Orquestra’t · 5

Salutació 

Alfons Reverté 

Director titular i artístic de l’OJC

Ja som a la primavera, una primavera que ens omple de ganes de fer música, compartint-la amb totes i tots vosaltres, perquè sense gaudir-la plegats res no tindria sentit.

Com les flors que en aquest temps es comencen a obrir, també l’orquestra obre amb cadascun dels seus concerts i activitats una flor musical. Com elles, cada flor és diferent, amb una fragància particular, i destinada a una sensibilitat.

Us convidem doncs a gaudir d’aquest jardí dels sons, a trobar la vostra flor i a deixar-vos envoltar per la música de la vostra orquestra. Us esperem!

L’entrevista 

Parlem amb Albert Guinovart

El compositor i pianista Albert Guinovart, és hereu d’excepció de l’extraordinari renaixement cultural que amb gran força emergí a la Catalunya de principis del segle XX i que va tenir com a resultat el naixement de nous fonaments estètics, sempre amb una mirada a la gran cultura europea i sense renunciar a les fonts populars ni a la tradició heretada. 
 
La seva prolífica obra comprèn la composició de dues òperes, un ballet, un nombrós catàleg d’obres simfòniques i una no menys important producció de repertori de cambra, sent el piano una constant que l’acompanya des dels inicis de la seva carrera fins avui en dia. Les seves obres han estat estrenades en eminents sales de concert de tot el món per destacats intèrprets, orquestres i directors de reconegut prestigi internacional.
  • Vostè que coneix i ha tocat amb moltíssimes orquestres, què creu que distingeix o diferencia la Julià Carbonell de la resta de formacions musicals?

Crec que aquesta orquestra té un ambient molt amable, potser donat perquè és una formació amb gent del territori majoritàriament i que fa anys que treballen amb l’objectiu comú de fer bona música i portar-la a les terres de Lleida. A més, és una orquestra que conserva la il·lusió de fer música plegats.

  • L’OJC té com un dels seus objectius principals fer arribar la música simfònica i de cambra a totes les poblacions de Lleida (ja siguin capitals o petits nuclis rurals) i a totes les capes de la societat. Com valora vostè aquesta iniciativa?

Em sembla una tasca necessària fer arribar la música a tots els racons i nivells de Lleida. De fet, diria que és un dels seus trets fundacionals i que ha complert sempre. 

  • Com veu el panorama musical post pandèmia? Què creu que n’hem après i quines conclusions en podem extreure?

Crec que el públic que estima la música s’ha adonat de l’important que és per a ells i la tornada als concerts s’ha fet amb molt entusiasme i respecte. Crec que també s’ha valorat més el músic de casa.

  • Vostè, que està considerat com un dels músics més integrals del nostre país, amb quina de les seves múltiples vessants es quedaria (compositor, intèrpret, pedagog…)?

De fet no sabria triar-ne només una. La pedagogia m’ha vingut més de gran, però la interpretació i la composició sempre m’han anat a l’hora. Crec que a més, s’han retro alimentat contínuament; penso que compondre m’ha fet millor intèrpret (per una visió més general de la música) i ser intèrpret m’ha fet ser el compositor que sóc, pendent de la comunicació que s’estableix entre escenari i públic, de la mateixa manera que quan toco. 

  • De les seves diverses col·laboracions amb l’OJC, tant en l’àmbit com a compositor o com a intèrpret, quina en destacaria?

En recordo dues de molt importants per a mi. Una, els concerts que vaig fer estrenant-me amb el segon concert de Ratxmàninov i, l’altra, van ser els concerts que vam fer amb arranjaments meus de tangos, que van obtenir una resposta fantàstica de l’audiència. 

Aviat sortirà un doble cd per a Sony amb la meva òpera «Alba Eterna». També n’he enregistrat un altre de piano (per la tardor) amb obra meva. Estrenaré la cantata «Ve-t’ho aquí» i un Messies que he fet per solistes, cor i orquestra aquesta mateixa primavera… de moment estic força ocupat

Està passant 

L’OJC inaugura el Festival de Pasqua de Cervera amb la direcció de Gloria Isabel Ramos 

Des de la seva creació, ara farà 12 anys, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell ha estat estretament lligada al festival essencial de la música clàssica catalana, el Festival de Pasqua de Cervera.

En aquesta nova edició, l’OJC tornarà a oferir el concert inaugural d’aquest certamen. Serà en el marc increïble del Paranimf de la Universitat de Cervera el proper dissabte, 9 d’abril de 2022, a les 20 hores.

Una de les novetats, és que l’OJC estarà dirigida, per primer cop, per una dona: Gloria Isabel Ramos. Justament, Ramos ha obert molt camí, ja que fou la primera dona en exercir el càrrec de directora titular d’una orquestra a Espanya, al capdavant de l’Orquestra de Còrdova, 2001-2004- amb gran èxit de crítica i públic-, funció que també ha dut a terme al capdavant d’altres formacions a Suïssa.

En aquest concert, l’OJC ens oferirà una panoràmica de la música orquestral catalana dels segles XX i XXI. Cinc compositors: cinc llenguatges i cinc sensibilitats diferents que reflecteixen la personalitat musical de cadascun d’ells. Celebrem el 125è aniversari de Manuel Blancafort i el 100è de Manuel Oltra acompanyats de la música de Joaquim Homs, Jordi Cervelló i una estrena de Jordi Nus, jove compositor nascut a les terres de Lleida i que actualment resideix a Los Angeles.

El Festival de Pasqua de Cervera tindrà lloc del 7 al 16 d’abril de 2022 i està considerat el gran aparador de la música clàssica catalana.

Sabies que… 

Per Santi Riu 

Albert Einstein

Albert Einstein, un dels físics més famosos de tots els temps, amb una imatge de geni excèntric i autor de la Teoria de la Relativitat fou també violinista?  Malgrat que no tenim enregistraments seus que ens puguin donar una idea clara de la seva interpretació es creu que havia de ser un bon violinista, ja que la seva segona esposa i cosina pròpia, Elsa, es va enamorar d’ell per les seves belles interpretacions de Mozart i no pas per la seva aura com a físic.

La música no fou per ell tan sols un passatemps i el seu propi fill, Hans Albert, relatava  que quan el seu pare se sentia bloquejat en els seus raonaments, sempre tornava a la música i es convertia en el centre de tot el que feia i pensava. La seva esposa Elsa afegia que sovint «anava al seu estudi, tornava, tocava uns acords al piano, apuntava quelcom i tornava al seu estudi» com un fet habitual.

Albert Einstein va estudiar violí i també piano. Però quan descobrí les sonates de Mozart per a violí en quedà fascinat i decidí que l’instrument de corda seria el seu primer instrument. En més d’una ocasió ell mateix havia afirmat que en cas de no haver-se dedicat a la física s’hauria encaminat cap a la música. I de fet, sempre que sortia de vacances, prenia un violí com a part del seu equipatge.

Però no penseu que tan sols tocava el violí «en la intimitat», ja que durant els anys trenta, i una vegada establert als Estats Units, organitzava concerts de música de cambra en la seva casa de Princeton els dimecres a la nit, i sovint acompanyava les cerimònies de la sinagoga amb l’orgue o s’involucrava en concerts benèfics per l’estat d’Israel.

Un dels seus violins, construït pel luthier Oscar Steger i dedicat a ell amb la inscripció: «Fet pel físic més gran del món, el professor Albert Einstein», fou venut l’any 2018 per la casa de subhastes Bonhams per més de cinc-cents mil dòlars. Un instrument curiós que el físic havia regalat al fill del conserge de la Universitat de Princeton.

Serge Koussevitzky  

El director d’orquestra, compositor i contrabaixista d’origen rus Serge Koussevitzky, que després obtingué la nacionalitat americana fou ben conegut pels melòmans especialment pel seu període com a director musical entre els anys 1924 i 1949 de l’Orquestra Simfònica de Boston. Vint-i-cinc anys al capdavant d’una formació que inicià amb ell una de les èpoques més glorioses, convertint-se en una de les millors orquestres americanes.

I fou després d’una de les magnífiques actuacions com a director de la seva orquestra quan una admiradora se li apropà dient-li: “Mestre, interpreta extraordinàriament! Vostè… vostè és, simplement Deu”. I sense saber molt bé si en to humorístic o narcisista, Koussevitzky s’apropà a la senyora contestant-li: “Sí, madame, i cregui que això suposa una gran responsabilitat!

Els intruments tibetans 

La tradició tibetana utilitzà ossos humans per fabricar instruments musicals? Resulta inversemblant però és cert. Això sí, no servia qualsevol fèretre, sinó que havien de provenir de persones respectables.

Citem-ne dos exemples:

El «Rkang-gling» -una mena de flauta feta amb un fèmur humà- conté un fèmur des del genoll fins a mitja cama, amb una embocadura que sol estar envoltada d’un anell metàl·lic. Aquest instrument sembla subratllar el caràcter espiritual i simbòlic de tocar una part del cos humà i s’utilitzava principalment en rituals funeraris. A més, el Rkang-gling sol estar també acompanyat pel Damaru -un doble tambor petit que està construït amb la part alta del crani humà i que de fet conté no tan sols un crani sinó dos -amb especial cura que siguin d’un home i una dona, per simbolitzar un tot.

Sens dubte ben curiós. I per tots aquells qui vulgueu veure aquests instruments tenim la sort de tenir-ne al Museu de la Música de Barcelona.

