Barcelona. Auditori AXA – Illa Diagonal – Reserva d’entrades

L’OJC explora un nou registre endinsant-se en el món del Fado, un món d’origen portuguès però que amb el temps ha esdevingut universal de la mà de la suggeridora veu de Névoa, qui al llarg dels anys ha cantat i divulgat fados d’avui i de sempre a infinitat d’auditoris del país i de l’estranger. Per a la ocasió gaudirem de les versions per a orquestra i veu que ha realitzat Publio Delgado, guitarrista i compositor, qui també ens regalarà, intercalades, algunes composicions pròpies.

PROGRAMA

• Fados d’ahir i de sempre en versió orquestral
  

Direcció musical: Alfons Reverté

Fotografia: Noemí Elias

NÚRIA PIFERRER – NÉVOA
www.nevoa.com

---

Amb el nom artístic de Névoa, Núria Piferrer ha portat a terme la creació artística, producció, difusió i interpretació de diversos espectacles de fado estrenats fins al moment i dels seus corresponents cds. Ha participat en festivals com BarnaSants, Cruïlla de Cultures, Festival de Guitarra de Barcelona, Calles de fado (Tenerife), Portugal Convida (Barcelona), Festival Mas i Mas, entre d’altres.

2017
Presenta un repertori de fado tradicional acompanyada de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

2015
Estrena del nou repertori, CANÇÕNS, amb temes de cantautors portuguesos adaptats al català i amb la incorporació a la seva formació habitual (guitarra, contrabaix i bateria) d’una tenora.

2013
Estrena l’espectacle ORLANDO de fado i altres músiques, inspirat en el personatge de Virginia Woolf i presenta el disc homònim amb Temps Record, SL.
Presenta el disc NÉVOA+VICENÇ SOLSONA, Volum 1 The Jamboree sessions (2013), Quadrant Records, SL.

2011
Participa com a solista a l’espectacle CANÇONS D’AMOR I DE MORT (Poesia d’Ausiàs Marc i música de Joan Díaz) acompanyada per la Cobla Sant Jordi, espectacle que es va estrenar al Festival de Portaferrada de Sant Feliu de Guíxols.
Participa en els discs SUITE URBANA del guitarrista Vicens Martín i +DECLARACIONS de la pianista Clara Peya.

2010
Estrena NO NOMÉS FADO amb el guitarrista de jazz Vicenç Solsona, al Festival Mas i Mas de Barcelona. Col·labora en el disc PETJADES, del grup valencià Verdcel.

2009
Estrena a L’Auditori de Barcelona l’espectacle ESTRANYA FORMA DE VIDA, repertori de fados emblemàtics d’Amália Rodrigues. Presenta el disc NÉVOA EN DIRECTE (2009), La col·lecció del Taller
Participa en el cd HISTORIA DE CATALUNYA AMB CANÇONS 2.0, amb la cançó “La mar nostra”. El disc fou compost, arranjat i produït per Toni Xuclà.
 
2008
Estrena l’espectacle ENTRE LES PEDRES I ELS PEIXOS, repertori de fado tradicional amb poemes en català, inspirat en el personatge d’Ofèlia de Hamlet. Presenta el disc homònim amb Temps Record, SL/Harmonia Mundi Ibérica. Enregistra en l’espectacle en un concert a Macau on va actuar convidada per la comunitat portuguesa a la ciutat xinesa.
Actua com a convidada al concert que el fadista Helder Moutinho va realitzar a Barcelona organitzat pel Consulat de Portugal.

2007
Estrena FRIDA EN EL MIRALL espectacle de creació pròpia sobre la vida de Frida Kahlo, i PENSAMENTS ESCRITS AL CAURE DE LES FULLES d’Ayub Khan-Din (Festival Temporada Alta) ambdós amb direcció de Jordi Prat i Coll.

2006
Estrena dos espectacles:  CANÇONS DE LA REPÚBLICA, amb el guitarrista Mario Mas i CREUATS PELS ESTRETS, música polifònica de la mediterrània amb Toni Xuclà, Helena Casas. Pep Coca i Joan Figueras. Participa, amb una versió de “Cançó de l’amor petit”, en el disc d’homenatge a Joan Manuel Serrat PER AL MEU AMIC… SERRAT, Discmedi, SL.

2005
Actua com a convidada en un concert de la cantant portuguesa Cristina Branco, al Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí.

2004
Estrena FADO DISTRAÍDO, repertori de fado i altres músiques, i presenta el disc homònim amb Columna Música, SL
Participa en los següents cds del guitarrista i compositor Eduard Iniesta: ÒMNIBUS (2004), DE VIATGES (2004)

2002
Estrena l’espectacle MAR DE FADO, de fado i altres músiques i presenta el cd homònim amb Columna Música, SL
2000
Debuta en el món del fado amb el seu primer espectacle FADOS I FADES (2000), de fado i poesia de Fernando Pessoa. Presenta el cd homònim amb Audiovisuals de Sarrià, SL
Participa en el projecte d’Eduard Iniesta HI HA QUELCOM QUE NO VA BÉ.

1999
L’any 1999 va entrar a formar part del grup de música tradicional grega VRADIAKI.

1998
S’incorpora a la companyia de teatre musical DAGOLL DAGOM amb l’espectacle ELS PIRATES (THE PIRATES OF PENZANCE, de Gilbert & Sullivan)
Participa en el disc ‏QUATRE DE CORS d’Eduard Iniesta.

1995
Col·labora amb la forrmació catalana de música d’arrel DE SOCA-REL, amb el que enregistrà el CD “Lo temps…”

1994
S’incorpora a cantar al grupo LO PODER DEL CANT, i enregistra un disc homònim que guanya el concurs ÈXIT de TV3 (Televisión de Catalunya) i Catalunya Ràdio.

 

RECULL DE PREMSA

---

CANÇÕNS

“Íntima, sentimental i única. Així m’havien parlat de Névoa, que es presentava al Centre Cultural Albareda de Barcelona, dins el Festival Barnasants, per presentar el seu nou projecte Cançõns. L’artista barcelonina va sortir a l’escenari acompanyada dels seus ja habituals músics per presentar la seva nova obra, que suposava el tret de sortida d’aquest 2016 per a la banda.
Névoa va entonar les primeres notes amb la seva carismàtica veu entre aplaudiments, versionant José Alfonso i Jorge Fernando, dues figures que en acabar va reconèixer que eren “molt importants” en la seva carrera i sens dubte autèntics referents del gènere.
Emocionada i amb una rialla que no va perdre ni un sol instant durant les gairebé dues hores de concert, va aconseguir superar uns primers minuts difícils, on els nervis i la pressió d’estrenar un nou projecte es palpaven en la seva mirada i la del combo que l’acompanyava. Però és difícil no complir les expectatives quan un es rodeja d’un quartet tan sòlid com el que portava amb ella per a l’ocasió. Entre cançó i cançó, la veterana artista explicava la petita història que hi havia darrere cada peça: que si un perruquer cansat de tallar cabells que havia decidit ser músic de manera autodidacta, que si un comunista empresonat i la seva lletra abstracta per passar la censura, que si la revolució de les tulipes que va marcar un abans i un després a la història de Portugal…
Entre tanta proximitat i calidesa –una atmosfera gairebé inevitable en un escenari i un espai de les característiques de l’Albareda- no m’agradaria que quedés en l’oblit la figura de Vicenç Solsona. I és que, a mig concert, bateria, baix i tenora van abandonar l’escenari per donar pas a un duet de guitarra i veu Névoa-Solsona que va durar més de mitja hora i va fregar la perfecció.
L’actuació va acabar amb dos bisos exigits pels assistents i amb Névoa descalça i exhausta cantant l’última peça, però de ben segur, satisfeta i conscient d’haver complert amb la seva part. Un concert que en tot moment va destil·lar sinceritat, melancolia i sentiment, molt sentiment.” Àlex Expuña, LA TORNADA febrer 2016

“Névoa, a la que relacionamos siempre con los fados, nos está demostrando, a aquellos que la seguimos, que aparte de ser una magnifica intérprete de este estilo, ultrapasa este género concreto en sus actuaciones y siempre con un gran acierto.  
Ciertamente si la actuación en el NEC ha de servir de barómetro respecto a la acogida de su nuevo espectáculo, no hay duda de que lo ha vuelto a acertar. Para nosotros una doble alegría: el placer de volver a escuchar a Névoa, esta vez, además, acompañada por unos músicos fantásticos; y el de descubrir temas de autores portugueses que, en muchos casos, nunca habíamos oído antes. Todo un acierto”
Federico Francesch, CANCIONEROS agost 2015

NÉVOA+VICENÇ SOLSONA

“(… ) un disco íntimo, a ratos incluso triste, pero también valiente y atrevido.” J.M., DISTRITO JAZZ, Març 2014

“Un acertado maridaje entre la voz suave, pero al mismo tiempo llena de poderío, y la guitarra formando ambas un todo indisoluble, trabajando al mismo nivel interpretativo sin que la una domine sobre la otra. (…) casi una hora de buena música.” Carlos Vallejo ZONA DE JAZZ, Març 2014

“L’esplèndida veu de Névoa, densa, intensa, dramàtica, adquireix sobre les cordes de Vicenç Solsona una projecció lleugera i delicada, com si l’esgarip de les històries que explica es convertís en una carícia.”
Jamboree (Barcelona), Pere Pons diari AVUI, Març 2012

“Indubtablement, la treballada veu de Névoa es deixa entreveure en aquest format de duo on no es pot enganyar a ningú. Controla perfectament els diversos registres i té un domini tècnic que li permet jugar amb els diferents timbres i colors que ofereix aquest tipus de repertori, i que denota treball d’estudi i hores de dedicació. Però se li escapa a Névoa el sentiment quan el tema que canta li arriba ben profund, ben endins, especialment en els que dedica a la seva admirada Amália Rodrigues i, un cop ja la cosa està ben escalfada, borda el tema Lágrima, on ja ens quedem bocabadats.”
Marta Ramón LA PORTA CLÀSSICA, 2011

“Névoa no és només una veu de fado. És molt més. La cantant, que va compartir escenari amb el guitarrista Vicenç Solsona, va fer aixecar del seu seient al centenar de persones que van omplir l’església pirinenca. En el concert s’hi van poder sentir fados però també aproximacions a boleros o la bossa nova. Una amalgama d’estils que ha permès a Névoa obrir-se en estils i mostrar la versatilitat de la seva veu.”
 HYPERLINK “http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fvalldecamprodontv.com%2F&h=FAQEpizXJ&s=1” \n _blankvalldecamprodontv.com, Agost 2011

“(…) la veu de Névoa és un passaport infal·lible per viatjar mentalment i transgredir fronteres.”
Xavier Castillon, EL PUNT, Agost 2011

ORLANDO

“(…) un àlbum que hipnotitza l’oient tant per una forma més jazzística com per un fons més complex.
Núria Piferrer ‘Névoa’ es desdobla a ‘Orlando’ en una obertura d’estils que l’aclamen com una artista cada vegada més versàtil i amb una gran riquesa vocal.” Lluís Gendrau iCat FM, juny 2013

ESTRANYA FORMA DE VIDA

“La passada nit presentava nou espectacle a la bombonera de L’Auditori -la magnífica sala 2- i davant un pati de butaques respectablement ple retia honors a la mestressa del fado per excel·lència, la gran Amália Rodrigues. ‘Estranya forma de vida’ és el nom de la proposta que hauria d’apuntalar els fonaments de la seva figura. No tan sols per l’atreviment i la folgança amb què s’apropia aquests grans clàssics del gènere que va engrandir la immortal Amália -Maria Lisboa, Lágrima, Canção do mar o Tudo isto é fado, entre altres-, sinó pel gir musical que els transforma en peces noves i que enriqueix els registres del mateix gènere cobrint amb un somriure la melangia congènita de la saudade. Una tasca en la qual tenen molt a veure uns músics exquisits com són Vicenç Solsona i Publio Delgado (guitarra i guitarra portuguesa, respectivament), Guillermo Prats (contrabaix) i Ramon Ángel Rey (bateria).” Pere Pons DIARI AVUI, Octubre 2009

ENTRE LES PEDRES I ELS PEIXOS

“ (…) Segurament el concert més delicat i seductor d’aquesta edició del Cruïlla de Cultures.” Eloi Aymerich  HYPERLINK “http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2FDIARIDELAMUSICA.COM%2F&h=BAQFZUySG&s=1” \n _blankDIARIDELAMUSICA.COM , Juliol 2008

“Una excel·lent cantant i més enllà d’això, una fadista immensa d’ànima enorme. Tot i seguir un camí molt respectuós amb el fado tradicional de Lisboa, Névoa introdueix -amb coratge- altres llengües al nostre (i de qui el vulgui fer seu) fado” António Pires RAÍZES E ANTENAS, Abril 2008

“A ‘Entre les pedres i els peixos’ Névoa lluu un discurs propi i una personalitat artística en creixement. Prou segura i madura per a cantar fado en català. El seu nou repertori sona ric i ple de matisos.”
Jordi Martí EL PUNT, Febrer 2008

“ (…) … una captivadora autoritat vocal….” Jordi Bianciotto EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, Agost 2008

“ La virtuosa veu de Núria Piferrer, sedosa, dolça i delicada de vegades, rodona i gran d’altres.”  Mónica Rubio B! RITMOS, Febrer 2008

“(…) a composicions com ‘Ofèlia’, ‘Tinc una pena’, ‘Gavina de petroli’ o ‘Si per tot deixes senyals’, la cantant es mostra pletòrica.” J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI, Agost 2008

“Fou un concert íntim, bell I altament gratificant.” Rita Villà B! RITMOS, Juliol 2008

FADO DISTRAÍDO

“Névoa confirma que la seva forma personal d’interpretar el clàssic estil portuguès no es queda en la mera recreació. Névoa troba un lloc propi, mediterrani.”  Jordi Turtós FOLC MAGAZINE, Març 2005

“Porta alguna cosa nova i transgressora que té relació amb la mescla entre una música típicament lisboeta i el seu univers personal. Ella adapta la música al seu estil, al seu món, i crea una personalitat pròpia, un llenguatge diferent i per això enriquidor, però sense cedir mai en termes de qualitat musical. Fado Distraído será el primer pas d’una llarga carrera.”  Manuel Halpern JORNAL DAS ARTES E DAS LETRAS, 2005

MAR DE FADO

“(…) un recital ple de tendresa interpretativa que destaca una veu que ha sabut acoblar-se perfectament a un gènere que demana una educació vocal molt particular.” J.M. Hernández Ripoll DIARI AVUI, Febrer 2002

“ (…) la suavitat, el lirisme, la tendresa i la saudade de Névoa, la exquisida cantant i el solvent trio que l’acompanyava.”  Julio Herranz, DIARIO DE IBIZA, Agost 2003

“Mar de Fado és un excel ·lent exemple de com els gèneres específics es poden modernitzar i, crear punts importants d’encreuament perquè els no puristes poden gaudir del que d’una altra manera romandria exclusivament per a gaudi dels coneixedors i experts més amants de l’ortodoxia.”  HYPERLINK “http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2F6moons.com%2F&h=aAQGf8Ljw&s=1” \n _blank6moons.com, Maig 2005

FADOS I FADES

“Una recreació vitalista d’una forma d’entendre la poesia terriblement proper.” Miquel Jurado EL PAÍS, Març 2001