Sibelius_Bizet

L’OJC amb Jean Sibelius i Georges Bizet

Diumenge 27 de maig – 19 h

Lleida. Auditori Enric Granados

Diumenge 22 de juliol – 22 h
Festival Internacional de Música de Cervera

Cervera. Pati Universitat

Amb aquest programa l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC, sota la direcció del seu director titular, Alfons Reverté, us ofereix un concert de contrast entre la música del nord, de l’Europa del fred, i la música del sud, de l’Europa del sol. Tot plegat representat especialment pel compositor finlandès Jean Sibelius, de qui podrem escoltar la seva bellíssima versió de la història d’amor de Pelléas et Mélisande, i pel compositor francès Georges Bizet, de qui podrem gaudir de fragments de la seva Suite de l’Arlesienne.

Ho faran juntament amb estudiants de música del Grau Professional del Conservatori de Cervera, dins del projecte pedagògic “Taller d’Orquestra OJC”, que dona la possibilitat de tastar l’experiència d’aprendre a tocar amb orquestra al costat dels músics professionals de l’OJC prioritàriament als estudiants dels cursos intermedis d’aquest Grau, fent música plegats, i en un marc pedagògic immillorable com és Cervera en aquestes dates.

PROGRAMA

  • G. BIZET. Allegro de la Simfonia núm. 1 en Do Major
  • J. SIBELIUS. Pelléas et Mélisande Op. 46
Davant la porta del castell
Melisande
Una font al parc
Les tres germanes cegues
Pastoral
Melisande a la filosa
Entreacte
La mort de Melisande

 

TALLER D’ORQUESTRA
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Orquestra Andreví del Conservatori de Cervera (Dir. Carles Gumí)
  • G. BIZET. L’Arlesienne
Pastorale
Intermezzo
Farandole
  • E. TOLDRÀ. Camperola

Director: Alfons Reverté

Carmina_Burana_Tremp_w

Carmina Burana

Dijous 12 de juliol – 22.15 h
Festival Internacional de Música Clàssica

Sant Fruitós de Bages. Monestir de Sant Benet de Bages

PROGRAMA

  • Carl Orff: Carmina Burana

Versió per a grup de percussions i dos pianos

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC (secció de percussió)
Soprano: Minerva Moliner
Contratenor: Jordi Domènech
Baríton: Lluís Sintes
Orfeó Lleidatà (Director: Pedro Pardo)
Polifònica de Puig-reig (Directors: Emmanuel Niubó i Josep Mª Conangla)
Pianos: Jordi Castellà i Santi Riu

Director: Alfons Reverté

 

Minerva

Minerva Moliner, soprano

Guanyadora de tres concursos internacionals, Minerva Moliner ha estat aclamada com “Una veu clara i neta amb un timbre que encaixa perfectament amb el seu repertori “.

Ha cantat a teatres com El Palau de les Arts Reina Sofia de València, El Palau de la Música de València, Palau de la Música Català, Auditori de Barcelona, Teatre Arriaga i el Euskaldunade Bilbao, Auditori de Saragossa, Rudolfinum de Praga, Òpera de Nancy, Jinju Music Festival Korea del Sud, etc.

Ha interpretat rols com la Violetta (La Traviata, Verdi), Juliette (Roméo et Juliette, Gounod), Konstanze (Die Entführung aus dem Serail, Mozart), Gilda (Rigoletto, Verdi), Olympia (The Tales of Hoffmann, Offenbach), Lucia (Lucia di Lammermoor, Donizetti), Rosa (Maror, Manuel Palau), Amelia (Amelia al ballo, Menotti), etc.

Ha col·laborat amb orquestres i directors com: Christian Zacharias i l’Orquestra de Barcelona, Manel Valdivieso i l’Orquestra de Còrdova, Paul Magi i l’Orquestra de Cambra d’Andorra, Adrian Leaper i l’Orquestra de RTVE, Laurent Campellone i l’Orquestra Lírica de Nancy, Juan José Olives i El Grup Enigma de Saragossa, L’Orquestra de RTV eslovaca, Kamal Khan, etc.

Ha enregistrat a programes de TVE, RNE, Catalunya Ràdio, Televisió d’Aragó, La BBC, RTV eslovaca etc.

En el seu repertori també inclou Lied, oratori, i també moderna: Janacek, Berg, Johnson, Menotti, etc.

Es va formar al Conservatori Superior de Música de València amb la coneguda Ana Luisa Chova, obtenint els més alts honors.

Reconeixements en concursos: Primer premi en el VII Concurs Internacional Jaume Aragall, Sabadell; Primer premi femení en el I Concurs Manuel Ausensi, Barcelona; Primer premi al Festival Internacional de Callosa d’en Sarrià, Alacant; Premi especial per a cantants espanyols en el Concurs Internacional Francesc Viñas.

 

jordi_domenech

Jordi Domènech i Subiranas, contratenor

Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a l’Escola de Música de Vic, a l’Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Fina Colomer, Àngel Soler, Ma Jesús Crespo i Joan Havill. Paral.lelament estudia cant amb Josep Benet, Charles Brett -a la Royal Academy of Music-, Laura Sarti -a la Guildhall School of Music and Drama-i amb Salvador Parron amb qui continua estudiant actualment.

Ha actuat amb els principals cors i orquestres de l’estat espanyol i amb els grups Europa Galante, Hyppocampus, La Colombina, Orphenica Lyra, Estil Concertant, Early Opera Company, Wiener Akademie, Venice Baroque Orchestra, London Baroque i Al Ayre Español als principals festivals europeus.

Ha participat en l’estrena de Passione Secondo Matteo d’Adriano Guarnieri i de l’òpera Tat’jana de Corghi, tot pel Teatro alla Scala de Milà i L’Adéu de Lucrècia de Santos.

Ha interpretat Dido i Enees de Purcell, Tito Manlio, Ercole sul Termodonte i Bajazet de Vivaldi, Carlo, Rè d’Allemagna d’Scarlatti (Teatro Massimo de Palerm), La Didone de Cavalli, amb Europa Galante (Venècia, Torí i al Teatro alla Scala de Milà), L’Orfeo i L’Incoronazione di Poppea (a l’Staadsoper d’Hamburg i al Gran Teatre del Liceu) de Monteverdi, Agrippina, Giulio Cesare in Egitto (al Gran Teatre del Liceu), Rodelinda i Belshazzar (al Festival Händel de Halle i al Musikverein de Viena) de Händel, Boris Godunov de Mussorgky i els papers principals de les òperes La Catena d’Adone de Mazzocchi pel Festival d’Innsbruck, Orfeo ed Euridice de Gluck per  l’Òpera de Sabadell, Radamisto de Händel a Los Àngeles i Orlando també de Händel a la Maestranza de Sevilla i l’auditori de Saragossa.

Ha rebut premis de piano i cant (Premi al millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997). A més, composa, especialment per a nens i publica les seves obres a les editorials Dinsic i Pagès Editors. Té una pàgina web: jordidomenech.com

 

LLUIS_SINTES

Lluís Sintes, baríton

Nascut a l’illa de Menorca, iniciat en la música i el teatre al si de l’Orfeó Maonès. Va estudiar cant sota la tutela del, aleshores, prolífic mestre barceloní Jaume F. Puig.

Lluís Sintes va debutar al Gran Teatre del Liceu l’any 1.992, escenari en el que va sobrepassar amb escreix el centenar de representacions, comptant entre elles la gala de reinauguració amb la monumental Turandot que projectà Núria Espert.

Ha cantat també al Palau de la Música Catalana, L’Auditori, dins les programacions de la OBC, la Banda de Barcelona, o l’Orfeó Català. També a Madrid i als festivals de Sabadell, Màlaga, Granada, Tenerife, València, S.Sebastian, Bilbao, entre altres importants teatres de l’estat espanyol.

A l’estranger ha debutat amb èxit al Concertgebouw d’Amsterdam (Holanda), l’Òpera de Nice, Salle Molière de Lyon (França), Regina Margherita Trapani (Italia), Teatre Nacional de Caracas (Veneçuela), Vienna Hall de Fuchu Tokio (Japó), Grand Theatre de Shanghai (Xina), Historical Society Auditorium de New York (USA), Auditori Nacional d’Ordino (Andorra), Teatro Segura de Lima (Perú), Òpera de Lviv (Ukraïna), etc.

Ha destacat amb títols com Carmina Burana, La Bohème, Madama Butterfly, Romeo et Juliette, Lakmé, La Traviata, Carmen, etc.

Lluís Sintes no s’ha centrat exclusivament en el teatre líric, la seva dedicació abasta, a més, el món concertístic cambrístic i simfònic amb rigor i dignitat musical. Així és com ha arribat a interpretar William Walton, Arthur Honnegger, Vaughan Williams, Carl Orff o Astor Piazzolla, al front d’importants formacions orquestrals i corals del país.

Establert en defensor de la pròpia cultura catalana ha estrenat i enregistrat per Salvador Brotons, Albert Guinovart, Mestres Quadreny, Rodríguez Picó, Xavier Benguerel, Armant Blanquer, Leonard Balada, Deseado Mercadal, Jaume Calafat, Vilà Miró, a més d’interpretar Morera, Homs, Manén, Lamote de Grignon o Pedrell.

És autor de diversos treballs poètics posats en música per compositors com Jesús Rodríguez Picó, Carles Gumí o Jordi Orell, La Flor del Cirerer, Quan silenciós romangui el meu sospir, Les Estacions, El Miracle del Toro, entre d’altres.

La seva discografia abasta les obres Turandot, Hamlet, El paradís de les muntanyes, Contranit, Oda a Verdaguer, Garcia Lorca canciones y poemas, Manon, De la tierra latina recull de cançó catalana i espanyola promocionat a Japó, a més del Rèquiem de Benguerel i les obres contemporànies Música per a Delfos i Urbs.

 

Orfeo_web

Orfeó Lleidatà

Fundat l’any 1861, al llarg de la seua història ha realitzat actuacions per tot Catalunya, a la resta de l’estat, i a França, Itàlia, Andorra, Suïssa, Alemanya, Txèquia i Hongria. El repertori del cor és divers, des de música religiosa, cançó popular, musicals, etc. Ha estat precursor dels negres espirituals als anys 60 a l’estat espanyol, cant gregorià, cançó popular i d’autors catalans contemporanis.

L’any 2011 va participar en l’acte institucional que organitza la Generalitat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, així com a  l’homenatge  que va fer el Parlament de Catalunya a Pau Casals amb  motiu del 50 aniversari de la seva actuació a les Nacions Unides.

Entre les seves últimes produccions hi destaca el Cant de les Estrelles d’Enric Granados conjuntament amb l’Orfeó Català a l’Auditori Enric Granados i al Palau de la Música Catalana (abril 2011), el Mozart Rèquiem al Teatre de La Llotja (2012), la Gran missa en Do m de Mozart (2015), juntament amb produccions de caire més innovador com Blanc (2013) i En català si us plau (2014) o l’exitós Christmas.cat que ja han vist més de 5000 espectadors arreu del territori.

La Fundació Orfeó Lleidatà  fomenta la formació en l’àmbit del cant coral a través de les seves corals infantils. Enguany celebrem el 60è aniversari de la seva creació amb la participació en aquest espectacle del Cor de Minyons, dirigit per Pol Pastor i el Cor Jove, dirigit per Anna Borrego.

 

Pedro_web

Pedro Pardo, director de l’Orfeó Lleidatà

Compositor, director d’orquestra i de cor i pianista, va nàixer a Lleida on va començar els seus estudis musicals. Ha  obtingut  nombrosos  premis  tant en el camp de la composició com en el de la direcció, destacant el  Premi d’Honor de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Barcelona o el Premi de Composició de la Fundació Orfeó Manresà.

En el camp de la direcció el seu repertori abarca grans obres clàssiques com el Rèquiem de Mozart, la Simfonia núm. 5 de Beethoven, la Missa núm. 2 de Schubert, la Glòria de Vivaldi, el Rèquiem de Fauré i altres estrenes de compositors contemporanis que l’han portat a dirigir a ciutats com Barcelona, Madrid o Viena.

El 2008 va ser el compositor en exclusiva de l’acte central dels concerts familiars del centenari del Palau de la Música Catalana, amb la cantata “Sent Cent” per a cors, piano i percussió. A més, ha compost nombroses obres per a cor, orquestra i diversos instruments, així com musicals i òperes.

Des de l’any 2005 és el director del Cor de l’Orfeó Lleidatà. En aquest temps ha renovat la idea de concert coral utilitzant nous formats visuals que han dinamitzat la pròpia formació vocal i l’han dut a cantar a escenaris com el Teatre de la Llotja de Lleida, el Palau de Congressos de Tarragona o el mateix Palau de la Música Catalana.

En aquest aspecte innovador, també ha destaca el seu paper de divulgador a través de mitjans audiovisuals. A TV3 com a membre del jurat del concurs de TV3 Oh happy day! i com a col·laborador al programa ‘Divendres’, al ‘Suplement’ de Catalunya Ràdio i ‘Els homes clàssics’ de Catalunya Música.

 

DSC_7633_w

Polifònica de Puig-reig

La Polifònica de Puig-reig va ser fundada l’any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, en el si de la colla sardanista del mateix nom.  El 1987 va adoptar el nom actual.

Desenvolupa una intensa activitat a Catalunya, i també ha actuat a la majoria de països europeus, inclosos Rússia i Islàndia, així com a Israel, Mèxic, Filipines, Veneçuela, Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador, Perú i Cuba. A l’Argentina i Xile, la Polifònica va acompanyar el President de la Generalitat de Catalunya en viatge oficial.

Des de 1969 fins a 2015 el director de la Polifònica de Puig-reig va ser el mestre Ramon Noguera. A partir d’aquell moment en va assumir la batuta el seu estret col·laborador durant 38 anys, el fins aleshores subdirector i pianista Josep Maria Conangla, el qual n’ha esdevingut l’actual director musical i pianista, mentre que la direcció coral l’exerceix ara Emmanuel Niubò.

El repertori de la formació berguedana, ampli i variat, inclou totes les èpoques i estils. Cal destacar obres com El Messiesde G.F. Händel, La Creacióde J. Haydn,elRèquiem i laMissa de la Coronació de W.A. Mozart, la Novena Simfoniai la Missa Solemnis de L.V. Beethoven, Elias de F. Mendelssohn, laVuitena Simfonia de G. Mahler, Gurre-Liederd’A. Schömberg,El Pessebrede P. Casals, elRèquiem de X. Benguerel, elRèquiem de J. RutteriLa Cantata de la Terra de J. A. Amargós i text de J. Puig. Una menció a part mereixen les òperes Fideliode L.V. Beethoven,Aidai Nabuccode G. Verdi, Rienzi de R.Wagner, Toscai Turandot de G. Puccini, Tassarbad’E. Morera i Cristóbal Colónde L. Balada, moltes d’elles representades juntament amb el Cor del Gran Teatre del Liceu.

Continuant amb els seus múltiples registres, la Polifònica habitualment té en repertori un musicald’actualitat i, ateses les seves arrels, està reconeguda com a excel·lent intèrpret de sardanes corals, de les quals ha fet múltiples actuacions i diversos enregistraments amb la prestigiosa cobla La Principal de la Bisbal. Cal esmentar també la notable realització discogràfica de la majoria dels seus repertoris.

La Polifònica ha col·laborat, entre altres, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, l’Orquestra de Cambra de Cervera, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. En la interpretació de grans obres ha estat dirigida, a part del seu director titular, pels mestres Manuel Cabero, Albert Argudo, Javier Pérez Batista, Josep Pons, Joan Lluís Moraleda, Carles Coll, Joan Casas, Pierre Cao, Uve Mund, Franz-Paul Decker, Alexander Radbahari, Jean Bernard Pommier, Edmon Colomer, Trevor Pinnok, Lawrence Foster, Salvador Mas, Salvador Brotons, Antoni Ros Marbà, Giuliano Carella, Nello Santi, Eiji Oue, Renato Palumbo i Pablo González.

En nombroses ocasions ha actuat per TV en directe i en diferit a Catalunya i a l’estranger.

L’any 1993, amb motiu del seu 25è aniversari, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

Alfons_Reverte

Alfons Reverté, director de l’OJC

Nascut a Barcelona, en el si d’una família de músics, es titulà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Instrumentació i Direcció d’Orquestra. Paral·lelament, cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Amplià els estudis de Direcció d’Orquestra a Anglaterra, seguint els cursos impartits per George Hurst, cap del Departament de Direcció de la Royal Academy of Music de Londres. Així mateix, treballà també a Anglaterra, entre d’altres, amb Lawrence Leonard, Robert Houlighan, Rodolfo Saglimbeni i Michael Rose.

Com a clarinetista és membre de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – OBC des de l’any 1986 així com també de diversos grups de cambra. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres, interpretant amb l’OBC el concert per a Corno di Bassetto de J. Backofen i amb l’Orquestra de Cambra del Reial Cercle Artístic així com amb les orquestres simfòniques de Salta i San Juan (Argentina) el concert també per a Corno di Bassetto d’Allesandro Rolla. Estrenà amb l’OBC al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Lawrence Foster, el Concert per a clarinet baix i Orquestra “Blue Mosaics” que li dedicà el compositor nord-americà R. Patterson.

En el camp pedagògic, ha estat director de l’Orquestra Simfònica Diaula durant més de vint anys sent-ho en l’actualitat de la Jove Orquestra de la Garriga. És professor a diversos cursos de música de cambra i de pràctica orquestral. Ha col·laborat com a director amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya així com amb diversos conservatoris de l’Estat. Així mateix també és director de l’Orquestra Ars Mèdica del Col·legi de Metges de Barcelona.

Ha dirigit a l’Estat, entre d’altres, l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, l’Orquesta Sinfónica de La Coruña, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Sinfónica Pablo Sarasate de Pamplona, la Banda Municipal de Barcelona, així com també l’Orquestra de Cambra de Cervera i l’Orquestra de Cambra Barcelona 216. L’any 1999 fou nomenat Director Assistent de l’OBC, càrrec que desenvolupà fins a l’any 2002, any en què fou nomenat Director Titular i Artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC, recolzada per la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

Fruit d’una primera gira convidat per diverses orquestres argentines i rebuda amb gran èxit de crítica, ha estat novament convidat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de San Juan. També ha dirigit recentment l’Orquestra del Mittelsächsisches Theater de Freiberg (Alemanya) així com la Capella Gedanensis de Gdansk (Polònia), l’Orquestra Simfònica d’Uppsala (Suècia) i la de la Ràdio de Sòfia (Bulgària).

Paral·lelament ha dut una intensa activitat operística que li ha permès treballar com a director assistent al costat de prestigiosos directors del panorama líric internacional como Pinchas Steinberg, Giuliano Carella, Christian Zacharias o Marco Armiliato, entre altres i també amb cantants como Maria Guleghina, Ainhoa Arteta, Irina Mishura, José Cura, Marco Berti o Carlos Álvarez, entre molts altres. Aquesta activitat ha vingut enriquida amb les noves responsabilitats que li suposà el fet que l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC sigui l’orquestra titular del nou Teatre de l’Òpera – La Llotja de Lleida des del moment de la seva inauguració el gener de 2010 en què dirigí Il Trovatore de G.Verdi.

Toldra_Ferrer

L’OJC canta amb Toldrà i Ferrer

Diumenge 11 de març – 19 h

Lleida. Auditori Enric Granados

Dijous 29 de març – 21 h

Cervera. Paranimf de la Universitat

Diumenge 22 d’abril – 19 h

Barcelona. Auditori AXA – Illa Diagonal – Reserva d’entrades

La música catalana del s. XX té noms propis molt significatius, alguns instal·lats en el propi país i d’altres desplaçats a l’estranger per circumstàncies històriques diverses. Entre els primers, trobem Eduard Toldrà i Rafael Ferrer, tots dos caracteritzats per una fina sensibilitat hereva de la gran tradició i influència francesa de la qual la música catalana n’és deutora, i que en aquest programa hem volgut reflectir.

Delicada música vocal catalana, interpretada per les exquisides veus de Júlia Farrés-Llongueras i Roger Padullés, es donen la mà en aquest programa amb la refinada música de Ravel i Debussy.

PROGRAMA
  • M. Ravel. Ma mère l’Oye
  • E. Toldrà. Cançons
  • R. Ferrer. Foixanes
  • C. Debussy. Petite Suite
Soprano: Júlia Farrés-Llongueras
Tenor: Roger Padullés

Director: Alfons Reverté

Júlia FarrésLlongueras

Soprano

Julia2_2

Nascuda a Sant Cugat del Vallès, realitza els seus estudis amb Mati Pinkas (Catedràtica de l’Acadèmia Estatal Superior de Sofia, Bulgària), perfeccionant-se més tard amb Renata Scotto a l’Òpera Studio de l’Acadèmia “Santa Cecilia” de Roma.

El 2010 resulta premiada en els concursos “Premio Internazionale di Santa Chiara” (Nàpols) i “Concours International de Belcanto Vincenzo Bellini” (París).

Debuta amb l’òpera “Manon” (J.Massenet) a l’Òpera de Sabadell, al que seguiran títols com “Roméo et Juliette” (Ch.Gounod), “Die Zauberflöte”, (W.A.Mozart) i “Carmen” (G.Bizet). En el Teatro de la Maestranza de Sevilla canta “Das Rheingold” (R.Wagner) en la producció de La Fura dels Baus, així com “La princesa árabe” (J.C.Arriaga) a Pamplona (Baluarte) i Madrid (Teatro de la Zarzuela). Participa en festivals internacionals com el “Paphos Aphrodite Festival” de Xipre (“Così fan tutte”, W.A.Mozart) i en diferents edicions del Festival Internacional “Castell de Peralada” amb “Il trovatore” (G.Verdi) i “Das Liebesverbot” (R.Wagner), aquest últim títol amb una versió reduïda per a orquestra de cambra procedent del “Bayreuth Festspiele”. Ha protagonitzat les sarsueles “Bohemios” (A.Vives), “Cançó d’amor i de guerra” (R.Martínez-Valls) i “Katiuska” (P.Sorozábal).

En el gènere de l’oratori ha cantat la “Krönungsmesse” i “Requiem” de W.A.Mozart, “Stabat Mater” de G.B.Pergolesi, “Ein Deutsches Requiem” de J.Brahms o “Requiem” de G.Fauré entre d’altres. L’activitat liederística ocupa un espai rellevant dins del seu repertori, actuant acompanyada pels pianistes Robert Lehrbaumer, Stanislav Angelov o Husan Park en nombroses sales a Espanya, Alemanya, Finlàndia i Itàlia. Junt amb la pianista Antonia Valente participa en l’exposició sobre el pintor valencià Joaquín Sorolla organitzada per la Fundació La Caixa amb el concert-conferència “Colors de llum marina. Paisatges musicals a l’època de Sorolla”, realitzant concerts a Palma de Mallorca, Saragossa, Lleida o Sevilla entre d’altres. Interessada també pel repertori del segle XX i XXI, interpreta la integral dels “Lieder” d’Anton Webern, “Pierrot lunaire” de Schönberg, i junt amb el quartet de percussió “Esclats”, les obres “La sombra de mi alma” de Roland Schmidt (estrena absoluta), “Espejo desierto II” d’Agustí Charles i “Hommage À Ball” d’Ígor Lešnik.

Com a solista ha estat acompanyada per l’OBC, Orquestra de la Comunitat de Madrid, Prague Philharmonic Orchestra, Berlin Kammerorchester, Orchestra Città di Ferrara, ONCA, Orquestra de Cadaqués, Orquestra Simfònica de València, OJC  o Orquestra Simfònica Victòria dels Àngels entre d’altres, i ha treballat amb directors com Marco Guidarini, Roberto Rizzi-Brignoli, Pedro Halfter, Gerard Claret o Fausto Nardi entre d’altres.

Realitza gravacions per RNE, Catalunya Ràdio i “Bayerische Rundfunk”. La passada temporada va presentar junt amb el pianista Daniel Blanch al Palau de la Música Catalana el disc “L’abril ha florit”, primer enregistrament de l’obra integral per a veu i piano del compositor i violinista Rafael Ferrer (1911-1988) sota el segell La mà de Guido.

Recentment ha realitzat una gira de concerts per Itàlia amb el guitarrista Massimo Felici i ha debutat el rol de Micaela en l’òpera “Carmen” (G.Bizet) amb la Orquesta del Reino de Aragón (ORA).

Roger Padullés

Tenor

roger_padulles_portrait_17 2

Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, el tenor Roger Padullés inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Com a solista estudià a Barcelona amb J. Proubasta i l’any 2001, atret pel Lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Freiburg im Breisgau (Alemanya) becat per la Generalitat de Catalunya amb R. Pinheiro. El 2004 obtingué els títols de « Kunstlerische Ausbildung » i « Solisten Studium » en les especialitats de Lied-Oratori i d’Òpera. L’any 2009 guanyà el Segon premi al Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el premi Plácido Domingo.

Format operísticament en l’Opéra-studio del teatre d’Estrasburg (França), incià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre altres, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatro Municipal de Santiago de Chile, a l’Opéra National du Rhin, al Concertgebouw d’Amsterdam, al Teatro Real de Madrid, Capitole de Toulouse o al Palau de les Arts de València.

Un dels projectes que li han proporcionat més èxits ha estat el paper de Tamino en l’adaptació de La flauta màgica feta pel director teatral Peter Brook en una gira mundial que l’ha portat a Argentina, Chile, Brasil, Mèxic, Japó, Taiwan, Corea del Sud, Austràlia, Hong Kong, Itàlia, França i Rússia. Ha treballat també amb directors com Zubin Mehta i directors d’escena com Christoph Marthaler, Chen Kaige o Laurent Pelly.

Actua regularment en concerts de Lied i Oratori per tota Europa, en sales com el Capitole de Toulouse, l’Opéra National du Rhin a Estrasburg o al Rosenblatt Recital Series de Londres. Al seu repertori hi ha els principals cicles del Lied i Oratori del repertori centre-europeu. Els anys 2015 i 2017 ha rebut el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l‘any per “Mompou songs” i per “Tossudament Llach”, respectivament.

CB-Banner-OJC-1702x640

Carmina Burana

Diumenge 25 de març – 19 h

Teatre de La Llotja de Lleida

Dissabte 14 d’abril – 20 h

Teatre La Lira de Tremp

Diumenge 15 d’abril – 19 h

Teatre Armengol de Bellpuig

Carmina Burana

Amb l’Orquestra Simfònica Julià Crabonell de les Terres de Lleida i l’Orfeó Lleidatà

La popular cantata escènica Carmina Burana, que el músic alemany Carl Orff va composar inspirant-se en els textos medievals del mateix nom entre 1935 i 1937, aplegarà en un mateix escenari l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell i les veus de la Coral de Minyons, el Cor Jove i el Cor de l’Orfeó Lleidatà. En total uns 230 intèrprets en escena, dirigits per Alfons Reverté.

Una gran producció lleidatana per celebrar tres aniversaris

Un gran repte artístic liderat per la Diputació de Lleida, la Fundació Julià Carbonell i la Fundació Orfeó Lleidatà, en el marc de la cloenda dels actes del 75è aniversari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que servirà també per celebrar uns altres dos aniversaris: el 15è aniversari de l’Orquestra Julià Carbonell i el 60è aniversari de les Corals Infantils de l’Orfeó Lleidatà.

Carmina Burana és una obra del compositor alemany Carl Orff que s’ha convertit en una icona del repertori simfònic–coral. La composició del músic alemany combina de forma sorprenent els textos medievals amb música vocal i instrumental del segle XX, conformant una obra plena de ritme i energia.

La producció aplega en un mateix escenari 90 músics i 140 cantaires. A la cantata, a més dels cors (cor adult, cor jove i cor d’infants) hi intervenen solistes (soprano, contratenor i baríton) i hi destaca l’abundant i esplèndida percussió dins una nodrida orquestra simfònica.

Es presentarà una versió amb una posada en escena molt especial consistent en una explosió de vida i llum, que fan d’aquesta interpretació del Carmina Burana més que un concert, convertint-se en tot un espectacle. 

→ Versió simfònica al Teatre de la Llotja de Lleida

A la cantata, a més dels cors (cor gran, cor petit i cor d’infants), hi intervenen solistes (soprano, contratenor i baríton) i hi destaca l’abundant i esplèndida percussió dins una nodrida orquestra simfònica. En aquesta ocasió presentem al Teatre de La Llotja de Lleida, una versió amb una posada en escena molt especial consistent en una explosió de vida i llum, que fan d’aquesta interpretació del Carmina Burana més que un concert, convertint-se en tot un espectacle.

→ Versió per a grup de percussions i dos pianos als teatres La Lira de Tremp i Armengol de Bellpuig

Existeix també una altra versió del propi autor, molt reeixida, on l’aparell orquestral queda reduït a un grup de percussions i dos pianos solistes, però conservant tota la massa coral. Aquesta és la que es podrà veure i sentir al Teatre La Lira de Tremp i al Teatre Armengol de Bellpuig.

Fitxa artística

Coral Minyons de l’Orfeó Lleidatà (Pol Pastor, director)
Cor Jove de l’Orfeó Lleidatà (Anna Borrego, directora)

Cor de l’Orfeó Lleidatà (Pedro Pardo, director)

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
Amb la participació de l’Acadèmia OJC-2018
Minerva Moliner, soprano
Jordi Domènech, contratenor
Lluís Sintes, baríton

Alfons Reverté, director

Minerva

Minerva Moliner, soprano

Guanyadora de tres concursos internacionals, Minerva Moliner ha estat aclamada com “Una veu clara i neta amb un timbre que encaixa perfectament amb el seu repertori “.

Ha cantat a teatres com El Palau de les Arts Reina Sofia de València, El Palau de la Música de València, Palau de la Música Català, Auditori de Barcelona, Teatre Arriaga i el Euskaldunade Bilbao, Auditori de Saragossa, Rudolfinum de Praga, Òpera de Nancy, Jinju Music Festival Korea del Sud, etc.

Ha interpretat rols com la Violetta (La Traviata, Verdi), Juliette (Roméo et Juliette, Gounod), Konstanze (Die Entführung aus dem Serail, Mozart), Gilda (Rigoletto, Verdi), Olympia (The Tales of Hoffmann, Offenbach), Lucia (Lucia di Lammermoor, Donizetti), Rosa (Maror, Manuel Palau), Amelia (Amelia al ballo, Menotti), etc.

Ha col·laborat amb orquestres i directors com: Christian Zacharias i l’Orquestra de Barcelona, Manel Valdivieso i l’Orquestra de Còrdova, Paul Magi i l’Orquestra de Cambra d’Andorra, Adrian Leaper i l’Orquestra de RTVE, Laurent Campellone i l’Orquestra Lírica de Nancy, Juan José Olives i El Grup Enigma de Saragossa, L’Orquestra de RTV eslovaca, Kamal Khan, etc.

Ha enregistrat a programes de TVE, RNE, Catalunya Ràdio, Televisió d’Aragó, La BBC, RTV eslovaca etc.

En el seu repertori també inclou Lied, oratori, i també moderna: Janacek, Berg, Johnson, Menotti, etc.

Es va formar al Conservatori Superior de Música de València amb la coneguda Ana Luisa Chova, obtenint els més alts honors.

Reconeixements en concursos: Primer premi en el VII Concurs Internacional Jaume Aragall, Sabadell; Primer premi femení en el I Concurs Manuel Ausensi, Barcelona; Primer premi al Festival Internacional de Callosa d’en Sarrià, Alacant; Premi especial per a cantants espanyols en el Concurs Internacional Francesc Viñas.

jordi_domenech

Jordi Domènech i Subiranas, contratenor

Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a l’Escola de Música de Vic, a l’Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Fina Colomer, Àngel Soler, Ma Jesús Crespo i Joan Havill. Paral.lelament estudia cant amb Josep Benet, Charles Brett -a la Royal Academy of Music-, Laura Sarti -a la Guildhall School of Music and Drama-i amb Salvador Parron amb qui continua estudiant actualment.

Ha actuat amb els principals cors i orquestres de l’estat espanyol i amb els grups Europa Galante, Hyppocampus, La Colombina, Orphenica Lyra, Estil Concertant, Early Opera Company, Wiener Akademie, Venice Baroque Orchestra, London Baroque i Al Ayre Español als principals festivals europeus.

Ha participat en l’estrena de Passione Secondo Matteo d’Adriano Guarnieri i de l’òpera Tat’jana de Corghi, tot pel Teatro alla Scala de Milà i L’Adéu de Lucrècia de Santos.

Ha interpretat Dido i Enees de Purcell, Tito Manlio, Ercole sul Termodonte i Bajazet de Vivaldi, Carlo, Rè d’Allemagna d’Scarlatti (Teatro Massimo de Palerm), La Didone de Cavalli, amb Europa Galante (Venècia, Torí i al Teatro alla Scala de Milà), L’Orfeo i L’Incoronazione di Poppea (a l’Staadsoper d’Hamburg i al Gran Teatre del Liceu) de Monteverdi, Agrippina, Giulio Cesare in Egitto (al Gran Teatre del Liceu), Rodelinda i Belshazzar (al Festival Händel de Halle i al Musikverein de Viena) de Händel, Boris Godunov de Mussorgky i els papers principals de les òperes La Catena d’Adone de Mazzocchi pel Festival d’Innsbruck, Orfeo ed Euridice de Gluck per  l’Òpera de Sabadell, Radamisto de Händel a Los Àngeles i Orlando també de Händel a la Maestranza de Sevilla i l’auditori de Saragossa.

Ha rebut premis de piano i cant (Premi al millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997). A més, composa, especialment per a nens i publica les seves obres a les editorials Dinsic i Pagès Editors. Té una pàgina web: jordidomenech.com

LLUIS_SINTES

Lluís Sintes, baríton

Nascut a l’illa de Menorca, iniciat en la música i el teatre al si de l’Orfeó Maonès. Va estudiar cant sota la tutela del, aleshores, prolífic mestre barceloní Jaume F. Puig.

Lluís Sintes va debutar al Gran Teatre del Liceu l’any 1.992, escenari en el que va sobrepassar amb escreix el centenar de representacions, comptant entre elles la gala de reinauguració amb la monumental Turandot que projectà Núria Espert.

Ha cantat també al Palau de la Música Catalana, L’Auditori, dins les programacions de la OBC, la Banda de Barcelona, o l’Orfeó Català. També a Madrid i als festivals de Sabadell, Màlaga, Granada, Tenerife, València, S.Sebastian, Bilbao, entre altres importants teatres de l’estat espanyol.

A l’estranger ha debutat amb èxit al Concertgebouw d’Amsterdam (Holanda), l’Òpera de Nice, Salle Molière de Lyon (França), Regina Margherita Trapani (Italia), Teatre Nacional de Caracas (Veneçuela), Vienna Hall de Fuchu Tokio (Japó), Grand Theatre de Shanghai (Xina), Historical Society Auditorium de New York (USA), Auditori Nacional d’Ordino (Andorra), Teatro Segura de Lima (Perú), Òpera de Lviv (Ukraïna), etc.

Ha destacat amb títols com Carmina Burana, La Bohème, Madama Butterfly, Romeo et Juliette, Lakmé, La Traviata, Carmen, etc.

Lluís Sintes no s’ha centrat exclusivament en el teatre líric, la seva dedicació abasta, a més, el món concertístic cambrístic i simfònic amb rigor i dignitat musical. Així és com ha arribat a interpretar William Walton, Arthur Honnegger, Vaughan Williams, Carl Orff o Astor Piazzolla, al front d’importants formacions orquestrals i corals del país.

Establert en defensor de la pròpia cultura catalana ha estrenat i enregistrat per Salvador Brotons, Albert Guinovart, Mestres Quadreny, Rodríguez Picó, Xavier Benguerel, Armant Blanquer, Leonard Balada, Deseado Mercadal, Jaume Calafat, Vilà Miró, a més d’interpretar Morera, Homs, Manén, Lamote de Grignon o Pedrell.

És autor de diversos treballs poètics posats en música per compositors com Jesús Rodríguez Picó, Carles Gumí o Jordi Orell, La Flor del Cirerer, Quan silenciós romangui el meu sospir, Les Estacions, El Miracle del Toro, entre d’altres.

La seva discografia abasta les obres Turandot, Hamlet, El paradís de les muntanyes, Contranit, Oda a Verdaguer, Garcia Lorca canciones y poemas, Manon, De la tierra latina recull de cançó catalana i espanyola promocionat a Japó, a més del Rèquiem de Benguerel i les obres contemporànies Música per a Delfos i Urbs.

Orfeo_web

Cor de l’Orfeó Lleidatà

Fundat l’any 1861, al llarg de la seua història ha realitzat actuacions per tot Catalunya, a la resta de l’estat, i a França, Itàlia, Andorra, Suïssa, Alemanya, Txèquia i Hongria. El repertori del cor és divers, des de música religiosa, cançó popular, musicals, etc. Ha estat precursor dels negres espirituals als anys 60 a l’estat espanyol, cant gregorià, cançó popular i d’autors catalans contemporanis.

L’any 2011 va participar en l’acte institucional que organitza la Generalitat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, així com a  l’homenatge  que va fer el Parlament de Catalunya a Pau Casals amb  motiu del 50 aniversari de la seva actuació a les Nacions Unides.

Entre les seves últimes produccions hi destaca el Cant de les Estrelles d’Enric Granados conjuntament amb l’Orfeó Català a l’Auditori Enric Granados i al Palau de la Música Catalana (abril 2011), el Mozart Rèquiem al Teatre de La Llotja (2012), la Gran missa en Do m de Mozart (2015), juntament amb produccions de caire més innovador com Blanc (2013) i En català si us plau (2014) o l’exitós Christmas.cat que ja han vist més de 5000 espectadors arreu del territori.

La Fundació Orfeó Lleidatà  fomenta la formació en l’àmbit del cant coral a través de les seves corals infantils. Enguany celebrem el 60è aniversari de la seva creació amb la participació en aquest espectacle del Cor de Minyons, dirigit per Pol Pastor i el Cor Jove, dirigit per Anna Borrego.

Pedro_web

Pedro Pardo, director del Cor de l’Orfeó

Compositor, director d’orquestra i de cor i pianista, va nàixer a Lleida on va començar els seus estudis musicals. Ha  obtingut  nombrosos  premis  tant en el camp de la composició com en el de la direcció, destacant el  Premi d’Honor de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Barcelona o el Premi de Composició de la Fundació Orfeó Manresà.

En el camp de la direcció el seu repertori abarca grans obres clàssiques com el Rèquiem de Mozart, la Simfonia núm. 5 de Beethoven, la Missa núm. 2 de Schubert, la Glòria de Vivaldi, el Rèquiem de Fauré i altres estrenes de compositors contemporanis que l’han portat a dirigir a ciutats com Barcelona, Madrid o Viena.

El 2008 va ser el compositor en exclusiva de l’acte central dels concerts familiars del centenari del Palau de la Música Catalana, amb la cantata “Sent Cent” per a cors, piano i percussió. A més, ha compost nombroses obres per a cor, orquestra i diversos instruments, així com musicals i òperes.

Des de l’any 2005 és el director del Cor de l’Orfeó Lleidatà. En aquest temps ha renovat la idea de concert coral utilitzant nous formats visuals que han dinamitzat la pròpia formació vocal i l’han dut a cantar a escenaris com el Teatre de la Llotja de Lleida, el Palau de Congressos de Tarragona o el mateix Palau de la Música Catalana.

En aquest aspecte innovador, també ha destaca el seu paper de divulgador a través de mitjans audiovisuals. A TV3 com a membre del jurat del concurs de TV3 Oh happy day! i com a col·laborador al programa ‘Divendres’, al ‘Suplement’ de Catalunya Ràdio i ‘Els homes clàssics’ de Catalunya Música.

Alfons_Reverte

Alfons Reverté, director de l’OJC

Nascut a Barcelona, en el si d’una família de músics, es titulà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Instrumentació i Direcció d’Orquestra. Paral·lelament, cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Amplià els estudis de Direcció d’Orquestra a Anglaterra, seguint els cursos impartits per George Hurst, cap del Departament de Direcció de la Royal Academy of Music de Londres. Així mateix, treballà també a Anglaterra, entre d’altres, amb Lawrence Leonard, Robert Houlighan, Rodolfo Saglimbeni i Michael Rose.

Com a clarinetista és membre de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – OBC des de l’any 1986 així com també de diversos grups de cambra. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres, interpretant amb l’OBC el concert per a Corno di Bassetto de J. Backofen i amb l’Orquestra de Cambra del Reial Cercle Artístic així com amb les orquestres simfòniques de Salta i San Juan (Argentina) el concert també per a Corno di Bassetto d’Allesandro Rolla. Estrenà amb l’OBC al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Lawrence Foster, el Concert per a clarinet baix i Orquestra “Blue Mosaics” que li dedicà el compositor nord-americà R. Patterson.

En el camp pedagògic, ha estat director de l’Orquestra Simfònica Diaula durant més de vint anys sent-ho en l’actualitat de la Jove Orquestra de la Garriga. És professor a diversos cursos de música de cambra i de pràctica orquestral. Ha col·laborat com a director amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya així com amb diversos conservatoris de l’Estat. Així mateix també és director de l’Orquestra Ars Mèdica del Col·legi de Metges de Barcelona.

Ha dirigit a l’Estat, entre d’altres, l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, l’Orquesta Sinfónica de La Coruña, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Sinfónica Pablo Sarasate de Pamplona, la Banda Municipal de Barcelona, així com també l’Orquestra de Cambra de Cervera i l’Orquestra de Cambra Barcelona 216. L’any 1999 fou nomenat Director Assistent de l’OBC, càrrec que desenvolupà fins a l’any 2002, any en què fou nomenat Director Titular i Artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC, recolzada per la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

Fruit d’una primera gira convidat per diverses orquestres argentines i rebuda amb gran èxit de crítica, ha estat novament convidat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de San Juan. També ha dirigit recentment l’Orquestra del Mittelsächsisches Theater de Freiberg (Alemanya) així com la Capella Gedanensis de Gdansk (Polònia), l’Orquestra Simfònica d’Uppsala (Suècia) i la de la Ràdio de Sòfia (Bulgària).

Paral·lelament ha dut una intensa activitat operística que li ha permès treballar com a director assistent al costat de prestigiosos directors del panorama líric internacional como Pinchas Steinberg, Giuliano Carella, Christian Zacharias o Marco Armiliato, entre altres i també amb cantants como Maria Guleghina, Ainhoa Arteta, Irina Mishura, José Cura, Marco Berti o Carlos Álvarez, entre molts altres. Aquesta activitat ha vingut enriquida amb les noves responsabilitats que li suposà el fet que l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC sigui l’orquestra titular del nou Teatre de l’Òpera – La Llotja de Lleida des del moment de la seva inauguració el gener de 2010 en què dirigí Il Trovatore de G.Verdi.

 

  • Estem preparant un dia molt especial pels Amics de l’OJC i no voldríem que hi faltés ningú. Per això et proposem una visita guiada per Lleida, dinar amb els amics i el concert. + info
nevoa_concierto_ficha

Névoa canta fados amb l’OJC

Diumenge 18 de març – 19 h

Barcelona. Auditori AXA – Illa Diagonal – Reserva d’entrades

L’OJC explora un nou registre endinsant-se en el món del Fado, un món d’origen portuguès però que amb el temps ha esdevingut universal de la mà de la suggeridora veu de Névoa, qui al llarg dels anys ha cantat i divulgat fados d’avui i de sempre a infinitat d’auditoris del país i de l’estranger. Per a la ocasió gaudirem de les versions per a orquestra i veu que ha realitzat Publio Delgado, guitarrista i compositor, qui també ens regalarà, intercalades, algunes composicions pròpies.

PROGRAMA

  • Fados d’ahir i de sempre en versió orquestral
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida- OJC
Veu: Névoa
Guitarra portuguesa: Publio Delgado
Guitarra: Jordi Farrés
Contrabaix: Guillermo Prats

Direcció musical: Alfons Reverté

nevoa_concierto_ficha

Fotografia: Noemí Elias

NÚRIA PIFERRER – NÉVOA
www.nevoa.com


Amb el nom artístic de Névoa, Núria Piferrer ha portat a terme la creació artística, producció, difusió i interpretació de diversos espectacles de fado estrenats fins al moment i dels seus corresponents cds. Ha participat en festivals com BarnaSants, Cruïlla de Cultures, Festival de Guitarra de Barcelona, Calles de fado (Tenerife), Portugal Convida (Barcelona), Festival Mas i Mas, entre d’altres.

2017
Presenta un repertori de fado tradicional acompanyada de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

2015
Estrena del nou repertori, CANÇÕNS, amb temes de cantautors portuguesos adaptats al català i amb la incorporació a la seva formació habitual (guitarra, contrabaix i bateria) d’una tenora.

2013
Estrena l’espectacle ORLANDO de fado i altres músiques, inspirat en el personatge de Virginia Woolf i presenta el disc homònim amb Temps Record, SL.
Presenta el disc NÉVOA+VICENÇ SOLSONA, Volum 1 The Jamboree sessions (2013), Quadrant Records, SL.

2011
Participa com a solista a l’espectacle CANÇONS D’AMOR I DE MORT (Poesia d’Ausiàs Marc i música de Joan Díaz) acompanyada per la Cobla Sant Jordi, espectacle que es va estrenar al Festival de Portaferrada de Sant Feliu de Guíxols.
Participa en els discs SUITE URBANA del guitarrista Vicens Martín i +DECLARACIONS de la pianista Clara Peya.

2010
Estrena NO NOMÉS FADO amb el guitarrista de jazz Vicenç Solsona, al Festival Mas i Mas de Barcelona. Col·labora en el disc PETJADES, del grup valencià Verdcel.

2009
Estrena a L’Auditori de Barcelona l’espectacle ESTRANYA FORMA DE VIDA, repertori de fados emblemàtics d’Amália Rodrigues. Presenta el disc NÉVOA EN DIRECTE (2009), La col·lecció del Taller
Participa en el cd HISTORIA DE CATALUNYA AMB CANÇONS 2.0, amb la cançó “La mar nostra”. El disc fou compost, arranjat i produït per Toni Xuclà.
 
2008
Estrena l’espectacle ENTRE LES PEDRES I ELS PEIXOS, repertori de fado tradicional amb poemes en català, inspirat en el personatge d’Ofèlia de Hamlet. Presenta el disc homònim amb Temps Record, SL/Harmonia Mundi Ibérica. Enregistra en l’espectacle en un concert a Macau on va actuar convidada per la comunitat portuguesa a la ciutat xinesa.
Actua com a convidada al concert que el fadista Helder Moutinho va realitzar a Barcelona organitzat pel Consulat de Portugal.

2007
Estrena FRIDA EN EL MIRALL espectacle de creació pròpia sobre la vida de Frida Kahlo, i PENSAMENTS ESCRITS AL CAURE DE LES FULLES d’Ayub Khan-Din (Festival Temporada Alta) ambdós amb direcció de Jordi Prat i Coll.

2006
Estrena dos espectacles:  CANÇONS DE LA REPÚBLICA, amb el guitarrista Mario Mas i CREUATS PELS ESTRETS, música polifònica de la mediterrània amb Toni Xuclà, Helena Casas. Pep Coca i Joan Figueras. Participa, amb una versió de “Cançó de l’amor petit”, en el disc d’homenatge a Joan Manuel Serrat PER AL MEU AMIC… SERRAT, Discmedi, SL.

2005
Actua com a convidada en un concert de la cantant portuguesa Cristina Branco, al Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí.

2004
Estrena FADO DISTRAÍDO, repertori de fado i altres músiques, i presenta el disc homònim amb Columna Música, SL
Participa en los següents cds del guitarrista i compositor Eduard Iniesta: ÒMNIBUS (2004), DE VIATGES (2004)

2002
Estrena l’espectacle MAR DE FADO, de fado i altres músiques i presenta el cd homònim amb Columna Música, SL
2000
Debuta en el món del fado amb el seu primer espectacle FADOS I FADES (2000), de fado i poesia de Fernando Pessoa. Presenta el cd homònim amb Audiovisuals de Sarrià, SL
Participa en el projecte d’Eduard Iniesta HI HA QUELCOM QUE NO VA BÉ.

1999
L’any 1999 va entrar a formar part del grup de música tradicional grega VRADIAKI.

1998
S’incorpora a la companyia de teatre musical DAGOLL DAGOM amb l’espectacle ELS PIRATES (THE PIRATES OF PENZANCE, de Gilbert & Sullivan)
Participa en el disc ‏QUATRE DE CORS d’Eduard Iniesta.

1995
Col·labora amb la forrmació catalana de música d’arrel DE SOCA-REL, amb el que enregistrà el CD “Lo temps…”

1994
S’incorpora a cantar al grupo LO PODER DEL CANT, i enregistra un disc homònim que guanya el concurs ÈXIT de TV3 (Televisión de Catalunya) i Catalunya Ràdio.

 

RECULL DE PREMSA


CANÇÕNS

“Íntima, sentimental i única. Així m’havien parlat de Névoa, que es presentava al Centre Cultural Albareda de Barcelona, dins el Festival Barnasants, per presentar el seu nou projecte Cançõns. L’artista barcelonina va sortir a l’escenari acompanyada dels seus ja habituals músics per presentar la seva nova obra, que suposava el tret de sortida d’aquest 2016 per a la banda.
Névoa va entonar les primeres notes amb la seva carismàtica veu entre aplaudiments, versionant José Alfonso i Jorge Fernando, dues figures que en acabar va reconèixer que eren “molt importants” en la seva carrera i sens dubte autèntics referents del gènere.
Emocionada i amb una rialla que no va perdre ni un sol instant durant les gairebé dues hores de concert, va aconseguir superar uns primers minuts difícils, on els nervis i la pressió d’estrenar un nou projecte es palpaven en la seva mirada i la del combo que l’acompanyava. Però és difícil no complir les expectatives quan un es rodeja d’un quartet tan sòlid com el que portava amb ella per a l’ocasió. Entre cançó i cançó, la veterana artista explicava la petita història que hi havia darrere cada peça: que si un perruquer cansat de tallar cabells que havia decidit ser músic de manera autodidacta, que si un comunista empresonat i la seva lletra abstracta per passar la censura, que si la revolució de les tulipes que va marcar un abans i un després a la història de Portugal…
Entre tanta proximitat i calidesa –una atmosfera gairebé inevitable en un escenari i un espai de les característiques de l’Albareda- no m’agradaria que quedés en l’oblit la figura de Vicenç Solsona. I és que, a mig concert, bateria, baix i tenora van abandonar l’escenari per donar pas a un duet de guitarra i veu Névoa-Solsona que va durar més de mitja hora i va fregar la perfecció.
L’actuació va acabar amb dos bisos exigits pels assistents i amb Névoa descalça i exhausta cantant l’última peça, però de ben segur, satisfeta i conscient d’haver complert amb la seva part. Un concert que en tot moment va destil·lar sinceritat, melancolia i sentiment, molt sentiment.” Àlex Expuña, LA TORNADA febrer 2016

“Névoa, a la que relacionamos siempre con los fados, nos está demostrando, a aquellos que la seguimos, que aparte de ser una magnifica intérprete de este estilo, ultrapasa este género concreto en sus actuaciones y siempre con un gran acierto.  
Ciertamente si la actuación en el NEC ha de servir de barómetro respecto a la acogida de su nuevo espectáculo, no hay duda de que lo ha vuelto a acertar. Para nosotros una doble alegría: el placer de volver a escuchar a Névoa, esta vez, además, acompañada por unos músicos fantásticos; y el de descubrir temas de autores portugueses que, en muchos casos, nunca habíamos oído antes. Todo un acierto”
Federico Francesch, CANCIONEROS agost 2015

NÉVOA+VICENÇ SOLSONA

“(… ) un disco íntimo, a ratos incluso triste, pero también valiente y atrevido.” J.M., DISTRITO JAZZ, Març 2014

“Un acertado maridaje entre la voz suave, pero al mismo tiempo llena de poderío, y la guitarra formando ambas un todo indisoluble, trabajando al mismo nivel interpretativo sin que la una domine sobre la otra. (…) casi una hora de buena música.” Carlos Vallejo ZONA DE JAZZ, Març 2014

“L’esplèndida veu de Névoa, densa, intensa, dramàtica, adquireix sobre les cordes de Vicenç Solsona una projecció lleugera i delicada, com si l’esgarip de les històries que explica es convertís en una carícia.”
Jamboree (Barcelona), Pere Pons diari AVUI, Març 2012

“Indubtablement, la treballada veu de Névoa es deixa entreveure en aquest format de duo on no es pot enganyar a ningú. Controla perfectament els diversos registres i té un domini tècnic que li permet jugar amb els diferents timbres i colors que ofereix aquest tipus de repertori, i que denota treball d’estudi i hores de dedicació. Però se li escapa a Névoa el sentiment quan el tema que canta li arriba ben profund, ben endins, especialment en els que dedica a la seva admirada Amália Rodrigues i, un cop ja la cosa està ben escalfada, borda el tema Lágrima, on ja ens quedem bocabadats.”
Marta Ramón LA PORTA CLÀSSICA, 2011

“Névoa no és només una veu de fado. És molt més. La cantant, que va compartir escenari amb el guitarrista Vicenç Solsona, va fer aixecar del seu seient al centenar de persones que van omplir l’església pirinenca. En el concert s’hi van poder sentir fados però també aproximacions a boleros o la bossa nova. Una amalgama d’estils que ha permès a Névoa obrir-se en estils i mostrar la versatilitat de la seva veu.”
 HYPERLINK “http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fvalldecamprodontv.com%2F&h=FAQEpizXJ&s=1” \n _blankvalldecamprodontv.com, Agost 2011

“(…) la veu de Névoa és un passaport infal·lible per viatjar mentalment i transgredir fronteres.”
Xavier Castillon, EL PUNT, Agost 2011

ORLANDO

“(…) un àlbum que hipnotitza l’oient tant per una forma més jazzística com per un fons més complex.
Núria Piferrer ‘Névoa’ es desdobla a ‘Orlando’ en una obertura d’estils que l’aclamen com una artista cada vegada més versàtil i amb una gran riquesa vocal.” Lluís Gendrau iCat FM, juny 2013

ESTRANYA FORMA DE VIDA

“La passada nit presentava nou espectacle a la bombonera de L’Auditori -la magnífica sala 2- i davant un pati de butaques respectablement ple retia honors a la mestressa del fado per excel·lència, la gran Amália Rodrigues. ‘Estranya forma de vida’ és el nom de la proposta que hauria d’apuntalar els fonaments de la seva figura. No tan sols per l’atreviment i la folgança amb què s’apropia aquests grans clàssics del gènere que va engrandir la immortal Amália -Maria Lisboa, Lágrima, Canção do mar o Tudo isto é fado, entre altres-, sinó pel gir musical que els transforma en peces noves i que enriqueix els registres del mateix gènere cobrint amb un somriure la melangia congènita de la saudade. Una tasca en la qual tenen molt a veure uns músics exquisits com són Vicenç Solsona i Publio Delgado (guitarra i guitarra portuguesa, respectivament), Guillermo Prats (contrabaix) i Ramon Ángel Rey (bateria).” Pere Pons DIARI AVUI, Octubre 2009

ENTRE LES PEDRES I ELS PEIXOS

“ (…) Segurament el concert més delicat i seductor d’aquesta edició del Cruïlla de Cultures.” Eloi Aymerich  HYPERLINK “http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2FDIARIDELAMUSICA.COM%2F&h=BAQFZUySG&s=1” \n _blankDIARIDELAMUSICA.COM , Juliol 2008

“Una excel·lent cantant i més enllà d’això, una fadista immensa d’ànima enorme. Tot i seguir un camí molt respectuós amb el fado tradicional de Lisboa, Névoa introdueix -amb coratge- altres llengües al nostre (i de qui el vulgui fer seu) fado” António Pires RAÍZES E ANTENAS, Abril 2008

“A ‘Entre les pedres i els peixos’ Névoa lluu un discurs propi i una personalitat artística en creixement. Prou segura i madura per a cantar fado en català. El seu nou repertori sona ric i ple de matisos.”
Jordi Martí EL PUNT, Febrer 2008

“ (…) … una captivadora autoritat vocal….” Jordi Bianciotto EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, Agost 2008

“ La virtuosa veu de Núria Piferrer, sedosa, dolça i delicada de vegades, rodona i gran d’altres.”  Mónica Rubio B! RITMOS, Febrer 2008

“(…) a composicions com ‘Ofèlia’, ‘Tinc una pena’, ‘Gavina de petroli’ o ‘Si per tot deixes senyals’, la cantant es mostra pletòrica.” J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI, Agost 2008

“Fou un concert íntim, bell I altament gratificant.” Rita Villà B! RITMOS, Juliol 2008

FADO DISTRAÍDO

“Névoa confirma que la seva forma personal d’interpretar el clàssic estil portuguès no es queda en la mera recreació. Névoa troba un lloc propi, mediterrani.”  Jordi Turtós FOLC MAGAZINE, Març 2005

“Porta alguna cosa nova i transgressora que té relació amb la mescla entre una música típicament lisboeta i el seu univers personal. Ella adapta la música al seu estil, al seu món, i crea una personalitat pròpia, un llenguatge diferent i per això enriquidor, però sense cedir mai en termes de qualitat musical. Fado Distraído será el primer pas d’una llarga carrera.”  Manuel Halpern JORNAL DAS ARTES E DAS LETRAS, 2005

MAR DE FADO

“(…) un recital ple de tendresa interpretativa que destaca una veu que ha sabut acoblar-se perfectament a un gènere que demana una educació vocal molt particular.” J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI, Febrer 2002

“ (…) la suavitat, el lirisme, la tendresa i la saudade de Névoa, la exquisida cantant i el solvent trio que l’acompanyava.”  Julio Herranz, DIARIO DE IBIZA, Agost 2003

“Mar de Fado és un excel ·lent exemple de com els gèneres específics es poden modernitzar i, crear punts importants d’encreuament perquè els no puristes poden gaudir del que d’una altra manera romandria exclusivament per a gaudi dels coneixedors i experts més amants de l’ortodoxia.”  HYPERLINK “http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2F6moons.com%2F&h=aAQGf8Ljw&s=1” \n _blank6moons.com, Maig 2005

FADOS I FADES

“Una recreació vitalista d’una forma d’entendre la poesia terriblement proper.” Miquel Jurado EL PAÍS, Març 2001

mamapop_web_2017 nova

MAMAPOP

Dissabte 10 de març – 20 h

Andorra la Vella.Centre de Congressos 

El concert solidari contra el càncer de mama

Un any més, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida ens sumem al projecte solidari del del MamaPop , dedicat a la investigació per al càncer de mama.

Les cançons més emblemàtiques de Hollywood protagonistes del Mamapop 2017 El concert estarà dedicat a dos dels ambaixadors del Mamapop que en el darrer any han perdut la vida a causa d’un càncer: l’economista lleidatà Juli Vilagrasa i el periodista Carles Capdevila L’espectacle farà un recorregut per les cançons més emblemàtiques de Hollywood.

Quatre_Estacions

Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi

Dijous 22 de febrer – 20 h

Lleida. La Llotja

Diumenge 25 de febrer – 19 h

Barcelona. Auditori AXA – Illa Diagonal – Reserva d’entrades

OJC i Animac presenten
Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi
Quatre moviments animats

Cinema concert produït per Tokio University of the Arts

 

La 22a Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, ANIMAC, ha triat la música com a tema d’enguany. Conjuntament amb ells l’OJC celebrem la unió creativa entre la música i l’animació en la Sessió Inaugural de la Mostra, amb l’estrena internacional de “Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi”, un film animat col·lectiu musical produït per la Tokyo University of the Arts que adapta Les Quatre Estacions de Vivaldi amb quatre peces d’animadors de renom internacional. Serà musicat en directe per la nostra Orquestra i amb Joan Espina com a solista.

El film consta de quatre curtmetratges musicals -dos d’ells figuratius i dos d’animació abstracta, en la més pura tradició d’animació d’avantguarda- realitzats per alguns dels animadors independents més internacionals i reconeguts del moment;  Anna Budanova, Olga i Priit Pärn, Atsushi Wada i Theodore Ushev. Animac presenta per aquest any un cartell colorista i sinestèsic dissenyat per l’il·lustrador i animador lleidatà Carles Porta que també nosaltres utilitzem com a imatge representativa per retre honor al tema escollit.

PROGRAMA
  • A. Vivaldi. Les Quatre Estacions
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Violí solista: Joan Espina
Director: Alfons Reverté
Animadors: Anna Budanova, Olga & Priit Pärn, Atsushi Wada i Theodore Ushev

Realització vídeo en directe: Playmodes Studio

 

Foto Joan Espina_MG_3361

Joan Espina, violí. Neix a Mollerussa on inicia els seus estudis musicals a l’Escola Municipal amb Jordi-Agustí Piqué i Màrius Bernadó. El 1993 es trasllada al Conservatori de Barcelona per a estudiar amb Agustín León Ara, amb qui obté els Títols Superiors de Violí i de Música de Cambra i Premi d’Honor de violí de Grau Superior. Entre 1999 i 2002 amplia els seus estudis amb José Luis García Asensio i Vicente Huerta a la “Escuela Superior de Música Reina Sofía” de Madrid. Ha participat en nombrosos cursos i classes magistrals, rebent consells de mestres com Mauricio Fuks, Victor Martín, Vadim Repin, Herman Krebbers, Nicolás Chumachenco, Hatto Beyerle, Rainer Schmidt, Walter Levin, Jordi Savall i Salvador Duran.

Ha obtingut diversos premis en concursos nacionals de violí i de música de cambra, essent molts d’ells primers premis.

Ha realitzat nombrosos recitals i concerts de cambra per tot el territori nacional, Europa, Àfrica, Amèrica i Orient Mitjà, realitzant, a més a més, una important tasca de difusió de la música espanyola contemporània, raó per la qual compositors com José Luis Turina, Fabián Panisello o Pedro Vilaroig, entre altres, li han dedicat algunes de les seves obres. Els seus concerts han estat retransmesos per Catalunya Música, Radio Clásica, TVE, Canal Clásico, Canal 33, Telecinco i la Ràdio Nacional Búlgara.

Ha estat concertino de nombroses orquestres, actuant de solista en sales com el Palau de la Música Catalana, L’Auditori de Barcelona, Auditori Enric Granados, Auditorio Nacional de Madrid, etc. sota la batuta de mestres com Giovanni Antonini, Juan José Mena, Jesús López Cobos, John Storgards, etc.

Des de 2006 és membre de l’Orquesta Nacional de España i des de 2008 solista de Violins Segons. És membre de l’Orquestra de Cadaqués i col·labora regularment amb els grups de música antiga ‘Zarabanda’ i ‘Lookingback’ amb violí barroc. És sovint convidat com a concertino de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Actualment toca un violí construït per José Contreras el 1767, cedit gentilment per Luthería Tarapiella S.L. www.joanespina.com

Anna Budanova, una de les joves promeses de l’animació russa, és la responsable del segment “La Primavera”. En la seva primera animació no narrativa i abstracta, Budanova ha combinat macrofotografia d’objectes i il·lustracions digitals amb la fi de transmetre la vivacitat de la primavera.

“L’Estiu” corre a càrrec del matrimoni d’animadors estonians Olga i Priit Pärn, aquest darrer considerat una llegenda de l’animació surreal i subversiva. Els Pärn han emprat una combinació de tècniques artesanals com dibuix en carbonet, pintures acríliques, i cut-out – tot plegat fotografiat frame a frame sobre paper o vidre.

Els arbres perdran les fulles sota la mà de l’animador japonès Atsushi Wada, qui donarà vida a “La Tardor”. Wada s’ha pres la llicència d’incloure animals salvatges, en contrast amb figures humanes i les seves activitats típiques de la tardor. Humans i animals, caçadors i caçats, realitat i somni: són els tres binomis de la peça.

Per acabar, contemplarem la fredor de “l’Hivern” amb l’animador búlgar Theodore Ushev, convidat especial d’Animac 2013, i nominat a l’Oscar el passat any després d’haver collit desenes de guardons pel seu curt “Blind Vaysha”. Ushev defineix la seva peça com una turbulència expressionista, una immersió en una tempesta de neu per tornar l’arrel de l’animació abstracta – feta amb softwares 2D i treball manual.

Quatre_Estacions

Il·lustració: Carles Porta

 
 
VENT.098

Els Vents de l’OJC

Diumenge 4 de febrer – 19 h

Corbins. Església Parroquial de Sant Jaume

Diumenge 11 de febrer – 19 h

Lleida. Auditori Enric Granados

La literatura per a formació d’instruments de vent sols, és força més desconeguda que l’específica per a la de cordes soles. Amb aquest programa us presentem un repàs d’aquesta literatura a través de tres obres molt significatives per a aquesta formació, secció vital d’una orquestra simfònica com la nostra, i a la qual volem donar un relleu especial amb aquest concert. Podreu gaudir d’obres d’autors de gran prestigi i alhora d’origen geogràfic diferent, excel·lent mostra de l’interès que per a molts autors, i en molts indrets, ha significat poder escriure música per a aquests instruments.

PROGRAMA

  • R. Strauss. Serenata en Mib Major, Op 7
  • Ch. Gounod. Petita Simfonia en Sib Major
  • A. Dvorak. Serenata en Re menor, Op. 44

Director: Alfons Reverté

Alba_Ventura

Alba Ventura interpreta Beethoven amb l’OJC

Dissabte 27 de gener – 18 h

Bellpuig. Teatre Armengol

Diumenge 28 de gener – 19 h

Barcelona. Auditori AXA – Illa Diagonal – Reserva d’entrades

La gran pianista catalana Alba Ventura i l’OJC, amb Alfons Reverté a la batuta, s’ajunten per interpretar el concert núm. 1 de Beethoven, un concert ple d’alegria i lluminositat que ens transmet la força i la rauxa beethoveniana. Podrem gaudir també de la delicada música de Franz Schubert, escoltant la seva simfonia núm. 3. Un exquisit programa amb marcat sabor germànic.

PROGRAMA

  • Karl Jenkins. Palladio (1r moviment)
  • Franz Schubert. Simfonia núm. 3
  • Ludwig van Beethoven. Concert per a piano i orquestra núm. 1, en Do M, Op. 15
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Piano: Alba Ventura
Direcció musical: Alfons Reverté
 
 
Taller_orquestra

Taller d’Orquestra – OJC amb L’Intèrpret

Dissabte 20 de gener – 19 h

Alcoletge. Pavelló Municipal 

Diumenge 21 de gener – 19 h

Lleida. Auditori Enric Granados

Amb el Taller d’Orquestra-OJC, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida inicia una nova proposta, dins de la seva àrea pedagògica, adreçada als estudiants de musica dels primers cursos de Grau Professional. El Taller d’Orquestra – OJC permetrà posar al seu servei l’Orquestra, donant-los la possibilitat de tastar l’experiència d’aprendre al costat dels seus músics, fent música plegats. En aquesta ocasió hem volgut iniciar aquest nou projecte de la mà de l’Escola de Música i Centre Autoritzat de Grau Professional L’Intèrpret, que així clou amb nosaltres la celebració del seu 20è Aniversari.

PROGRAMA

  • J.C. Arriaga. Simfonia a Gran Orquestra, en Re Major
  • George Bizet. L’Arlésienne, suite simfònica
  • Jean Sibelius. Finlàndia, poema simfònic, op.26 núm.7
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Orquestra Simfònica L’Intèrpret – OSI (Dir. Alfons Pérez)
Direcció musical: Alfons Reverté