1_Orquestra't

Orquestra’t · 1

Salutació 

alfons_reverte_1

Alfons Reverté 

Director titular i artístic de l’OJC

Benvolgudes amigues i amics,

En aquests temps tan complicats que estem vivint creiem que una eina cultural tan important com és l’OJC ha de seguir ben viva per tal que tothom segueixi tenint al seu abast una medicina tan essencial per al cos i l’ànima com és la música.

Per aquesta raó, i gràcies al suport de les institucions que recolzen l’OJC, hem engegat enguany el Festival de Música – OJC Terres de Lleida, que ha inclòs ja des del setembre i fins al moment més de 70 activitats musicals, en formats diversos, arreu del territori lleidatà.

Avui us presentem un nou instrument per estar més en contacte amb tots i totes vosaltres, l’Orquestra’t. En ell hi alternarem entrevistes amb personatges rellevants de la vida del país, articles, perfils de persones relacionades amb l’OJC, curiositats, informació de les activitats que fem, etc.

Tot plegat ens permetrà estar encara una mica més a prop de vosaltres per tal de seguir fent pinya amb tota la gran família OJC, en aquests moments en què la comunicació virtual ha agafat una importància molt més rellevant i necessària.

Esperant retrobar-nos ben aviat us deixem doncs amb la nova publicació digital de l’OJC. Gaudiu-la tot coneixent de ben a prop les múltiples facetes de la vostra Orquestra, on excel·lència artística, compromís social i pedagògic van sempre de la mà com a font d’inspiració per dur a terme el nostre objectiu bàsic: estar al servei de tothom i de tot el territori.

L’entrevista 

Miquel Desclot

Parlem amb Miquel Desclot 

Miquel Creus, conegut amb el pseudònim de Miquel Desclot, és un poeta, escriptor i traductor català amb una prolífica trajectòria en el món literari, on també ha escrit sobre música i ha redactat diversos textos per a compositors del país.

Neix a Barcelona un 20 de març de 1952 i es defineix com “un home que creu en la paraula com a fonament de l’ésser humà, justament en una època en què la paraula és objecte d’un menyspreu de dimensions històriques”.

En la seva faceta de traductor, ha anostrat obres clàssiques de Dante, Petrarca (el Cançoner complet), Michelangelo, Shakespeare o Molière, i autors més moderns, com Goethe, Blake, Wordsworth, Müller, Frost, Saba, Cardarelli o Prévert. Paral·lelament, les seves pròpies poesies també han estat traduïdes a diversos idiomes i en la seva àmplia carrera literària ha estat guardonat amb diversos premis, com el Josep Maria de Segarra de traducció teatral, el Premi Crítica Serra d’Or de memòries, i també el de poesia per a infants, el Ciutat de Barcelona de traducció, o el més recent: el Carles Riba de poesia per l’obra “Despertar-me quan no dormo”. 

Miquel Desclot  és un gran apassionat de la música i la poesia. “L’emoció és el veritable combustible de l’ànima, com el menjar és el combustible de la carcassa. Si volem que l’ànima sobrevisqui a tantes pandèmies, més val que l’alimentem bé”, ha destacat en rebre el recent Premi Carles Riba de poesia (en la recent edició de la 70a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Català), després de donar les gràcies al seu fill, també escriptor, que el va encoratjar a presentar el llibre.

Des de l’OJC, hem volgut conèixer-lo una mica més a fons i saber què significa per a ell el món de la música.

  • Quin paper creu que pot jugar la música a nivell social i educatiu?

La música, com la poesia, obeeix a una profunda necessitat emocional dels humans (les vam descobrir alhora, cantant, quan no sabíem escriure ni havíem inventat encara cap instrument). Per tant, conrear la música és la millor manera de servir aquesta necessitat primordial; i això és educatiu en la mesura que ens porta més enllà del crit elemental i ens permet, doncs, expressar i provocar emocions molt més fondes i complexes.

  • Com creu que hauria de ser l’accés a la cultura i també a la música?

Universal. Accedir a la universitat és més car cada dia, i anar al Liceu queda fora de l’abast d’un escriptor autònom com jo, per exemple. La comercialització extrema de la cultura ens porta a una situació nefasta.

  • Quin paper té i creu que ha de tenir la cultura en temps de pandèmia?

El mateix que en temps de pau i tranquil·litat: la cultura ens civilitza, tot i que no ens protegeix de la barbàrie (no oblidem que els nazis ploraven d’emoció amb Beethoven o Wagner, mentre al costat assassinaven els seus veïns sense parpellejar). Vull recordar que “cultura” ve de “cultivar”, i que ens cultivem amb la ciència, amb la història, amb la filosofia, amb l’esport, amb l’artesania, amb la tecnologia, i no tan sols amb les arts. En temps de pandèmia, però, les arts tenen l’avantatge que ens alimenten amb l’emoció, el nodriment de l’ànima. Vivaldi o Handel, Carner o Petrarca, són tan emocionants en temps de pau com en temps de tràngol, però en temps de tràngol estem més assedegats d’emoció que en temps de calma.

  • En quina modalitat se sent més còmode? Com a escriptor, traductor, professor, etc.?

Sóc escriptor, i em sento particularment còmode escrivint en vers, tot i que no sóc poeta de doll fàcil i abundós, i que també he escrit força en prosa. La traducció és escriptura, senzillament, tan creativa com qualsevol altra; per tant, si tradueixo el que em ve de gust, m’hi sento tan còmode com escrivint les meves coses. Com a professor, vaig tenir molt bones experiències, que recordo amb goig, però a la ratlla dels quaranta vaig abandonar la universitat per dedicar-me de ple a les lletres: un ha de ser conscient de les pròpies forces i no estirar més el braç que la màniga.

  • Quines són les seves obres musicals preferides i els compositors/es preferits?

Aquesta és una pregunta de molt mal respondre en poques paraules. Sóc un melòman omnívor des de la primera joventut: m’he entusiasmat amb la música de Guillaume de Machaut, amb els madrigalistes italians i anglesos, amb Monteverdi, amb Couperin, amb Bach (pare i fill, C. P. E.), i alhora amb Schönberg, Bartók, Stravinsky, Gerhard, Xostakóvitx, Messiaen o Ligeti, per dir-ne uns quants. I tinc una flaca pels quatre grans monstres del classicisme vienès: per la intel·ligència, la vivor i l’humor de Haydn, pel geni dramàtic de Mozart, per la voluntat transcendent de Beethoven, pel lirisme estratosfèric de Schubert. Entre els romàntics, en sentit lax, m’engresquen especialment Schumann, Liszt, Brahms o Mahler. Per no parlar de la música clàssica persa, o índia, o japonesa, o del jazz americà…

Si hagués de triar unes quantes obres per a l’illa deserta, moriria en l’intent, com l’ase de Buridan. Però com que no crec que, pels meus pecats, hagi d’acabar en una illa deserta, m’arrisco a triar-ne una desena llarga que m’agradaria posar a la maleta: les cançons de John Dowland, Il combatimento di Tancredi e Clorinda, La passió segons Sant Mateu, Don Giovanni, La creació, els últims quartets i les últimes sonates per a piano de Beethoven, Viatge d’hivern, el quintet amb clarinet de Brahms, La consagració de la primavera i El castell de Barbablava… Però llavors enyoraria furiosament les simfonies i els quartets de Haydn, les simfonies i els concerts de Beethoven, La flauta màgica i els concerts per a piano de Mozart, les últimes simfonies i els últims quartets de Schubert, els lieder de Schumann, les simfonies de Brahms i les de Mahler, els quartets de Bartók i els de Xostakóvitx, les òperes de Janacek i les de Berg… no acabaria mai! Necessitaria tot un vaixell per poder-me retirar a l’illa deserta. Però com que no me’l puc pagar, renuncio de bon grat a retirar-me en cap desert.

  • L’Orquestra Julià Carbonell té una vocació de servei públic per fer arribar la música a tothom, sense limitacions geogràfiques i socials. Aquest ideari costa sovint que sigui entès. Com lligaria aquesta voluntat amb el que es podria entendre com a “alta cultura”?

No hi pot haver “alta cultura” si no té un suport robust a sota. Si els alemanys tenen la Berliner Philharmoniker, la Staatskapelle de Dresden o la Gewandhausorchester de Leipzig, és perquè les ciutats més petites tenen totes una bona orquestra, un bon conservatori i un bon teatre d’òpera, amb un públic fidel de fa un grapat de generacions. El cim d’una piràmide s’aguanta sobre pisos i pisos de pedra resistent. Em costa de pair que algú pugui no entendre la voluntat de l’orquestra Julià Carbonell de contribuir a aixecar els fonaments que algun dia haurien de sostenir una piràmide.

  • Quina és la seva valoració cultural i social del paper de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida?

Com acabo de dir, aquesta feina de la vostra orquestra és fonamental per aixecar una cultura que pugui arribar ben amunt. I, a més, em consta que ho fa sense caure en la rutina dels camins fressats. Recordo que ja fa uns anys vaig escriure un article sobre l’audàcia d’un programa de l’orquestra, amb música simfònica anglesa, que ja haurien volgut sentir a Barcelona els melòmans més desperts.

  • Què creu que podem extreure a nivell cultural i social d’aquesta pandèmia per a les noves generacions?

M’agradaria que en sortíssim amb una consciència aguda de la fragilitat de la nostra espècie, i amb la humilitat d’acceptar la provisionalitat del nostre pas pel planeta (els dinosaures també es devien creure immortals, oi?). Això ens hauria de fer més respectuosos. Però sóc escèptic, eh? La humanitat, històricament, no ha après dels errors. L’extinció final ens agafarà fent cara d’enze, com si ho veiés.

L’article 

Pilar Planavila

Per Pilar Planavila 

Pilar Planavila és Musicoterapeuta, professora d’acordió i compositora de cançons infantils. Actualment és professora d’Acordió a l’Institut de Música d’Andorra la Vella, en la seva trajectòria pedagògica inicia Aules d’acordió en diferents Escoles de Música de Catalunya amb l’acordió cromàtic de botons. Més recentment, es forma com a musicoterapeuta i col·labora amb el projecte “Un Matí d’Orquestra” de l’OJC (Lleida), amb el Projecte Social de la Fundació ONCA (Andorra), “Singular” de Música & Alzheimer (Bcn) i “Salut Mental al Picot” (La Seu d’Urgell). Ha compost cançons infantils com Les cançons d’els Minairons i la cantata En Pic Poruc, entre d’altres, i ha format part de diferents grups instrumentals com Accordion in modern, OAS (Orquestra d’Acordions de Sabadell) i pedagògics com Musmusics. Actualment forma part del duet Folk Daura i del grup GuitarBellows: Nuevo Tango & Jazz Manouche.

 

La Musicoteràpia, què és i quins són els seus beneficis 

Sovint pensem amb Musicoteràpia com el fet d’escoltar unes determinades músiques que ens aportaran benestar, o més concentració, o que milloraran la nostra memòria… Això és en part cert, però l’abast d’aquesta disciplina arriba més enllà, perquè és un procés d’intervenció sistemàtic, i perquè és necessari, si volem que sigui significatiu per la persona, un treball continuat en el temps, no només una sessió aïllada, i sobretot, que s’estableixi una interacció musical entre l’usuari i el musicoterapeuta, per produir canvis que es puguin sostenir a llarg termini. Així doncs podem definir aquesta disciplina com “l’aplicació científica de la música amb una finalitat terapèutica i preventiva per ajudar a restablir i a incrementar la salut física i mental de les persones”.

Per exemple, quan un usuari té dèficit d’atenció i aprèn a concentrar-se dins d’un context musical, aquesta habilitat o capacitat té una aplicació potencial en molts d’altres aspectes de la seva vida. Igualment, quan un usuari allibera emocions al fer o escoltar música, aquestes emocions no només es defineixen en termes musicals, ni la seva alliberació és un procés estrictament musical. Així doncs, una de les premisses bàsiques de la musicoteràpia és que, donat que la música involucra i afecta tantes facetes de l’ésser humà, cada canvi musical que un usuari realitza és indicatiu d’un canvi no musical d’algun tipus.  “El canvi musical en si mateix significa o demostra que un canvi no musical ha ocorregut donada la interdependència de totes les àrees del funcionament humà”. (K.Bruscia,1998)

Quins són aleshores els beneficis d’aquests canvis? Van dirigits a quatre àmbits de la persona, el primer seria l’àmbit físic: com la millora de la motricitat i estar present ara i aquí, el segon l’àmbit cognitiu: promoure l’atenció i la concentració, millorar la memòria i les connexions neuronals, i augmentar la confiança en si mateix i l’autoestima, en tercer lloc l’àmbit emocional: tot el que fa referència al reconeixement, expressió i canalització d’emocions i sentiments, i en quart lloc l’àmbit social: afavorir la iniciativa, posar a la llum com són les relacions que s’estableixen amb d’altres persones i com ens afecten, el nostre rol dins d’un grup, etc. D’aquests beneficis principals se’n deriven d’altres de més específics que s’estableixen atenent a les necessitats de cada persona o grup en particular.

Aquest treball es pot dur a terme en sessions grupals o bé individuals, on el musicoterapeuta aplica diferents tècniques receptives i actives. En les tècniques receptives l’usuari rep la música, no la crea. En les tècniques actives o expressives la persona participa mitjançant l’expressió sonora-corporal a través de dinàmiques d’improvisació musical, diàlegs sonors amb instruments de percussió, dinàmiques vocals, moviment corporal,  dansa, cançó, anàlisi líric de cançons, i creació de melodies i ritmes, etc. En aquestes sessions el pes de la música en directe és clau, el musicoterapeuta i els usuaris toquen conjuntament amb tècniques conduïdes i seqüenciades. El musicoterapeuta treballa amb la veu i amb el seu instrument, que sol ser majoritàriament harmònic, com la guitarra, el piano o l’acordió, encara que en pot utilitzar d’altres, i els usuaris majoritàriament amb instruments de percussió: instruments Orff,  claves, güiros, campanes, tambors, triangles, bongos, djembés, boomwhackers, etc…

Un altre aspecte clau de l’èxit d’aquesta disciplina és el fet de confeccionar la història musical de la persona, i tenir coneixement d’aquelles músiques que li produeixen un cert impacte. Això és útil sobretot en persones afectades d’Alzheimer i Demències, ja que, gràcies a les cançons que tenen una relació directa amb moments positius de la seva vida, s’accedeix a records oblidats, i es recorden lletres de cançons.

Actualment a Catalunya s’està incloent la Musicoteràpia en diferents centres on es treballa en equips interdisciplinaris amb d’altres professionals. Centres de Salut Mental, Centres de Discapacitat intel·lectual, Residències de Gent Gran i Hospitals, entre d’altres. També s’inclou com a suport en els Projectes Socials de diferents Orquestres com l’OJC de les Terres de Lleida, on queda ben palesa la seva missió de posar la Música al servei de les persones.

Està passant 

cartell A3_2021_sense logos

L’OJC inaugura el Festival de Pasqua de Cervera 

L’OJC s’encarregarà d’inaugurar oficialment un dels certàmens de música clàssica més importants del país: el Festival de Pasqua que té lloc anualment a Cervera.

Aquest concert d’obertura que farà l’OJC tindrà lloc el dissabte, 27 de març, a les 20 hores al Paranimf de la Universitat de Cervera.

S’hi podran escoltar obres orquestrals dels dos compositors a qui el Festival ret homenatge: Joan Manén i Robert Gerhard. Seran, respectivament, les “Miniatures” i el “Cançoner de Pedrell”.

Segons afirma Alfons Reverté, director de l’OJC, “aquesta és una oportunitat única per escoltar en directe la seva música, copsar de primera mà tota la seva bellesa i comprendre que ha de tenir una presència més continuada als nostres escenaris”.

Per obrir el concert s’interpretaran les “Tres cançons de l’Acàdia” de Moisès Bertran, compositor nascut a Mataró el 1967 i actualment establert a Colòmbia.

El Festival de Pasqua de Cervera tindrà lloc del 27 de març al 4 d’abril i està considerat el gran aparador de la música clàssica catalana.

Sabies que… 

Per Santi Riu 

Celestino-Vila-Forns

Celestino Vila de Forns 

Un compositor nascut en terres lleidatanes va ser un dels compositors espanyols de música de cambra més notables de la seva generació?

Celestino Vila de Forns, nascut a Bellpuig (Urgell) i que visqué entre 1829-1915, va ser mestre de capella de la catedral d’Osca a partir de 1857 i de la catedral de Granada des del 1877 fins a l’any 1900. El compositor té un ampli corpus d’obres dedicades principalment a la música religiosa, però també cal ressaltar la seva aportació a la música de cambra del segle XIX, que va restar pràcticament oblidada fins que una iniciativa conjunta del Laboratori de Musicologia de la Universitat de Lleida i el Quartet Teixidor -format per membres de l’OJC- va reivindicar aquesta figura oblidada gràcies a la publicació de la partitura -Instituto Complutense de las Ciencias Musicales- i l’enregistrament en cd pel segell Columna Música dels seus dos Quartets amb piano i el seu Quintet amb piano. Segurament Vila de Forns fou el primer compositor espanyol que escriví  per aquesta formació -Violí, viola, violoncel i piano.

Amb un estil clàssic i influenciat per Mozart i potser també per Mendelssohn les obres foren escrites al voltant de 1880 i traspuen lirisme i frescor, tot i que el Quartet en mi menor s’endinsa en una estètica ja romàntica. Les obres denotes un tractament equilibrat entre tots els instruments.

Us deixem l’enllaç de l’enregistrament del seu Quintet perquè el pugueu conèixer. Un projecte del qual l’OJC també en va ser partícip i promotor.

Escolta’l a Spotify

Hugo_Wolf Wikipedia

Hugo Wolf  

El compositor austríac Hugo Wolf va enviar un dels seus lied a Johannes Brahms per saber-ne la seva opinió i poder així millorar el seu estil.

Li va demanar que posés una creu en els llocs on cregués que hi havia errades o bé podia millorar. Al cap d’un temps el compositor alemany li va retornar la partitura impol·luta amb una nota que deia… “No vull convertir la seva composició en un cementiri”.

Thomas-Beecham

Thomas Beecham 

El famós director d’orquestra britànic Thomas Beecham tenia sovint un caràcter difícil, amb un mal geni i unes frases plenes d’enginy i ironia.

Després d’un assaig on no va quedar gens content amb el treball realitzat per l’orquestra i on va enfocar tota la seva ira cap a la secció de contrabaixos de la formació que estava dirigint, digué en to irònic:

“La darrera vegada que vaig sentir un soroll semblant va ser quan la meva muller va decidir canviar els mobles de lloc”.

Perfils de l’OJC 

Eduard Boleda_2

Eduard Boleda 

Viola

Eduard Boleda neix a Verdú i inicià els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, posteriorment els completà sota el mestratge de Joan Pàmies i Enrique Santiago, amb qui obtingué el títol superior de viola.

Actualment és professor de viola al Conservatori de Lleida i a les Escoles de Música de Tàrrega i de Mollerussa.

És component de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC de la qual n’és el viola solista, i així mateix col·labora amb diferents formacions orquestrals com l’Orquestra de Cambra Catalana, Grupo Enigma de Zaragoza, Orquestra Simfònica de la Coruña, Orquestra de Cambra de l’Empordà, Orquestra de Vila-seca, etc. i en formacions cambrístiques com el Trio Florestan, Quartet Prysma, Grup 3.4, Octet Col·lage, Grup Arpe Diem, etc.

