josep maria colom

Bach i Mozart
Dues visions per Josep Maria Colom

Dissabte, 26 de novembre – 19 h
Concabella. Sala Gran del Castell

Diumenge, 27 de novembre – 19 h
Lleida. Auditori Enric Granados

El gran pianista català Josep M. Colom ens presenta en aquest concert dues obres cabdals del repertori per a teclat i orquestra.

El 24 de març de 1721, Bach va signar la dedicatòria dels Six Concerts Avec plusieurs Instruments per a Christian Ludwig, Margrave de Brandemburg, en una bonica còpia manuscrita. Més coneguts com a Concerts de Brandemburg, aquestes obres instrumentals profanes mostraven tot el seu geni creador.Fa la sensació que Bach volia seduir el Margrave i anar a treballar a Berlín, després que les circumstàncies a Köthen haguessin canviat… I particularment en el 5è Concert, amb la impressionant cadenza del 1r moviment, on l’autor explota tots els recursos de la tècnica. Aquesta obra seria la precursora del concert solista de piano, del qual tants exemples ens llegaria el classicisme.

Seguint la tradició encetada per Bach, Mozart va escriure tres grans concerts per a piano i orquestra a Viena l’any 1784, quan només tenia vint-i-vuit anys. El concert del programa, en sol major i número 17 dels concerts de Mozart, el va escriure a petició de la seva alumna preferida, Babette Ployer, filla d’un agent de l’administració estatal i dedicatària ja d’una concert de piano anterior. L’aparença menys virtuosística de la peça és contrarestada per una invenció temàtica incessant, que li confereix un aire gairebé operístic.

Clou aquest diàleg musical la Simfonia en re major Op. 18 n. 6 de Johann Christian Bach, onzè fill de Bach i amic íntim de Mozart. Després de passar innombrables hores tocant junts, no és d’estranyar que els dos músics s’influïssin mútuament. De fet, en les simfonies d’aquest cicle, d’un gran refinament i d’un estil classicitzant, ja s’hi poden entreveure les futures simfonies de Mozart.

Programa

  • Simfonia núm. 6, en Re Major, op. 18.     J. C. BACH
  • Concert de Brandemburg núm. 5, en Re Major, BWV 1050     J. S. BACH
    Josep M. Colom, piano
    Joan Espina, violí
    Enric Ribalta, flauta
  • Concert núm. 17 per piano en Sol Major, KV 453     W. A. MOZART
    Josep M. Colom, piano

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC
Josep M. Colom, piano
Enric Ribalta, flauta
Joan Espina, violí i concertino director


Josep M. Colom
Piano

josep maria colom copia

Va néixer a Barcelona el 1947. La música sempre ha estat quelcom important en el seu àmbit familiar. De jove va guanyar el concurs internacional de Jaén (1977) i el de Santander (1978). Més tard, el Ministeri de Cultura espanyol li va atorgar el Premi Nacional de Música. Als anys 70 va estudiar a l’École Normale de Musique francesa, fundada per Alfred Cortot, i a França també ha enregistrat la major part dels seus CD per al segell Mandala amb obres de Brahms, Franck, Blasco de Nebra, Mompou, Falla, etc. També ha enregistrat en directe per a RTVE un DVD amb el tercer concert de Prokófiev i un CD amb obres de Chopin, Debussy i Ravel.

 Molts músics l’han ajudat a evolucionar, però especialment ho ha fet el compositor Joan Guinjoan. El seu món és el recital i la música de cambra, tot i que també ha treballat amb molt bons directors i músics i amb quasi totes les orquestres espanyoles.

La pedagogia s’ha convertit, a poc a poc, en quelcom molt important per a ell, fa classes magistrals a més de treballar amb l’Aula de Música de La Universitat d’Alcalá d’Henares, l’Escola Superior Musikeon de València i el Conservatori del Liceu de Barcelona.


Enric Ribalta
Flauta

Enric RIBALTA 

Va estudiar flauta amb Claudi Arimany, Philippe Pierlot i amb Júlia Gállego al Conservatori del Liceu, on també va estudiar música de cambra amb Àngel Soler i Michel Wagemans. El 2011 va ser becat pel Bradley Garner Flute Symposium per a fer un curs d’estiu a Malibu (Califòrnia), on va tenir l’oportunitat de treballar amb el prestigiós pianista John Steele Ritter.

 Ha actuat per Europa, en auditoris com el vestíbul de l’aula Nervi de la Ciutat del Vaticà, la capella del Palau de Schönbrunn, o el Festival del Llac Como. Va estrenar el ‘Doble concert per a flauta, violí i cordes’ Op. 138 de Salvador Brotons, amb el propi compositor a la direcció, i ‘Landschaft mit Gesang’ per a flauta i orgue i ‘Lèmurs’ per a quartet de vent de Víctor Estapé.

Actualment, col·labora regularment amb l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida. És professor de flauta de l’Escola Municipal de Música de Tàrrega, i és membre fundador de l’AC Amics del Castell de Concabella.


Joan Espina
Violí i concertino director

Foto Joan Espina_MG_3361

 Neix a Mollerussa, on inicia els seus estudis musicals a l’Escola Municipal amb Jordi-Agustí Piqué i Màrius Bernadó. Al Conservatori Superior de Barcelona estudia amb Agustín León Ara, amb qui obté els Títols Superiors de Violí i de Música de Cambra i Premi d’Honor de violí de Grau Superior. Amplia els seus estudis amb José Luis García Asensio i Vicente Huerta a la «Escuela Superior de Música Reina Sofía» de Madrid. Posteriorment realitza un màster de música antiga i violí barroc amb Emilio Moreno a l’ESMUC.

 Ha obtingut diversos premis en concursos nacionals de violí i de música de cambra, essent molts d’ells primers premis. Ha realitzat nombrosos recitals i concerts de cambra per tot el territori nacional, Europa, Àfrica, Amèrica i Orient Mitjà.

 Ha actuat de solista en les principals sales del país, com el Palau de la Música Catalana, L’Auditori de Barcelona, Auditori Enric Granados, Auditorio Nacional de Madrid, etc. sota la batuta de mestres com Giovanni Antonini, Juan José Mena, Jesús López Cobos, John Storgards, Alfons Reverté, etc.

 Des de 2018 és ajuda de concertino (solista) de l’Orquesta Nacional de España, després de més de 10 anys com a solista de violins segons. Amb la ONE ha actuat de solista i de concertino en nombroses ocasions, juntament amb altres orquestres, com l’OBC, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Julià Carbonell, etc.

 El seu interès per la música antiga el duu a crear els grups especialitzats Pyrenaeus Ensemble i Les Inégales. També col·labora regularment amb nombrosos grups com Impetus Ensemble, Vespres d’Arnadí, Academia 1750, Nereydas, etc.

Toca un violí italià de finals del segle XVIII i un violí barroc del luthier cremonès Riccardo Bergonzi.

 

Comparteix: