Todas las entradas de: adminojc

Gustav Mahler

La Primera de Mahler

Diumenge, 23 d’octubre de 2022 – 19 h
Lleida. Auditori Enric Granados

L’OJC us presenta una obra titànica, un monument de la música simfònica, la Primera Simfonia de Gustav Mahler. Ho fa, tot celebrant el seu 20è aniversari, de la mà d’un dels seus projectes pedagògics més emblemàtics, l’Acadèmia OJC – 2022, pensada per acompanyar en el camí cap a la vida professional als estudiants de música que destaquen per la seva excel·lència. Present i futur de la vida musica lleidatana se sumen per donar vida a aquesta obra tan meravellosa que l’OJC interpreta per primer cop, mirant al futur amb esperança.

Programa

  • Simfonia núm. 1, en Re Major, «Tità»       G. MAHLER
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Acadèmia OJC – 2022
Alfons Reverté, director

Alfons Reverté Casas
Director titular i artístic

 

alfons_reverte_5_1

Nascut a Barcelona, en el si d’una família de músics, es titulà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Instrumentació i Direcció d’Orquestra. Paral·lelament, cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Amplià els estudis de Direcció d’Orquestra a Anglaterra, seguint els cursos impartits per George Hurst, cap del Departament de Direcció de la Royal Academy of Music de Londres. Així mateix, treballà també a Anglaterra, entre d’altres, amb Lawrence Leonard, Robert Houlighan, Rodolfo Saglimbeni i Michael Rose.

Com a clarinetista és membre de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – OBC des de l’any 1986 així com també de diversos grups de cambra. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres, interpretant amb l’OBC el concert per a Corno di Bassetto de J. Backofen i amb l’Orquestra de Cambra del Reial Cercle Artístic així com amb les orquestres simfòniques de Salta i San Juan (Argentina) el concert també per a Corno di Bassetto d’Allesandro Rolla. Estrenà amb l’OBC al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Lawrence Foster, el Concert per a clarinet baix i Orquestra “Blue Mosaics” que li dedicà el compositor nord-americà R. Patterson.

En el camp pedagògic, ha estat director de l’Orquestra Simfònica Diaula durant més de vint anys sent-ho en l’actualitat de la Jove Orquestra de la Garriga. És professor a diversos cursos de música de cambra i de pràctica orquestral. Ha col·laborat com a director amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya així com amb diversos conservatoris de l’Estat. Així mateix també és director de l’Orquestra Ars Mèdica del Col·legi de Metges de Barcelona.

Ha dirigit a l’Estat, entre d’altres, l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, l’Orquesta Sinfónica de La Coruña, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Sinfónica Pablo Sarasate de Pamplona, la Banda Municipal de Barcelona, així com també l’Orquestra de Cambra de Cervera i l’Orquestra de Cambra Barcelona 216. L’any 1999 fou nomenat Director Assistent de l’OBC, càrrec que desenvolupà fins a l’any 2002, any en què fou nomenat Director Titular i Artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC, recolzada per la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

Fruit d’una primera gira convidat per diverses orquestres argentines i rebuda amb gran èxit de crítica, ha estat novament convidat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de San Juan. També ha dirigit recentment l’Orquestra del Mittelsächsisches Theater de Freiberg (Alemanya) així com la Capella Gedanensis de Gdansk (Polònia), l’Orquestra Simfònica d’Uppsala (Suècia) i la de la Ràdio de Sòfia (Bulgària).

Paral·lelament ha dut una intensa activitat operística que li ha permès treballar com a director assistent al costat de prestigiosos directors del panorama líric internacional como Pinchas Steinberg, Giuliano Carella, Christian Zacharias o Marco Armiliato, entre altres i també amb cantants como Maria Guleghina, Ainhoa Arteta, Irina Mishura, José Cura, Marco Berti o Carlos Álvarez, entre molts altres. Aquesta activitat ha vingut enriquida amb les noves responsabilitats que li suposà el fet que l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC sigui l’orquestra titular del nou Teatre de l’Òpera – La Llotja de Lleida des del moment de la seva inauguració el gener de 2010 en què dirigí Il Trovatore de G.Verdi.

 

Quartet Prysma_2

Cloenda del 350è aniversari de la reconstrucció de l’Església Parroquial

Diumenge 31 de juliol – 19.30 h 
Tàrrega. Església Parroquial

Programa 

“Tradició i modernitat”

  • The arrival of Queen of Sheba F. HAENDEL
  • Sarabande F. HAENDEL
  • Aria de la Suite en Re Major S. BACH
  • Badinerie de la Suite núm. 2 S. BACH
  • Bachianas Brasileras núm. 5 VILLA-LOBOS

            Aria (Cantilena)

  • Variacions sobre “Addio del passato” R. ANDREU
  • Quartet amb flauta ESTERRI

Xesco Grau, flauta
Joan Sancho, violí
Eduard Boleda, viola
Marta Llona, violoncel
Músics de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC


Quartet Prysma

Quartet Prysma


Xesco Grau
Flauta

Ha col·laborat amb l’Orquestra del Gran teatre del Liceu en més d’una cinquantena de funcions en diferents produccions. També ha tocat amb l’Orquestra de Flautes de Barcelona (dels diferents concerts cal destacar-ne l’actuació dins el grec 98 amb el flautista Pierre Yves Artaud), i amb la  Jove Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya , Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra,  l’Orquestra de Cambra de Vila-seca  i l’Orquestra de Cambra de Granollers.

És flauta solista de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC des de la seva fundació.

Ha actuat com a solista en diferents formacions orquestrals, tals com: Frisk Jeugd Orkest (Holanda), Camerata de Barcelona, Orquestra de cambra de Vila-seca, Orquestra “Enric Granados” de Lleida i Orquestra de Cambra de Cervera, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC interpretant diferents obres per a Flauta solista (Andante en Do Major, Concert en Re Major i Concert en Do Major per Flauta i Arpa de W.A.Mozart – aquest últim juntament amb l’arpista Teresa Espuny – Concert en Sol Major de G.Ph.Telemann, Concert  “Il Gardelino” i “La Notte” d’A.Vivaldi, Suite núm. 2 de J. S. Bach…).

Ha actuat en nombroses actuacions gravades per la majoria d’emissores de ràdio i de televisió del país i a participat en més de quaranta enregistraments discogràfics dels que destaquen “Tanganera” del guitarrista Victor Valls amb qui va realitzar una gira per Síria, Jordània i el Líban dins el festival Jazz Caraban 96,  i “Parabolic” amb del grup Josep Soto & Companys, CD que va ser nominat als premis Grammy del l’any 2003.


Joan Sancho
Violí

Titulat superior de violí pel Conservatori Superior de Barcelona i postgrau al Conservatori del Liceu. Ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i ha col·laborat amb diverses formacions. Des de 2002, membre titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC, integrant del Quartet Prysma i de Free’t, grup d’improvisació a través del llenguatge del soundpainting. Professor de violí al Conservatori de Lleida.


Eduard Boleda

Viola

Eduard Boleda neix a Verdú i inicià els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, posteriorment els completà sota el mestratge de Joan Pàmies i Enrique Santiago, amb qui obtingué el títol superior de viola.

Actualment és professor de viola al Conservatori de Lleida i a les Escoles de Música de Tàrrega i de Mollerussa.

És component de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC de la qual n’és el viola solista, i així mateix col·labora amb diferents formacions orquestrals com l’Orquestra de Cambra Catalana, Grupo Enigma de Zaragoza, Orquestra Simfònica de la Coruña, Orquestra de Cambra de l’Emporda, Orquestra de Vila-seca, etc. i en formacions cambrístiques com el Trio Florestan, Quartet Prysma, Grup 3.4, Octet Col·lage, Grup Arpe Diem, etc.


Marta Llona i Colom
Violoncel

És membre titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC des dels seus inicis. Finalitza els seus estudis de violoncel al Conservatori Superior de Barcelona. Ha estudiat amb la professora Maria de Macedo a Madrid. Ha realitzat cursos de perfeccionament amb els mestres Bernad Greenhouse, Daniel Grosgurin i Leonid Goroghov, entre d’altres.

L’any 1989 guanya el primer premi del concurs “Germans Claret”. Ha col·laborat amb l’orquestra Simfònica de Sant Cugat  i la Interegional Orchestra a Alemanya entre altres. Actualment és professora de l’escola Municipal de Música de Mollerussa i de l’escola Municipal de Música de Tàrrega.

Orquestra't_5

Orquestra’t · 5

Salutació 

alfons_reverte

Alfons Reverté 

Director titular i artístic de l’OJC

Ja som a la primavera, una primavera que ens omple de ganes de fer música, compartint-la amb totes i tots vosaltres, perquè sense gaudir-la plegats res no tindria sentit.

Com les flors que en aquest temps es comencen a obrir, també l’orquestra obre amb cadascun dels seus concerts i activitats una flor musical. Com elles, cada flor és diferent, amb una fragància particular, i destinada a una sensibilitat.

Us convidem doncs a gaudir d’aquest jardí dels sons, a trobar la vostra flor i a deixar-vos envoltar per la música de la vostra orquestra. Us esperem!

L’entrevista 

albert_guinovart-2

Parlem amb Albert Guinovart

El compositor i pianista Albert Guinovart, és hereu d’excepció de l’extraordinari renaixement cultural que amb gran força emergí a la Catalunya de principis del segle XX i que va tenir com a resultat el naixement de nous fonaments estètics, sempre amb una mirada a la gran cultura europea i sense renunciar a les fonts populars ni a la tradició heretada. 
 
La seva prolífica obra comprèn la composició de dues òperes, un ballet, un nombrós catàleg d’obres simfòniques i una no menys important producció de repertori de cambra, sent el piano una constant que l’acompanya des dels inicis de la seva carrera fins avui en dia. Les seves obres han estat estrenades en eminents sales de concert de tot el món per destacats intèrprets, orquestres i directors de reconegut prestigi internacional.
  • Vostè que coneix i ha tocat amb moltíssimes orquestres, què creu que distingeix o diferencia la Julià Carbonell de la resta de formacions musicals?

Crec que aquesta orquestra té un ambient molt amable, potser donat perquè és una formació amb gent del territori majoritàriament i que fa anys que treballen amb l’objectiu comú de fer bona música i portar-la a les terres de Lleida. A més, és una orquestra que conserva la il·lusió de fer música plegats.

  • L’OJC té com un dels seus objectius principals fer arribar la música simfònica i de cambra a totes les poblacions de Lleida (ja siguin capitals o petits nuclis rurals) i a totes les capes de la societat. Com valora vostè aquesta iniciativa?

Em sembla una tasca necessària fer arribar la música a tots els racons i nivells de Lleida. De fet, diria que és un dels seus trets fundacionals i que ha complert sempre. 

  • Com veu el panorama musical post pandèmia? Què creu que n’hem après i quines conclusions en podem extreure?

Crec que el públic que estima la música s’ha adonat de l’important que és per a ells i la tornada als concerts s’ha fet amb molt entusiasme i respecte. Crec que també s’ha valorat més el músic de casa.

  • Vostè, que està considerat com un dels músics més integrals del nostre país, amb quina de les seves múltiples vessants es quedaria (compositor, intèrpret, pedagog…)?

De fet no sabria triar-ne només una. La pedagogia m’ha vingut més de gran, però la interpretació i la composició sempre m’han anat a l’hora. Crec que a més, s’han retro alimentat contínuament; penso que compondre m’ha fet millor intèrpret (per una visió més general de la música) i ser intèrpret m’ha fet ser el compositor que sóc, pendent de la comunicació que s’estableix entre escenari i públic, de la mateixa manera que quan toco. 

  • De les seves diverses col·laboracions amb l’OJC, tant en l’àmbit com a compositor o com a intèrpret, quina en destacaria?

En recordo dues de molt importants per a mi. Una, els concerts que vaig fer estrenant-me amb el segon concert de Ratxmàninov i, l’altra, van ser els concerts que vam fer amb arranjaments meus de tangos, que van obtenir una resposta fantàstica de l’audiència. 

Aviat sortirà un doble cd per a Sony amb la meva òpera «Alba Eterna». També n’he enregistrat un altre de piano (per la tardor) amb obra meva. Estrenaré la cantata «Ve-t’ho aquí» i un Messies que he fet per solistes, cor i orquestra aquesta mateixa primavera… de moment estic força ocupat

Està passant 

Festival Pasqua 2022_4

L’OJC inaugura el Festival de Pasqua de Cervera amb la direcció de Gloria Isabel Ramos 

Des de la seva creació, ara farà 12 anys, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell ha estat estretament lligada al festival essencial de la música clàssica catalana, el Festival de Pasqua de Cervera.

En aquesta nova edició, l’OJC tornarà a oferir el concert inaugural d’aquest certamen. Serà en el marc increïble del Paranimf de la Universitat de Cervera el proper dissabte, 9 d’abril de 2022, a les 20 hores.

Una de les novetats, és que l’OJC estarà dirigida, per primer cop, per una dona: Gloria Isabel Ramos. Justament, Ramos ha obert molt camí, ja que fou la primera dona en exercir el càrrec de directora titular d’una orquestra a Espanya, al capdavant de l’Orquestra de Còrdova, 2001-2004- amb gran èxit de crítica i públic-, funció que també ha dut a terme al capdavant d’altres formacions a Suïssa.

En aquest concert, l’OJC ens oferirà una panoràmica de la música orquestral catalana dels segles XX i XXI. Cinc compositors: cinc llenguatges i cinc sensibilitats diferents que reflecteixen la personalitat musical de cadascun d’ells. Celebrem el 125è aniversari de Manuel Blancafort i el 100è de Manuel Oltra acompanyats de la música de Joaquim Homs, Jordi Cervelló i una estrena de Jordi Nus, jove compositor nascut a les terres de Lleida i que actualment resideix a Los Angeles.

El Festival de Pasqua de Cervera tindrà lloc del 7 al 16 d’abril de 2022 i està considerat el gran aparador de la música clàssica catalana.

Sabies que… 

Per Santi Riu 

einstein_violin

Albert Einstein

Albert Einstein, un dels físics més famosos de tots els temps, amb una imatge de geni excèntric i autor de la Teoria de la Relativitat fou també violinista?  Malgrat que no tenim enregistraments seus que ens puguin donar una idea clara de la seva interpretació es creu que havia de ser un bon violinista, ja que la seva segona esposa i cosina pròpia, Elsa, es va enamorar d’ell per les seves belles interpretacions de Mozart i no pas per la seva aura com a físic.

La música no fou per ell tan sols un passatemps i el seu propi fill, Hans Albert, relatava  que quan el seu pare se sentia bloquejat en els seus raonaments, sempre tornava a la música i es convertia en el centre de tot el que feia i pensava. La seva esposa Elsa afegia que sovint «anava al seu estudi, tornava, tocava uns acords al piano, apuntava quelcom i tornava al seu estudi» com un fet habitual.

Albert Einstein va estudiar violí i també piano. Però quan descobrí les sonates de Mozart per a violí en quedà fascinat i decidí que l’instrument de corda seria el seu primer instrument. En més d’una ocasió ell mateix havia afirmat que en cas de no haver-se dedicat a la física s’hauria encaminat cap a la música. I de fet, sempre que sortia de vacances, prenia un violí com a part del seu equipatge.

Però no penseu que tan sols tocava el violí «en la intimitat», ja que durant els anys trenta, i una vegada establert als Estats Units, organitzava concerts de música de cambra en la seva casa de Princeton els dimecres a la nit, i sovint acompanyava les cerimònies de la sinagoga amb l’orgue o s’involucrava en concerts benèfics per l’estat d’Israel.

Un dels seus violins, construït pel luthier Oscar Steger i dedicat a ell amb la inscripció: «Fet pel físic més gran del món, el professor Albert Einstein», fou venut l’any 2018 per la casa de subhastes Bonhams per més de cinc-cents mil dòlars. Un instrument curiós que el físic havia regalat al fill del conserge de la Universitat de Princeton.

Koussevitzky

Serge Koussevitzky  

El director d’orquestra, compositor i contrabaixista d’origen rus Serge Koussevitzky, que després obtingué la nacionalitat americana fou ben conegut pels melòmans especialment pel seu període com a director musical entre els anys 1924 i 1949 de l’Orquestra Simfònica de Boston. Vint-i-cinc anys al capdavant d’una formació que inicià amb ell una de les èpoques més glorioses, convertint-se en una de les millors orquestres americanes.

I fou després d’una de les magnífiques actuacions com a director de la seva orquestra quan una admiradora se li apropà dient-li: “Mestre, interpreta extraordinàriament! Vostè… vostè és, simplement Deu”. I sense saber molt bé si en to humorístic o narcisista, Koussevitzky s’apropà a la senyora contestant-li: “Sí, madame, i cregui que això suposa una gran responsabilitat!

Rkang_gling_2

Els intruments tibetans 

La tradició tibetana utilitzà ossos humans per fabricar instruments musicals? Resulta inversemblant però és cert. Això sí, no servia qualsevol fèretre, sinó que havien de provenir de persones respectables.

Citem-ne dos exemples:

El «Rkang-gling» -una mena de flauta feta amb un fèmur humà- conté un fèmur des del genoll fins a mitja cama, amb una embocadura que sol estar envoltada d’un anell metàl·lic. Aquest instrument sembla subratllar el caràcter espiritual i simbòlic de tocar una part del cos humà i s’utilitzava principalment en rituals funeraris. A més, el Rkang-gling sol estar també acompanyat pel Damaru -un doble tambor petit que està construït amb la part alta del crani humà i que de fet conté no tan sols un crani sinó dos -amb especial cura que siguin d’un home i una dona, per simbolitzar un tot.

Sens dubte ben curiós. I per tots aquells qui vulgueu veure aquests instruments tenim la sort de tenir-ne al Museu de la Música de Barcelona.

Perfils de l’OJC 

Xesco Grau

Xesco Grau

Flauta

Ha col·laborat amb l’Orquestra del Gran teatre del Liceu en més d’una cinquantena de funcions en diferents produccions. També ha tocat amb l’Orquestra de Flautes de Barcelona (dels diferents concerts cal destacar-ne l’actuació dins el grec 98 amb el flautista Pierre Yves Artaud), i amb la  Jove Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya , Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra,  l’Orquestra de Cambra de Vila-seca  i l’Orquestra de Cambra de Granollers.

És flauta solista de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) des de la seva fundació.

