Teatre Armengol de Bellpuig

Amb l’Orquestra Simfònica Julià Crabonell de les Terres de Lleida i l’Orfeó Lleidatà

La popular cantata escènica Carmina Burana, que el músic alemany Carl Orff va composar inspirant-se en els textos medievals del mateix nom entre 1935 i 1937, aplegarà en un mateix escenari l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell i les veus de la Coral de Minyons, el Cor Jove i el Cor de l’Orfeó Lleidatà. En total uns 230 intèrprets en escena, dirigits per Alfons Reverté.

Una gran producció lleidatana per celebrar tres aniversaris

Un gran repte artístic liderat per la Diputació de Lleida, la Fundació Julià Carbonell i la Fundació Orfeó Lleidatà, en el marc de la cloenda dels actes del 75è aniversari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que servirà també per celebrar uns altres dos aniversaris: el 15è aniversari de l’Orquestra Julià Carbonell i el 60è aniversari de les Corals Infantils de l’Orfeó Lleidatà.

Carmina Burana és una obra del compositor alemany Carl Orff que s’ha convertit en una icona del repertori simfònic–coral. La composició del músic alemany combina de forma sorprenent els textos medievals amb música vocal i instrumental del segle XX, conformant una obra plena de ritme i energia.

La producció aplega en un mateix escenari 90 músics i 140 cantaires. A la cantata, a més dels cors (cor adult, cor jove i cor d’infants) hi intervenen solistes (soprano, contratenor i baríton) i hi destaca l’abundant i esplèndida percussió dins una nodrida orquestra simfònica.

Es presentarà una versió amb una posada en escena molt especial consistent en una explosió de vida i llum, que fan d’aquesta interpretació del Carmina Burana més que un concert, convertint-se en tot un espectacle. 

A la cantata, a més dels cors (cor gran, cor petit i cor d’infants), hi intervenen solistes (soprano, contratenor i baríton) i hi destaca l’abundant i esplèndida percussió dins una nodrida orquestra simfònica. En aquesta ocasió presentem al Teatre de La Llotja de Lleida, una versió amb una posada en escena molt especial consistent en una explosió de vida i llum, que fan d’aquesta interpretació del Carmina Burana més que un concert, convertint-se en tot un espectacle.

Existeix també una altra versió del propi autor, molt reeixida, on l’aparell orquestral queda reduït a un grup de percussions i dos pianos solistes, però conservant tota la massa coral. Aquesta és la que es podrà veure i sentir al Teatre La Lira de Tremp i al Teatre Armengol de Bellpuig.

Fitxa artística

Cor de l’Orfeó Lleidatà (Pedro Pardo, director)

Alfons Reverté, director

Minerva Moliner, soprano

Guanyadora de tres concursos internacionals, Minerva Moliner ha estat aclamada com «Una veu clara i neta amb un timbre que encaixa perfectament amb el seu repertori «.

Ha cantat a teatres com El Palau de les Arts Reina Sofia de València, El Palau de la Música de València, Palau de la Música Català, Auditori de Barcelona, Teatre Arriaga i el Euskaldunade Bilbao, Auditori de Saragossa, Rudolfinum de Praga, Òpera de Nancy, Jinju Music Festival Korea del Sud, etc.

Ha interpretat rols com la Violetta (La Traviata, Verdi), Juliette (Roméo et Juliette, Gounod), Konstanze (Die Entführung aus dem Serail, Mozart), Gilda (Rigoletto, Verdi), Olympia (The Tales of Hoffmann, Offenbach), Lucia (Lucia di Lammermoor, Donizetti), Rosa (Maror, Manuel Palau), Amelia (Amelia al ballo, Menotti), etc.

Ha col·laborat amb orquestres i directors com: Christian Zacharias i l’Orquestra de Barcelona, Manel Valdivieso i l’Orquestra de Còrdova, Paul Magi i l’Orquestra de Cambra d’Andorra, Adrian Leaper i l’Orquestra de RTVE, Laurent Campellone i l’Orquestra Lírica de Nancy, Juan José Olives i El Grup Enigma de Saragossa, L’Orquestra de RTV eslovaca, Kamal Khan, etc.

Ha enregistrat a programes de TVE, RNE, Catalunya Ràdio, Televisió d’Aragó, La BBC, RTV eslovaca etc.

En el seu repertori també inclou Lied, oratori, i també moderna: Janacek, Berg, Johnson, Menotti, etc.

Es va formar al Conservatori Superior de Música de València amb la coneguda Ana Luisa Chova, obtenint els més alts honors.

Reconeixements en concursos: Primer premi en el VII Concurs Internacional Jaume Aragall, Sabadell; Primer premi femení en el I Concurs Manuel Ausensi, Barcelona; Primer premi al Festival Internacional de Callosa d’en Sarrià, Alacant; Premi especial per a cantants espanyols en el Concurs Internacional Francesc Viñas.

Jordi Domènech i Subiranas, contratenor

Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a l’Escola de Música de Vic, a l’Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Fina Colomer, Àngel Soler, Ma Jesús Crespo i Joan Havill. Paral.lelament estudia cant amb Josep Benet, Charles Brett -a la Royal Academy of Music-, Laura Sarti -a la Guildhall School of Music and Drama-i amb Salvador Parron amb qui continua estudiant actualment.

Ha actuat amb els principals cors i orquestres de l’estat espanyol i amb els grups Europa Galante, Hyppocampus, La Colombina, Orphenica Lyra, Estil Concertant, Early Opera Company, Wiener Akademie, Venice Baroque Orchestra, London Baroque i Al Ayre Español als principals festivals europeus.

Ha participat en l’estrena de Passione Secondo Matteo d’Adriano Guarnieri i de l’òpera Tat’jana de Corghi, tot pel Teatro alla Scala de Milà i L’Adéu de Lucrècia de Santos.

Ha interpretat Dido i Enees de Purcell, Tito Manlio, Ercole sul Termodonte i Bajazet de Vivaldi, Carlo, Rè d’Allemagna d’Scarlatti (Teatro Massimo de Palerm), La Didone de Cavalli, amb Europa Galante (Venècia, Torí i al Teatro alla Scala de Milà), L’Orfeo i L’Incoronazione di Poppea (a l’Staadsoper d’Hamburg i al Gran Teatre del Liceu) de Monteverdi, Agrippina, Giulio Cesare in Egitto (al Gran Teatre del Liceu), Rodelinda i Belshazzar (al Festival Händel de Halle i al Musikverein de Viena) de Händel, Boris Godunov de Mussorgky i els papers principals de les òperes La Catena d’Adone de Mazzocchi pel Festival d’Innsbruck, Orfeo ed Euridice de Gluck per  l’Òpera de Sabadell, Radamisto de Händel a Los Àngeles i Orlando també de Händel a la Maestranza de Sevilla i l’auditori de Saragossa.

Ha rebut premis de piano i cant (Premi al millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997). A més, composa, especialment per a nens i publica les seves obres a les editorials Dinsic i Pagès Editors. Té una pàgina web: jordidomenech.com

Lluís Sintes, baríton

Nascut a l’illa de Menorca, iniciat en la música i el teatre al si de l’Orfeó Maonès. Va estudiar cant sota la tutela del, aleshores, prolífic mestre barceloní Jaume F. Puig.

Lluís Sintes va debutar al Gran Teatre del Liceu l’any 1.992, escenari en el que va sobrepassar amb escreix el centenar de representacions, comptant entre elles la gala de reinauguració amb la monumental Turandot que projectà Núria Espert.

Ha cantat també al Palau de la Música Catalana, L’Auditori, dins les programacions de la OBC, la Banda de Barcelona, o l’Orfeó Català. També a Madrid i als festivals de Sabadell, Màlaga, Granada, Tenerife, València, S.Sebastian, Bilbao, entre altres importants teatres de l’estat espanyol.

A l’estranger ha debutat amb èxit al Concertgebouw d’Amsterdam (Holanda), l’Òpera de Nice, Salle Molière de Lyon (França), Regina Margherita Trapani (Italia), Teatre Nacional de Caracas (Veneçuela), Vienna Hall de Fuchu Tokio (Japó), Grand Theatre de Shanghai (Xina), Historical Society Auditorium de New York (USA), Auditori Nacional d’Ordino (Andorra), Teatro Segura de Lima (Perú), Òpera de Lviv (Ukraïna), etc.

Ha destacat amb títols com Carmina Burana, La Bohème, Madama Butterfly, Romeo et Juliette, Lakmé, La Traviata, Carmen, etc.

Lluís Sintes no s’ha centrat exclusivament en el teatre líric, la seva dedicació abasta, a més, el món concertístic cambrístic i simfònic amb rigor i dignitat musical. Així és com ha arribat a interpretar William Walton, Arthur Honnegger, Vaughan Williams, Carl Orff o Astor Piazzolla, al front d’importants formacions orquestrals i corals del país.

Establert en defensor de la pròpia cultura catalana ha estrenat i enregistrat per Salvador Brotons, Albert Guinovart, Mestres Quadreny, Rodríguez Picó, Xavier Benguerel, Armant Blanquer, Leonard Balada, Deseado Mercadal, Jaume Calafat, Vilà Miró, a més d’interpretar Morera, Homs, Manén, Lamote de Grignon o Pedrell.

És autor de diversos treballs poètics posats en música per compositors com Jesús Rodríguez Picó, Carles Gumí o Jordi Orell, La Flor del Cirerer, Quan silenciós romangui el meu sospir, Les Estacions, El Miracle del Toro, entre d’altres.

La seva discografia abasta les obres Turandot, Hamlet, El paradís de les muntanyes, Contranit, Oda a Verdaguer, Garcia Lorca canciones y poemas, Manon, De la tierra latina recull de cançó catalana i espanyola promocionat a Japó, a més del Rèquiem de Benguerel i les obres contemporànies Música per a Delfos i Urbs.

Cor de l’Orfeó Lleidatà

Fundat l’any 1861, al llarg de la seua història ha realitzat actuacions per tot Catalunya, a la resta de l’estat, i a França, Itàlia, Andorra, Suïssa, Alemanya, Txèquia i Hongria. El repertori del cor és divers, des de música religiosa, cançó popular, musicals, etc. Ha estat precursor dels negres espirituals als anys 60 a l’estat espanyol, cant gregorià, cançó popular i d’autors catalans contemporanis.

L’any 2011 va participar en l’acte institucional que organitza la Generalitat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, així com a  l’homenatge  que va fer el Parlament de Catalunya a Pau Casals amb  motiu del 50 aniversari de la seva actuació a les Nacions Unides.

Entre les seves últimes produccions hi destaca el Cant de les Estrelles d’Enric Granados conjuntament amb l’Orfeó Català a l’Auditori Enric Granados i al Palau de la Música Catalana (abril 2011), el Mozart Rèquiem al Teatre de La Llotja (2012), la Gran missa en Do m de Mozart (2015), juntament amb produccions de caire més innovador com Blanc (2013) i En català si us plau (2014) o l’exitós Christmas.cat que ja han vist més de 5000 espectadors arreu del territori.

La Fundació Orfeó Lleidatà  fomenta la formació en l’àmbit del cant coral a través de les seves corals infantils. Enguany celebrem el 60è aniversari de la seva creació amb la participació en aquest espectacle del Cor de Minyons, dirigit per Pol Pastor i el Cor Jove, dirigit per Anna Borrego.

Pedro Pardo, director del Cor de l’Orfeó

Compositor, director d’orquestra i de cor i pianista, va nàixer a Lleida on va començar els seus estudis musicals. Ha  obtingut  nombrosos  premis  tant en el camp de la composició com en el de la direcció, destacant el  Premi d’Honor de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Barcelona o el Premi de Composició de la Fundació Orfeó Manresà.

En el camp de la direcció el seu repertori abarca grans obres clàssiques com el Rèquiem de Mozart, la Simfonia núm. 5 de Beethoven, la Missa núm. 2 de Schubert, la Glòria de Vivaldi, el Rèquiem de Fauré i altres estrenes de compositors contemporanis que l’han portat a dirigir a ciutats com Barcelona, Madrid o Viena.

El 2008 va ser el compositor en exclusiva de l’acte central dels concerts familiars del centenari del Palau de la Música Catalana, amb la cantata «Sent Cent» per a cors, piano i percussió. A més, ha compost nombroses obres per a cor, orquestra i diversos instruments, així com musicals i òperes.

Des de l’any 2005 és el director del Cor de l’Orfeó Lleidatà. En aquest temps ha renovat la idea de concert coral utilitzant nous formats visuals que han dinamitzat la pròpia formació vocal i l’han dut a cantar a escenaris com el Teatre de la Llotja de Lleida, el Palau de Congressos de Tarragona o el mateix Palau de la Música Catalana.

En aquest aspecte innovador, també ha destaca el seu paper de divulgador a través de mitjans audiovisuals. A TV3 com a membre del jurat del concurs de TV3 Oh happy day! i com a col·laborador al programa ‘Divendres’, al ‘Suplement’ de Catalunya Ràdio i ‘Els homes clàssics’ de Catalunya Música.

Alfons Reverté, director de l’OJC

Nascut a Barcelona, en el si d’una família de músics, es titulà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Instrumentació i Direcció d’Orquestra. Paral·lelament, cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Amplià els estudis de Direcció d’Orquestra a Anglaterra, seguint els cursos impartits per George Hurst, cap del Departament de Direcció de la Royal Academy of Music de Londres. Així mateix, treballà també a Anglaterra, entre d’altres, amb Lawrence Leonard, Robert Houlighan, Rodolfo Saglimbeni i Michael Rose.

Com a clarinetista és membre de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – OBC des de l’any 1986 així com també de diversos grups de cambra. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres, interpretant amb l’OBC el concert per a Corno di Bassetto de J. Backofen i amb l’Orquestra de Cambra del Reial Cercle Artístic així com amb les orquestres simfòniques de Salta i San Juan (Argentina) el concert també per a Corno di Bassetto d’Allesandro Rolla. Estrenà amb l’OBC al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Lawrence Foster, el Concert per a clarinet baix i Orquestra “Blue Mosaics” que li dedicà el compositor nord-americà R. Patterson.

En el camp pedagògic, ha estat director de l’Orquestra Simfònica Diaula durant més de vint anys sent-ho en l’actualitat de la Jove Orquestra de la Garriga. És professor a diversos cursos de música de cambra i de pràctica orquestral. Ha col·laborat com a director amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya així com amb diversos conservatoris de l’Estat. Així mateix també és director de l’Orquestra Ars Mèdica del Col·legi de Metges de Barcelona.

Ha dirigit a l’Estat, entre d’altres, l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, l’Orquesta Sinfónica de La Coruña, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Sinfónica Pablo Sarasate de Pamplona, la Banda Municipal de Barcelona, així com també l’Orquestra de Cambra de Cervera i l’Orquestra de Cambra Barcelona 216. L’any 1999 fou nomenat Director Assistent de l’OBC, càrrec que desenvolupà fins a l’any 2002, any en què fou nomenat Director Titular i Artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC, recolzada per la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

Fruit d’una primera gira convidat per diverses orquestres argentines i rebuda amb gran èxit de crítica, ha estat novament convidat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de San Juan. També ha dirigit recentment l’Orquestra del Mittelsächsisches Theater de Freiberg (Alemanya) així com la Capella Gedanensis de Gdansk (Polònia), l’Orquestra Simfònica d’Uppsala (Suècia) i la de la Ràdio de Sòfia (Bulgària).

Paral·lelament ha dut una intensa activitat operística que li ha permès treballar com a director assistent al costat de prestigiosos directors del panorama líric internacional como Pinchas Steinberg, Giuliano Carella, Christian Zacharias o Marco Armiliato, entre altres i també amb cantants como Maria Guleghina, Ainhoa Arteta, Irina Mishura, José Cura, Marco Berti o Carlos Álvarez, entre molts altres. Aquesta activitat ha vingut enriquida amb les noves responsabilitats que li suposà el fet que l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC sigui l’orquestra titular del nou Teatre de l’Òpera – La Llotja de Lleida des del moment de la seva inauguració el gener de 2010 en què dirigí Il Trovatore de G.Verdi.