell impulsa, de nou, un dels seus projectes pedagògics estrella a través del qual dona l’oportunitat de tocar amb l’Orquestra a joves talents lleidatans

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida torna a organitzar un dels seus projectes estrella: l’Acadèmia OJC.

Es tracta d’una important iniciativa pedagògica a través de la qual l’Orquestra dona l’oportunitat a joves talents estudiants de música de compartir formació, actuacions i escenari al costat dels músics professionals de l’OJC.

Aquest projecte està destinat als estudiants vinculats als Centres Musicals de Grau Mitjà de les Terres de Lleida. L’objectiu és facilitar l’aproximació i el contacte amb una orquestra professional a tots aquells que estan assolint ja nivells d’excel·lència i que es plantegen la música d’una manera seriosa i rigorosa o, fins i tot, com una possible opció professional futura.

Els perfils seleccionats de la convocatòria Acadèmia OJC – 2022 pertanyen a aquestes especialitats instrumentals: violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, trompa, trompeta i percussió.

Els alumnes seleccionats participaran en diverses jornades d’assaig i el resultat del treball es podrà escoltar el 30 de gener a l’Auditori de Balaguer i el 6 de febrer a l’Auditori Enric Granados de Lleida.  

S’hi interpretarà la Primera Simfonia de Gustav Mahler, una obra monumental dins del repertori simfònic, en un concert que dirigirà el director titular de la nostra orquestra, Alfons Reverté.

Segons Reverté, “amb l’aposta per l’Acadèmia, l’OJC torna a mostrar el seu doble compromís tant amb el territori com amb el fet de donar oportunitats als joves talents musicals de la zona, per tal que tinguin plataformes professionals on poder créixer i professionalitzar-se”.

Mireu en l’apartat «Propers Concerts» la programació.

Aquest any que es commemoren els cinquanta anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, així com els seixanta anys del seu concert a la Casa Blanca. És un bon moment per explicar alguna anècdota d’aquest referent musical català, que a més va abanderar la fèrria lluita per la pau, la justícia i la llibertat. I malgrat sembli que un músic de la seva talla no podria haver patit mai cap injustícia musical en la seva pròpia pell, no és pas així.

Essent molt jove Pau Casals, va viatjar a Brussel·les amb una carta de recomanació per a François Gevaërt, director del Conservatori de Música de la capital belga. Aquest el derivà a la classe de violoncel, on no fou especialment ben rebut. En aquells temps el Conservatori de Brussel·les era el que tenia més reputació entre els instrumentistes de corda i per ell era tot nou. Després d’haver estat assentat al darrer banc de l’aula on va escoltar alguns dels deixebles del mestre Edouard Jacobs, aquest va dirigir-se a ell amb to burleta, dient “Vous, le petit espagnol, vol tocar alguna cosa?”. I quan Casals s’oferí de manera humil a tocar el que volgués, aquest va replicar tot dient: “Parbleu! Segons sembla aquest petit espanyol ho sap tot. Estem davant algú extraordinari”, mentre els seus deixebles reien i Casals es va posar vermell d’indignació. Acte seguit Jacobs va demanar-li que toqués una de les peces de més dificultat tècnica “Souvenir de Spa”. I encara tingué temps de subratllar-ho dient:  “Ja ho veieu, ho sap tocar tot i amb el primer violoncel que troba”.

El mestre Casals, que ja no podia aguantar més aquella situació, però a la vegada ben segur d’ell mateix, ho interpretà tan bé com sabia. I a mesura que anava tocant s’adonava de la cara de sorpresa dels altres estudiants mentre ell assolia els passatges més endimoniats de manera realment admirable i plens d’expressivitat.. Quan acabà el silenci fou general. Jacobs el feu anar al seu despatx. I una vegada allí li digué: “Contra totes les prescripcions del reglament, li prometo a final de curs el primer premi amb la més alta distinció si vostè entra a treballar a la meva classe”. Però Casals, que havia aguantat estoicament aquell ambient tan negatiu li contestà tot donant una lliçó de modes: “Vostè s’ha burlat de mi i m’ha ridiculitzat davant dels seus deixebles i no vull estar un moment més aquí”.

Una resposta que ja feia intuir el Casals que hem conegut al llarg de la seva història i que sempre ha lluitat pels seus ideals i la dignitat. I sens dubte una gran lliçó.

Ígor Stravinski, gran compositor i emblema de la música avantguardista del segle XX, també dirigia. Però no tothom estava habituat al seu llenguatge i sovint hi havia qui no acceptava de bon grat aquestes obres revolucionàries.

Enric Casals, germà de Pau Casals, explicà que l’Orquestra Pau Casals havia realitzat una sèrie de concerts al Gran Teatre del Liceu i en dos d’aquests el director fou Ígor Stravinski, que presentà un programa monogràfic seu. Si bé era cert que la seva música no deixava indiferents els espectadors, en una ocasió el senyor Vila -primer flauta de l’orquestra-, totalment indignat amb el que havia de tocar i cansat d’aquella música, posà fi al seu assaig. I amb tota la parsimònia possible va posar la seva flauta dins l’estoig, s’aixecà i marxà lentament i en silenci.

El senyor Carles Vidal-Quadras, president de l’orquestra i que estava present a l’assaig es trobà en una d’aquelles situacions on no sabia que fer ni que dir. I totalment pàl·lid, malgrat el seu to de cara sovint era vermellós, es disculpà davant Stravinski, al·legant que el senyor Vila tenia ja una certa edat. Amb un to humorístic i per treure ferro a l’assumpte, el compositor li contestà:

“Estic acostumat a que em deixin orquestres senceres, així que per una sola flauta no passa res!”

El senyor Vidal-Quadras va tornar-se’n mig rient de si mateix, després d’haver patit tant per disculpar una sola flauta.

El compositor català i violinista Eduard Toldrà explicà en una carta al Sr. Manuel Capdevila el que ell definí com “una anècdota innocent”.

“En baixar del tren, tan poc violinista em sentia que vaig abandonar el violí. Quan la locomotora inicià els seus primers esbufecs cap a la frontera, fou quan vaig em vaig recordar del violí. Però ja era tard. Fou necessari donar part del succés al cap de l’estació, i al dia següent el propi cap m’entregà el violí -un Bergonzi-, que retornà condecorat amb un paper groc enganxat on es podia llegir “Portbou-Figueres”. També als violins els agrada córrer aventures. El meu, decididament és un “poca-vergonzi” -tot jugant d’aquesta manera amb el nom del lutier del seu violí, el cèlebre Bergonzi i l’expressió catalana poca-vergonya.

Titulat superior de violí i música de cambra pel Conservatori Superior Municipal de Barcelona sota el mestratge d’Eva Graubin i postgrau al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Corrado Bolsi. Mestre diplomat en especialitat musical per la Universitat de Lleida.

Ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i ha col·laborat amb diverses formacions orquestrals com Camerata XXI de Tarragona, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Ciutat d’Eivissa, GIOrquestra de Girona, entre d’altres.

És membre titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida des de la seva creació el 2002, així com del Quartet Prysma, del Trio Ørfeu i del Col·lecitu ”Free’t”, grup d’improvisació lliure a través del llenguatge del Soundpainting.

És professor de violí al Conservatori Professional i Municipal de Música de Lleida.

El Qüestionari Proust

1. El principal tret del meu caràcter?
   El perfeccionisme, m’agrada fer les coses bé i procuro millorar sempre en tots els aspectes de la meva vida.
2. La qualitat que prefereixo en un home?
   La bondat.
3. La qualitat que prefereixo en una dona?
   La bondat, no entenc que hi hagi d’haver cap distinció entre homes i dones.
4. Allò que més estimo en els amics?
   La lleialtat, compartir les coses bones i no tan bones de la vida.
5. El meu principal defecte?
   La impaciència i la tossuderia, però com deia abans, procuro millorar!
6. La meva ocupació preferida?
   M’agrada el que faig, sobretot començar a treballar una peça nova, ja sigui en orquestra, cambra, sol o amb els alumnes. És molt gratificant viure tot el procés de construcció.
7. El meu somni de benestar?
   Que tots tinguem salut, si és així, es poden gaudir tots els moments.
8. Quina fora la meva pitjor desgràcia?
   Veure patir les persones que estimes.
9. Què voldria ser?
   Em costa imaginar no fer de músic, però admiro les persones que tenen talent com a escriptors.
10. On desitjaria viure?
    Seria interessant viure un temps al Japó, sento molta curiositat pels seus costums i la seva cultura.
11. Quin color prefereixo?
    El blau.
12. Quina flor prefereixo?
    La rosa.
13. Quin ocell prefereixo?
    El pardal, cada cop se’n veuen menys.
14. Els meus autors preferits en prosa?
    Em va impactar molt “Incerta Glòria” de Joan Sales.
15. Els poetes preferits?
    Joan Brossa.
16. Els herois de ficció?
    De petit sempre mirava les aventures a l’espai d’en Buck Rogers.
17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    La protagonista de la sèrie “Homeland” , l’agent Carrie Mathison.
18. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Beethoven, Brahms i Xostakòvitx.
19. Els pintors predilectes?
    Marià Fortuny, Ramon Casas i Salvador Dalí.
20. Els meus herois de la vida real?
    Totes les persones anònimes que dediquen la seva vida a tenir cura d’altres persones.
21. Les meves heroïnes històriques?
    Rosa Parks, l’activista per l’equiparació dels drets civils entre blancs i negres.
22. Els noms que prefereixo?
    Valentina, el nom de la nostra filla.
23. Què detesto més que res?
    Qualsevol forma de violència.
24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    Franco i Hitler.
25. Quin fet militar admiro més?
    Cap ni un.
26. Quina reforma admiro més?
    El dret de les dones a votar.
27. Quins dons naturals voldria tenir?
    Admiro les persones que són hàbils pels treballs artesanals manuals i les que són “manetes”.
28. Com m’agradaria morir?
    Dormint i amb la consciència tranquil·la.
29. Estat present del meu esperit?
    En moviment constant.
30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Els motivats per una necessitat extrema, sempre que no comprometin la integritat física de les persones.
31. El meu lema?
    Viu i deixa viure.