Ha actuat com a solista en diferents formacions orquestrals, tals com: Frisk Jeugd Orkest (Holanda), Camerata de Barcelona, Orquestra de cambra de Vila-seca, Orquestra “ Enric Granados” de Lleida i Orquestra de Cambra de Cervera, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) interpretant diferents obres per a Flauta solista (Andante en do major, Concert en re major i Concert en do major per Flauta i Arpa de W.A.Mozart – aquest últim juntament amb l’arpista Teresa Espuny – Concert en sol major de G.Ph.Telemann, Concert  “il Gardelino” i “la Notte d’A.Vivaldi ,Suite un.n 2 de JS.Bach…).

Ha actuat en nombroses actuacions gravades per la majoria d’emissores de ràdio i de televisió del país i a participat en més de quaranta enregistraments discogràfics dels que destaquen “Tanganera” del guitarrista Victor Valls amb qui va realitzar una gira per Síria, Jordània i el Líban dins el festival JAZZ CARABAN 96,  i “PARABÒLIC” amb del grup Josep Soto& Companys, Cd que va ser nominat als premis Grammy del l’any 2003.

El Qüestionari Proust

  1. El principal tret del meu caràcter?
    Efusiu.
  2. La qualitat que prefereixo en un home?
    L’empatia.
  3. La qualitat que prefereixo en una dona?
    L’empatia.
  4. Allò que més estimo en els amics?
    La confiança.
  5. El meu principal defecte?
    Poca paciència.
  6. La meva ocupació preferida?
    La música.
  7. El meu somni de benestar?
    Disposar del temps per fer tot el que vulgui.
  8. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
    Perdre una persona estimada.
  9. Què voldria ser?
    Ja m’agrada ser músic.
  10. On desitjaria viure?
    Més a prop del mar.
  11. Quin color prefereixo?
    El vermell.
  12. Quina flor prefereixo?
    La rosa.
  13. Quin ocell prefereixo?
    L’Àliga.
  14. Els meus autors preferits en prosa?
    Pol Auster, Jaume Cabré, Ruiz Safón.
  15. Els poetes preferits?
    Federico Garcia Lorca, Joan Margarit.
  16. Els herois de ficció?
    No en tinc cap.
  17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    No en tinc cap.
  18. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Mozart, Beethoven.  
  19. Els pintors predilectes?
    Magritte, Van Gogh.
  20. Els meus herois de la vida real?
    No en tinc cap.
  21. Les meves heroïnes històriques?
    No en tinc cap.
  22. Els noms que prefereixo?
    Alba, Bruna, Júlia, Èric, Pol.
  23. Què detesto més que res?
    L’engany.
  24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    La violència, la intolerància.
  25. Quin fet militar admiro més?
    Cap.
  26. Quina reforma admiro més?
    Totes les  que millorin la vida de les persones.
  27. Quins dons naturals voldria tenir?
    M’agradaria ser mes àgil.
  28. Com m’agradaria morir?
    Sense patir i sense donar feina.
  29. Estat present del meu esperit?
    En Pau.
  30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Els que són sense mala intenció .
  31. El meu lema?
    “El temps no te pressa”.

Properes activitats de l’OJC 

Abril · Maig 2022 

ABRIL

  • Dilluns 4 – L’OJC a les Aules. ZER Urgellet
  • Dissabte 9 (20h) – Festival de Pasqua de Cervera. Cinc veus de la música orquestral catalana. Paranimf de la Universitat de Cervera. Gloria Isabel Ramos, directora
  • Dimecres 20 – Un Matí d’Orquestra a Lleida
  • Diumenge 24 (19h) – La nostra música. Auditori Enric Granados de Lleida. Gloria Isabel Ramos, directora
  • Dimecers 27 – Un Matí d’Orquestra a la Caparrella

MAIG

  • Dimecres 4 – Un Matí d’Orquestra a Solsona
  • Dilluns 9 – L’OJC a les Aules. ZER Argelaga i ZER Alt Segre
  • Dimecres 11 – Un Matí d’Orquestra a Mollerussa
  • Diumenge 29 (19h) – Passió Gitana. Cristina Casale, piano. Alfons Reverté, director
Quartet Prysma_2

L’OJC als Barris de Lleida. Cicle de Cambra
Quartet Prysma

Dissabte 4 de juny 
Lleida. Barri Noguerola (Pl. Pare Sanahuja) – 19 h
Lleida. Local Social Montserrat (Partida Alpicat, 12) – 21 h

Programa

  • Seis Danzas Cubanas       I. CERVANTES
  • Bordel 1900 (Historia del Tango)       A. PIAZZOLLA
  • Café 1930 (Historia del Tango)       A. PIAZZOLLA
  • Suite West Side Story       L. BERNSTEIN
    •  America
    • Somewhere
    • Mambo

Xesco Grau, flauta
Joan Sancho, violí
Eduard Boleda, viola
Marta Llona, violoncel
Músics de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC


Quartet Prysma

Quartet Prysma


Xesco Grau
Flauta

Ha col·laborat amb l’Orquestra del Gran teatre del Liceu en més d’una cinquantena de funcions en diferents produccions. També ha tocat amb l’Orquestra de Flautes de Barcelona (dels diferents concerts cal destacar-ne l’actuació dins el grec 98 amb el flautista Pierre Yves Artaud), i amb la  Jove Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya , Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra,  l’Orquestra de Cambra de Vila-seca  i l’Orquestra de Cambra de Granollers.

És flauta solista de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC des de la seva fundació.

Ha actuat com a solista en diferents formacions orquestrals, tals com: Frisk Jeugd Orkest (Holanda), Camerata de Barcelona, Orquestra de cambra de Vila-seca, Orquestra “Enric Granados” de Lleida i Orquestra de Cambra de Cervera, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC interpretant diferents obres per a Flauta solista (Andante en Do Major, Concert en Re Major i Concert en Do Major per Flauta i Arpa de W.A.Mozart – aquest últim juntament amb l’arpista Teresa Espuny – Concert en Sol Major de G.Ph.Telemann, Concert  “Il Gardelino” i “La Notte” d’A.Vivaldi, Suite núm. 2 de J. S. Bach…).

Ha actuat en nombroses actuacions gravades per la majoria d’emissores de ràdio i de televisió del país i a participat en més de quaranta enregistraments discogràfics dels que destaquen “Tanganera” del guitarrista Victor Valls amb qui va realitzar una gira per Síria, Jordània i el Líban dins el festival Jazz Caraban 96,  i “Parabolic” amb del grup Josep Soto & Companys, CD que va ser nominat als premis Grammy del l’any 2003.


Joan Sancho
Violí

Titulat superior de violí pel Conservatori Superior de Barcelona i postgrau al Conservatori del Liceu. Ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i ha col·laborat amb diverses formacions. Des de 2002, membre titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC, integrant del Quartet Prysma i de Free’t, grup d’improvisació a través del llenguatge del soundpainting. Professor de violí al Conservatori de Lleida.


Eduard Boleda

Viola

Eduard Boleda neix a Verdú i inicià els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, posteriorment els completà sota el mestratge de Joan Pàmies i Enrique Santiago, amb qui obtingué el títol superior de viola.

Actualment és professor de viola al Conservatori de Lleida i a les Escoles de Música de Tàrrega i de Mollerussa.

És component de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC de la qual n’és el viola solista, i així mateix col·labora amb diferents formacions orquestrals com l’Orquestra de Cambra Catalana, Grupo Enigma de Zaragoza, Orquestra Simfònica de la Coruña, Orquestra de Cambra de l’Emporda, Orquestra de Vila-seca, etc. i en formacions cambrístiques com el Trio Florestan, Quartet Prysma, Grup 3.4, Octet Col·lage, Grup Arpe Diem, etc.


Marta Llona i Colom
Violoncel

És membre titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC des dels seus inicis. Finalitza els seus estudis de violoncel al Conservatori Superior de Barcelona. Ha estudiat amb la professora Maria de Macedo a Madrid. Ha realitzat cursos de perfeccionament amb els mestres Bernad Greenhouse, Daniel Grosgurin i Leonid Goroghov, entre d’altres.

L’any 1989 guanya el primer premi del concurs “Germans Claret”. Ha col·laborat amb l’orquestra Simfònica de Sant Cugat  i la Interegional Orchestra a Alemanya entre altres. Actualment és professora de l’escola Municipal de Música de Mollerussa i de l’escola Municipal de Música de Tàrrega.

Orquestra't

Orquestra’t · 4

Salutació 

Feliç 2022

En aquestes dates de fred, dubtes i incerteses però també de Festes, esperança i alegria us fem a mans una nova edició de la nostra Publicació Digital, tot fent-vos arribar a tots i totes els millors desitjos de l’Orquestra per al Nou Any.

L’entrevista 

Arnau Tordera (foto de May Zircus)

Parlem amb Arnau Tordera

Arnau Tordera és un artista polifacètic format a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Taller de Músics de Barcelona i llicenciat en Filosofia per la UAB.
 
És cantant, guitarrista i compositor del grup de música moderna «Obeses» amb el qual ha publicat cinc discos, ha estrenat un concert simfònic amb la Banda Municipal de Barcelona i cor a L’Auditori de Barcelona, un concert per a Cobla i cor mixt estrenat al festival «Amb so de cobla», pel qual se li va concedir el Premi Rotllana 2019,  i va compondre i protagonitzar l’òpera-rock «Verdaguer, ombres i maduixes».
 
El 2018 va guanyar el premi «Teresa Rebull» que atorga la Fira Mediterrània al millor projecte de producció musical en cultura popular i tradicional gràcies al projecte «Les cançons seran sempre nostres». És autor de la cantata infantil «La màquina del temps» el projecte conjunt del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya durant l’any 2019, editat en disc i partitura i Premi Josep Anselm Clavé del Cant Coral al millor espectacle del 2019.
 
En el terreny compositiu ha rebut encàrrecs de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, Vespres d’Arnadí, el Cor de Cambra del Palau de la Música o el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados. En aquests moments està immers en el procés de composició de l’òpera comunitària “La Gata Perduda” que s’estrenarà el proper més d’octubre dins de la Temporada operística 22-23 del Gran Teatre del Liceu. Les seves obres s’han interpretat a L’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu o al Palau de la Música Catalana, entre d’altres.
 
Ha col·laborat amb TV3, Rac 1 i Catalunya Ràdio en diversos programes de divulgació musical.

  • Què és la música per Arnau Tordera?

Crec que és una de les preguntes més complicades de respondre, especialment per un músic. No tinc una conclusió clara, tot i que dedico bona part del meu temps a trobar-la. Crec, amb això, que la música preserva en si mateixa un enigma, un fet inexplicable, i és justament aquesta singularitat el que ens genera una atracció i un magnetisme fora de tota raó. En aquest sentit, considero que tota la carrera d’un músic, o d’un melòman, pot resumir-se en la tasca contínua de desxifrar un enigma que, com un regal meravellós, no té cap resolució possible.

  • Veus barreres o punts d’inspiració entre estils musicals diversos?

Sempre procuro veure oportunitats. És innegable que el món musical està molt fragmentat a partir de les tradicions d’on provenen els gèneres o els estils, per interessos comercials i també, cal recordar-ho, per qüestions de naturalesa classista. Això es manifesta de diverses maneres: auditoris, sales o bars musicals on s’hi programa només un tipus de música, festivals que estan encarats a un gènere concret, emissores que potencien només un determinat estil, etc. Però també en els processos d’aprenentatge de la música, l’academització de la música ha tendit a fragmentar el coneixement posant noms diferents a les mateixes coses per tal d’erigir un decàleg propi per diferenciar-se dels altres. En aquest sentit, mai m’he sentit còmode mantenint-me dins un àmbit musical concret, o potser, dit de manera més encertada, on he trobat el confort ha estat precisament caminant entre aquestes fronteres aparents. El concepte de construir ponts crec que és prou gràfic per explicar-ho.

  • Arnau Tordera és compositor, arranjador i intèrpret. En quina d’aquestes modalitats et sents més còmode?

El cert és que per mi no són disciplines independents, sinó que formen part d’una manera de comprendre el fet artístic general. L’artista contemporani gairebé està obligat a dominar el nombre més elevat de ‘pals’ possibles. I no només en el terreny musical, també calen nocions d’edició de fotos, de vídeos, gestió de xarxes, coneixements sobre programació, capacitat d’elaborar un discurs sòlid a les entrevistes i un llarg etcètera. Són peculiaritats del nostre temps que ens poden agradar més o menys però són indispensables per tirar endavant un projecte musical en la contemporaneïtat. Gaudeixo profundament creant, imaginant i elaborant la meva música, que també instrumento jo, atès que ho considero una part essencial de la creació. I la qüestió interpretativa també m’aporta aquest fet inigualable de contacte amb el públic, una experiència única. Per altra banda, també em meravella quan ‘simplement’ soc compositor i són altres músics els qui interpreten les meves partitures. No renunciaria a cap d’aquestes opcions perquè totes m’aporten una vivència de la música exclusiva.

  • Els teus estudis de filosofia, t’han ajudat a donar un punt de vista diferent a la teva música o a la teva interpretació?

Sens dubte ha nodrit i fonamentat la meva manera de crear música. Hi ha molts mètodes per crear música, tots vàlids, interessants i de naturaleses ben diverses. En el meu cas he encaminat la meva tècnica compositiva a través d’un mètode que potencia la imaginació, una facultat humana sense límit i que no es veu afectada pel domini tècnic de la disciplina. Per sintetitzar-ho, jo sempre parteixo d’una idea d’experiència estètica, per tant, la gestació primària de l’obra és intel·lectual més que sonora. Idealitzo aquesta idea d’experiència estètica, la treballo i a cultivo en l’abstracció mental, sense límits, i és quan ja ha pres una definició més concreta i precisa que em disposo a traslladar-la al món sensible tot convertint-la en una peça que es pugui escoltar. La primera part de tot aquest procés, aquella que es manifesta en el terreny intel·lectual, la dec a la riquesa filosòfica, la segona part del procés, el fet de transformar la idea en peça musical, l’he cultivat a través de l’aprenentatge de les diverses tècniques compositives.

  • Hem d’apropar la música clàssica a les noves generacions o les noves generacions a la música clàssica?

Personalment, penso que hem de potenciar l’educació musical de la societat en tots els seus estrats. Això passa, naturalment, per dignificar l’aprenentatge musical que s’imparteix a les escoles convencionals, que és aquell al qual té accés tothom, però també per exigir als mitjans (generalistes o especialitzats) un rigor incontestable atesa la responsabilitat que com a societat els hi hem cedit. Soc del parer, perquè ho he viscut en la pròpia experiència, que el desenvolupament d’un coneixement musical, d’un gust i d’un criteri, acaben derivant de manera inevitable cap a una inclinació i una capacitat de valorar allò que anomenem ‘música clàssica’, tot i que per descomptat això no exclou altres músiques. Quan parlem de la ‘música clàssica’ estem parlant en termes abstractes perquè aquest concepte, tal com el projectem, no designa res concret. Hem de prendre consciència que ens estem referint, al cap i a la fi, a la pròpia història de la música, al desenvolupament d’aquesta disciplina al llarg dels segles i, sobretot, a aquella música que s’ha anat preservant al llarg de la història, ja sigui pel seu valor musical, per la capacitat d’interpel·lar la societat o per altres qüestions que se m’escapen. Em refereixo al fet que quan interpretem o escoltem aquestes obres el que estem fent és relacionar-nos amb la nostra pròpia història, estem donant un sentit a l’existència col·lectiva de la humanitat. En definitiva, cultivem la societat i la societat valorarà el llegat que la història li ha deixat.

  • L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida és un projecte pensat des de i per a les comarques, especialment lleidatanes. Quina visió té del gaudi i de l’oferta cultural a les comarques un artista resident a Osona!

Tirar endavant un projecte d’aquest tipus és una tasca encomiable. Només aquells qui no vivim a la capital del país sabem de primera mà fins a quin extrem s’han anat centralitzant totes les oportunitats que ofereix l’esfera musical. I en això em refereixo, per descomptat, a oportunitats d’àmbit amateur o professional, però també com a públic. Lluitar contra aquesta malaurada circumstància, tot aportant alternatives de qualitat que excel·leixin en els seus propòsits, és un imperatiu moral per tots aquells artistes que no ens hem sotmès a la ‘tirania’ barcelonina. És un gest de resistència que té com a voluntat final la de generar una societat més equitativa, més rica i diversificada. Una societat millor. 

Està passant 

Preludi

Preludi 22
 

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida us dona la benvinguda al nou any amb el Preludi 22, un programa dedicat a la música de ball simfònica.

Veure programa

Cartell Acadèmia OJC 2022

L’OJC torna a convocar la seva acadèmia formativa
 

La Julià Carbonell impulsa, de nou, un dels seus projectes pedagògics estrella a través del qual dona l’oportunitat de tocar amb l’Orquestra a joves talents lleidatans

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida torna a organitzar un dels seus projectes estrella: l’Acadèmia OJC.

Es tracta d’una important iniciativa pedagògica a través de la qual l’Orquestra dona l’oportunitat a joves talents estudiants de música de compartir formació, actuacions i escenari al costat dels músics professionals de l’OJC.

Aquest projecte està destinat als estudiants vinculats als Centres Musicals de Grau Mitjà de les Terres de Lleida. L’objectiu és facilitar l’aproximació i el contacte amb una orquestra professional a tots aquells que estan assolint ja nivells d’excel·lència i que es plantegen la música d’una manera seriosa i rigorosa o, fins i tot, com una possible opció professional futura.

Els perfils seleccionats de la convocatòria Acadèmia OJC – 2022 pertanyen a aquestes especialitats instrumentals: violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, trompa, trompeta i percussió.

Els alumnes seleccionats participaran en diverses jornades d’assaig i el resultat del treball es podrà escoltar el 30 de gener a l’Auditori de Balaguer i el 6 de febrer a l’Auditori Enric Granados de Lleida.  

S’hi interpretarà la Primera Simfonia de Gustav Mahler, una obra monumental dins del repertori simfònic, en un concert que dirigirà el director titular de la nostra orquestra, Alfons Reverté.

Segons Reverté, “amb l’aposta per l’Acadèmia, l’OJC torna a mostrar el seu doble compromís tant amb el territori com amb el fet de donar oportunitats als joves talents musicals de la zona, per tal que tinguin plataformes professionals on poder créixer i professionalitzar-se”.

Mireu en l’apartat «Propers Concerts» la programació.

