Ja som a la primavera, una primavera que ens omple de ganes de fer música, compartint-la amb totes i tots vosaltres, perquè sense gaudir-la plegats res no tindria sentit.

Com les flors que en aquest temps es comencen a obrir, també l’orquestra obre amb cadascun dels seus concerts i activitats una flor musical. Com elles, cada flor és diferent, amb una fragància particular, i destinada a una sensibilitat.

Us convidem doncs a gaudir d’aquest jardí dels sons, a trobar la vostra flor i a deixar-vos envoltar per la música de la vostra orquestra. Us esperem!

• Vostè que coneix i ha tocat amb moltíssimes orquestres, què creu que distingeix o diferencia la Julià Carbonell de la resta de formacions musicals?

Crec que aquesta orquestra té un ambient molt amable, potser donat perquè és una formació amb gent del territori majoritàriament i que fa anys que treballen amb l’objectiu comú de fer bona música i portar-la a les terres de Lleida. A més, és una orquestra que conserva la il·lusió de fer música plegats.

• L’OJC té com un dels seus objectius principals fer arribar la música simfònica i de cambra a totes les poblacions de Lleida (ja siguin capitals o petits nuclis rurals) i a totes les capes de la societat. Com valora vostè aquesta iniciativa?

Em sembla una tasca necessària fer arribar la música a tots els racons i nivells de Lleida. De fet, diria que és un dels seus trets fundacionals i que ha complert sempre. 

• Com veu el panorama musical post pandèmia? Què creu que n’hem après i quines conclusions en podem extreure?

Crec que el públic que estima la música s’ha adonat de l’important que és per a ells i la tornada als concerts s’ha fet amb molt entusiasme i respecte. Crec que també s’ha valorat més el músic de casa.

• Vostè, que està considerat com un dels músics més integrals del nostre país, amb quina de les seves múltiples vessants es quedaria (compositor, intèrpret, pedagog…)?

De fet no sabria triar-ne només una. La pedagogia m’ha vingut més de gran, però la interpretació i la composició sempre m’han anat a l’hora. Crec que a més, s’han retro alimentat contínuament; penso que compondre m’ha fet millor intèrpret (per una visió més general de la música) i ser intèrpret m’ha fet ser el compositor que sóc, pendent de la comunicació que s’estableix entre escenari i públic, de la mateixa manera que quan toco. 

• De les seves diverses col·laboracions amb l’OJC, tant en l’àmbit com a compositor o com a intèrpret, quina en destacaria?

En recordo dues de molt importants per a mi. Una, els concerts que vaig fer estrenant-me amb el segon concert de Ratxmàninov i, l’altra, van ser els concerts que vam fer amb arranjaments meus de tangos, que van obtenir una resposta fantàstica de l’audiència. 

Aviat sortirà un doble cd per a Sony amb la meva òpera «Alba Eterna». També n’he enregistrat un altre de piano (per la tardor) amb obra meva. Estrenaré la cantata «Ve-t’ho aquí» i un Messies que he fet per solistes, cor i orquestra aquesta mateixa primavera… de moment estic força ocupat

Des de la seva creació, ara farà 12 anys, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell ha estat estretament lligada al festival essencial de la música clàssica catalana, el Festival de Pasqua de Cervera.

En aquesta nova edició, l’OJC tornarà a oferir el concert inaugural d’aquest certamen. Serà en el marc increïble del Paranimf de la Universitat de Cervera el proper dissabte, 9 d’abril de 2022, a les 20 hores.

Una de les novetats, és que l’OJC estarà dirigida, per primer cop, per una dona: Gloria Isabel Ramos. Justament, Ramos ha obert molt camí, ja que fou la primera dona en exercir el càrrec de directora titular d’una orquestra a Espanya, al capdavant de l’Orquestra de Còrdova, 2001-2004- amb gran èxit de crítica i públic-, funció que també ha dut a terme al capdavant d’altres formacions a Suïssa.