El Qüestionari Proust

  1. El principal tret del meu caràcter?
    Alegre.
  1. La qualitat que prefereixo en una home?
    Que digui la veritat.
  1. La qualitat que prefereixo en una dona?
    També que digui la veritat.
  1. Allò que més estimo en els amics?
    L’amistat en sí. Que sàpigues que hi són i que pots confiar en ells.
  1. El meu principal defecte?
    Quan no estic alegre tendeixo a estar deprimit, i això m’atabala molt.
  1. La meva ocupació preferida?
    Del que faig, el que m’agrada més és fer música amb els amics, també m’agrada molt fer escultures de fang.
  1. El meu somni de benestar?
    Estar tranquil, amb bona salut i poder fer una mica de tot, en general sóc una persona eclèctica, m’agrada de tot una mica.
  1. Quina seria la meva pitjor desgràcia?
    No ho sé , n’hi pot haver-hi tantes. Qualsevol que comporti un patiment a un ésser estimat.
  1. Què voldria ser?
    De petit volia ser futbolista i ara de gran vull ser petit.
  1. On desitjaria viure?
    En un lloc tranquil on no hi fes fred, on hi hagués natura i aigua. L’aigua és vida,  però si visqués en aquest lloc no podria viure a Verdú i això també em sabria greu. De fet em considero un privilegiat de viure on visc.
  1. Quin color prefereixo?
    El blau. Diuen que si res li escau poseu-li blau.
  1. Quina flor prefereixo?
    Les roses, per tot. Es fàcil tenir rosers, fan olor i tenen una càrrega simbòlica important.
  1. Quin ocell prefereixo?
    M’agrada molt veure volar els esparvers. Em dona molta pau, ho trobo majestuós i també m’impressiona els vol i les formes que fan els estornells.
  1. Els meus autors preferits en prosa?
    Llegeixo bastant, però es una lectura per passar l’estona, m’agraden les novel·les històriques i per això m’agrada Noah Gordon,  aquest any també he llegit tota una col·lecció de Sierra i Fabra.
  1. Els poetes preferits?
    M’agraden els poemes visuals de Brossa.
  1. Els herois de ficció?
    No he sigut mai d’herois de ficció.
  1. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    D’heroïnes  tampoc, ara bé, sempre he admirat molt el personatge de Mafalda, impressionant. Pots estar rellegint un còmic de fa 40 anys i està totalment d’actualitat. El que m’agradava molt també era el personatge  Manolito. A casa teníem un llibre que es deia 10 Años con Mafalda i em sembla que me’l sabia de memòria.
  1. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Mozart…
  1. Els pintors predilectes?
    Goya per la perfecta imperfecció en les pinzellades i en Magí Puig, un cosí meu del qual m’agraden tots els quadres.
  1. Els meus herois de la vida real?
    El meu pare, m’ha servit de guia i m’emmirallo molt en ell. Va ser un home del “renaixement”, un savi i un gran treballador.
  1. Les meves heroïnes històriques?
    Uf… heroïnes històriques. És complicat tenir referents sense saber a fons la vida, hi ha dones lluitadores, dones que poden ser referents en diferents camps, però em costa pensar en heroïnes.
  1. Els noms que prefereixo?
    El dels meus fills, Marc, Flavià i Guillem. De fet m’agraden els nom curts, i sobretot no m’agraden els compostos.
  1. Què detesto més que res?
    El pebrot, he he he… Detesto les injustícies. Voldria que tothom a nivell individual i col·lectiu es pogués desenvolupar en llibertat, sabent que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre, però això és molt difícil.
  1. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    Detesto la gent que es vol imposar per la força i amb violència sobre els altres.
  1. Quin fet militar admiro més?
    No ho sé, el fet militar més admirable seria el de la dissolució de tots els militars.
  1. Quina reforma admiro més?
    La reforma que tendeix a igualar els drets de les persones.
  1. Quins dons naturals voldria tenir?
    M’agradaria volar. Sempre he somiat que volo i tal com he dit anteriorment és el que admiro dels ocells. Tot i que un cop vaig fer parapent i ho vaig passar molt malament.
  1. Com m’agradaria morir?
    Sense donar feina i dormint, però ara em preocupa més com m’agradaria viure.
  1. Estat present del meu esperit?
    He passat un molt mal inici d’any degut a situacions familiars i a aquesta maleïda pandèmia que ens està afectant a tots, però ara de mica en mica va millorant.
  1. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Jo tindria indulgència davant de fets motivats per la supervivència.
  1. El meu lema?
    No sé si tinc un lema, però el que si tinc clar que el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú.