Sabies que… 

Per Santi Riu 

pau-casals-02

Pau Casals

Aquest any que es commemoren els cinquanta anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, així com els seixanta anys del seu concert a la Casa Blanca. És un bon moment per explicar alguna anècdota d’aquest referent musical català, que a més va abanderar la fèrria lluita per la pau, la justícia i la llibertat. I malgrat sembli que un músic de la seva talla no podria haver patit mai cap injustícia musical en la seva pròpia pell, no és pas així.

Essent molt jove Pau Casals, va viatjar a Brussel·les amb una carta de recomanació per a François Gevaërt, director del Conservatori de Música de la capital belga. Aquest el derivà a la classe de violoncel, on no fou especialment ben rebut. En aquells temps el Conservatori de Brussel·les era el que tenia més reputació entre els instrumentistes de corda i per ell era tot nou. Després d’haver estat assentat al darrer banc de l’aula on va escoltar alguns dels deixebles del mestre Edouard Jacobs, aquest va dirigir-se a ell amb to burleta, dient “Vous, le petit espagnol, vol tocar alguna cosa?”. I quan Casals s’oferí de manera humil a tocar el que volgués, aquest va replicar tot dient: “Parbleu! Segons sembla aquest petit espanyol ho sap tot. Estem davant algú extraordinari”, mentre els seus deixebles reien i Casals es va posar vermell d’indignació. Acte seguit Jacobs va demanar-li que toqués una de les peces de més dificultat tècnica “Souvenir de Spa”. I encara tingué temps de subratllar-ho dient:  “Ja ho veieu, ho sap tocar tot i amb el primer violoncel que troba”.

El mestre Casals, que ja no podia aguantar més aquella situació, però a la vegada ben segur d’ell mateix, ho interpretà tan bé com sabia. I a mesura que anava tocant s’adonava de la cara de sorpresa dels altres estudiants mentre ell assolia els passatges més endimoniats de manera realment admirable i plens d’expressivitat.. Quan acabà el silenci fou general. Jacobs el feu anar al seu despatx. I una vegada allí li digué: “Contra totes les prescripcions del reglament, li prometo a final de curs el primer premi amb la més alta distinció si vostè entra a treballar a la meva classe”. Però Casals, que havia aguantat estoicament aquell ambient tan negatiu li contestà tot donant una lliçó de modes: “Vostè s’ha burlat de mi i m’ha ridiculitzat davant dels seus deixebles i no vull estar un moment més aquí”.

Una resposta que ja feia intuir el Casals que hem conegut al llarg de la seva història i que sempre ha lluitat pels seus ideals i la dignitat. I sens dubte una gran lliçó.

Stravinski dirigint

Ígor Stravinski  

Ígor Stravinski, gran compositor i emblema de la música avantguardista del segle XX, també dirigia. Però no tothom estava habituat al seu llenguatge i sovint hi havia qui no acceptava de bon grat aquestes obres revolucionàries.

Enric Casals, germà de Pau Casals, explicà que l’Orquestra Pau Casals havia realitzat una sèrie de concerts al Gran Teatre del Liceu i en dos d’aquests el director fou Ígor Stravinski, que presentà un programa monogràfic seu. Si bé era cert que la seva música no deixava indiferents els espectadors, en una ocasió el senyor Vila -primer flauta de l’orquestra-, totalment indignat amb el que havia de tocar i cansat d’aquella música, posà fi al seu assaig. I amb tota la parsimònia possible va posar la seva flauta dins l’estoig, s’aixecà i marxà lentament i en silenci.

El senyor Carles Vidal-Quadras, president de l’orquestra i que estava present a l’assaig es trobà en una d’aquelles situacions on no sabia que fer ni que dir. I totalment pàl·lid, malgrat el seu to de cara sovint era vermellós, es disculpà davant Stravinski, al·legant que el senyor Vila tenia ja una certa edat. Amb un to humorístic i per treure ferro a l’assumpte, el compositor li contestà:

“Estic acostumat a que em deixin orquestres senceres, així que per una sola flauta no passa res!”

El senyor Vidal-Quadras va tornar-se’n mig rient de si mateix, després d’haver patit tant per disculpar una sola flauta.

Toldrà tocant el violí

Eduard Toldrà 

El compositor català i violinista Eduard Toldrà explicà en una carta al Sr. Manuel Capdevila el que ell definí com “una anècdota innocent”.

“En baixar del tren, tan poc violinista em sentia que vaig abandonar el violí. Quan la locomotora inicià els seus primers esbufecs cap a la frontera, fou quan vaig em vaig recordar del violí. Però ja era tard. Fou necessari donar part del succés al cap de l’estació, i al dia següent el propi cap m’entregà el violí -un Bergonzi-, que retornà condecorat amb un paper groc enganxat on es podia llegir “Portbou-Figueres”. També als violins els agrada córrer aventures. El meu, decididament és un “poca-vergonzi” -tot jugant d’aquesta manera amb el nom del lutier del seu violí, el cèlebre Bergonzi i l’expressió catalana poca-vergonya.

Perfils de l’OJC 

Foto Orquestra't

Joan Sancho i Domingo

Violí

Titulat superior de violí i música de cambra pel Conservatori Superior Municipal de Barcelona sota el mestratge d’Eva Graubin i postgrau al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Corrado Bolsi. Mestre diplomat en especialitat musical per la Universitat de Lleida.

Ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i ha col·laborat amb diverses formacions orquestrals com Camerata XXI de Tarragona, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Ciutat d’Eivissa, GIOrquestra de Girona, entre d’altres.

És membre titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida des de la seva creació el 2002, així com del Quartet Prysma, del Trio Ørfeu i del Col·lecitu ”Free’t”, grup d’improvisació lliure a través del llenguatge del Soundpainting.

És professor de violí al Conservatori Professional i Municipal de Música de Lleida.

El Qüestionari Proust

  1. El principal tret del meu caràcter?
    El perfeccionisme, m’agrada fer les coses bé i procuro millorar sempre en tots els aspectes de la meva vida.
  2. La qualitat que prefereixo en un home?
    La bondat.
  3. La qualitat que prefereixo en una dona?
    La bondat, no entenc que hi hagi d’haver cap distinció entre homes i dones.
  4. Allò que més estimo en els amics?
    La lleialtat, compartir les coses bones i no tan bones de la vida.
  5. El meu principal defecte?
    La impaciència i la tossuderia, però com deia abans, procuro millorar!
  6. La meva ocupació preferida?
    M’agrada el que faig, sobretot començar a treballar una peça nova, ja sigui en orquestra, cambra, sol o amb els alumnes. És molt gratificant viure tot el procés de construcció.
  7. El meu somni de benestar?
    Que tots tinguem salut, si és així, es poden gaudir tots els moments.
  8. Quina fora la meva pitjor desgràcia?
    Veure patir les persones que estimes.
  9. Què voldria ser?
    Em costa imaginar no fer de músic, però admiro les persones que tenen talent com a escriptors.
  10. On desitjaria viure?
    Seria interessant viure un temps al Japó, sento molta curiositat pels seus costums i la seva cultura.
  11. Quin color prefereixo?
    El blau.
  12. Quina flor prefereixo?
    La rosa.
  13. Quin ocell prefereixo?
    El pardal, cada cop se’n veuen menys.
  14. Els meus autors preferits en prosa?
    Em va impactar molt “Incerta Glòria” de Joan Sales.
  15. Els poetes preferits?
    Joan Brossa.
  16. Els herois de ficció?
    De petit sempre mirava les aventures a l’espai d’en Buck Rogers.
  17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    La protagonista de la sèrie “Homeland” , l’agent Carrie Mathison.
  18. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Beethoven, Brahms i Xostakòvitx.
  19. Els pintors predilectes?
    Marià Fortuny, Ramon Casas i Salvador Dalí.
  20. Els meus herois de la vida real?
    Totes les persones anònimes que dediquen la seva vida a tenir cura d’altres persones.
  21. Les meves heroïnes històriques?
    Rosa Parks, l’activista per l’equiparació dels drets civils entre blancs i negres.
  22. Els noms que prefereixo?
    Valentina, el nom de la nostra filla.
  23. Què detesto més que res?
    Qualsevol forma de violència.
  24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    Franco i Hitler.
  25. Quin fet militar admiro més?
    Cap ni un.
  26. Quina reforma admiro més?
    El dret de les dones a votar.
  27. Quins dons naturals voldria tenir?
    Admiro les persones que són hàbils pels treballs artesanals manuals i les que són “manetes”.
  28. Com m’agradaria morir?
    Dormint i amb la consciència tranquil·la.
  29. Estat present del meu esperit?
    En moviment constant.
  30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Els motivats per una necessitat extrema, sempre que no comprometin la integritat física de les persones.
  31. El meu lema?
    Viu i deixa viure.

Properes activitats de l’OJC 

Gener · Març 2022 

GENER

  • Dissabte 8 – Preludi 22. Pavelló Ramon Pasqual d’Alcoletge
  • Dilluns 17 – OJC a les Aules. ZER Alta Ribagorça
  • Dimecres 19 – Un Matí d’Orquestra a la Caparrella
  • Diumenge 30 – Festival de Danses. Teatre Municipal de Balaguer

FEBRER

  • Diumenge 6 – La Primera de Mahler – Acadèmia OJC. Auditori Enric Granados de Lleida – AJORNAT A LA TARDOR – COVID
  • Dimecres 23 – Un Matí d’Orquestra a Juneda
  • Diumenge 27 – Els Vents de l’OJC. Església Parroquial d’Anglesola

MARÇ

  • Dimecres 2 – Un Matí d’Orquestra a Balaguer
  • Dijous 3 – Els Vents de l’OJC. Auditori E. Granados de Lleida
Cristina Casale_2

Passió gitana

Diumenge 29 de maig de 2022 – 19 h
Lleida. Auditori Enric Granados – Venda d’entrades

L’OJC, en aquest any d’aniversari i compromesa amb la tradició pianística lleidatana, estrena mundialment el Concierto Flamenco d’Abraham Espinosa, dedicat a Enric Granados. Serà en la versió de Cristina Casale, una destacadíssima pianista especialitzada en la seva música i que ens farà gaudir d’aquest virtuós concert. Juntament amb aquesta obra estrena podrem gaudir de dues obres emblemàtiques del gran Manuel de Falla; El Sombrero de Tres Picos i l’Amor Brujo. Una vetllada de foc i passió.

Programa

  • El Amor Brujo. Dansa del Foc     M. DE FALLA
  • “Duende» Concert flamenc per a piano i orquestra   A. ESPINOSA
    – Estrena mundial –
  • El Sombrero de Tres Picos. Suites Núm. 1 i 2     M. DE FALLA

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Cristina Casale, piano
Alfons Reverté, director


Cristina Casale
Piano
Cristina Casale

Guardonada recentment amb la Creu d’Or AEFE de Foment Europeu per al seva labor cultural i amb el Premi Internacional de la creativitat al piano, aquesta intèrpret està considerada una de les pianistes més internacionals del nostre país.

Casale destaca per la seva gran versatilitat d’estils, temperament i gran virtuosisme, que plasma al piano i també fora d’aquest amb els seus concerts comentats. Un caràcter mediterrani poc habitual en el món pianístic que l’ha fet triomfar a sales tan rellevants com el Weill Carnegie Hall de Nova York.

S’inicià al piano amb la seva mare als 4 anys, continuant la seva formació al Conservatori del Liceu de Barcelona, més tard amb mestres del Conservatori de Moscú (Irina Zaritzkaja i Ilze Graubin) i amb el pianista francès Emmanuel Ferrer-Laloë. Va rebre consell musical en diverses ocasions d’Alícia de Larrocha.

A part dels seus recitals a Europa, destaquen les seves gires a USA, Colòmbia i la Xina, oferint sobretot un repertori comentat de peces de compositors catalans per tal de donar la màxima difusió de la nostra cultura a l’estranger.

Actualment Cristina Casale està centrada en la difusió de «Duende», el seu projecte més personal. A Duende, Casale treballa el repertori del jove compositor català Abraham Espinosa, un repertori que renova la clàssica a cop de flamenc amb un nivell de composició equivalent als millors compositors estrangers que van fusionar la clàssica amb altres gèneres, com Gershwin amb el jazz o Piazzolla amb el tango.

Amb el repertori «Duende», Casale pren el rol a la guitarra flamenca i expressa al piano no només les complexitats rítmiques i intensitat del flamenc, sino també la sensació de «taconeo» i tota la seva força.

El compositor Abraham Espinosa dedica a Casale aquest concert per a piano i orquestra anomenant «Duende» que sonarà per primera vegada a l’Auditori Enric Granados de Lleida.


Alfons Reverté
Director

alfons_reverte_5_1

Nascut a Barcelona, en el si d’una família de músics, es titulà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Instrumentació i Direcció d’Orquestra. Paral·lelament, cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Amplià els estudis de Direcció d’Orquestra a Anglaterra, seguint els cursos impartits per George Hurst, cap del Departament de Direcció de la Royal Academy of Music de Londres. Així mateix, treballà també a Anglaterra, entre d’altres, amb Lawrence Leonard, Robert Houlighan, Rodolfo Saglimbeni i Michael Rose.

Com a clarinetista és membre de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – OBC des de l’any 1986 així com també de diversos grups de cambra. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres, interpretant amb l’OBC el concert per a Corno di Bassetto de J. Backofen i amb l’Orquestra de Cambra del Reial Cercle Artístic així com amb les orquestres simfòniques de Salta i San Juan (Argentina) el concert també per a Corno di Bassetto d’Allesandro Rolla. Estrenà amb l’OBC al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Lawrence Foster, el Concert per a clarinet baix i Orquestra “Blue Mosaics” que li dedicà el compositor nord-americà R. Patterson.

En el camp pedagògic, ha estat director de l’Orquestra Simfònica Diaula durant més de vint anys sent-ho en l’actualitat de la Jove Orquestra de la Garriga. És professor a diversos cursos de música de cambra i de pràctica orquestral. Ha col·laborat com a director amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya així com amb diversos conservatoris de l’Estat. Així mateix també és director de l’Orquestra Ars Mèdica del Col·legi de Metges de Barcelona.

Ha dirigit a l’Estat, entre d’altres, l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, l’Orquesta Sinfónica de La Coruña, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Sinfónica Pablo Sarasate de Pamplona, la Banda Municipal de Barcelona, així com també l’Orquestra de Cambra de Cervera i l’Orquestra de Cambra Barcelona 216. L’any 1999 fou nomenat Director Assistent de l’OBC, càrrec que desenvolupà fins a l’any 2002, any en què fou nomenat Director Titular i Artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC, recolzada per la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

Fruit d’una primera gira convidat per diverses orquestres argentines i rebuda amb gran èxit de crítica, ha estat novament convidat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de San Juan. També ha dirigit recentment l’Orquestra del Mittelsächsisches Theater de Freiberg (Alemanya) així com la Capella Gedanensis de Gdansk (Polònia), l’Orquestra Simfònica d’Uppsala (Suècia) i la de la Ràdio de Sòfia (Bulgària).

Paral·lelament ha dut una intensa activitat operística que li ha permès treballar com a director assistent al costat de prestigiosos directors del panorama líric internacional como Pinchas Steinberg, Giuliano Carella, Christian Zacharias o Marco Armiliato, entre altres i també amb cantants como Maria Guleghina, Ainhoa Arteta, Irina Mishura, José Cura, Marco Berti o Carlos Álvarez, entre molts altres. Aquesta activitat ha vingut enriquida amb les noves responsabilitats que li suposà el fet que l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC sigui l’orquestra titular del nou Teatre de l’Òpera – La Llotja de Lleida des del moment de la seva inauguració el gener de 2010 en què dirigí Il Trovatore de G.Verdi.


Músics

Violí 
Joan ESPINA (concertino)
Mar ALDOMÀ
Natàlia CRESPO
Roser FARRÉ
Gemma FREIXES
Oriol GONZÁLEZ
Ruben HERRERA
Roger JUNYENT
Josep MANRESA
Joan SANCHO 

Violí II
Núria CABALLÉ
Estefania BELLMUNT
Conxa BOYERO
Susanna CODINA
Joan MESTRE
Núria PASCUAL
Virginia SANAGUSTÍN
Cati SANTOS

Viola
Xavier BALCELLS
Mamen BARREÑA
Eduard BOLEDA
Elsa CUSIDÓ
Josep Enric PUIG
Jordi ROURE

Violoncel
Ònia TOMÀS
Aina CARULLA
Marta LLONA
Ester TRILLA
Mariona TUSET

Contrabaix
Rafael ESTEVE
Sergi GUBERT
Jordi SOLER

Flauta travessera
Xesco GRAU
Fedra BORRÀS
Enric RIBALTA

Oboè
Encarna MONZÓ
Màxim SOLANES
Guillem VILAR

Clarinet
Víctor LLEIXÀ
Emilio CABELLO
Antonio CAMPOS

Fagot
Ramon ARAGALL
Rosa Maria CASES

Trompa
Julio GARGALLO
David ARNAU
Joan CAMPS
David FOLCH

Trompeta
Jaume ALER
Cesar FEMENIA
Xavier SEGURA

Trombó
Guillem DOMINGO
Francina MERCADAL
Arnau PASCUAL

Tuba
Jaume GIRIBET

Percussió
Francisco MONTAÑÉS
Miguel Angel FORNER
Eloi GOMÀ
Juan Francisco RUIZ
David VERGÉ
Francesc VIDAGANY

Piano
S. SOLÉ

Arpa
Teresa ESPUNY

Regidoria
Robert CANELA
Jaume LLOBET

Producció
Mireia BRANDON

Duet Pascual Pijuan_3

L’OJC als Barris de Lleida. Cicle de Cambra
Duet Pascual Pijuan

Dissabte 28 de maig
Lleida. Barri Universitat (Pl. Víctor Siurana) – 19h
Lleida. Centre Cívic de Balàfia (50 anys) (C/ Penedès, 18) – 21h

Programa

  • Valsos poètics      E. GRANADOS
  • Història del Tango      A. PIAZZOLLA
    • Burdel 1900
    • Cafè 1930
  • Sonatina invernal      J. GALEOTE
    • Poniente
    • Largo-Ballada-Largo
    • Danza Ritual
Duet Pascual Pijuan
Músics de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Núria Pascual, violí
Montserrat Pijuan, guitarra


Núria Pascual
Violí

S’inicia en els estudis musical a la seva ciutat natal, Balaguer. Continua la seva formació al Conservatori de Lleida sota el mestratge de Gabriel Vintró, per després seguir a Barcelona amb Santiago Juan, amb qui acaba els estudis superiors. Ha rebut consells de mestres com Corrado Bolsi, Kai Gleusteen, Sergi Vicente, entre d’altres. Ha participat en diverses formacions de música de cambra, d’entre les més rellevants el quartet Scherzo i el trio Silenci. És membre fundador de l’Orquestra de Cambra de la Noguera i col·laboradora habitual de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Actualment és professora de violí del Conservatori de Música de Tarragona.