En aquest concert, l’OJC ens oferirà una panoràmica de la música orquestral catalana dels segles XX i XXI. Cinc compositors: cinc llenguatges i cinc sensibilitats diferents que reflecteixen la personalitat musical de cadascun d’ells. Celebrem el 125è aniversari de Manuel Blancafort i el 100è de Manuel Oltra acompanyats de la música de Joaquim Homs, Jordi Cervelló i una estrena de Jordi Nus, jove compositor nascut a les terres de Lleida i que actualment resideix a Los Angeles.

El Festival de Pasqua de Cervera tindrà lloc del 7 al 16 d’abril de 2022 i està considerat el gran aparador de la música clàssica catalana.

Albert Einstein, un dels físics més famosos de tots els temps, amb una imatge de geni excèntric i autor de la Teoria de la Relativitat fou també violinista?  Malgrat que no tenim enregistraments seus que ens puguin donar una idea clara de la seva interpretació es creu que havia de ser un bon violinista, ja que la seva segona esposa i cosina pròpia, Elsa, es va enamorar d’ell per les seves belles interpretacions de Mozart i no pas per la seva aura com a físic.

La música no fou per ell tan sols un passatemps i el seu propi fill, Hans Albert, relatava  que quan el seu pare se sentia bloquejat en els seus raonaments, sempre tornava a la música i es convertia en el centre de tot el que feia i pensava. La seva esposa Elsa afegia que sovint «anava al seu estudi, tornava, tocava uns acords al piano, apuntava quelcom i tornava al seu estudi» com un fet habitual.

Albert Einstein va estudiar violí i també piano. Però quan descobrí les sonates de Mozart per a violí en quedà fascinat i decidí que l’instrument de corda seria el seu primer instrument. En més d’una ocasió ell mateix havia afirmat que en cas de no haver-se dedicat a la física s’hauria encaminat cap a la música. I de fet, sempre que sortia de vacances, prenia un violí com a part del seu equipatge.

Però no penseu que tan sols tocava el violí «en la intimitat», ja que durant els anys trenta, i una vegada establert als Estats Units, organitzava concerts de música de cambra en la seva casa de Princeton els dimecres a la nit, i sovint acompanyava les cerimònies de la sinagoga amb l’orgue o s’involucrava en concerts benèfics per l’estat d’Israel.

Un dels seus violins, construït pel luthier Oscar Steger i dedicat a ell amb la inscripció: «Fet pel físic més gran del món, el professor Albert Einstein», fou venut l’any 2018 per la casa de subhastes Bonhams per més de cinc-cents mil dòlars. Un instrument curiós que el físic havia regalat al fill del conserge de la Universitat de Princeton.

El director d’orquestra, compositor i contrabaixista d’origen rus Serge Koussevitzky, que després obtingué la nacionalitat americana fou ben conegut pels melòmans especialment pel seu període com a director musical entre els anys 1924 i 1949 de l’Orquestra Simfònica de Boston. Vint-i-cinc anys al capdavant d’una formació que inicià amb ell una de les èpoques més glorioses, convertint-se en una de les millors orquestres americanes.

I fou després d’una de les magnífiques actuacions com a director de la seva orquestra quan una admiradora se li apropà dient-li: “Mestre, interpreta extraordinàriament! Vostè… vostè és, simplement Deu”. I sense saber molt bé si en to humorístic o narcisista, Koussevitzky s’apropà a la senyora contestant-li: “Sí, madame, i cregui que això suposa una gran responsabilitat!

La tradició tibetana utilitzà ossos humans per fabricar instruments musicals? Resulta inversemblant però és cert. Això sí, no servia qualsevol fèretre, sinó que havien de provenir de persones respectables.

Citem-ne dos exemples:

El «Rkang-gling» -una mena de flauta feta amb un fèmur humà- conté un fèmur des del genoll fins a mitja cama, amb una embocadura que sol estar envoltada d’un anell metàl·lic. Aquest instrument sembla subratllar el caràcter espiritual i simbòlic de tocar una part del cos humà i s’utilitzava principalment en rituals funeraris. A més, el Rkang-gling sol estar també acompanyat pel Damaru -un doble tambor petit que està construït amb la part alta del crani humà i que de fet conté no tan sols un crani sinó dos -amb especial cura que siguin d’un home i una dona, per simbolitzar un tot.