GENER

• Dissabte 8 – Preludi 22. Pavelló Ramon Pasqual d’Alcoletge
• Dilluns 17 – OJC a les Aules. ZER Alta Ribagorça
• Dimecres 19 – Un Matí d’Orquestra a la Caparrella
• Diumenge 30 – Festival de Danses. Teatre Municipal de Balaguer

FEBRER

• Diumenge 6 – La Primera de Mahler – Acadèmia OJC. Auditori Enric Granados de Lleida – AJORNAT A LA TARDOR – COVID
• Dimecres 23 – Un Matí d’Orquestra a Juneda
• Diumenge 27 – Els Vents de l’OJC. Església Parroquial d’Anglesola

MARÇ

• Dimecres 2 – Un Matí d’Orquestra a Balaguer
• Dijous 3 – Els Vents de l’OJC. Auditori E. Granados de Lleida

Aquesta temporada ens permet arribar a una nova efemèride de la nostra Orquestra. L’OJC fa 20 anys! Dues dècades apassionants on satisfaccions, alegries, il·lusions i dificultats ens han acompanyat en aquest objectiu per dotar les Terres de Lleida d’una eina cultural de primer ordre com és una Orquestra Simfònica al servei de tot el territori i de tota la ciutadania, sense excepció.

Les bases estan posades. Ara cal consolidar-la sense fer passos enrere, amb la fermesa i el convenciment que és possible, però a la vegada amb la consciència de que la fragilitat i vulnerabilitat de la cultura sempre estan presents d’una manera amenaçadora.

Només amb la implicació de tothom, els professionals que la integren, públic i institucions de Lleida i de fora de Lleida, el teixit econòmic i social… serà possible seguir en aquest viatge on una major consolidació és necessària per tal de poder perdurar molts anys més.

Mentrestant, donem el tret de sortida a aquesta temporada tan significativa, marcada també pel que esperem que sigui la sortida d’aquesta complexa pandèmia que ens ha tocar viure, fent-nos presents amb excel·lència entre el màxim de col·lectius possibles i amb tots els formats dels que l’Orquestra és capaç, des dels més cambrístics, fins als grans formats simfònics, passant pels projectes socials i educatius.

Que sigui per molts anys!

Director de l’Àrea de Música de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat. També ha excercit de crític operístic. 

A l’OJC hem volgut saber el seu parer respecte a diferents temes relacionats amb la cultura i la música.

• Quins són els objectius de l’àrea de música del departament de Cultura?

Des de l’Àrea de Música de l’ICEC acompanyem les empreses i els professionals del sector de la música, posant a la seva disposició ajuts i eines de finançament, així com oferim, des d’altres àrees, serveis per a la internacionalització, la capacitació empresarial i el desenvolupament de públics. A través de les seves accions, l’ICEC col·labora en la construcció d’un teixit cultural competitiu i de qualitat i fomenta, també, els hàbits de consum i la generació de públics. Les principals línies de suport de l’àrea s’adrecen a l’organització d’activitats de música en viu (festivals, cicles, etc.), al sector discogràfic i a les orquestres i formacions estables.

• Com a coneixedor del dia a dia del món musical al nostre país, com ha afectat al sector la pandèmia i el confinament?

L’afectació de la pandèmia ha estat important arreu del món, tant per l’aturada pràcticament absoluta de moltes activitats durant els períodes de confinament, com a causa de les limitacions que les autoritats sanitàries han posat en marxa un cop es va poder reprendre l’activitat social en general i cultural, en particular. Tot plegat ha tingut un impacte evident en creadors, intèrprets, programadors, empreses, sales i tot el seguit de professionals que, de forma més o menys directa, treballen en el món de la música. Des del departament de Cultura s’ha mantingut des del primer moment una interlocució constant amb els diferents representants del sector cultural per tal de donar resposta a les seves necessitats i alhora transmetre al Procicat les especificitats de les activitats culturals per tal de modular les mesures que s’anaven prenent segons l’evolució de les dades sanitàries.

• Quins aprenentatges podem fer d’aquest període tan convuls?

Encara és aviat per treure’n conclusions definitives, però la pandèmia ens ha obligat a tots plegats a ser més flexibles i reactius per tal de respondre a unes circumstàncies inèdites per a les quals no existia cap manual. La pandèmia també ha suposat un pas important de cara a la digitalització de molts processos que, amb el temps, veurem com s’acaba consolidant.  

• Quin paper han de jugar les orquestres en la vertebració cultural del país?

Les orquestres són un element fonamental de difusió del gran repertori musical de tots els temps, també del repertori català, per tal de fer-lo arribar a tota la societat i enriquir, així la seva experiència vital. I, en un sentit més pragmàtic, les orquestres són també una de les principals vies d’inserció professional de la munió de músics que surten amb una formació excel·lent de les nostres escoles i centres superiors.

• Com veu el paper de les Orquestres en la Catalunya del s XXI? Quin hauria de ser?

Les orquestres són un exemple paradigmàtic de com el treball en equip d’una suma d’individualitats dóna un resultat molt superior a les seves parts per separat. Les orquestres del segle XXI han de ser també un reflex de la diversitat de la societat que les envolta tot mantenint en tot moment el rigor i la màxima qualitat possibles.

• Com valora el projecte global (musical, social, acadèmic…) que impulsa l’OJC?

L’OJC ha desenvolupat un paper de primer nivell en la dinamització de la vida musical a les comarques de Lleida, i més enllà, no només amb l’atractiu de la seva programació, també per la multitud d’activitats que du a terme. Com comentava abans, les orquestres del segle XXI han d’estar connectades amb la societat que les acull, ja no es tracta només de fer bons concerts i prou, i aquest aspecte l’OJC el té incrustat en el seu ADN.

• Quin paper han de tenir les institucions en projectes orquestrals com el nostre?

Les institucions estan per escoltar, acompanyar i donar el màxim suport amb els recursos disponibles a projectes orquestrals rigorosos i de qualitat que ajudin a articular musicalment el territori i que contribueixin a l’enriquiment cultural del país.

• Cal fer una aposta més forta pels projectes musicals que no se concentren al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Moltes línies de subvenció de l’ICEC tenen com a criteri de puntuació la desterritorialització de les activitats, per tal d’afavorir que les activitats musicals s’estenguin per tot el país. Les institucions locals juguen també un paper important en l’impuls d’aquests projectes, però sens dubte encara queda terreny per córrer fins assolir una activitat més equilibrada entre territoris. 

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida és present arreu del territori en diferents formats i amb diversos programes per arribar a tot tipus de públic.

Sens dubte, un dels seus principals atractius radica en l’activitat simfònica, que apropa la música, amb tota la seva amplitud, per diferents indrets del territori lleidatà.

D’aquesta manera, aquest octubre arrenca de nou la temporada simfònica de l’OJC amb “El Concert de Beethoven amb Maya Levy i la 4a de Txaikovski”. Un programa ambiciós on podrem escoltar el Concert per a violí i orquestra, en Re Major, Op. 61 de Beethoven i la Simfonia núm. 4, en fa menor, Op. 36 de Txaikovski.

Les primeres dates seran el 23 d’octubre al Teatre l’Amistat de Mollerussa i el dia següent, 24 d’octubre, a l’Auditori Enric Granados de Lleida. En ambdues cites, l’OJC comptarà amb la gran violinista Maya Levy com a solista convidada d’excepció.

Es calcula que un 10-12 % de la població mundial és esquerrana. No heu pensat mai com pot afectar això a una persona que vulgui iniciar-se a un instrument? Cal realment triar un instrument a partir de la mà que sigui més hàbil? O bé, hi ha instruments per a esquerrans?