Montserrat Pijuan
Guitarra

Comença els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Tarragona. L’any següent ingressa al Conservatori de la Diputació de Tarragona, on estudia amb Joana Albiol. Acaba els estudis superiors al Conservatori de Castelló amb les màximes qualificacions i una menció d’honor de final de carrera. Paral·lelament cursa dos anys de perfeccionament musical amb el mestre Fernando Rodríguez al Conservatori de Vila-seca. Ha rebut clases de guitarristes com Xavier Coll, Juan Becerra, Àlex Garrobé, i ha fet màsterclasses amb David Russell, Ricardo Gallén, Carles Trepat, Ignacio Rodes, Marco Smaili o Manel González entre d’altres.

Per altra banda s’ha format en el món de la pedagogia musical amb especialistes com Emilio Molina, Claudio Forcada, Hans Brüderl, Doug Goodkin o Verena Maschat entre d’altres.

Ha fet concerts com a solista i com a integrant de diverses formacions de cambra. El seu interès per altres disciplines artístiques l’han dut a llicenciar-se en Història de l’Art (URV) i diplomar-se a l’Escola Superior de Béns Culturals de Catalunya en l’especialitat de pintura.

Quartet Matisse

L’OJC als Barris de Lleida. Cicle de Cambra
Quartet Matisse

Dissabte 14 de maig 
Lleida. Poliesportiu Escola Joc de la Bola (C/ Segovia) – 19 h
Lleida. Local Social Clot de les Granotes (C/ Ramon Llull, 10) – 21 h

Programa

  • Quartet núm. 1       F. A. HOFFMEISTER
  • Ària italiana       O. RESPIGHI
  • Music from The Threepenny Opera (1, 3 i 6)       K. WEILL
  • Quartet núm. 1 (Andante e Menuetto)       J. HAYDN
  • Hava Nagila       TRAD. HEBREA

Víctor Lleixà, clarinet
Virgínia Sanagustín, violí
Mamen Barreña, viola
Ònia Tomàs, violoncel
Músics de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC


Víctor Lleixà
Clarinet

Víctor Lleixà

És titulat superior en l’especialitat de clarinet pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, tanmateix ha realitzat els estudis superiors de direcció d´orquestra i banda a la “Escuela de dirección del Maestro Navarro Lara “.

Com a clarinetista, és membre de L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida des de l´any 2007.

També és membre del Quartet Matisse, Quartet Amoenus, Quintet  Zummara , Quartet de clarinets de Tarragona i VII Ensemble.

La seva activitat pedagògica, en aquests moments es desenvolupa a l’Escola Municipal de Música de Bellpuig, La Selva del Camp i St.Guim de Freixenet.

A la vegada, combina aquestes activitats amb la de director de la Banda de Música Verge de la Serra de Montblanc i director de la Banda Municipal de Música de Bellpuig.


Virgínia Sanagustín
Violí

Virgínia Sanagustin

Comença els seus estudis musicals al Conservatori de Lleida amb Eduard Boleda. Continua els estudis superiors de violí amb Vicent Balaguer, Lina Tur-Bonet i el Quartet Casals al Conservatorio Superior de Música de Aragón, Saragossa, on els finalitza l’any 2008. Entre 2006 i 2008 és membre de la Camerata Aragón (dir. Rolando Prusak).

Col·labora habitualment amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. S’inicia al violí barroc amb Alba Roca (Aula Música Antiga de Girona) i Pablo Valetti (ESMUC). Entre 2008 i 2010 és membre de la Jeune Orchestre Atlantique (dir. David Stern, Jéremie Rhorer, Andreas Spering, Hervé Niquet…. ), i des del mateix any cursa la Formation Supérieure au métier de l’orchestre classique et romantique a Saintes, França, on treballa amb els professors Virginie Descharmes i Alessandro Moccia. Membre de l’orquestra della Accademia delle Crete Senesi, participa en el festival de Música delle Crete Senesi (Itàlia, 2010) sota la direcció de P. Herreweghe.

Participa també en el Festival Líric de Santanyí (Mallorca, 2011) formant part de l’orquestra del festival. Paral·lelament als seus estudis musicals és llicenciada en Història de l’Art.


Mamen Bareña
Viola

Mamen Barreña

Nascuda a Salamanca, obté el Títol Superior de Viola al Conservatori Superior de Música de Salamanca, amb el catedràtic Thuan Do Minh.

Amplia els seus estudis a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) amb el solista de l’OBC, Ashan Pillai, i a l’Escola Superior de Música de Rotterdam (Holanda) amb els solistes de la Filharmònica de Rotterdam, Anne Huser i Ron Ephrat.

Ha format part de diverses orquestres com l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra de Cambra de Rotterdam, la Simfònica del Vallès, la Filharmonia de Bilbao, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra de Cambra Gallega, l’Orquestra de Cambra de la Noguera, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, Camerata Eduard Toldrà, Camerata XXI, “Furius Music Orchestra”, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, l’Orquestra Simfònica Camera Músicae o la GIOrquestra.

També és component del Quartet Matisse i del Meraki Trio, tot combinat amb la seva activitat pedagògica a l’Escola Municipal de Música de Solsona i a l’Escola de Música de l’Orfeó Lleidatà.


Ònia Tomàs
Violoncel

Ònia Tomàs

Comença a tocar el violoncel a l’edat de set anys a l’Escola Municipal de Música de Sant Joan de Vilatorrada. Posteriorment ingressa al Conservatori Municipal de Música de Manresa on estudia sota la tutela d’Amparo Lacruz.

El 2002 accedeix a la Guildhall School of Music de Londres, ciutat on continua la seva activitat musical combinant els estudis amb actuacions cambrístiques i orquestrals. A la Guildhall els seus professors són Stefan Popov i Pierre Doumenge, també rep classes del Tackács Quartet, David Takeno, Wolfgang Herzer i Louise Hopkins.

Ha sigut becada per la “Fundació Pau Casals” del Vendrell, pel ”Department for Education and Skills” de la Unió Europea, del ”Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya” i de la “Joven Orquesta Internacional Ciudad de Oviedo”. Ha tocat de solista amb les orquestres Barelona Sinfonietta i Camerata XXI. És integrant de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, el Trio Orfeu, el Quartet Matisse i el Pop Piano Quartet.

Gloria Isabel Ramos Triano_2

La nostra música

Diumege 24 d’abril de 2022 – 19 h
Lleida. Auditori Enric Granados – Venda d’entrades

L’OJC, compromesa amb la música i els músics del país, us proposa conèixer la música orquestral de dos compositors catalans emblemàtics dels quals enguany en celebrem el seu aniversari, Manuel Oltra i Manuel Blancafort, dos compositors amb perfils ben diferents però amb la exquisida sensibilitat en la seva música com a nexe d’unió. Aquests dos compositors aniran acompanyats d’un altre clàssic de la música catalana del segle XX, Joaquim Homs i de l’obra estrena d’un nou talent emergent lleidatà instal·lat als Estats Units, Jordi Nus. Tota una aposta per la nostra música.

Programa

  • Dansa Macabra    J. NUS
    • Obra encàrrec OJC Any 2022 en motiu del 20è aniversari de l’Orquestra
  • Cançó d’Isabel, Pastorella, Serenata a l’Infant    M. BLANCAFORT
  • Variacions sobre un tema popular català    J. HOMS
  • Doble 5 Suite    M. OLTRA
  • Divertimento 2002    J. CERVELLÓ

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Gloria Isabel Ramos, directora


Gloria Isabel Ramos
Directora

Gloria Isabel Ramos Triano

Gloria Isabel Ramos Triano, la primera dona en arribar el lloc de Directora titular d’una orquestra a Espanya, al capdavant de l’Orquestra de Córdoba, 2001-2004 -amb gran èxit de crítica i públic- funció que ha exercit, a més, al capdavant d’altres formacions a Suïssa.

Guanyadora de diversos premis de direcció d’orquestra, com el Primer Premi del Concurs de Cadaqués, sent l’única dona en ser premiada en aquest concurs, quedant desert el segon premi, a més del Premi de Direcció d’Òpera en el Concurs Internacional de Besançon, Premi de l’Orquestra en el Concurs Internacional de Brasov, i Primer Premi en el Concurs Nacional de Granada.

Com a directora convidada, ha dirigit concerts amb orquestres com la London Symphony Orchestra, la English Chamber Orchestra, Orquestra de Cambra de Viena, Orquestra Simfònica Schlesswig-Holstein, Orquestra Holbenkian, Orquestra Filarmònica de Thuringen, Orquestra de la Ràdio de Leipzig, Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Bilbao, Luzerner Symphonie Orchester, Orquestra de Cambra de Zürich, Musikkollegium Winterthur, Orquestra de la ciutat de Mèxic, etc., dirigint en ocasions les seves pròpies obres, amb formacions com la Orquestra de la RTVE, l’Ensemble de la Orquestra de la Comunitat de Madrid, o la Real Orquestra Simfònica de Sevilla.

Se li ha confiat la direcció d’obres de gran complexitat, de compositors com H. W. Henze, P. Boulez, José María Sánchez-Verdú, R. Gerhard, Schönberg, etc., així com innumerables estrenes d’obres contemporànies.

Entre altres premis figuren el “Ojo Crítico” de RNE, i “Mujer Canaria” de l’Orfeón La Paz de La Laguna.

Actualment és Directora Titular i Artística de l’orquestra de cambra suïssa WELTSAITEN SINFONIETTA, de la que és fundadora.

Intensa Activitat compositiva en els anys recents. Propera estrena el 2022 de la seva obra Simfònica “amazon” per l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh, als Estats Units.


Jordi Nus
Compositor

Jordi Nus

Comença a estudiar violí a l’edat de 4 anys a l’Escola Municipal de Música de Les Borges Blanques, el seu poble natal. Continua la seva formació al Conservatori de Música de Lleida i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), on es gradua en l’especialitat de composició sota el mestratge d’Albert Guinovart. El 2014 es trasllada a Nova York per cursar un màster en música de Cinema i Mitjans Audiovisuals a la New York University on és premiat amb la prestigiosa Alan Menken Award-Scholarship, beca otorgada personalment pel prestigiós compositor Alan Menken (“Aladin”, “La bella i la bèstia”…Ha treballat amb agrupacions com la Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Camerata XXI, Orquestra Simfònica de Sant Cugat, LleidArt Ensemble, NYU Philharmonic Orchestra (Nova York), Kamerorkest van het Noorden (Holanda) o Helix Colective (Los Angeles) i la seva música ha estat interpretada en sales com l’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Auditori Enric Granados o Symphony Space (NY). Actualment està instal-lat a Los Angeles on compagina el seu treball com a compositor de música de concert i música per a cinema i televisió col-laborant amb produccions americanes i espanyoles. Alguns dels seus treballs més destacats incloen el documental “Puck” (Disney+) i “Becoming Cousteau” (National Geographic), la sèrie d’investigació “City Of Angels, City Of Death” (ABC – Hulu), la minisèrie de TV3 “Vida Privada” (per la qual va ser nominat als Jerry Goldsmith Awards com a millor música per a Televisió) o els documentals “Retrats” i “Exilios” (IB3).


Músics

Violins I
Joan SANCHO (concertino)
Mar ALDOMÀ
Natàlia CRESPO
Roser FARRÉ
Gemma FREIXES
Oriol GONZÁLEZ
Roger JUNYENT
Josep MANRESA

Violins II
Núria CABALLÉ
Susanna CODINA
Laia FERRER
Joan MESTRE
Virginia SANAGUSTÍN

Violes
Eduard BOLEDA
Xavier BALCELLS
Mamen BARREÑA
Neus GARRAVÉ

Violoncels
Teresa VALLS
Marta LLONA
Mariona TUSET

Contrabaixos
Guillermo PRATS
Rafael ESTEVE

Flauta
Xesco GRAU

Oboè
Encarna MONZÓ

Clarinet
Víctor LLEIXÀ

Fagot
Ramon ARAGALL

Trompa
Julio GARGALLO

Trompeta
Jaume ALER

Percussió
Francisco MONTAÑÉS
Miguel Angel FORNER

Regidoria
Robert CANELA
Jaume LLOBET

Producció
Mireia BRANDON

 

Festival Pasqua 2022

Festival de Pasqua de Cervera
Cinc veus de la música orquestral catalana

Dissabte 9 d’abril de 2022 – 20 h
Cervera. Paranimf de la Universitat – Venda d’entrades

L’OJC, compromesa amb la música i els músics del país, us proposa conèixer la música orquestral de dos compositors catalans emblemàtics dels quals enguany en celebrem el seu aniversari, Manuel Oltra i Manuel Blancafort, dos compositors amb perfils ben diferents però amb la exquisida sensibilitat en la seva música com a nexe d’unió. Aquests dos compositors aniran acompanyats d’un altre clàssic de la música catalana del segle XX, Joaquim Homs i de l’obra estrena d’un nou talent emergent lleidatà instal·lat als Estats Units, Jordi Nus. Tota una aposta per la nostra música.

Programa

  • Dansa Macabra    J. NUS
    • Obra encàrrec OJC Any 2022 en motiu del 20è aniversari de l’Orquestra
  • Cançó d’Isabel, Pastorella, Serenata a l’Infant    M. BLANCAFORT
  • Variacions sobre un tema popular català    J. HOMS
  • Doble 5 Suite    M. OLTRA
  • Divertimento 2002    J. CERVELLÓ

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Gloria Isabel Ramos, directora


Gloria Isabel Ramos
Directora

Gloria Isabel Ramos Triano

Gloria Isabel Ramos Triano, la primera dona en arribar el lloc de Directora titular d’una orquestra a Espanya, al capdavant de l’Orquestra de Córdoba, 2001-2004 -amb gran èxit de crítica i públic- funció que ha exercit, a més, al capdavant d’altres formacions a Suïssa.

Guanyadora de diversos premis de direcció d’orquestra, com el Primer Premi del Concurs de Cadaqués, sent l’única dona en ser premiada en aquest concurs, quedant desert el segon premi, a més del Premi de Direcció d’Òpera en el Concurs Internacional de Besançon, Premi de l’Orquestra en el Concurs Internacional de Brasov, i Primer Premi en el Concurs Nacional de Granada.

Com a directora convidada, ha dirigit concerts amb orquestres com la London Symphony Orchestra, la English Chamber Orchestra, Orquestra de Cambra de Viena, Orquestra Simfònica Schlesswig-Holstein, Orquestra Holbenkian, Orquestra Filarmònica de Thuringen, Orquestra de la Ràdio de Leipzig, Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Bilbao, Luzerner Symphonie Orchester, Orquestra de Cambra de Zürich, Musikkollegium Winterthur, Orquestra de la ciutat de Mèxic, etc., dirigint en ocasions les seves pròpies obres, amb formacions com la Orquestra de la RTVE, l’Ensemble de la Orquestra de la Comunitat de Madrid, o la Real Orquestra Simfònica de Sevilla.

Se li ha confiat la direcció d’obres de gran complexitat, de compositors com H. W. Henze, P. Boulez, José María Sánchez-Verdú, R. Gerhard, Schönberg, etc., així com innumerables estrenes d’obres contemporànies.

Entre altres premis figuren el “Ojo Crítico” de RNE, i “Mujer Canaria” de l’Orfeón La Paz de La Laguna.

Actualment és Directora Titular i Artística de l’orquestra de cambra suïssa WELTSAITEN SINFONIETTA, de la que és fundadora.

Intensa Activitat compositiva en els anys recents. Propera estrena el 2022 de la seva obra Simfònica “amazon” per l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh, als Estats Units.


Jordi Nus
Compositor

Jordi Nus

Comença a estudiar violí a l’edat de 4 anys a l’Escola Municipal de Música de Les Borges Blanques, el seu poble natal. Continua la seva formació al Conservatori de Música de Lleida i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), on es gradua en l’especialitat de composició sota el mestratge d’Albert Guinovart. El 2014 es trasllada a Nova York per cursar un màster en música de Cinema i Mitjans Audiovisuals a la New York University on és premiat amb la prestigiosa Alan Menken Award-Scholarship, beca otorgada personalment pel prestigiós compositor Alan Menken (“Aladin”, “La bella i la bèstia”…) Ha treballat amb agrupacions com la Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Camerata XXI, Orquestra Simfònica de Sant Cugat, LleidArt Ensemble, NYU Philharmonic Orchestra (Nova York), Kamerorkest van het Noorden (Holanda) o Helix Colective (Los Angeles) i la seva música ha estat interpretada en sales com l’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Auditori Enric Granados o Symphony Space (NY). Actualment està instal-lat a Los Angeles on compagina el seu treball com a compositor de música de concert i música per a cinema i televisió col-laborant amb produccions americanes i espanyoles. Alguns dels seus treballs més destacats incloen el documental “Puck” (Disney+) i “Becoming Cousteau” (National Geographic), la sèrie d’investigació “City Of Angels, City Of Death” (ABC – Hulu), la minisèrie de TV3 “Vida Privada” (per la qual va ser nominat als Jerry Goldsmith Awards com a millor música per a Televisió) o els documentals “Retrats” i “Exilios” (IB3).


Músics

Violins I
Joan SANCHO (concertino)
Mar ALDOMÀ
Natàlia CRESPO
Roser FARRÉ
Gemma FREIXES
Oriol GONZÁLEZ
Roger JUNYENT
Josep MANRESA

Violins II
Núria CABALLÉ
Susanna CODINA
Laia FERRER
Joan MESTRE
Virginia SANAGUSTÍN

Violes
Eduard BOLEDA
Xavier BALCELLS
Mamen BARREÑA
Neus GARRAVÉ

Violoncels
Teresa VALLS
Marta LLONA
Mariona TUSET

Contrabaixos
Guillermo PRATS
Rafael ESTEVE

Flauta
Xesco GRAU

Oboè
Encarna MONZÓ

Clarinet
Víctor LLEIXÀ

Fagot
Ramon ARAGALL

Trompa
Julio GARGALLO

Trompeta
Jaume ALER

Percussió
Francisco MONTAÑÉS
Miguel Angel FORNER

Regidoria
Robert CANELA
Jaume LLOBET

Producció
Mireia BRANDON