Sens dubte ben curiós. I per tots aquells qui vulgueu veure aquests instruments tenim la sort de tenir-ne al Museu de la Música de Barcelona.

Ha col·laborat amb l’Orquestra del Gran teatre del Liceu en més d’una cinquantena de funcions en diferents produccions. També ha tocat amb l’Orquestra de Flautes de Barcelona (dels diferents concerts cal destacar-ne l’actuació dins el grec 98 amb el flautista Pierre Yves Artaud), i amb la  Jove Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya , Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra,  l’Orquestra de Cambra de Vila-seca  i l’Orquestra de Cambra de Granollers.

És flauta solista de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) des de la seva fundació.

Ha actuat com a solista en diferents formacions orquestrals, tals com: Frisk Jeugd Orkest (Holanda), Camerata de Barcelona, Orquestra de cambra de Vila-seca, Orquestra “ Enric Granados” de Lleida i Orquestra de Cambra de Cervera, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) interpretant diferents obres per a Flauta solista (Andante en do major, Concert en re major i Concert en do major per Flauta i Arpa de W.A.Mozart – aquest últim juntament amb l’arpista Teresa Espuny – Concert en sol major de G.Ph.Telemann, Concert  “il Gardelino” i “la Notte d’A.Vivaldi ,Suite un.n 2 de JS.Bach…).

Ha actuat en nombroses actuacions gravades per la majoria d’emissores de ràdio i de televisió del país i a participat en més de quaranta enregistraments discogràfics dels que destaquen “Tanganera” del guitarrista Victor Valls amb qui va realitzar una gira per Síria, Jordània i el Líban dins el festival JAZZ CARABAN 96,  i “PARABÒLIC” amb del grup Josep Soto& Companys, Cd que va ser nominat als premis Grammy del l’any 2003.

El Qüestionari Proust

1. El principal tret del meu caràcter?
   Efusiu.
2. La qualitat que prefereixo en un home?
   L’empatia.
3. La qualitat que prefereixo en una dona?
   L’empatia.
4. Allò que més estimo en els amics?
   La confiança.
5. El meu principal defecte?
   Poca paciència.
6. La meva ocupació preferida?
   La música.
7. El meu somni de benestar?
   Disposar del temps per fer tot el que vulgui.
8. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
   Perdre una persona estimada.
9. Què voldria ser?
   Ja m’agrada ser músic.
10. On desitjaria viure?
    Més a prop del mar.
11. Quin color prefereixo?
    El vermell.
12. Quina flor prefereixo?
    La rosa.
13. Quin ocell prefereixo?
    L’Àliga.
14. Els meus autors preferits en prosa?
    Pol Auster, Jaume Cabré, Ruiz Safón.
15. Els poetes preferits?
    Federico Garcia Lorca, Joan Margarit.
16. Els herois de ficció?
    No en tinc cap.
17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    No en tinc cap.
18. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Mozart, Beethoven.  
19. Els pintors predilectes?
    Magritte, Van Gogh.
20. Els meus herois de la vida real?
    No en tinc cap.
21. Les meves heroïnes històriques?
    No en tinc cap.
22. Els noms que prefereixo?
    Alba, Bruna, Júlia, Èric, Pol.
23. Què detesto més que res?
    L’engany.
24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    La violència, la intolerància.
25. Quin fet militar admiro més?
    Cap.
26. Quina reforma admiro més?
    Totes les  que millorin la vida de les persones.
27. Quins dons naturals voldria tenir?
    M’agradaria ser mes àgil.
28. Com m’agradaria morir?
    Sense patir i sense donar feina.
29. Estat present del meu esperit?
    En Pau.
30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Els que són sense mala intenció .
31. El meu lema?
    “El temps no te pressa”.

ABRIL

• Dilluns 4 – L’OJC a les Aules. ZER Urgellet
• Dissabte 9 (20h) – Festival de Pasqua de Cervera. Cinc veus de la música orquestral catalana. Paranimf de la Universitat de Cervera. Gloria Isabel Ramos, directora
• Dimecres 20 – Un Matí d’Orquestra a Lleida
• Diumenge 24 (19h) – La nostra música. Auditori Enric Granados de Lleida. Gloria Isabel Ramos, directora
• Dimecers 27 – Un Matí d’Orquestra a la Caparrella

MAIG

• Dimecres 4 – Un Matí d’Orquestra a Solsona
• Dilluns 9 – L’OJC a les Aules. ZER Argelaga i ZER Alt Segre
• Dimecres 11 – Un Matí d’Orquestra a Mollerussa
• Diumenge 29 (19h) – Passió Gitana. Cristina Casale, piano. Alfons Reverté, director

En aquestes dates de fred, dubtes i incerteses però també de Festes, esperança i alegria us fem a mans una nova edició de la nostra Publicació Digital, tot fent-vos arribar a tots i totes els millors desitjos de l’Orquestra per al Nou Any.

Arnau Tordera és un artista polifacètic format a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Taller de Músics de Barcelona i llicenciat en Filosofia per la UAB.
 
És cantant, guitarrista i compositor del grup de música moderna «Obeses» amb el qual ha publicat cinc discos, ha estrenat un concert simfònic amb la Banda Municipal de Barcelona i cor a L’Auditori de Barcelona, un concert per a Cobla i cor mixt estrenat al festival «Amb so de cobla», pel qual se li va concedir el Premi Rotllana 2019,  i va compondre i protagonitzar l’òpera-rock «Verdaguer, ombres i maduixes».
 
El 2018 va guanyar el premi «Teresa Rebull» que atorga la Fira Mediterrània al millor projecte de producció musical en cultura popular i tradicional gràcies al projecte «Les cançons seran sempre nostres». És autor de la cantata infantil «La màquina del temps» el projecte conjunt del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya durant l’any 2019, editat en disc i partitura i Premi Josep Anselm Clavé del Cant Coral al millor espectacle del 2019.
 
En el terreny compositiu ha rebut encàrrecs de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, Vespres d’Arnadí, el Cor de Cambra del Palau de la Música o el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados. En aquests moments està immers en el procés de composició de l’òpera comunitària “La Gata Perduda” que s’estrenarà el proper més d’octubre dins de la Temporada operística 22-23 del Gran Teatre del Liceu. Les seves obres s’han interpretat a L’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu o al Palau de la Música Catalana, entre d’altres.
 
Ha col·laborat amb TV3, Rac 1 i Catalunya Ràdio en diversos programes de divulgació musical.

• Què és la música per Arnau Tordera?

Crec que és una de les preguntes més complicades de respondre, especialment per un músic. No tinc una conclusió clara, tot i que dedico bona part del meu temps a trobar-la. Crec, amb això, que la música preserva en si mateixa un enigma, un fet inexplicable, i és justament aquesta singularitat el que ens genera una atracció i un magnetisme fora de tota raó. En aquest sentit, considero que tota la carrera d’un músic, o d’un melòman, pot resumir-se en la tasca contínua de desxifrar un enigma que, com un regal meravellós, no té cap resolució possible.

• Veus barreres o punts d’inspiració entre estils musicals diversos?

Sempre procuro veure oportunitats. És innegable que el món musical està molt fragmentat a partir de les tradicions d’on provenen els gèneres o els estils, per interessos comercials i també, cal recordar-ho, per qüestions de naturalesa classista. Això es manifesta de diverses maneres: auditoris, sales o bars musicals on s’hi programa només un tipus de música, festivals que estan encarats a un gènere concret, emissores que potencien només un determinat estil, etc. Però també en els processos d’aprenentatge de la música, l’academització de la música ha tendit a fragmentar el coneixement posant noms diferents a les mateixes coses per tal d’erigir un decàleg propi per diferenciar-se dels altres. En aquest sentit, mai m’he sentit còmode mantenint-me dins un àmbit musical concret, o potser, dit de manera més encertada, on he trobat el confort ha estat precisament caminant entre aquestes fronteres aparents. El concepte de construir ponts crec que és prou gràfic per explicar-ho.

• Arnau Tordera és compositor, arranjador i intèrpret. En quina d’aquestes modalitats et sents més còmode?

El cert és que per mi no són disciplines independents, sinó que formen part d’una manera de comprendre el fet artístic general. L’artista contemporani gairebé està obligat a dominar el nombre més elevat de ‘pals’ possibles. I no només en el terreny musical, també calen nocions d’edició de fotos, de vídeos, gestió de xarxes, coneixements sobre programació, capacitat d’elaborar un discurs sòlid a les entrevistes i un llarg etcètera. Són peculiaritats del nostre temps que ens poden agradar més o menys però són indispensables per tirar endavant un projecte musical en la contemporaneïtat. Gaudeixo profundament creant, imaginant i elaborant la meva música, que també instrumento jo, atès que ho considero una part essencial de la creació. I la qüestió interpretativa també m’aporta aquest fet inigualable de contacte amb el públic, una experiència única. Per altra banda, també em meravella quan ‘simplement’ soc compositor i són altres músics els qui interpreten les meves partitures. No renunciaria a cap d’aquestes opcions perquè totes m’aporten una vivència de la música exclusiva.

• Els teus estudis de filosofia, t’han ajudat a donar un punt de vista diferent a la teva música o a la teva interpretació?

Sens dubte ha nodrit i fonamentat la meva manera de crear música. Hi ha molts mètodes per crear música, tots vàlids, interessants i de naturaleses ben diverses. En el meu cas he encaminat la meva tècnica compositiva a través d’un mètode que potencia la imaginació, una facultat humana sense límit i que no es veu afectada pel domini tècnic de la disciplina. Per sintetitzar-ho, jo sempre parteixo d’una idea d’experiència estètica, per tant, la gestació primària de l’obra és intel·lectual més que sonora. Idealitzo aquesta idea d’experiència estètica, la treballo i a cultivo en l’abstracció mental, sense límits, i és quan ja ha pres una definició més concreta i precisa que em disposo a traslladar-la al món sensible tot convertint-la en una peça que es pugui escoltar. La primera part de tot aquest procés, aquella que es manifesta en el terreny intel·lectual, la dec a la riquesa filosòfica, la segona part del procés, el fet de transformar la idea en peça musical, l’he cultivat a través de l’aprenentatge de les diverses tècniques compositives.

• Hem d’apropar la música clàssica a les noves generacions o les noves generacions a la música clàssica?

Personalment, penso que hem de potenciar l’educació musical de la societat en tots els seus estrats. Això passa, naturalment, per dignificar l’aprenentatge musical que s’imparteix a les escoles convencionals, que és aquell al qual té accés tothom, però també per exigir als mitjans (generalistes o especialitzats) un rigor incontestable atesa la responsabilitat que com a societat els hi hem cedit. Soc del parer, perquè ho he viscut en la pròpia experiència, que el desenvolupament d’un coneixement musical, d’un gust i d’un criteri, acaben derivant de manera inevitable cap a una inclinació i una capacitat de valorar allò que anomenem ‘música clàssica’, tot i que per descomptat això no exclou altres músiques. Quan parlem de la ‘música clàssica’ estem parlant en termes abstractes perquè aquest concepte, tal com el projectem, no designa res concret. Hem de prendre consciència que ens estem referint, al cap i a la fi, a la pròpia història de la música, al desenvolupament d’aquesta disciplina al llarg dels segles i, sobretot, a aquella música que s’ha anat preservant al llarg de la història, ja sigui pel seu valor musical, per la capacitat d’interpel·lar la societat o per altres qüestions que se m’escapen. Em refereixo al fet que quan interpretem o escoltem aquestes obres el que estem fent és relacionar-nos amb la nostra pròpia història, estem donant un sentit a l’existència col·lectiva de la humanitat. En definitiva, cultivem la societat i la societat valorarà el llegat que la història li ha deixat.

• L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida és un projecte pensat des de i per a les comarques, especialment lleidatanes. Quina visió té del gaudi i de l’oferta cultural a les comarques un artista resident a Osona!