Activitats de l’OJC 

Març · Abril 2021 

17 març: Un Matí d’Orquestra a Balaguer
Dos tallers de musicoteràpia amb Pilar Planavila i dos concerts del Quartet Prysma, format per membre de l’OJC. Adreçats al Taller l’Estel i a l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Balaguer.

22 març: OJC a les Aules
Espectacle pedagògic “El viatge d’en Gustav” a l’escola de Sanaüja (ZER La Segarra) i a l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Ramon. Natàlia Crespo, violí i Francisco Ruiz, percussió, membres de l’OJC.

27 març: Festival de Pasqua de Cervera
Concert al Paranimf de la Universitat de Cervera. Obres de Gerhard, Manén i Bertran. Roger Padullés, tenor. Alfons Reverté, director.

28 març: Autors Catalans. Gerhard, Manén i Bertran
Concert al Teatre Armengol de Bellpuig. Obres de Gerhard, Manén i Bertran. Roger Padullés, tenor. Alfons Reverté, director.

7 abril: Un Matí d’Orquestra a Solsona
Dos tallers de musicoteràpia amb Pilar Planavila i dos concert del trio Violinis 3, format per membres de l’OJC. Adreçats a l’Amisol i a la Residència Pere Màrtir Colomés.

10 abril: Drum Circle a Tremp
Sessió de percussió participativa amb el percussionista Pau Gimeno. Adreçat als membres del Projecte Home de Tremp.

11 abril: Orquestra Infantil Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OITLL
Sessió de treball i d’enregistrament de l’OITLL, formada per alumnes d’Escoles de Música de tota la demarcació de Lleida, al Pavelló de Sant Guim de Freixenet, amb el director i pedagog Albert Gumí.

12 abril: OJC a les Aules
Espectacle pedagògic “A3 d’Orquestra” a l’escola de Cervià de les Garrigues (ZER Riu Set) i a l’Escola Albirka d’Arbeca. Núria Caballé, violí, Ramon Aragall, fagot i Julio Gargallo, trompa, membres de l’OJC.

17 abril: Cicle de Cambra als Centres Cívics de Lleida
Dos concerts de Cambra a càrrec del Quartet Amoenus, format per membres de l’OJC.

19 abril: OJC a les Aules
Espectacle pedagògic “El viatge d’en Gustav” a les escoles de Lles i Martinet (ZER Baridà-Batllia). A càrrec de Natàlia Crespo, violí i Francisco Ruiz, percussió, membres de l’OJC.

21 abril: Un Matí d’Orquestra a Lleida
Dos tallers de musicoteràpia amb Pilar Planavila i dos concerts del Pop Piano Quartet, format per membres de l’OJC. Adreçat a l’Associació Ilersis, a l’Associació Aspros i a l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Lleida.

24 abril: Drum Circle a Tremp
Sessió de percussió participativa amb el percussionista Pau Gimeno. Taller adreçat als membres del Projecte Home de Tremp.

1 maig: L’OJC amb Arnau Tomàs
Concert. Lloc a confirmar. Obres de K. Weill i F. Gulda. Arnau Tomàs, violoncel. Alfons Reverté, director.

2 maig: L’OJC amb Arnau Tomàs
Concert a l’Auditori Enric Granados. Obres de K. Weill i F. Gulda. Arnau Tomàs, violoncel. Alfons Reverté, director.

Comparteix: