fundacio

Julià Carbonell i Giménez

Lleida 11 de febrer de 1887 – Lleida 2 d’octubre de 1972

Professor, pianista i director de corals. Julià Carbonell va néixer a Lleida el 1887 i va tenir la primera formació musical amb Ramon Aguilar i Saureu (1870-1930) a la Casa de Misericòrdia de la Diputació de Lleida. Va fer els estudis de Magisteri i estava, també, en possessió del títol de Piano que havia cursat al Conservatori del Liceu de Barcelona, tot i la oposició inicial dels seus pares.
 
Les primeres notícies que tenim sobre Julià Carbonell el situen com a organista de l’Acadèmia Mariana de Lleida juntament amb Eusebi Niubó Casanelles, segons nomenament fet el desembre de 1912. Efectivament, els Anales de la Academia Mariana citen Carbonell com a organista de l’Acadèmia i també com a vice-president de l’Acadèmia d’Arts i Oficis, secció de l’Acadèmia Mariana presidida per Ramon Fontanals Artigues que tenia per objectiu formar els membres de la congregació i perfeccionar les parts teòrica i pràctica de llurs especialitats artístiques. En aquest sentit, destaquen les conferències-concert fetes pel propi Julià Carbonell el 28 de gener de 1913 sobre el tema “Roma i els primers cants eclesiàstics” i el 27 d’abril sobre el tema “Comentaris sobre el Motu Propio de S.S. Pius X en relació amb la música sagrada”. En aquesta darrera ocasió, Joaquim Ruiz (veu) i Eusebi Niubó (harmònium) van interpretar diverses peces religioses per exemplificar les explicacions de Julià Carbonell..

Bona part de la tasca feta per Julià Carbonell, però, està vinculada a les primeres dècades de vida del Conservatori de Lleida. La idea de crear una Escola de Música que servís per encaminar la pedagogia musical per un camí oficial, es va iniciar l’any 1913 quan Elena Pàmies i Julià Carbonell van coincidir com a membres del claustre de professors de l’Escola Normal de Lleida i gràcies a aquesta coincidència es va començar a gestar el que acabaria sent el Conservatori.

Efectivament, Julià Carbonell va ser nomenat professor de l’Escola Normal Masculina per la reial orde del 27 d’agost de 1913. A l’inici, el nomenament va ser com a Professor provisional de Música. Va prendre possessió del càrrec el 10 de setembre del mateix any. El 16 d’agost de 1914 va ser cessat per prendre possessió de la plaça de titular. Carbonell va desenvolupar la seva tasca docent, excepte els anys de la guerra civil, fins la jubilació, ocupant a més la secretaria del centre docent durant bastants anys.

L’any 1915, essent alcalde de la ciutat Domingo Pinell, Julià Carbonell i Elena Pàmies van aconseguir el suport de la corporació municipal per tal de crear l’Escola Municipal de Música. Formaven el claustre de l’escola, a més d’ells dos, Irene Cuartero, Santiago Pinyol i Josep Vila. Suposem que va ser Josep Vila qui es va encarregar inicialment de la direcció del centre. Alguns anys més tard el claustre seria ampliat amb Manel Calpe (clarinet), Jaume Calderó (violí) i Mossèn Josep Mª Llorens Ventura (piano i solfeig). Inicialment es va fer el nomenament dels professors amb caràcter interí, però pocs anys més tard aconseguirien les places amb propietat. Julià Carbonell era nomenat director de l’Escola el 27 de març de 1924.

Julià Carbonell es va casar el 21 d’abril de 1920 amb Dolors Plana i Solé i del matrimoni en van néixer dues filles i un fill:  la Carme, la Mª. Dolors i en Julià.

A partir de la seva creació, el projecte musical de Julià Carbonell –l’Escola Municipal de Música- va passar per veritables moments d’incertesa. En un principi les classes de l’Escola van començar a les instal·lacions del col·legi de l’Almodí Vell, situat a l’actual Plaça de Sant Joan. Al migdia, quan la professora de primer ensenyament i els alumnes marxaven, els professors de música prenien possessió de l’aula, que calia endreçar, per fer les classes. Després vindria una llarga etapa de pelegrinatge per diversos locals de la ciutat fins arribar a la ubicació actual a l’Auditori Enric Granados.

Els primers anys d’existència de l’Escola de Música van ser crítics. Els professors feien les classes sense cap sou ni gratificació, el piano que s’havia llogat el pagaven els mateixos professors… Caldrà arribar als anys de la dictadura de Primo de Rivera per a que els professors tinguessin una retribució. Després, durant la guerra civil (1936-39), l’Escola Municipal de Música va ser dissolta (setembre de 1936) i es va proposar que es convertís en Escola de Música del Poble sota custòdia de la Generalitat Republicana, projecte que no es va arribar a materialitzar mai. Julià Carbonell va ser detingut el dia 22 del mateix mes de setembre de 1936.

La família de Julià Carbonell va passar la guerra civil a Alcoletge, on tenien algunes propietats, i també a Guimerà, Ell, però, per la seva condició de terratinent i catòlic convençut, va ser jutjat i condemnat a mort pel Comitè Popular a inicis del conflicte. La pena de mort, sortosament, no es va arribar a aplicar però Carbonell va passar gairebé 3 anys a diverses presons: Lleida, la Model de Barcelona i el Castell de Figueres on, finalment, va ser alliberat. Durant l’estada a les presons, pel seu tarannà pacífic i poc implicat amb els idearis polítics, Carbonell va encarregar-se sovint de tasques socials i culturals com les biblioteques i tasques de secretaria.

Els anys de la postguerra van ser especialment difícils. Immediatament després de la presa de Lleida per les tropes nacionals el 8 de març de 1938, Julià Carbonell va ser readmès com a funcionari a l’Ajuntament de Lleida. Si bé va començar treballant en el Departament de Foment encarregant-se del padró municipal, aviat va poder tornar a ocupar el càrrec anterior (l’Escola de Música va reorganitzar-se l’agost de 1939) i tirar endavant el projecte musical que havia començat anys enrere.

El primer pas per arribar al reconeixement oficial de l’Escola de Música va ser l’admissió com a escola filial del Conservatori del Liceu de Barcelona el 1945 i més tard, quan Carbonell tenia ja 70 anys, va arribar finalment el reconeixement de Conservatori Elemental per part del Ministeri d’Educació. Carbonell es va jubilar i l’Ajuntament el va nomenar “Director Honorari del Conservatori Elemental Municipal de Música de Lleida”.
El 1915 es va crear a Lleida l’Orfeó Lleida Nova dirigit també per Julià Carbonell. El president de l’entitat era Josep Coll i el sots-director Plàcid Brugulat. Aquest orfeó va representar a Lleida la vessant més activa del nacionalisme català, va fer nombrosos concerts i audicions (tant a Lleida com a Mollerussa, Les Borges i Cervera) i va estar present a totes les celebracions i diades patriòtiques. En el si del mateix orfeó s’impartien classes de solfeig i instrucció general per als fills dels socis. Va començar a decaure el 1919 després de la mort del seu president i de la substitució de Julià Carbonell per Lluís Farrús en la direcció artística. L’entitat coral, que havia arribat a tenir 120 cantaires, va desaparèixer el 1923.

Igualment, el 1915, Julià Carbonell va dirigir la Societat Coral la Paloma succeint a Ramon Santamaria i a Francesc Corberó. Va mantenir la direcció d’aquest cor fins que entorn els anys 20 va passar a ser dirigit per Dionisio Baiget.

Julià Carbonell va tenir una molt bona relació amb el farmacèutic lleidatà Sr. Geli amb qui, tot i les diferències polítiques, sempre va compartir la seva gran afició per la fotografia.

Carbonell va estar també molt implicat en nombroses associacions i entitats lleidatanes de tota mena, siguin de caire musical o no (Associació de Pessebristes de Lleida, Junta de Regants del Canal d’Urgell, etc.). Un bon exemple el tenim en el sindicat Unió Musical creat a Lleida el 1920 i dirigit durant anys per Modest Raidó. Carbonell va ocupar el càrrec de tresorer durant els anys previs a la guerra civil, a partir de 1930, sota la presidència de Joan Alloza. Aquest sindicat tenia com a objectiu principal la millora de les condicions dels músics de la ciutat i va tenir, una intensa presència a la vida ciutadana estant al darrera de projectes de gran ressò com la Filharmònica de Lleida, diversos grups de cambra, orquestres de jazz, festivals, etc. Igualment, durant els anys 1966, 1967 i 1968 Carbonell, juntament amb el Cercle de Belles Arts de Lleida, va patrocinar els premis “Julià Carbonell” de composició de música de sardanes, premis que van ser rebuts amb molt interès per la ciutadania i que van tenir un índex de participació i un nivell musical força alts.

La vessant catalanista de Julià Carbonell també és palesa en el fet de formar part de la junta de Joventut Catòlica presidida per Joan Recasens amb el càrrec de sots-secretari.

 

Dr. Lluís Marc Herrer

Fundació Julià Carbonell

La Fundació Privada Julià Carbonell es va formar amb la voluntat de retre homenatge al musicòleg Julià Carbonell a través de l’impuls i la gestió de l’orquestra simfònica que duu el seu nom: L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de lesTerres de Lleida. La Fundació vetlla per promoure la música ja sigui en format simfònic o de cambra a través de concerts que realitza per arreu del territori. A més a més, la voluntat de la Fundació de fomentar els estudis musicològics fa que pugui promoure activitats com seminaris, festivals, congressos, concursos, i beques dins de l’àmbit musical.