Tirar endavant un projecte d’aquest tipus és una tasca encomiable. Només aquells qui no vivim a la capital del país sabem de primera mà fins a quin extrem s’han anat centralitzant totes les oportunitats que ofereix l’esfera musical. I en això em refereixo, per descomptat, a oportunitats d’àmbit amateur o professional, però també com a públic. Lluitar contra aquesta malaurada circumstància, tot aportant alternatives de qualitat que excel·leixin en els seus propòsits, és un imperatiu moral per tots aquells artistes que no ens hem sotmès a la ‘tirania’ barcelonina. És un gest de resistència que té com a voluntat final la de generar una societat més equitativa, més rica i diversificada. Una societat millor. 

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida us dona la benvinguda al nou any amb el Preludi 22, un programa dedicat a la música de ball simfònica.

Veure programa

La Julià Carbonell impulsa, de nou, un dels seus projectes pedagògics estrella a través del qual dona l’oportunitat de tocar amb l’Orquestra a joves talents lleidatans

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida torna a organitzar un dels seus projectes estrella: l’Acadèmia OJC.

Es tracta d’una important iniciativa pedagògica a través de la qual l’Orquestra dona l’oportunitat a joves talents estudiants de música de compartir formació, actuacions i escenari al costat dels músics professionals de l’OJC.

Aquest projecte està destinat als estudiants vinculats als Centres Musicals de Grau Mitjà de les Terres de Lleida. L’objectiu és facilitar l’aproximació i el contacte amb una orquestra professional a tots aquells que estan assolint ja nivells d’excel·lència i que es plantegen la música d’una manera seriosa i rigorosa o, fins i tot, com una possible opció professional futura.

Els perfils seleccionats de la convocatòria Acadèmia OJC – 2022 pertanyen a aquestes especialitats instrumentals: violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, trompa, trompeta i percussió.

Els alumnes seleccionats participaran en diverses jornades d’assaig i el resultat del treball es podrà escoltar el 30 de gener a l’Auditori de Balaguer i el 6 de febrer a l’Auditori Enric Granados de Lleida.  

S’hi interpretarà la Primera Simfonia de Gustav Mahler, una obra monumental dins del repertori simfònic, en un concert que dirigirà el director titular de la nostra orquestra, Alfons Reverté.

Segons Reverté, “amb l’aposta per l’Acadèmia, l’OJC torna a mostrar el seu doble compromís tant amb el territori com amb el fet de donar oportunitats als joves talents musicals de la zona, per tal que tinguin plataformes professionals on poder créixer i professionalitzar-se”.

Mireu en l’apartat «Propers Concerts» la programació.

Aquest any que es commemoren els cinquanta anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, així com els seixanta anys del seu concert a la Casa Blanca. És un bon moment per explicar alguna anècdota d’aquest referent musical català, que a més va abanderar la fèrria lluita per la pau, la justícia i la llibertat. I malgrat sembli que un músic de la seva talla no podria haver patit mai cap injustícia musical en la seva pròpia pell, no és pas així.

Essent molt jove Pau Casals, va viatjar a Brussel·les amb una carta de recomanació per a François Gevaërt, director del Conservatori de Música de la capital belga. Aquest el derivà a la classe de violoncel, on no fou especialment ben rebut. En aquells temps el Conservatori de Brussel·les era el que tenia més reputació entre els instrumentistes de corda i per ell era tot nou. Després d’haver estat assentat al darrer banc de l’aula on va escoltar alguns dels deixebles del mestre Edouard Jacobs, aquest va dirigir-se a ell amb to burleta, dient “Vous, le petit espagnol, vol tocar alguna cosa?”. I quan Casals s’oferí de manera humil a tocar el que volgués, aquest va replicar tot dient: “Parbleu! Segons sembla aquest petit espanyol ho sap tot. Estem davant algú extraordinari”, mentre els seus deixebles reien i Casals es va posar vermell d’indignació. Acte seguit Jacobs va demanar-li que toqués una de les peces de més dificultat tècnica “Souvenir de Spa”. I encara tingué temps de subratllar-ho dient:  “Ja ho veieu, ho sap tocar tot i amb el primer violoncel que troba”.