Perfils de l’OJC 

Xesco Grau

Flauta

Ha col·laborat amb l’Orquestra del Gran teatre del Liceu en més d’una cinquantena de funcions en diferents produccions. També ha tocat amb l’Orquestra de Flautes de Barcelona (dels diferents concerts cal destacar-ne l’actuació dins el grec 98 amb el flautista Pierre Yves Artaud), i amb la  Jove Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya , Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra,  l’Orquestra de Cambra de Vila-seca  i l’Orquestra de Cambra de Granollers.

És flauta solista de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) des de la seva fundació.

Ha actuat com a solista en diferents formacions orquestrals, tals com: Frisk Jeugd Orkest (Holanda), Camerata de Barcelona, Orquestra de cambra de Vila-seca, Orquestra “ Enric Granados” de Lleida i Orquestra de Cambra de Cervera, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) interpretant diferents obres per a Flauta solista (Andante en do major, Concert en re major i Concert en do major per Flauta i Arpa de W.A.Mozart – aquest últim juntament amb l’arpista Teresa Espuny – Concert en sol major de G.Ph.Telemann, Concert  “il Gardelino” i “la Notte d’A.Vivaldi ,Suite un.n 2 de JS.Bach…).

Ha actuat en nombroses actuacions gravades per la majoria d’emissores de ràdio i de televisió del país i a participat en més de quaranta enregistraments discogràfics dels que destaquen “Tanganera” del guitarrista Victor Valls amb qui va realitzar una gira per Síria, Jordània i el Líban dins el festival JAZZ CARABAN 96,  i “PARABÒLIC” amb del grup Josep Soto& Companys, Cd que va ser nominat als premis Grammy del l’any 2003.

El Qüestionari Proust

  1. El principal tret del meu caràcter?
    Efusiu.
  2. La qualitat que prefereixo en un home?
    L’empatia.
  3. La qualitat que prefereixo en una dona?
    L’empatia.
  4. Allò que més estimo en els amics?
    La confiança.
  5. El meu principal defecte?
    Poca paciència.
  6. La meva ocupació preferida?
    La música.
  7. El meu somni de benestar?
    Disposar del temps per fer tot el que vulgui.
  8. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
    Perdre una persona estimada.
  9. Què voldria ser?
    Ja m’agrada ser músic.
  10. On desitjaria viure?
    Més a prop del mar.
  11. Quin color prefereixo?
    El vermell.
  12. Quina flor prefereixo?
    La rosa.
  13. Quin ocell prefereixo?
    L’Àliga.
  14. Els meus autors preferits en prosa?
    Pol Auster, Jaume Cabré, Ruiz Safón.
  15. Els poetes preferits?
    Federico Garcia Lorca, Joan Margarit.
  16. Els herois de ficció?
    No en tinc cap.
  17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    No en tinc cap.
  18. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Mozart, Beethoven.  
  19. Els pintors predilectes?
    Magritte, Van Gogh.
  20. Els meus herois de la vida real?
    No en tinc cap.
  21. Les meves heroïnes històriques?
    No en tinc cap.
  22. Els noms que prefereixo?
    Alba, Bruna, Júlia, Èric, Pol.
  23. Què detesto més que res?
    L’engany.
  24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    La violència, la intolerància.
  25. Quin fet militar admiro més?
    Cap.
  26. Quina reforma admiro més?
    Totes les  que millorin la vida de les persones.
  27. Quins dons naturals voldria tenir?
    M’agradaria ser mes àgil.
  28. Com m’agradaria morir?
    Sense patir i sense donar feina.
  29. Estat present del meu esperit?
    En Pau.
  30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Els que són sense mala intenció .
  31. El meu lema?
    “El temps no te pressa”.

Properes activitats de l’OJC 

Abril · Maig 2022 

ABRIL

  • Dilluns 4 – L’OJC a les Aules. ZER Urgellet
  • Dissabte 9 (20h) – Festival de Pasqua de Cervera. Cinc veus de la música orquestral catalana. Paranimf de la Universitat de Cervera. Gloria Isabel Ramos, directora
  • Dimecres 20 – Un Matí d’Orquestra a Lleida
  • Diumenge 24 (19h) – La nostra música. Auditori Enric Granados de Lleida. Gloria Isabel Ramos, directora
  • Dimecers 27 – Un Matí d’Orquestra a la Caparrella

MAIG

  • Dimecres 4 – Un Matí d’Orquestra a Solsona
  • Dilluns 9 – L’OJC a les Aules. ZER Argelaga i ZER Alt Segre
  • Dimecres 11 – Un Matí d’Orquestra a Mollerussa
  • Diumenge 29 (19h) – Passió Gitana. Cristina Casale, piano. Alfons Reverté, director
Comparteix: