Aquesta temporada ens permet arribar a una nova efemèride de la nostra Orquestra. L’OJC fa 20 anys! Dues dècades apassionants on satisfaccions, alegries, il·lusions i dificultats ens han acompanyat en aquest objectiu per dotar les Terres de Lleida d’una eina cultural de primer ordre com és una Orquestra Simfònica al servei de tot el territori i de tota la ciutadania, sense excepció.

Les bases estan posades. Ara cal consolidar-la sense fer passos enrere, amb la fermesa i el convenciment que és possible, però a la vegada amb la consciència de que la fragilitat i vulnerabilitat de la cultura sempre estan presents d’una manera amenaçadora.

Només amb la implicació de tothom, els professionals que la integren, públic i institucions de Lleida i de fora de Lleida, el teixit econòmic i social… serà possible seguir en aquest viatge on una major consolidació és necessària per tal de poder perdurar molts anys més.

Mentrestant, donem el tret de sortida a aquesta temporada tan significativa, marcada també pel que esperem que sigui la sortida d’aquesta complexa pandèmia que ens ha tocar viure, fent-nos presents amb excel·lència entre el màxim de col·lectius possibles i amb tots els formats dels que l’Orquestra és capaç, des dels més cambrístics, fins als grans formats simfònics, passant pels projectes socials i educatius.

Que sigui per molts anys!

Director de l’Àrea de Música de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat. També ha excercit de crític operístic. 

A l’OJC hem volgut saber el seu parer respecte a diferents temes relacionats amb la cultura i la música.

• Quins són els objectius de l’àrea de música del departament de Cultura?

Des de l’Àrea de Música de l’ICEC acompanyem les empreses i els professionals del sector de la música, posant a la seva disposició ajuts i eines de finançament, així com oferim, des d’altres àrees, serveis per a la internacionalització, la capacitació empresarial i el desenvolupament de públics. A través de les seves accions, l’ICEC col·labora en la construcció d’un teixit cultural competitiu i de qualitat i fomenta, també, els hàbits de consum i la generació de públics. Les principals línies de suport de l’àrea s’adrecen a l’organització d’activitats de música en viu (festivals, cicles, etc.), al sector discogràfic i a les orquestres i formacions estables.

• Com a coneixedor del dia a dia del món musical al nostre país, com ha afectat al sector la pandèmia i el confinament?

L’afectació de la pandèmia ha estat important arreu del món, tant per l’aturada pràcticament absoluta de moltes activitats durant els períodes de confinament, com a causa de les limitacions que les autoritats sanitàries han posat en marxa un cop es va poder reprendre l’activitat social en general i cultural, en particular. Tot plegat ha tingut un impacte evident en creadors, intèrprets, programadors, empreses, sales i tot el seguit de professionals que, de forma més o menys directa, treballen en el món de la música. Des del departament de Cultura s’ha mantingut des del primer moment una interlocució constant amb els diferents representants del sector cultural per tal de donar resposta a les seves necessitats i alhora transmetre al Procicat les especificitats de les activitats culturals per tal de modular les mesures que s’anaven prenent segons l’evolució de les dades sanitàries.

• Quins aprenentatges podem fer d’aquest període tan convuls?

Encara és aviat per treure’n conclusions definitives, però la pandèmia ens ha obligat a tots plegats a ser més flexibles i reactius per tal de respondre a unes circumstàncies inèdites per a les quals no existia cap manual. La pandèmia també ha suposat un pas important de cara a la digitalització de molts processos que, amb el temps, veurem com s’acaba consolidant.  

• Quin paper han de jugar les orquestres en la vertebració cultural del país?

Les orquestres són un element fonamental de difusió del gran repertori musical de tots els temps, també del repertori català, per tal de fer-lo arribar a tota la societat i enriquir, així la seva experiència vital. I, en un sentit més pragmàtic, les orquestres són també una de les principals vies d’inserció professional de la munió de músics que surten amb una formació excel·lent de les nostres escoles i centres superiors.

• Com veu el paper de les Orquestres en la Catalunya del s XXI? Quin hauria de ser?

Les orquestres són un exemple paradigmàtic de com el treball en equip d’una suma d’individualitats dóna un resultat molt superior a les seves parts per separat. Les orquestres del segle XXI han de ser també un reflex de la diversitat de la societat que les envolta tot mantenint en tot moment el rigor i la màxima qualitat possibles.

• Com valora el projecte global (musical, social, acadèmic…) que impulsa l’OJC?

L’OJC ha desenvolupat un paper de primer nivell en la dinamització de la vida musical a les comarques de Lleida, i més enllà, no només amb l’atractiu de la seva programació, també per la multitud d’activitats que du a terme. Com comentava abans, les orquestres del segle XXI han d’estar connectades amb la societat que les acull, ja no es tracta només de fer bons concerts i prou, i aquest aspecte l’OJC el té incrustat en el seu ADN.

• Quin paper han de tenir les institucions en projectes orquestrals com el nostre?

Les institucions estan per escoltar, acompanyar i donar el màxim suport amb els recursos disponibles a projectes orquestrals rigorosos i de qualitat que ajudin a articular musicalment el territori i que contribueixin a l’enriquiment cultural del país.

• Cal fer una aposta més forta pels projectes musicals que no se concentren al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Moltes línies de subvenció de l’ICEC tenen com a criteri de puntuació la desterritorialització de les activitats, per tal d’afavorir que les activitats musicals s’estenguin per tot el país. Les institucions locals juguen també un paper important en l’impuls d’aquests projectes, però sens dubte encara queda terreny per córrer fins assolir una activitat més equilibrada entre territoris. 

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida és present arreu del territori en diferents formats i amb diversos programes per arribar a tot tipus de públic.

Sens dubte, un dels seus principals atractius radica en l’activitat simfònica, que apropa la música, amb tota la seva amplitud, per diferents indrets del territori lleidatà.

D’aquesta manera, aquest octubre arrenca de nou la temporada simfònica de l’OJC amb “El Concert de Beethoven amb Maya Levy i la 4a de Txaikovski”. Un programa ambiciós on podrem escoltar el Concert per a violí i orquestra, en Re Major, Op. 61 de Beethoven i la Simfonia núm. 4, en fa menor, Op. 36 de Txaikovski.

Les primeres dates seran el 23 d’octubre al Teatre l’Amistat de Mollerussa i el dia següent, 24 d’octubre, a l’Auditori Enric Granados de Lleida. En ambdues cites, l’OJC comptarà amb la gran violinista Maya Levy com a solista convidada d’excepció.

Es calcula que un 10-12 % de la població mundial és esquerrana. No heu pensat mai com pot afectar això a una persona que vulgui iniciar-se a un instrument? Cal realment triar un instrument a partir de la mà que sigui més hàbil? O bé, hi ha instruments per a esquerrans?

Antigament s’obligava als esquerrans a utilitzar la mà dreta, com si això fos un defecte. Des de fa molts anys, tothom elegeix amb quina mà té més destresa per fer les feines habituals, però això no ens afectarà per tocar un instrument. Perquè en el fons no es tracta de tenir una habilitat innata, sinó que aquesta s’ha d’aprendre i per tant, podem fer-ho amb la mà que sigui, o bé amb les dues –en el cas del piano és evident, però també en molts altres. En els ensenyaments musicals, la globalització ha fet que puguem rebre classes de professors d’arreu del món, però fins i tot així, mai es classifica els alumnes en dretans o esquerrans.

Segurament quan assistim a un concert no ens haurem fixat mai en si un instrumentista és dretà o esquerrà. I això per què? Si un dretà recolza el violí amb l’espatlla esquerra i l’arquet amb la mà dreta, semblaria normal que un esquerrà agafés el seu instrument i, per tant, premés les cordes amb la seva mà més hàbil, alhora que passés l’arc amb l’altra oi? Això es podria fer? Si realment l’instrument fos simètric podríem canviar les cordes d’ordre i hauria de funcionar, però no és tan senzill. La construcció dels instruments al llarg del temps està pensada d’una manera concreta. I si bé en el cas de la guitarra sí que és possible, en el cas d’un instrument de corda com el violí, malgrat sembla que és completament simètric no ho és. La barra harmònica està situada més cap a un costat i si canviéssim les cordes d’ordre, aquesta no faria exactament la seva funció. A més, el batedor fa una corba també i no necessàriament aniria bé pels dos costats.

Potser podrem trobar algun instrumentista que a causa d’algun accident hagi hagut de canviar la manera de tocar i fer-ho a l’inrevés –tot i que ja tindria una tècnica adquirida. O podem veure també a Charles Chaplin tocant a l’inrevés a la pel·lícula Buster Keaton, tot i que s’intueix que realment no toca el que veiem exactament. Però en una orquestra no veurem intèrprets tocant amb les cordes i mans canviades. Sinó, a més, xocarien amb els arcs i els instruments. El músic agafa la destresa amb les mans quan cal i se’n surt perfectament. Per tant, si sou dretans o esquerrans, tots podeu aprendre a tocar l’instrument que més us agradi i a gaudir-lo!

És habitual que en una boda s’interpreti una marxa nupcial al principi de la cerimònia. Fins i tot sovint s’escolten dues marxes nupcials: una inicialment i l’altra al final. Sovint escoltarem l’escrita per Mendelssohn –i que forma part de “El somni d’una nit d’estiu”- o bé la de Wagner –que procedeix de la seva òpera “Lohengrin”. Però sabeu d’on prové aquesta tradició i qui la va iniciar?

La primera vegada que es va fer sonar la marxa nupcial de Mendelssohn per entrar i la de Wagner per sortir fou a la boda de la princesa Victoria d’Anglaterra amb el príncep Frederic III de Prússia. I al llarg dels anys s’ha convertit en un fet habitual que sonin aquestes marxes. Tant si se’n toca una com dues.

Sovint durant un concert sorgeix algú entre el públic que desembolica un caramel, amb el lògic sorollet que irrita a gran part de públic. Especialment quan hom té la “virtut” de fer-ho en un moment especialment pianíssim o tranquil, fet que desencadena més d’un retret entre els oients i mirades no precisament complaents. Fins i tot en alguna ocasió la cara de “pocs amics” dels intèrprets ha esdevingut ben evident i ha fet que la persona que tenia el caramel als dits s’aturés. Però no passa sovint que l’intèrpret doni una lliçó de modes a algú del públic.

En una ocasió, un d’aquests sorollets peculiars va sorgir en un recital que duia a terme la soprano italiana Katia Ricciarelli. Acte seguit, aquesta va aturar al pianista acompanyant per dirigir-se a la persona que menjava el caramel tot dient-li: “Si us plau, guardi el caramel pel final. Jo també tinc gana i no estic menjant”.  Sens dubte, una lliçó de que va quedar en la memòria dels qui hi eren presents i una manera educada i productiva per evitar aquesta pràctica tan molesta.

Nascut el 1975 a Llíria (València), comença els estudis musicals a l’edat de 7 anys a la Banda Simfònica Unió Musical d’aquesta ciutat amb Leopoldo Vidal.

Professor superior de trompeta des de l’any 1996, aconsegueix el Premi d’Honor, per unanimitat, al grau superior del Conservatori Superior de Música de València.Complementa la seva formació en nombrosos cursos d’especialització per a trompeta amb figures com José Ortí, Pierre Thibaud, Maurice André, Bernad Soustrot, Bo Nilsson i Hakan Hardenberger. Ha realitzat enregistraments per TVE 1, Canal 9, TV3 i RNE.

Al mateix temps, col·labora amb l’Orquestra Simfònica de València, la Banda Municipal de València, l’Orquestra Simfònica de Castilla i Lleó, l’Orquestra de RTVE, l’Orquestra Nacional d’Espanya, la Banda Municipal de Madrid, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Granada i la Banda Municipal de Sevilla i l’Orquestra de Cadaqués.

Actualment, és professor de trompeta del Conservatori Professional i Municipal de Música de Lleida. Compagina la docència amb la tasca com a trompeta solista de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i realitzant diferents concerts com a solista i en grups de càmera. Col·labora assíduament als diversos festivals i cicles de música per a orgue que es fan arreu de Catalunya. El febrer del 2018, va actuar juntament amb l’organista Miquel González, al Cicle per Orgue que programa el Palau de la Música de València. També imparteix regularment cursos de perfeccionament i master-class.

Membre fundador del Quintet de Metall “Lleida Brass Quintet“, del grup “Sporadik Brass“ i de la Banda Simfònica Unió Musical de Lleida.

El Qüestionari Proust

1. El principal tret del meu caràcter?
   La paciència.
2. La qualitat que prefereixo en un home?
   Lleialtat.
3. La qualitat que prefereixo en una dona?
   Lleialtat.
4. Allò que més estimo en els amics?
   Els amics de veritat, els de tota la vida, sempre els pots tindre al teu costat. Fins i tot, en els pitjors moments.
5. El meu principal defecte?
   Crec que bastants, però em sembla (o això diuen) tinc prou virtuts i això ho compensa.
6. La meva ocupació preferida?
   Les que faig actualment. Professor de Trompeta al Conservatori i intèrpret a diferents formacions, sobretot a l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.
7. El meu somni de benestar?
   Que els meus éssers estimats tinguin molta salut.
8. Quina fora la meva pitjor desgràcia?
   Per desgràcia, n’hi ha moltes, però no tindre salut les supera a totes.
9. Què voldria ser?
   Gràcies a la meva família, soc el que volia ser de petit, és a dir, músic. Però també m’hagués agradat ser esportista d’elit, donat que els esports se’m donaven prou bé. Ara ja no tant, jajajaja.
10. On desitjaria viure?
    M’agrada molt la muntanya i gran part de l’estiu el passo allí, però tindre una caseta o apartament a la platja també estaria bé.
11. Quin color prefereixo?
    Vermell.
12. Quina flor prefereixo?
    Doncs no soc massa de flors, ni de botànica, però a força de regalar-li a la meva dona Orquídies, els hi he agafat un cert “carinyo”. Diuen que regalant una Orquídia, mostres l’estima i admiració que tens per aquella persona.
13. Quin ocell prefereixo?
    Hi ha molts ocells bonics i curiosos, però si he de triar un em quedo amb la majestuositat i bellesa de l’Àguila Imperial. He tingut la sort d’estar en diversos centres ornitològics i presenciar, de ben a prop, el vol d’aquests rapinyaires.
14. Els meus autors preferits en prosa?
    Em sembla que l’única obra en prosa que he llegit ha sigut “La Celestina” i va ser per obligació, com la majoria de nosaltres, jajaja.
15. Els poetes preferits?
    La veritat es que no soc massa de llegir i crec que ho hauria de fer més a sovint. M’agrada Pablo Neruda.
16. Els herois de ficció?
    Quan era petit m’agradaven els dibuixos  d’Oliver i Benji. Qui no els ha vist o ha escoltat parlar d’ells. Em veia reflectit amb l’Oliver, donat que era un noi molt honest i bon amic dels companys.
17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
    Com que m’agrada molt Star Wars, no puc agafar un altra que la Princesa Leia Organa.
18. Els meus compositors predilectes?
    Dels clàssics, Mozart i Bach, dels romàntics, Wagner, sense dubte. Però si hi ha un compositor predilecte, per a mi és, Gustav Mahler.
19. Els pintors predilectes?
    Vincent Van Gogh.
20. Els meus herois de la vida real?
    La meva mare i la meva dona. Es mereixen tot el millor.
21. Les meves heroïnes històriques?
    Qualsevol que sense entrar en conflicte, ha pogut canviar i millorar d’alguna manera aquest món tant complicat.
22. Els noms que prefereixo?
    Jordi, Marc, Aitor i el meu, jajaja.
23. Què detesto més que res?
    La falsedat i hipocresia.
24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
    Qualsevol tipus de dictadura, sigui l’àmbit que sigui.
25. Quin fet militar admiro més?
    Cap, ja que la majoria acaben en conflicte o guerra. Fes l’amor i no la guerra.
26. Quina reforma admiro més?
    La reforma que ha fet el meu germà a la casa de la meva mare ha sigut impressionant, jajaja. Qualsevol reforma que es faci per millorar el present, benvinguda sigui. Per cert, a veure si fan una reforma ràpid a la factura de la llum, que només beneficia als de sempre.
27. Quins dons naturals voldria tenir?
    M’agradaria molt poder volar com un ocell.
28. Com m’agradaria morir?
    En pau i sense patir.
29. Estat present del meu esperit?
    Poc a poc, recuperant-lo.
30. Fets que m’inspiren més indulgència?
    La pobresa mundial.
31. El meu lema?
    Porto més de 20 anys a Catalunya i m’agrada molt el lema “Pit i Collons”.

OCTUBRE

• Dimecres 13 – Matí d’Orquestra a Cervera
• Dissabte 23 – Concert OJC amb Maya Levy al Teatre l’Amistat de Mollerussa
• Diumenge 24 – Concert OJC amb Maya Levy a l’Auditori E. Granados de Lleida
• Dilluns 25 – OJC a les Aules – ZER El Jonc (Camarasa i La Ràpita)
• Dimecres 27 – Matí d’Orquestra a Balaguer
• Diumenge 31 – L’OJC als Barris de Lleida – Duo Aleatori als barris del Camp d’Esports i Rufea

NOVEMBRE

• Dimecres 3 – Matí d’Orquestra a Tàrrega
• Diumenge 7 – Concert de Territori – Atrium Ensemble a Arbeca
• Dilluns 8 – OJC a les Aules – ZER El Jonc (Menàrguens) i ZER Argelaga (Vilanova de la Barca)
• Dimecres 10 – Matí d’Orquestra a Solsona
• Diumenge 14 – Concert de Territori – Baix Ensemble a Coll de Nargó
• Dilluns 15 – OJC a les Aules – ZER Plaurcén (El Poal i Sidamon)
• Dissabte 20 – L’OJC als Barris de Lleida – Trio Canyes OJC als barris de Sucs i Raimat
• Diumenge 28 – Concert OJC amb el director convidat Giulio Marazia a l’Auditori E. Granados de Lleida
• Dilluns 29 – OJC a les Aules – ZER Pedrera (L’Espluga Calba i Puiggròs)

DESEMBRE

• Dimecres 1 – Matí d’Orquestra a Lleida (Auditori E. Granados)
• Dissabte 11 – L’OJC als Barris de Lleida – Festino Barroco als barris del Centre Històric i la Mariola
• Diumenge 12 – Concert de Territori – VII Ensemble a Rosselló
• Dimecres 15 – Matí d’Orquestra a Mollerussa