El mestre Casals, que ja no podia aguantar més aquella situació, però a la vegada ben segur d’ell mateix, ho interpretà tan bé com sabia. I a mesura que anava tocant s’adonava de la cara de sorpresa dels altres estudiants mentre ell assolia els passatges més endimoniats de manera realment admirable i plens d’expressivitat.. Quan acabà el silenci fou general. Jacobs el feu anar al seu despatx. I una vegada allí li digué: “Contra totes les prescripcions del reglament, li prometo a final de curs el primer premi amb la més alta distinció si vostè entra a treballar a la meva classe”. Però Casals, que havia aguantat estoicament aquell ambient tan negatiu li contestà tot donant una lliçó de modes: “Vostè s’ha burlat de mi i m’ha ridiculitzat davant dels seus deixebles i no vull estar un moment més aquí”.

Una resposta que ja feia intuir el Casals que hem conegut al llarg de la seva història i que sempre ha lluitat pels seus ideals i la dignitat. I sens dubte una gran lliçó.

Ígor Stravinski, gran compositor i emblema de la música avantguardista del segle XX, també dirigia. Però no tothom estava habituat al seu llenguatge i sovint hi havia qui no acceptava de bon grat aquestes obres revolucionàries.

Enric Casals, germà de Pau Casals, explicà que l’Orquestra Pau Casals havia realitzat una sèrie de concerts al Gran Teatre del Liceu i en dos d’aquests el director fou Ígor Stravinski, que presentà un programa monogràfic seu. Si bé era cert que la seva música no deixava indiferents els espectadors, en una ocasió el senyor Vila -primer flauta de l’orquestra-, totalment indignat amb el que havia de tocar i cansat d’aquella música, posà fi al seu assaig. I amb tota la parsimònia possible va posar la seva flauta dins l’estoig, s’aixecà i marxà lentament i en silenci.

El senyor Carles Vidal-Quadras, president de l’orquestra i que estava present a l’assaig es trobà en una d’aquelles situacions on no sabia que fer ni que dir. I totalment pàl·lid, malgrat el seu to de cara sovint era vermellós, es disculpà davant Stravinski, al·legant que el senyor Vila tenia ja una certa edat. Amb un to humorístic i per treure ferro a l’assumpte, el compositor li contestà:

“Estic acostumat a que em deixin orquestres senceres, així que per una sola flauta no passa res!”

El senyor Vidal-Quadras va tornar-se’n mig rient de si mateix, després d’haver patit tant per disculpar una sola flauta.

El compositor català i violinista Eduard Toldrà explicà en una carta al Sr. Manuel Capdevila el que ell definí com “una anècdota innocent”.

“En baixar del tren, tan poc violinista em sentia que vaig abandonar el violí. Quan la locomotora inicià els seus primers esbufecs cap a la frontera, fou quan vaig em vaig recordar del violí. Però ja era tard. Fou necessari donar part del succés al cap de l’estació, i al dia següent el propi cap m’entregà el violí -un Bergonzi-, que retornà condecorat amb un paper groc enganxat on es podia llegir “Portbou-Figueres”. També als violins els agrada córrer aventures. El meu, decididament és un “poca-vergonzi” -tot jugant d’aquesta manera amb el nom del lutier del seu violí, el cèlebre Bergonzi i l’expressió catalana poca-vergonya.

Titulat superior de violí i música de cambra pel Conservatori Superior Municipal de Barcelona sota el mestratge d’Eva Graubin i postgrau al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Corrado Bolsi. Mestre diplomat en especialitat musical per la Universitat de Lleida.

Ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i ha col·laborat amb diverses formacions orquestrals com Camerata XXI de Tarragona, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Ciutat d’Eivissa, GIOrquestra de Girona, entre d’altres.

És membre titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida des de la seva creació el 2002, així com del Quartet Prysma, del Trio Ørfeu i del Col·lecitu ”Free’t”, grup d’improvisació lliure a través del llenguatge del Soundpainting.

És professor de violí al Conservatori Professional i Municipal de Música de Lleida.

El Qüestionari Proust

1. El principal tret del meu caràcter?
   El perfeccionisme, m’agrada fer les coses bé i procuro millorar sempre en tots els aspectes de la meva vida.
2. La qualitat que prefereixo en un home?
   La bondat.
3. La qualitat que prefereixo en una dona?
   La bondat, no entenc que hi hagi d’haver cap distinció entre homes i dones.
4. Allò que més estimo en els amics?
   La lleialtat, compartir les coses bones i no tan bones de la vida.
5. El meu principal defecte?
   La impaciència i la tossuderia, però com deia abans, procuro millorar!
6. La meva ocupació preferida?
   M’agrada el que faig, sobretot començar a treballar una peça nova, ja sigui en orquestra, cambra, sol o amb els alumnes. És molt gratificant viure tot el procés de construcció.
7. El meu somni de benestar?
   Que tots tinguem salut, si és així, es poden gaudir tots els moments.
8. Quina fora la meva pitjor desgràcia?
   Veure patir les persones que estimes.
9. Què voldria ser?
   Em costa imaginar no fer de músic, però admiro les persones que tenen talent com a escriptors.
10. On desitjaria viure?
    Seria interessant viure un temps al Japó, sento molta curiositat pels seus costums i la seva cultura.
11. Quin color prefereixo?
    El blau.
12. Quina flor prefereixo?
    La rosa.
13. Quin ocell prefereixo?
    El pardal, cada cop se’n veuen menys.
14. Els meus autors preferits en prosa?
    Em va impactar molt “Incerta Glòria” de Joan Sales.
15. Els poetes preferits?
    Joan Brossa.
16. Els herois de ficció?
    De petit sempre mirava les aventures a l’espai d’en Buck Rogers.
17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    La protagonista de la sèrie “Homeland” , l’agent Carrie Mathison.
18. Els meus compositors predilectes?
    Bach, Beethoven, Brahms i Xostakòvitx.
19. Els pintors predilectes?
    Marià Fortuny, Ramon Casas i Salvador Dalí.
20. Els meus herois de la vida real?
    Totes les persones anònimes que dediquen la seva vida a tenir cura d’altres persones.
21. Les meves heroïnes històriques?
    Rosa Parks, l’activista per l’equiparació dels drets civils entre blancs i negres.
22. Els noms que prefereixo?
    Valentina, el nom de la nostra filla.
23. Què detesto més que res?
    Qualsevol forma de violència.
24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    Franco i Hitler.
25. Quin fet militar admiro més?
    Cap ni un.
26. Quina reforma admiro més?
    El dret de les dones a votar.
27. Quins dons naturals voldria tenir?
    Admiro les persones que són hàbils pels treballs artesanals manuals i les que són “manetes”.
28. Com m’agradaria morir?
    Dormint i amb la consciència tranquil·la.
29. Estat present del meu esperit?
    En moviment constant.
30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    Els motivats per una necessitat extrema, sempre que no comprometin la integritat física de les persones.
31. El meu lema?
    Viu i deixa viure.

GENER

• Dissabte 8 – Preludi 22. Pavelló Ramon Pasqual d’Alcoletge
• Dilluns 17 – OJC a les Aules. ZER Alta Ribagorça
• Dimecres 19 – Un Matí d’Orquestra a la Caparrella
• Diumenge 30 – Festival de Danses. Teatre Municipal de Balaguer

FEBRER

• Diumenge 6 – La Primera de Mahler – Acadèmia OJC. Auditori Enric Granados de Lleida – AJORNAT A LA TARDOR – COVID
• Dimecres 23 – Un Matí d’Orquestra a Juneda
• Diumenge 27 – Els Vents de l’OJC. Església Parroquial d’Anglesola

MARÇ

• Dimecres 2 – Un Matí d’Orquestra a Balaguer
• Dijous 3 – Els Vents de l’OJC. Auditori E. Granados de Lleida