Antigament s’obligava als esquerrans a utilitzar la mà dreta, com si això fos un defecte. Des de fa molts anys, tothom elegeix amb quina mà té més destresa per fer les feines habituals, però això no ens afectarà per tocar un instrument. Perquè en el fons no es tracta de tenir una habilitat innata, sinó que aquesta s’ha d’aprendre i per tant, podem fer-ho amb la mà que sigui, o bé amb les dues –en el cas del piano és evident, però també en molts altres. En els ensenyaments musicals, la globalització ha fet que puguem rebre classes de professors d’arreu del món, però fins i tot així, mai es classifica els alumnes en dretans o esquerrans.

Segurament quan assistim a un concert no ens haurem fixat mai en si un instrumentista és dretà o esquerrà. I això per què? Si un dretà recolza el violí amb l’espatlla esquerra i l’arquet amb la mà dreta, semblaria normal que un esquerrà agafés el seu instrument i, per tant, premés les cordes amb la seva mà més hàbil, alhora que passés l’arc amb l’altra oi? Això es podria fer? Si realment l’instrument fos simètric podríem canviar les cordes d’ordre i hauria de funcionar, però no és tan senzill. La construcció dels instruments al llarg del temps està pensada d’una manera concreta. I si bé en el cas de la guitarra sí que és possible, en el cas d’un instrument de corda com el violí, malgrat sembla que és completament simètric no ho és. La barra harmònica està situada més cap a un costat i si canviéssim les cordes d’ordre, aquesta no faria exactament la seva funció. A més, el batedor fa una corba també i no necessàriament aniria bé pels dos costats.

Potser podrem trobar algun instrumentista que a causa d’algun accident hagi hagut de canviar la manera de tocar i fer-ho a l’inrevés –tot i que ja tindria una tècnica adquirida. O podem veure també a Charles Chaplin tocant a l’inrevés a la pel·lícula Buster Keaton, tot i que s’intueix que realment no toca el que veiem exactament. Però en una orquestra no veurem intèrprets tocant amb les cordes i mans canviades. Sinó, a més, xocarien amb els arcs i els instruments. El músic agafa la destresa amb les mans quan cal i se’n surt perfectament. Per tant, si sou dretans o esquerrans, tots podeu aprendre a tocar l’instrument que més us agradi i a gaudir-lo!

És habitual que en una boda s’interpreti una marxa nupcial al principi de la cerimònia. Fins i tot sovint s’escolten dues marxes nupcials: una inicialment i l’altra al final. Sovint escoltarem l’escrita per Mendelssohn –i que forma part de “El somni d’una nit d’estiu”- o bé la de Wagner –que procedeix de la seva òpera “Lohengrin”. Però sabeu d’on prové aquesta tradició i qui la va iniciar?

La primera vegada que es va fer sonar la marxa nupcial de Mendelssohn per entrar i la de Wagner per sortir fou a la boda de la princesa Victoria d’Anglaterra amb el príncep Frederic III de Prússia. I al llarg dels anys s’ha convertit en un fet habitual que sonin aquestes marxes. Tant si se’n toca una com dues.

Sovint durant un concert sorgeix algú entre el públic que desembolica un caramel, amb el lògic sorollet que irrita a gran part de públic. Especialment quan hom té la “virtut” de fer-ho en un moment especialment pianíssim o tranquil, fet que desencadena més d’un retret entre els oients i mirades no precisament complaents. Fins i tot en alguna ocasió la cara de “pocs amics” dels intèrprets ha esdevingut ben evident i ha fet que la persona que tenia el caramel als dits s’aturés. Però no passa sovint que l’intèrpret doni una lliçó de modes a algú del públic.

En una ocasió, un d’aquests sorollets peculiars va sorgir en un recital que duia a terme la soprano italiana Katia Ricciarelli. Acte seguit, aquesta va aturar al pianista acompanyant per dirigir-se a la persona que menjava el caramel tot dient-li: “Si us plau, guardi el caramel pel final. Jo també tinc gana i no estic menjant”.  Sens dubte, una lliçó de que va quedar en la memòria dels qui hi eren presents i una manera educada i productiva per evitar aquesta pràctica tan molesta.

Nascut el 1975 a Llíria (València), comença els estudis musicals a l’edat de 7 anys a la Banda Simfònica Unió Musical d’aquesta ciutat amb Leopoldo Vidal.

Professor superior de trompeta des de l’any 1996, aconsegueix el Premi d’Honor, per unanimitat, al grau superior del Conservatori Superior de Música de València.Complementa la seva formació en nombrosos cursos d’especialització per a trompeta amb figures com José Ortí, Pierre Thibaud, Maurice André, Bernad Soustrot, Bo Nilsson i Hakan Hardenberger. Ha realitzat enregistraments per TVE 1, Canal 9, TV3 i RNE.

Al mateix temps, col·labora amb l’Orquestra Simfònica de València, la Banda Municipal de València, l’Orquestra Simfònica de Castilla i Lleó, l’Orquestra de RTVE, l’Orquestra Nacional d’Espanya, la Banda Municipal de Madrid, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Granada i la Banda Municipal de Sevilla i l’Orquestra de Cadaqués.

Actualment, és professor de trompeta del Conservatori Professional i Municipal de Música de Lleida. Compagina la docència amb la tasca com a trompeta solista de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i realitzant diferents concerts com a solista i en grups de càmera. Col·labora assíduament als diversos festivals i cicles de música per a orgue que es fan arreu de Catalunya. El febrer del 2018, va actuar juntament amb l’organista Miquel González, al Cicle per Orgue que programa el Palau de la Música de València. També imparteix regularment cursos de perfeccionament i master-class.

Membre fundador del Quintet de Metall “Lleida Brass Quintet“, del grup “Sporadik Brass“ i de la Banda Simfònica Unió Musical de Lleida.

El Qüestionari Proust

1. El principal tret del meu caràcter?
   La paciència.
2. La qualitat que prefereixo en un home?
   Lleialtat.
3. La qualitat que prefereixo en una dona?
   Lleialtat.
4. Allò que més estimo en els amics?
   Els amics de veritat, els de tota la vida, sempre els pots tindre al teu costat. Fins i tot, en els pitjors moments.
5. El meu principal defecte?
   Crec que bastants, però em sembla (o això diuen) tinc prou virtuts i això ho compensa.
6. La meva ocupació preferida?
   Les que faig actualment. Professor de Trompeta al Conservatori i intèrpret a diferents formacions, sobretot a l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.
7. El meu somni de benestar?
   Que els meus éssers estimats tinguin molta salut.
8. Quina fora la meva pitjor desgràcia?
   Per desgràcia, n’hi ha moltes, però no tindre salut les supera a totes.
9. Què voldria ser?
   Gràcies a la meva família, soc el que volia ser de petit, és a dir, músic. Però també m’hagués agradat ser esportista d’elit, donat que els esports se’m donaven prou bé. Ara ja no tant, jajajaja.
10. On desitjaria viure?
    M’agrada molt la muntanya i gran part de l’estiu el passo allí, però tindre una caseta o apartament a la platja també estaria bé.
11. Quin color prefereixo?
    Vermell.
12. Quina flor prefereixo?
    Doncs no soc massa de flors, ni de botànica, però a força de regalar-li a la meva dona Orquídies, els hi he agafat un cert “carinyo”. Diuen que regalant una Orquídia, mostres l’estima i admiració que tens per aquella persona.
13. Quin ocell prefereixo?
    Hi ha molts ocells bonics i curiosos, però si he de triar un em quedo amb la majestuositat i bellesa de l’Àguila Imperial. He tingut la sort d’estar en diversos centres ornitològics i presenciar, de ben a prop, el vol d’aquests rapinyaires.
14. Els meus autors preferits en prosa?
    Em sembla que l’única obra en prosa que he llegit ha sigut “La Celestina” i va ser per obligació, com la majoria de nosaltres, jajaja.
15. Els poetes preferits?
    La veritat es que no soc massa de llegir i crec que ho hauria de fer més a sovint. M’agrada Pablo Neruda.
16. Els herois de ficció?
    Quan era petit m’agradaven els dibuixos  d’Oliver i Benji. Qui no els ha vist o ha escoltat parlar d’ells. Em veia reflectit amb l’Oliver, donat que era un noi molt honest i bon amic dels companys.
17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    Com que m’agrada molt Star Wars, no puc agafar un altra que la Princesa Leia Organa.
18. Els meus compositors predilectes?
    Dels clàssics, Mozart i Bach, dels romàntics, Wagner, sense dubte. Però si hi ha un compositor predilecte, per a mi és, Gustav Mahler.
19. Els pintors predilectes?
    Vincent Van Gogh.
20. Els meus herois de la vida real?
    La meva mare i la meva dona. Es mereixen tot el millor.
21. Les meves heroïnes històriques?
    Qualsevol que sense entrar en conflicte, ha pogut canviar i millorar d’alguna manera aquest món tant complicat.
22. Els noms que prefereixo?
    Jordi, Marc, Aitor i el meu, jajaja.
23. Què detesto més que res?
    La falsedat i hipocresia.
24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    Qualsevol tipus de dictadura, sigui l’àmbit que sigui.
25. Quin fet militar admiro més?
    Cap, ja que la majoria acaben en conflicte o guerra. Fes l’amor i no la guerra.
26. Quina reforma admiro més?
    La reforma que ha fet el meu germà a la casa de la meva mare ha sigut impressionant, jajaja. Qualsevol reforma que es faci per millorar el present, benvinguda sigui. Per cert, a veure si fan una reforma ràpid a la factura de la llum, que només beneficia als de sempre.
27. Quins dons naturals voldria tenir?
    M’agradaria molt poder volar com un ocell.
28. Com m’agradaria morir?
    En pau i sense patir.
29. Estat present del meu esperit?
    Poc a poc, recuperant-lo.
30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    La pobresa mundial.
31. El meu lema?
    Porto més de 20 anys a Catalunya i m’agrada molt el lema “Pit i Collons”.

OCTUBRE

• Dimecres 13 – Matí d’Orquestra a Cervera
• Dissabte 23 – Concert OJC amb Maya Levy al Teatre l’Amistat de Mollerussa
• Diumenge 24 – Concert OJC amb Maya Levy a l’Auditori E. Granados de Lleida
• Dilluns 25 – OJC a les Aules – ZER El Jonc (Camarasa i La Ràpita)
• Dimecres 27 – Matí d’Orquestra a Balaguer
• Diumenge 31 – L’OJC als Barris de Lleida – Duo Aleatori als barris del Camp d’Esports i Rufea

NOVEMBRE

• Dimecres 3 – Matí d’Orquestra a Tàrrega
• Diumenge 7 – Concert de Territori – Atrium Ensemble a Arbeca
• Dilluns 8 – OJC a les Aules – ZER El Jonc (Menàrguens) i ZER Argelaga (Vilanova de la Barca)
• Dimecres 10 – Matí d’Orquestra a Solsona
• Diumenge 14 – Concert de Territori – Baix Ensemble a Coll de Nargó
• Dilluns 15 – OJC a les Aules – ZER Plaurcén (El Poal i Sidamon)
• Dissabte 20 – L’OJC als Barris de Lleida – Trio Canyes OJC als barris de Sucs i Raimat
• Diumenge 28 – Concert OJC amb el director convidat Giulio Marazia a l’Auditori E. Granados de Lleida
• Dilluns 29 – OJC a les Aules – ZER Pedrera (L’Espluga Calba i Puiggròs)

DESEMBRE

• Dimecres 1 – Matí d’Orquestra a Lleida (Auditori E. Granados)
• Dissabte 11 – L’OJC als Barris de Lleida – Festino Barroco als barris del Centre Històric i la Mariola
• Diumenge 12 – Concert de Territori – VII Ensemble a Rosselló
• Dimecres 15 – Matí d’Orquestra a Mollerussa

El temps passa ràpidament. Després d’arrencar recentment aquesta publicació digital pròpia de l’OJC ens trobem ara ja entre els dits amb el seu segon número. Durant aquest temps, des de l’OJC, hem començat a executar nous projectes o donat continuïtat a d’altres ja existents, atenent sempre als requeriments sanitaris dictats en cada moment en prevenció de la Covid 19.

Entre aquests projectes nous, trobem el cicle de concerts L’OJC als Centres Cívics de la ciutat de Lleida, rebut amb una gran acollida, o el projecte social Drum Circle, adreçat a col·lectius amb problemes de drogodependències o d’altres addiccions.

Altres activitats ja en marxa, com el cicle L’OJC a les Aules, adreçat als nens i nenes de les escoles rurals, el projecte Un matí de Concert, dirigit a col·lectius de persones amb diversos graus de discapacitat mental o el Festival OJC – Terres de Lleida, amb concerts repartits per tot el territori, han tingut també continuïtat plena durant aquests darrers mesos.

Afegit a tot això iniciem ara un nou projecte: el Festival OJC – Patrimoni. Aquest Festival d’estiu, que vol posar en valor i en diàleg Música i Patrimoni, se centra enguany en el Romànic de la Vall de Boí. Una proposta suggerent i atractiva que us convidem a gaudir!

Llicenciada i Master en gestió d’empreses, amb estudis de grau superior de cant i mitjà de piano. Desenvolupa la seva experiència professional de gestió dins els sector social i el cultural (Gran Teatre del Liceu, Discogràfica Harmonia Mundi, Universitat de Barcelona i Creu Roja) i des de fa 15 anys treballa a L’Auditori on inicialment es va incorporar com a cap de marketing i comunicació.

Al 2007 crea el departament L’Auditori Apropa, en estreta cooperació amb el Servei Educatiu, i des del 2010 l’èxit del projecte evoluciona cap al Programa socioeducatiu Apropa Cultura, fent extensiu el programa a 100 equipaments culturals adherits en l’actualitat. Des de fa 14 anys també coordina projectes específics de participació de col·lectius socials a L’Auditori.

Casada i mare de dos nens. Impulsora de l’escola inclusiva. Amb veritable passió per la música i convençuda del seu gran benefici per a les persones, així com de la importància del treball en equip i la cooperació, dues conviccions que es converteixen en el motor de la seva creativitat empresarial.

Des de la música podem arribar directament a l’ànima de les persones 

Ho sabem quan ens ha passat. És una experiència personal i vital, però que alhora, quan és compartida, ens fa sentir part d’un tot i d’una comunitat. Sentir un concert en directe pot fer-nos despertar emocions i connectar-nos amb nosaltres mateixos. Si a més, ho fem acompanyats, aquesta experiència de comunió és més gran. No cal dir que en un concert massiu de música en directe una part important és l’energia que es desprèn de totes les persones que hi són.

Ara pensem per un un moment en totes les persones que estan en situació de vulnerabilitat. Persones sense llar, persones maltractades, persones en situació de pobresa, amb discapacitat, autisme, que conviuen amb un trastorn de salut mental; persones grans en situació de solitud o dependència. La primera cosa que cal dir és que la gran part d’elles no són responsables d’haver arribat on són, sinó tota la societat, I en conseqüència en correspon a tots nosaltres intentar millorar la vida d’aquestes persones.

Doncs bé, després de 15 anys a Apropa Cultura, hem pogut comprovar els beneficis de l’accés a la cultura per part d’aquests col·lectius. Sovint, comparteixen una malaltia, o una situació i les converses giren al voltant d’això. Quan viuen l’experiència d’un concert, troben altres punts de connexió i gaudi i sobretot alguns d’ells tornen a connectar-se a la vida i a sentir-se part d’una comunitat.

Si des de la cultura podem afavorir tot això, com no ho hauríem de fer? L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida ja porta al seu ADN la sensibilitat territorial i social, i segur que si analitzessin el seu públic seria el més social de totes les orquestres de Catalunya.

Però a més, s’ha sumat a un projecte, “Un matí d’orquestra” que fa un pas més enllà de l’assistència a un concert. Perquè hi ha col·lectius invisibilitzats que, ni per horaris, ni per capacitats, ni per trajectòria, poden anar a un concert dels habituals per gaudir de la música. És llavors quan a través de la pràctica de la música, de tallers específics, podem introduir aquesta connexió des de les seves capacitats. I també a l’escolta de la música d’una forma molt propera com és un grup de cambra de l’OJC que interpreta unes peces a un màxim de 3 metres de cada usuari participant.

I és en aquests moments de gaudi i connexió dels participants que vivim el valor universal de la música. Gràcies a l’OJC per fer possible molts d’aquests moments de descoberta que ens fan a totes més savis i feliços.

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida segueix amb la ferma voluntat d’ampliar la seva activitats per portar la música arreu del territori i també a totes les capes de la societat.

Si en els darrers mesos hem viscut desenes de concerts arreu dels pobles de Lleida en diferents formats, ara l’OJC estrena una nova iniciativa. De la mà del Centre del Romànic de la Vall de Boí i amb l’impuls de la Diputació de Lleida, inicia un nou projecte, lligant música i patrimoni. Es tracta del Festival OJC – Patrimoni.

El Festival, centrat en la temporada d’estiu, comença aquest any amb un cicle de Música de cambra a les esglésies romàniques de la Vall de Boí.

Alfons Reverté, director de l’OJC, destaca que amb aquesta iniciativa es posen de rellevància dos tresors: “El romànic de les nostres terres i la música, interpretada per l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida-OJC, es donen la mà per posar mútuament en relleu aquests dos grans valors culturals”.

El cicle reunirà diferents formacions de músics de l’OJC. Els concerts s’iniciaran el proper 4 de juliol a Barruera amb l’actuació de VII Ensemble. L’11 de juliol, el Quartet Prysma visitarà Durro. Els vents de l’OJC actuaran el 18 de juliol a Taüll. El 25 de juliol serà el torn de Boí amb el Quartet Teixidor. I, finalment, completarà aquest primer cicle, l’Univers Poètic Manuel de Pedrolo que actuaran a Erill La Vall el dia 1 d’agost.

L’aforament és limitat segons la situació de la pandèmia en cada moment i la reserva d’entrades es pot fer a centreromanic.com

El tango va néixer a final del segle XIX, en un moment en què la capital argentina tenia una altíssima taxa d’immigració i es transformava en una gran ciutat?. Aquest nou gènere es desenvolupà principalment en tuguris i, per tant, s’associà ràpidament a ambients de prostíbuls i a una manera de ballar tan propera i seductora com provocadora. Sempre provocador, el tango palesa de manera ben palpable la nostàlgia, la tristesa i l’expressió més visceral dels sentiments, amb un ritme passional i una bellesa sempre sensuals i atractius.

En un principi les classes altes de la societat no acceptaren el tango, però de mica en mica el fenomen anà expandint-se i agafà un auge tan gran que traspassà fronteres. El lloc on s’originà, així com els ambients que l’envoltaven feren que les primeres lletres que acompanyaven aquesta música fossin grolleres i vulgars, però amb el pas del temps aconseguiren evolucionar per cantar a l’amor d’una manera molt més sensual que no pas barroera. La música era interpretada per petits grups instrumentals i no va ser fins aproximadament el 1900 quan s’hi introduí l’instrument estrella i que a la vegada hi dóna un so més característic: el bandoneó. Però heu sentit mai un programa de tangos per una orquestra?

Doncs l’OJC va presentar unes versions simfòniques escrites pel pianista i compositor Albert Guinovart durant el  2015 i de la qual us recomanem un part de la seva suite Valentina’s tango, al costat d’Olvido Lanza –violí- i Marcelo Mercadante al bandoneó. Sens dubte un programa molt atractiu i suggerent, ja que no hi ha un ball o una música més associada a l’amor que el tango. I d’ençà dels seus inicis han estat molts els compositors que s’han deixat seduir per aquests ritmes i els han anat transformant. 

Aquí en podreu escoltar la versió de l’OJC

Escolta’l a Spotify

El compositor rus Igor Stravinski era un apassionat de l’alcohol i en especial del whisky? De fet deia que aquesta beguda alcohòlica feia més per ell que qualsevol medicina i en feia broma dient que el seu nom hauria d’haver estar “Igor Strawhisky”. Tot i que en certa ocasió i quan havia de trobar-se amb el cèlebre pintor Marc Chagall per a una col·laboració, aquesta beguda li va jugar una mala passada, ja que l’excessiva ingesta va fer que quedés adormit, no es despertés i mai s’arribessin a conèixer. 

El cèlebre lutier Antonio Stradivari, ben reconegut per la qualitat del so dels violins que fabricà i que són molt valorats per tots els intèrprets i col·leccionistes, no va construir només violins sinó que també feu violes, violoncels i contrabaixos. Però potser us sorprendrà saber que dels seus tallers sorgiren també altres instruments com arpes, cítares i fins i tot algunes guitarres.

De fet, l’anomenada Stradivarius “Sabionari”, construïda l’any 1679 és actualment l’única guitarra que es pot sentir, gràcies al procés de restauració dut a terme l’any 2011. L’instrument compta a més amb un autògraf del famós guitarrista espanyol Andrés Segòvia a la part posterior de l’instrument, deixant així  palesa la seva admiració i dedicatòria al lutier italià.

Neix a Almassora, Castelló. Va estudiar oboè al Conservatori Superior de Música de València i amplia la seva formació amb el professor Omar Zoboli a Basilea (Suïssa), amb qui s’inicia també en el món de l’oboè barroc. Ha realitzat cursos de perfeccionament amb els professors Lothar Koch, Eduardo Martinez, Thomas Indermuller  i Emanuel Abbhul,

En el món de la música antiga i de la interpretació històrica ha realitzat dos cursos de formació continuada amb Paolo Grazzi a l’ESMUC (cursos 2004 a 2006), i altres cursets d’oboè barroc amb Paul Dombrecht i Alfredo Bernardini.

Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona, amb l’Orquestra de Cambra Catalana, l’Orquestra de Camara de Cervera i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.de Barcelona.

És professora d’ oboè al Conservatori Municipal de Lleida  i membre titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC. 

El Qüestionari Proust

1. El principal tret del meu caràcter?
   Soc molt divertida.
2. La qualitat que prefereixo en un home?
   La noblesa.
3. La qualitat que prefereixo en una dona?
   La mateixa.
4. Allò que més estimo en els amics?
   Que sempre hi són per escoltar i per donar bons consells.
5. El meu principal defecte?
   Molts, soc sagitari i sovint poso la pota, després em ric de mi mateixa. L’important és riure, no?
6. La meva ocupació preferida?
   Formar part de l’orquestra simfònica és tan emotiu!
7. El meu somni de benestar?
   Que tothom pogués treballar en allò que els hi agrada.
8. Quina fora la meva pitjor desgràcia?
   Que faltin els éssers estimats.
9. Què voldria ser?
   Sempre he volgut ser músic.
10. On desitjaria viure?
    A Lleida s’està molt bé, sense metro. Valoro molt  anar a peu a la feina.
11. Quin color prefereixo?
    El groguet.
12. Quina flor prefereixo?
    Les margarides.
13. Quin ocell prefereixo?
    L’oreneta, la puput i el rossinyol de la cançó “Els ocells ja han arribat”.
14. Els meus autors preferits en prosa?
    No soc una gran lectora, ho reconec. Una bona amiga em regala els llibres i jo li regalo concerts, així sempre tenim conversa. Jaume Cabré i Pere Rovira i Haruki Murakami són alguns dels que he llegit últimament.
15. Els poetes preferits?
    Joan Margarit, Martí i Pol.
16. Els herois de ficció?
    No m’agrada la ficció.
17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
18. Els meus compositors predilectes?
    C. Bach , Beethoven , Txaikovski i Dvorák.
19. Els pintors predilectes?
    Edward Hopper.
20. Els meus herois de la vida real?
    Els mestres.
21. Les meves heroïnes històriques?
    Totes les activistes.
22. Els noms que prefereixo?
    Andrea, Adriana, Miquel, Martí, Marina, Júlia, Berta….
23. Què detesto més que res?
    La hipocresia.
24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    Les dictadures.
25. Quin fet militar admiro més?
    Els serveis humanitaris.
26. Quina reforma admiro més?
    Les d’educació, sens dubte.
27. Quins dons naturals voldria tenir?
    Com deia el mestre Manuel Oltra, escoltar la música pels ulls i llegir-la amb l’oïda.
28. Com m’agradaria morir?
    Sense patir.
29. Estat present del meu esperit?
30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Aquells que no fan mal a les persones.
31. El meu lema?
    Tal dia farà un any!

4 Juliol – Festival OJC – Patrimoni. Romànic Vall de Boí
Concert a càrrec del VII Ensemble, format per músics de l’OJC, a l’església de Sant Feliu de Barruera. Obres de Bruch i Beethoven.

11 Juliol  – Festival OJC – Patrimoni. Romànic Vall de Boí
Concert a càrrec del Quartet Prysma, format per músics de l’OJC, a l’església de Nativitat de Durro. Obres de Piazzolla, Cervantes, Villa-Lobos, Bernstein i Márquez.

15 Juliol – Els Vents de l’OJC al XL Festival Internacional de Música de Cervera
Concert a càrrec dels Vents de l’OJC als Patis de la Universitat de Cervera. Obres de Schubert, Françaix i Bird.

17 Juliol – L’OJC als Barris de Lleida
Concert a càrrec del Duet Mateu Soler, format per músics de l’OJC, als centre cívics dels barris de Cappont i Secà de Sant Pere. Obres de Soler i Mozart.

18 Juliol – Festival OJC – Patrimoni. Romànic Vall de Boí
Concert a càrrec dels Vents de l’OJC a l’església de Santa Maria de Taüll. Obres de Schubert, Françaix i Bird.

25 Juliol – Festival OJC – Patrimoni. Romànic Vall de Boí
Concert a càrrec del Quartet Teixidor, format per músics de l’OJC, a l’església de Sant Joan de Boí. Obres de Mozart, Xostakòvitx, Casals i Piazzolla.

31 Juliol – Estiu en Viu. Un vespre a l’Òpera
Concert a càrrec del Quartet Prysma, format per músics de l’OJC, amb Iolanda Dolcet a la Plaça de la Sardana de la Seu Vella de Lleida. Obres de Mozart, Rossini, Bellini, Bizet, Verdi i Puccini.

1 Agost – Festival OJC – Patrimoni. Romànic Vall de Boí
Espectacle poètic i musical Univers Poètic Manuel de Pedrolo, format per músics de l’OJC i Xavi Hidalgo, dient, a l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall. Poemes de Manuel de Pedrolo i música de Mompou i Piaf.

28 Agost – Pop Piano Quartet al Poal
Concert a càrrec del Pop Piano Quartet, format per músics de l’OJC, a la Plaça Felip Rodes del Poal. Obres de Coldplay, The Police, Michael Jackson, entre altres.

Benvolgudes amigues i amics,

En aquests temps tan complicats que estem vivint creiem que una eina cultural tan important com és l’OJC ha de seguir ben viva per tal que tothom segueixi tenint al seu abast una medicina tan essencial per al cos i l’ànima com és la música.

Per aquesta raó, i gràcies al suport de les institucions que recolzen l’OJC, hem engegat enguany el Festival de Música – OJC Terres de Lleida, que ha inclòs ja des del setembre i fins al moment més de 70 activitats musicals, en formats diversos, arreu del territori lleidatà.

Avui us presentem un nou instrument per estar més en contacte amb tots i totes vosaltres, l’Orquestra’t. En ell hi alternarem entrevistes amb personatges rellevants de la vida del país, articles, perfils de persones relacionades amb l’OJC, curiositats, informació de les activitats que fem, etc.

Tot plegat ens permetrà estar encara una mica més a prop de vosaltres per tal de seguir fent pinya amb tota la gran família OJC, en aquests moments en què la comunicació virtual ha agafat una importància molt més rellevant i necessària.

Esperant retrobar-nos ben aviat us deixem doncs amb la nova publicació digital de l’OJC. Gaudiu-la tot coneixent de ben a prop les múltiples facetes de la vostra Orquestra, on excel·lència artística, compromís social i pedagògic van sempre de la mà com a font d’inspiració per dur a terme el nostre objectiu bàsic: estar al servei de tothom i de tot el territori.

Miquel Creus, conegut amb el pseudònim de Miquel Desclot, és un poeta, escriptor i traductor català amb una prolífica trajectòria en el món literari, on també ha escrit sobre música i ha redactat diversos textos per a compositors del país.

Neix a Barcelona un 20 de març de 1952 i es defineix com “un home que creu en la paraula com a fonament de l’ésser humà, justament en una època en què la paraula és objecte d’un menyspreu de dimensions històriques”.

En la seva faceta de traductor, ha anostrat obres clàssiques de Dante, Petrarca (el Cançoner complet), Michelangelo, Shakespeare o Molière, i autors més moderns, com Goethe, Blake, Wordsworth, Müller, Frost, Saba, Cardarelli o Prévert. Paral·lelament, les seves pròpies poesies també han estat traduïdes a diversos idiomes i en la seva àmplia carrera literària ha estat guardonat amb diversos premis, com el Josep Maria de Segarra de traducció teatral, el Premi Crítica Serra d’Or de memòries, i també el de poesia per a infants, el Ciutat de Barcelona de traducció, o el més recent: el Carles Riba de poesia per l’obra “Despertar-me quan no dormo”. 

Miquel Desclot  és un gran apassionat de la música i la poesia. “L’emoció és el veritable combustible de l’ànima, com el menjar és el combustible de la carcassa. Si volem que l’ànima sobrevisqui a tantes pandèmies, més val que l’alimentem bé”, ha destacat en rebre el recent Premi Carles Riba de poesia (en la recent edició de la 70a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Català), després de donar les gràcies al seu fill, també escriptor, que el va encoratjar a presentar el llibre.

Des de l’OJC, hem volgut conèixer-lo una mica més a fons i saber què significa per a ell el món de la música.

• Quin paper creu que pot jugar la música a nivell social i educatiu?

La música, com la poesia, obeeix a una profunda necessitat emocional dels humans (les vam descobrir alhora, cantant, quan no sabíem escriure ni havíem inventat encara cap instrument). Per tant, conrear la música és la millor manera de servir aquesta necessitat primordial; i això és educatiu en la mesura que ens porta més enllà del crit elemental i ens permet, doncs, expressar i provocar emocions molt més fondes i complexes.

• Com creu que hauria de ser l’accés a la cultura i també a la música?

Universal. Accedir a la universitat és més car cada dia, i anar al Liceu queda fora de l’abast d’un escriptor autònom com jo, per exemple. La comercialització extrema de la cultura ens porta a una situació nefasta.

• Quin paper té i creu que ha de tenir la cultura en temps de pandèmia?

El mateix que en temps de pau i tranquil·litat: la cultura ens civilitza, tot i que no ens protegeix de la barbàrie (no oblidem que els nazis ploraven d’emoció amb Beethoven o Wagner, mentre al costat assassinaven els seus veïns sense parpellejar). Vull recordar que “cultura” ve de “cultivar”, i que ens cultivem amb la ciència, amb la història, amb la filosofia, amb l’esport, amb l’artesania, amb la tecnologia, i no tan sols amb les arts. En temps de pandèmia, però, les arts tenen l’avantatge que ens alimenten amb l’emoció, el nodriment de l’ànima. Vivaldi o Handel, Carner o Petrarca, són tan emocionants en temps de pau com en temps de tràngol, però en temps de tràngol estem més assedegats d’emoció que en temps de calma.

• En quina modalitat se sent més còmode? Com a escriptor, traductor, professor, etc.?

Sóc escriptor, i em sento particularment còmode escrivint en vers, tot i que no sóc poeta de doll fàcil i abundós, i que també he escrit força en prosa. La traducció és escriptura, senzillament, tan creativa com qualsevol altra; per tant, si tradueixo el que em ve de gust, m’hi sento tan còmode com escrivint les meves coses. Com a professor, vaig tenir molt bones experiències, que recordo amb goig, però a la ratlla dels quaranta vaig abandonar la universitat per dedicar-me de ple a les lletres: un ha de ser conscient de les pròpies forces i no estirar més el braç que la màniga.

• Quines són les seves obres musicals preferides i els compositors/es preferits?

Aquesta és una pregunta de molt mal respondre en poques paraules. Sóc un melòman omnívor des de la primera joventut: m’he entusiasmat amb la música de Guillaume de Machaut, amb els madrigalistes italians i anglesos, amb Monteverdi, amb Couperin, amb Bach (pare i fill, C. P. E.), i alhora amb Schönberg, Bartók, Stravinsky, Gerhard, Xostakóvitx, Messiaen o Ligeti, per dir-ne uns quants. I tinc una flaca pels quatre grans monstres del classicisme vienès: per la intel·ligència, la vivor i l’humor de Haydn, pel geni dramàtic de Mozart, per la voluntat transcendent de Beethoven, pel lirisme estratosfèric de Schubert. Entre els romàntics, en sentit lax, m’engresquen especialment Schumann, Liszt, Brahms o Mahler. Per no parlar de la música clàssica persa, o índia, o japonesa, o del jazz americà…

Si hagués de triar unes quantes obres per a l’illa deserta, moriria en l’intent, com l’ase de Buridan. Però com que no crec que, pels meus pecats, hagi d’acabar en una illa deserta, m’arrisco a triar-ne una desena llarga que m’agradaria posar a la maleta: les cançons de John Dowland, Il combatimento di Tancredi e Clorinda, La passió segons Sant Mateu, Don Giovanni, La creació, els últims quartets i les últimes sonates per a piano de Beethoven, Viatge d’hivern, el quintet amb clarinet de Brahms, La consagració de la primavera i El castell de Barbablava… Però llavors enyoraria furiosament les simfonies i els quartets de Haydn, les simfonies i els concerts de Beethoven, La flauta màgica i els concerts per a piano de Mozart, les últimes simfonies i els últims quartets de Schubert, els lieder de Schumann, les simfonies de Brahms i les de Mahler, els quartets de Bartók i els de Xostakóvitx, les òperes de Janacek i les de Berg… no acabaria mai! Necessitaria tot un vaixell per poder-me retirar a l’illa deserta. Però com que no me’l puc pagar, renuncio de bon grat a retirar-me en cap desert.

• L’Orquestra Julià Carbonell té una vocació de servei públic per fer arribar la música a tothom, sense limitacions geogràfiques i socials. Aquest ideari costa sovint que sigui entès. Com lligaria aquesta voluntat amb el que es podria entendre com a “alta cultura”?

No hi pot haver “alta cultura” si no té un suport robust a sota. Si els alemanys tenen la Berliner Philharmoniker, la Staatskapelle de Dresden o la Gewandhausorchester de Leipzig, és perquè les ciutats més petites tenen totes una bona orquestra, un bon conservatori i un bon teatre d’òpera, amb un públic fidel de fa un grapat de generacions. El cim d’una piràmide s’aguanta sobre pisos i pisos de pedra resistent. Em costa de pair que algú pugui no entendre la voluntat de l’orquestra Julià Carbonell de contribuir a aixecar els fonaments que algun dia haurien de sostenir una piràmide.

• Quina és la seva valoració cultural i social del paper de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida?

Com acabo de dir, aquesta feina de la vostra orquestra és fonamental per aixecar una cultura que pugui arribar ben amunt. I, a més, em consta que ho fa sense caure en la rutina dels camins fressats. Recordo que ja fa uns anys vaig escriure un article sobre l’audàcia d’un programa de l’orquestra, amb música simfònica anglesa, que ja haurien volgut sentir a Barcelona els melòmans més desperts.

• Què creu que podem extreure a nivell cultural i social d’aquesta pandèmia per a les noves generacions?

M’agradaria que en sortíssim amb una consciència aguda de la fragilitat de la nostra espècie, i amb la humilitat d’acceptar la provisionalitat del nostre pas pel planeta (els dinosaures també es devien creure immortals, oi?). Això ens hauria de fer més respectuosos. Però sóc escèptic, eh? La humanitat, històricament, no ha après dels errors. L’extinció final ens agafarà fent cara d’enze, com si ho veiés.

Pilar Planavila és Musicoterapeuta, professora d’acordió i compositora de cançons infantils. Actualment és professora d’Acordió a l’Institut de Música d’Andorra la Vella, en la seva trajectòria pedagògica inicia Aules d’acordió en diferents Escoles de Música de Catalunya amb l’acordió cromàtic de botons. Més recentment, es forma com a musicoterapeuta i col·labora amb el projecte “Un Matí d’Orquestra” de l’OJC (Lleida), amb el Projecte Social de la Fundació ONCA (Andorra), “Singular” de Música & Alzheimer (Bcn) i “Salut Mental al Picot” (La Seu d’Urgell). Ha compost cançons infantils com Les cançons d’els Minairons i la cantata En Pic Poruc, entre d’altres, i ha format part de diferents grups instrumentals com Accordion in modern, OAS (Orquestra d’Acordions de Sabadell) i pedagògics com Musmusics. Actualment forma part del duet Folk Daura i del grup GuitarBellows: Nuevo Tango & Jazz Manouche.

La Musicoteràpia, què és i quins són els seus beneficis 

Sovint pensem amb Musicoteràpia com el fet d’escoltar unes determinades músiques que ens aportaran benestar, o més concentració, o que milloraran la nostra memòria… Això és en part cert, però l’abast d’aquesta disciplina arriba més enllà, perquè és un procés d’intervenció sistemàtic, i perquè és necessari, si volem que sigui significatiu per la persona, un treball continuat en el temps, no només una sessió aïllada, i sobretot, que s’estableixi una interacció musical entre l’usuari i el musicoterapeuta, per produir canvis que es puguin sostenir a llarg termini. Així doncs podem definir aquesta disciplina com “l’aplicació científica de la música amb una finalitat terapèutica i preventiva per ajudar a restablir i a incrementar la salut física i mental de les persones”.

Per exemple, quan un usuari té dèficit d’atenció i aprèn a concentrar-se dins d’un context musical, aquesta habilitat o capacitat té una aplicació potencial en molts d’altres aspectes de la seva vida. Igualment, quan un usuari allibera emocions al fer o escoltar música, aquestes emocions no només es defineixen en termes musicals, ni la seva alliberació és un procés estrictament musical. Així doncs, una de les premisses bàsiques de la musicoteràpia és que, donat que la música involucra i afecta tantes facetes de l’ésser humà, cada canvi musical que un usuari realitza és indicatiu d’un canvi no musical d’algun tipus.  “El canvi musical en si mateix significa o demostra que un canvi no musical ha ocorregut donada la interdependència de totes les àrees del funcionament humà”. (K.Bruscia,1998)

Quins són aleshores els beneficis d’aquests canvis? Van dirigits a quatre àmbits de la persona, el primer seria l’àmbit físic: com la millora de la motricitat i estar present ara i aquí, el segon l’àmbit cognitiu: promoure l’atenció i la concentració, millorar la memòria i les connexions neuronals, i augmentar la confiança en si mateix i l’autoestima, en tercer lloc l’àmbit emocional: tot el que fa referència al reconeixement, expressió i canalització d’emocions i sentiments, i en quart lloc l’àmbit social: afavorir la iniciativa, posar a la llum com són les relacions que s’estableixen amb d’altres persones i com ens afecten, el nostre rol dins d’un grup, etc. D’aquests beneficis principals se’n deriven d’altres de més específics que s’estableixen atenent a les necessitats de cada persona o grup en particular.

Aquest treball es pot dur a terme en sessions grupals o bé individuals, on el musicoterapeuta aplica diferents tècniques receptives i actives. En les tècniques receptives l’usuari rep la música, no la crea. En les tècniques actives o expressives la persona participa mitjançant l’expressió sonora-corporal a través de dinàmiques d’improvisació musical, diàlegs sonors amb instruments de percussió, dinàmiques vocals, moviment corporal,  dansa, cançó, anàlisi líric de cançons, i creació de melodies i ritmes, etc. En aquestes sessions el pes de la música en directe és clau, el musicoterapeuta i els usuaris toquen conjuntament amb tècniques conduïdes i seqüenciades. El musicoterapeuta treballa amb la veu i amb el seu instrument, que sol ser majoritàriament harmònic, com la guitarra, el piano o l’acordió, encara que en pot utilitzar d’altres, i els usuaris majoritàriament amb instruments de percussió: instruments Orff,  claves, güiros, campanes, tambors, triangles, bongos, djembés, boomwhackers, etc…

Un altre aspecte clau de l’èxit d’aquesta disciplina és el fet de confeccionar la història musical de la persona, i tenir coneixement d’aquelles músiques que li produeixen un cert impacte. Això és útil sobretot en persones afectades d’Alzheimer i Demències, ja que, gràcies a les cançons que tenen una relació directa amb moments positius de la seva vida, s’accedeix a records oblidats, i es recorden lletres de cançons.

Actualment a Catalunya s’està incloent la Musicoteràpia en diferents centres on es treballa en equips interdisciplinaris amb d’altres professionals. Centres de Salut Mental, Centres de Discapacitat intel·lectual, Residències de Gent Gran i Hospitals, entre d’altres. També s’inclou com a suport en els Projectes Socials de diferents Orquestres com l’OJC de les Terres de Lleida, on queda ben palesa la seva missió de posar la Música al servei de les persones.

L’OJC s’encarregarà d’inaugurar oficialment un dels certàmens de música clàssica més importants del país: el Festival de Pasqua que té lloc anualment a Cervera.

Aquest concert d’obertura que farà l’OJC tindrà lloc el dissabte, 27 de març, a les 20 hores al Paranimf de la Universitat de Cervera.

S’hi podran escoltar obres orquestrals dels dos compositors a qui el Festival ret homenatge: Joan Manén i Robert Gerhard. Seran, respectivament, les “Miniatures” i el “Cançoner de Pedrell”.

Segons afirma Alfons Reverté, director de l’OJC, “aquesta és una oportunitat única per escoltar en directe la seva música, copsar de primera mà tota la seva bellesa i comprendre que ha de tenir una presència més continuada als nostres escenaris”.

Per obrir el concert s’interpretaran les “Tres cançons de l’Acàdia” de Moisès Bertran, compositor nascut a Mataró el 1967 i actualment establert a Colòmbia.

El Festival de Pasqua de Cervera tindrà lloc del 27 de març al 4 d’abril i està considerat el gran aparador de la música clàssica catalana.

Un compositor nascut en terres lleidatanes va ser un dels compositors espanyols de música de cambra més notables de la seva generació?

Celestino Vila de Forns, nascut a Bellpuig (Urgell) i que visqué entre 1829-1915, va ser mestre de capella de la catedral d’Osca a partir de 1857 i de la catedral de Granada des del 1877 fins a l’any 1900. El compositor té un ampli corpus d’obres dedicades principalment a la música religiosa, però també cal ressaltar la seva aportació a la música de cambra del segle XIX, que va restar pràcticament oblidada fins que una iniciativa conjunta del Laboratori de Musicologia de la Universitat de Lleida i el Quartet Teixidor -format per membres de l’OJC- va reivindicar aquesta figura oblidada gràcies a la publicació de la partitura -Instituto Complutense de las Ciencias Musicales- i l’enregistrament en cd pel segell Columna Música dels seus dos Quartets amb piano i el seu Quintet amb piano. Segurament Vila de Forns fou el primer compositor espanyol que escriví  per aquesta formació -Violí, viola, violoncel i piano.

Amb un estil clàssic i influenciat per Mozart i potser també per Mendelssohn les obres foren escrites al voltant de 1880 i traspuen lirisme i frescor, tot i que el Quartet en mi menor s’endinsa en una estètica ja romàntica. Les obres denotes un tractament equilibrat entre tots els instruments.

Us deixem l’enllaç de l’enregistrament del seu Quintet perquè el pugueu conèixer. Un projecte del qual l’OJC també en va ser partícip i promotor.

Escolta’l a Spotify

El compositor austríac Hugo Wolf va enviar un dels seus lied a Johannes Brahms per saber-ne la seva opinió i poder així millorar el seu estil.

Li va demanar que posés una creu en els llocs on cregués que hi havia errades o bé podia millorar. Al cap d’un temps el compositor alemany li va retornar la partitura impol·luta amb una nota que deia… “No vull convertir la seva composició en un cementiri”.

El famós director d’orquestra britànic Thomas Beecham tenia sovint un caràcter difícil, amb un mal geni i unes frases plenes d’enginy i ironia.

Després d’un assaig on no va quedar gens content amb el treball realitzat per l’orquestra i on va enfocar tota la seva ira cap a la secció de contrabaixos de la formació que estava dirigint, digué en to irònic:

“La darrera vegada que vaig sentir un soroll semblant va ser quan la meva muller va decidir canviar els mobles de lloc”.

Eduard Boleda neix a Verdú i inicià els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, posteriorment els completà sota el mestratge de Joan Pàmies i Enrique Santiago, amb qui obtingué el títol superior de viola.

Actualment és professor de viola al Conservatori de Lleida i a les Escoles de Música de Tàrrega i de Mollerussa.

És component de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC de la qual n’és el viola solista, i així mateix col·labora amb diferents formacions orquestrals com l’Orquestra de Cambra Catalana, Grupo Enigma de Zaragoza, Orquestra Simfònica de la Coruña, Orquestra de Cambra de l’Empordà, Orquestra de Vila-seca, etc. i en formacions cambrístiques com el Trio Florestan, Quartet Prysma, Grup 3.4, Octet Col·lage, Grup Arpe Diem, etc.

El Qüestionari Proust

1. El principal tret del meu caràcter?
   Alegre.

2. La qualitat que prefereixo en una home?
   Que digui la veritat.

3. La qualitat que prefereixo en una dona?
   També que digui la veritat.

4. Allò que més estimo en els amics?
   L’amistat en sí. Que sàpigues que hi són i que pots confiar en ells.

5. El meu principal defecte?
   Quan no estic alegre tendeixo a estar deprimit, i això m’atabala molt.

6. La meva ocupació preferida?
   Del que faig, el que m’agrada més és fer música amb els amics, també m’agrada molt fer escultures de fang.

7. El meu somni de benestar?
   Estar tranquil, amb bona salut i poder fer una mica de tot, en general sóc una persona eclèctica, m’agrada de tot una mica.

8. Quina seria la meva pitjor desgràcia?
   No ho sé , n’hi pot haver-hi tantes. Qualsevol que comporti un patiment a un ésser estimat.

9. Què voldria ser?
   De petit volia ser futbolista i ara de gran vull ser petit.

10. On desitjaria viure?
    En un lloc tranquil on no hi fes fred, on hi hagués natura i aigua. L’aigua és vida,  però si visqués en aquest lloc no podria viure a Verdú i això també em sabria greu. De fet em considero un privilegiat de viure on visc.

11. Quin color prefereixo?
    El blau. Diuen que si res li escau poseu-li blau.

12. Quina flor prefereixo?
    Les roses, per tot. Es fàcil tenir rosers, fan olor i tenen una càrrega simbòlica important.

13. Quin ocell prefereixo?
    M’agrada molt veure volar els esparvers. Em dona molta pau, ho trobo majestuós i també m’impressiona els vol i les formes que fan els estornells.

14. Els meus autors preferits en prosa?
    Llegeixo bastant, però es una lectura per passar l’estona, m’agraden les novel·les històriques i per això m’agrada Noah Gordon,  aquest any també he llegit tota una col·lecció de Sierra i Fabra.

15. Els poetes preferits?
    M’agraden els poemes visuals de Brossa.

16. Els herois de ficció?
    No he sigut mai d’herois de ficció.

17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    D’heroïnes  tampoc, ara bé, sempre he admirat molt el personatge de Mafalda, impressionant. Pots estar rellegint un còmic de fa 40 anys i està totalment d’actualitat. El que m’agradava molt també era el personatge  Manolito. A casa teníem un llibre que es deia 10 Años con Mafalda i em sembla que me’l sabia de memòria.

18. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Mozart…

19. Els pintors predilectes?
    Goya per la perfecta imperfecció en les pinzellades i en Magí Puig, un cosí meu del qual m’agraden tots els quadres.

20. Els meus herois de la vida real?
    El meu pare, m’ha servit de guia i m’emmirallo molt en ell. Va ser un home del “renaixement”, un savi i un gran treballador.

21. Les meves heroïnes històriques?
    Uf… heroïnes històriques. És complicat tenir referents sense saber a fons la vida, hi ha dones lluitadores, dones que poden ser referents en diferents camps, però em costa pensar en heroïnes.

22. Els noms que prefereixo?
    El dels meus fills, Marc, Flavià i Guillem. De fet m’agraden els nom curts, i sobretot no m’agraden els compostos.

23. Què detesto més que res?
    El pebrot, he he he… Detesto les injustícies. Voldria que tothom a nivell individual i col·lectiu es pogués desenvolupar en llibertat, sabent que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre, però això és molt difícil.

24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    Detesto la gent que es vol imposar per la força i amb violència sobre els altres.

25. Quin fet militar admiro més?
    No ho sé, el fet militar més admirable seria el de la dissolució de tots els militars.

26. Quina reforma admiro més?
    La reforma que tendeix a igualar els drets de les persones.

27. Quins dons naturals voldria tenir?
    M’agradaria volar. Sempre he somiat que volo i tal com he dit anteriorment és el que admiro dels ocells. Tot i que un cop vaig fer parapent i ho vaig passar molt malament.

28. Com m’agradaria morir?
    Sense donar feina i dormint, però ara em preocupa més com m’agradaria viure.

29. Estat present del meu esperit?
    He passat un molt mal inici d’any degut a situacions familiars i a aquesta maleïda pandèmia que ens està afectant a tots, però ara de mica en mica va millorant.

30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Jo tindria indulgència davant de fets motivats per la supervivència.

31. El meu lema?
    No sé si tinc un lema, però el que si tinc clar que el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú.

17 març: Un Matí d’Orquestra a Balaguer
Dos tallers de musicoteràpia amb Pilar Planavila i dos concerts del Quartet Prysma, format per membre de l’OJC. Adreçats al Taller l’Estel i a l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Balaguer.

22 març: OJC a les Aules
Espectacle pedagògic “El viatge d’en Gustav” a l’escola de Sanaüja (ZER La Segarra) i a l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Ramon. Natàlia Crespo, violí i Francisco Ruiz, percussió, membres de l’OJC.

27 març: Festival de Pasqua de Cervera
Concert al Paranimf de la Universitat de Cervera. Obres de Gerhard, Manén i Bertran. Roger Padullés, tenor. Alfons Reverté, director.

28 març: Autors Catalans. Gerhard, Manén i Bertran
Concert al Teatre Armengol de Bellpuig. Obres de Gerhard, Manén i Bertran. Roger Padullés, tenor. Alfons Reverté, director.

7 abril: Un Matí d’Orquestra a Solsona
Dos tallers de musicoteràpia amb Pilar Planavila i dos concert del trio Violinis 3, format per membres de l’OJC. Adreçats a l’Amisol i a la Residència Pere Màrtir Colomés.

10 abril: Drum Circle a Tremp
Sessió de percussió participativa amb el percussionista Pau Gimeno. Adreçat als membres del Projecte Home de Tremp.

11 abril: Orquestra Infantil Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OITLL
Sessió de treball i d’enregistrament de l’OITLL, formada per alumnes d’Escoles de Música de tota la demarcació de Lleida, al Pavelló de Sant Guim de Freixenet, amb el director i pedagog Albert Gumí.

12 abril: OJC a les Aules
Espectacle pedagògic “A3 d’Orquestra” a l’escola de Cervià de les Garrigues (ZER Riu Set) i a l’Escola Albirka d’Arbeca. Núria Caballé, violí, Ramon Aragall, fagot i Julio Gargallo, trompa, membres de l’OJC.

17 abril: Cicle de Cambra als Centres Cívics de Lleida
Dos concerts de Cambra a càrrec del Quartet Amoenus, format per membres de l’OJC.

19 abril: OJC a les Aules
Espectacle pedagògic “El viatge d’en Gustav” a les escoles de Lles i Martinet (ZER Baridà-Batllia). A càrrec de Natàlia Crespo, violí i Francisco Ruiz, percussió, membres de l’OJC.

21 abril: Un Matí d’Orquestra a Lleida
Dos tallers de musicoteràpia amb Pilar Planavila i dos concerts del Pop Piano Quartet, format per membres de l’OJC. Adreçat a l’Associació Ilersis, a l’Associació Aspros i a l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Lleida.

24 abril: Drum Circle a Tremp
Sessió de percussió participativa amb el percussionista Pau Gimeno. Taller adreçat als membres del Projecte Home de Tremp.

1 maig: L’OJC amb Arnau Tomàs
Concert. Lloc a confirmar. Obres de K. Weill i F. Gulda. Arnau Tomàs, violoncel. Alfons Reverté, director.

2 maig: L’OJC amb Arnau Tomàs
Concert a l’Auditori Enric Granados. Obres de K. Weill i F. Gulda. Arnau Tomàs, violoncel. Alfons Reverté, director.