Després d’estudiar Composició i Direcció d’Orquestra a la seva ciutat natal, Rosario, José Cura es trasllada a Buenos Aires, el 1984, per perfeccionar-se. Amb la finalitat d’enriquir el seu coneixement de la “màquina” teatral, de 1984 a 1988 treballa en un dels cors professionals del Teatre Colón, alhora que fa classes de cant amb el mestre Horacio Amaruri. Llavors va ser quan la seva veu va evolucionar cap a la del tenor amb pinzellades de baríton, que li ha atorgat fama international. Una carrera en què, des de 1991, el porta a freqüentar els més grans teatres del mon, com un dels màxims intèrprets de repertori italià i francès de tradició. A les seves interpretacions ja llegendàries d’Otello, Stiffelio, Samsó, Canio, Calaf, Dick Johnson, Cavaradossi, José Cura suma amb gran èxit, el 2017, dos títols nous: Tannhauser de Richard Wagner i Peter Grimes de Benjamin Britten. El 1999, José Cura reprèn la seva carrera de director d’orquestra, havent treballat des de llavors amb orquestres com London Philharmonia, London Symphony, la Filharmònica de Viena, Simfonia Varsòvia, l’Orquestra Toscanini, i la Filharmònica d’Hongria, entre d’altres, entusiasmant al públic amb les seves interpretacions. L’any 2007, l’estrena mundial de la Commedia è finita -una recreació de Pagliacci acompanyada de dansa i pantomima, dissenyada i dirigida per José Cura-, va marcar el principi de la seva carrera de director d’escena i escenògraf. L’aplaudiment unànime d’audiència i crítica per les seves produccions de Samson et Dalila, La Rondine, Cavalleria Rusticana i Pagliacci, el consoliden com registad’excepció. La seva producció d’Otello al Teatre Colón de Buenos Aires, va ser seleccionada per votació internacional com un dels espectacles més reeixits de 2013.

La seva producció de La Bohème de Puccini per l’Òpera Royal de Wallonie, és considerada com una de les de més èxit en la història d’aquest prestigiós teatre. La seva producció de Turandot, per a la Òpera Royal de Wallonie el 2016 i la seva producció de Peter Grimes el 2017, han rebut grans elogis de públic i crítica.

Al maig de 2015, José Cura va ser nomenat “Artista Resident” de l’Orquestra Simfònica de Praga. Com a part dels seus compromisos amb aquesta prestigiosa formació, dirigeix diversos concerts simfònics per temporada, i estrena algunes de les seves composicions com el Magnificat (1988), Ecce Homo (1989) i Modus (2016), a més de l’estrena mundial de la versió simfònica de les famoses Missa Criolla i Nadal nostra d’Ariel Ramírez, orquestrades per José Cura com a culminació al desig de l’autor mateix qui, poc abans de morir, li confiés el seu somni.

El 6 de juny de 2015, José Cura, va ser distingit pel Senat Argentí amb el Premi Domingo Faustino Sarmiento, pels seus èxits en educació i cultura, i al novembre de 2017, nomenat Professor Honorari de la Universitat Nacional de Rosario.

Barbora Kubíková, guitarra

Joan Espina, violí

Neix a Mollerussa on inicia els seus estudis musicals a l’Escola Municipal amb Jordi-Agustí Piqué i Màrius Bernadó. El 1993 es trasllada al Conservatori de Barcelona per a estudiar amb Agustín León Ara, amb qui obté els Títols Superiors de Violí i de Música de Cambra i Premi d’Honor de violí de Grau Superior. Entre 1999 i 2002 amplia els seus estudis amb José Luis García Asensio i Vicente Huerta a la “Escuela Superior de Música Reina Sofía” de Madrid. Ha participat en nombrosos cursos i classes magistrals, rebent consells de mestres com Mauricio Fuks, Victor Martín, Vadim Repin, Herman Krebbers, Nicolás Chumachenco, Hatto Beyerle, Rainer Schmidt, Walter Levin, Jordi Savall i Salvador Duran.

Ha obtingut diversos premis en concursos nacionals de violí i de música de cambra, essent molts d’ells primers premis.

Ha realitzat nombrosos recitals i concerts de cambra per tot el territori nacional, Europa, Àfrica, Amèrica i Orient Mitjà, realitzant, a més a més, una important tasca de difusió de la música espanyola contemporània, raó per la qual compositors com José Luis Turina, Fabián Panisello o Pedro Vilaroig, entre altres, li han dedicat algunes de les seves obres. Els seus concerts han estat retransmesos per Catalunya Música, Radio Clásica, TVE, Canal Clásico, Canal 33, Telecinco i la Ràdio Nacional Búlgara.

Ha estat concertino de nombroses orquestres, actuant de solista en sales com el Palau de la Música Catalana, L’Auditori de Barcelona, Auditori Enric Granados, Auditorio Nacional de Madrid, etc. sota la batuta de mestres com Giovanni Antonini, Juan José Mena, Jesús López Cobos, John Storgards, etc.

Des de 2006 és membre de l’Orquesta Nacional de España i des de 2008 solista de Violins Segons. És membre de l’Orquestra de Cadaqués i col·labora regularment amb els grups de música antiga ‘Zarabanda’ i ‘Lookingback’ amb violí barroc. És sovint convidat com a concertino de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Actualment toca un violí construït per José Contreras el 1767, cedit gentilment per Luthería Tarapiella S.L. www.joanespina.com

Juan Francisco Ruiz, percusió

Comença els estudis de percussió a l’Escola Municipal de Música de Gallur. Posteriorment es trasllada a al Conservatori de Saragossa obtenint les màximes qualificacions. Va estudiar amb els professors Francisco Badia i Manel Ramada.

Ha format part de l’Orquestra Simfònica de Galícia al 1996 i ha col·laborat amb l’Orquestra de Cadaqués, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, l’Orquestra Simfònica de Navarra, l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Orquesta Reino de Aragóni l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

En l’àmbit de la docència ha sigut professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (2004-06), Conservatori de Lleida (2006) i Conservatori Miguel Fleta de Monzón (2008-12).

Ha impartit diversos cursos i masterclass, com al Conservatori d’Errenteria (Guipúzcoa), Conservatori de Lleida, Curs per a Joves Músics de la Villa de Magallón (Zaragoza).

Actualment és percussionista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (des del 1997), professor de percussió al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i de l’EMM de Mollerussa.

L’any 2017 va composar el Concert for Snare Drum and String Orchestra. És una obra encàrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i està dedicada a la seva filla Martina.

És autor també de Fuga a la Giga (J. S. Bach) for Strings and Snare Drum i de l’obra Snare Drum solo.

El Concert for Snare Drum and String Orchestra és un concert atípic on el solista es col·loca entre el mig i fons de l’orquestra per qüestions d’equilibri de volum i de conjunció orquestral. El compositor el defineix com a la primera obra amb forma de concert per a tambor i orquestra. Mostra un resum general tècnic i musical de les possibilitats de l’instrument.

En el primer moviment utilitza rudiments (exercicis tècnics de combinacions de mans utilitzats històricament en marxes). És una marxa binària que es trenca amb una altra marxa lenta ternària (marxa d’execució).

En el segon moviment Lento és efectista i evoca passatges orquestrals fonamentals en la història del tambor (Scherezade, Bolero, simf. 5 Nielsen,…). Aquí podem escoltar els diferents timbres sonors que l’instrument solista ens ofereix.

En el tercer moviment Allegro, el tambor fa la funció de cajón flamenc en compàs 7/8, amb cadenzai amb un frenètic Presto com a coda final.

Xavier Puig i Ortiz, director

Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), comença els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona on obté el Títol Superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M.A.Hurtado, M.Roger, B.Casablancas i J.Soler.

Paral·lelament s’inicia en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudia amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-94). Continua la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-98), i a l’Academie Internationalde Pontarlier (França) (1997-98).

S’introdueix en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i el 1999 és admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunstde Viena, on cursarà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.

El març de 2002 guanya el concurs per a la plaça de director assistent de la JONDE (Joven Orquesta Nacional de España), i el juliol de 2003 guanya el concurs per a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb qui dirigeix diferents concerts amb obres de Mozart, Txaikovsky i Britten.

Des de 2018 és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Dirigeix també l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori “Enric Granados” de Lleida. Ha dirigit 25 anys la Coral Ginesta de Cervera, i el Murtra Ensemble, dedicat a la música del segle XX. En l’àmbit operístic fundà la companyia d’òpera de cambra l’Òpera de tres rals, dedicada a l’òpera de petit format, i actualment dirigeix diversos títols en el cicle Òpera al Palau. Ha estat director convidat per nombroses orquestres del país, i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa48, amb qui començarà la interpretació integral de les simfonies de Beethoven.

És professor d’orquestra i direcció a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Ha estat director convidat en nombroses orquestres de joves, i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra de Terrassa.

Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou director artístic de les 6 primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011.

Cor de Cambra de  l’Auditori Enric Granados de Lleida

Creat a l’octubre del 1997, du a terme una intensa tasca de difusió de la música simfonicocoral (Requiemde Fauré; Magnificat,Passió segons sant Joani segons sant Mateude Bach; Te Deumde Charpentier;Missa Nelsonde Haydn; Missa en Re majorde Dvorák; Gloriade Poulenc; Cantata de Sant Nicolaude Britten, i també obres de Mozart, Händel, Orff, Mendelssohn i Schubert, entre d’altres). Ha interpretat la Simfonia núm. 8de Mahler (2001), Lobgesangde Mendelssohn (Franz-Paul Decker, 2003), Simfonia núm. 9de Beethoven (E. Martínez-Izquierdo, 2004) i Passió segons sant Mateude Bach (Berliner Bach Akademie de Berlín amb la Filharmònica de Berlín, 2006). El 2007 participà al cicle Corals a l’Auditori de Barcelona i al Festival (A)phònica de Banyoles i estrenà El cant de les estrellesd’Enric Granados. El 2008 tornà a Berlín amb la Gran Missade Mozart a la Konzerthaus. Ha ofert concerts en solitari i amb formacions com Lieder Càmera, Cor Sant Esteve de Vila-seca, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Orfeó Català, Coral Càrmina, Cor Madrigal i Cor de la Berliner Bach Akademie,. Des de la seva creació el cor fou dirigit pel mestre Manuel Valdivieso, assistit per Antoni Pujol. També l’han dirigit Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Casas, Mireia Barrera, Edmon Colomer, Jordi Mora, Salvador Mas, Franz-Paul Decker i Heribert Breuer. A partir de la temporada 2002-03, n’és el director Xavier Puig Ortiz.

El cor participa activament en la programació de l’Auditori Enric Granados com a cor titular.) El curs 2009-10 va col·laborar amb la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid (Gloriade Poulenc a Madrid i Lleida), i una gira per Catalunya i les Illes amb “Ressons de l’Al-Andalus”, i Grec 2010 a Barcelona. El 2012 va participar en els fesstivals d’estiu de St. Pere de Casserres, St. Fruitós de Bages i Cadaquès. El 2018 presenta al Festival dels Pirineus un projecte de recuperació de les cançons populars dels Pirineus, encarregant el seu arranjament a músics del nostre país (Xavier Pastrana, Josep M. Guiux, Benat Vivancos, Bernat Giribet, Xavier Sans…) El 2003 enregistrà el primer CD (Ars Harmonica) amb música religiosa per a cor i orgue de Frederic Mompou i Manuel Blancafort. I el 2005 el segon, amb harmonitzacions per a cor i piano de cançons populars de Ponent. El mateix any sortí el tercer CD (Ars Harmonica) editat per la FCEC amb obres dels Premis Catalunya de Composició Coral.

Cor de Cambra de  la Diputació de Girona

Creat el 2003 amb la voluntat d’interpretar amb un alt nivell d’exigència tant el repertori a capella com l’orquestral, va ser dirigit inicialment per Lluís Caballeria i més tard per Montserrat Meneses. Des de 2007, és el director Pablo Larraz qui n’és al capdavant. També ha tingut l’oportunitat de cantar sota la direcció de nombrosos directors convidats, com ara C. Curnyn, X. Sans, J. Cabré, C. Magraner, J. Prats, X. Díaz-Latorre, X. Puig, J. Mora, Ll. Vilamajó, T. Grau, P. Jorquera entre d’altres.

Cal destacar les seves actuacions al Festival de Músiques Religioses de Girona i a la Setmana de Música Religiosa de Perpinyà, al Festival del Grec a Barcelona amb la creació de l’obra Pinsans i Caderneresde X. Albertí, a El Messies participatiude la Caixa, els Chichester Psalms de L. Bernstein a l’Auditori Enric Granados de Lleida, l’obra Membra Jesu Nostri de D. Buxtehude a Girona, a la Basílica de Montserrat i al Palau de la Música, el Requiem Alemanyde J. Brahms amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana, els Valsos Amorososde Brahms a Girona, i la participació en el projecte Bach Zum Mitsingen, l’obra Clavells Vermellsd’Agustí Fernandez, la seva participació a la Schubertíada 2015 (Vilabertan), la producció de les Vespres solemnes de confessorede W.A. Mozart, així com el seu Requiem al Palau de la Música i Santa Maria del Mar, l’any 2016, Sant Nicolaude Britten, els Motetsde J.S. Bach al FeMAP i diverses poblacions de Girona i un llarg etcètera sense deixar mai de banda el treball sonor de les obres corals a capellade compositors de tots els temps, des del Llibre Vermell de Montserrat fins a Arvo Pärt.

Per celebrar els seus 10 anys, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona va presentar l’òpera Dido i Aeneas de H. Purcell amb l’Ensemble Méridien a l’auditori de Girona; una versió dramatitzada, creada per la coreògrafa Anna Romaní i amb els solista Marta Matheu i Josep Ramon Olivé en els papers principals, que va obtenir elogis de la crítica.