Per acabar l’any tindrem un convidat de luxe; ni més ni menys que José Cura. El mundialment reconegut tenor i director d’orquestra ha volgut estar amb nosaltres dirigint un programa que ens permetrà gaudir de diverses visions musicals del Nou Continent, començant amb el conegudíssim Adagio per a cordes de Samuel Barber i per la càlida música de l’Amèrica Llatina de la mà d’Astor Piazzolla i seguint amb la Simfonia del Nou Món d’Antonin Dvorak. Tot un regal per acabar l’any!
Obres de: Barber, Piazzolla, Dvorak…
PROGRAMA
Adagio per a cordes |
Samuel Barber |
Tangazo | Astor Piazzolla |
Simfonia núm. 9, Op. 95, en mi menor, “Del Nou Món” | Antonin Dvorak |
José Cura
Aclamat mundialment per les seves intenses i originals interpretacions de personatges d’òpera, així com pels seus concerts innovadors i poc convencionals, José Cura és habitual en els teatres més prestigiosos del món.
Però Cura és molt més que una estrella de l’òpera: com a compositor i director d’orquestra, com regista i escenògraf afirmat, José Cura és un artista polifacètic abocat a utilitzar la música per entretenir i educar.
Després d’estudiar Composició i Direcció d’Orquestra a la seva ciutat natal, Rosario, José Cura es trasllada a Buenos Aires el 1984. Amb la finalitat d’augmentar experiència teatral, de 1984 a 1988 treballa en un dels cors professionals del Teatre Colón. Fins a 1991, any en què es muda a Europa, per iniciar una carrera de cantant que es tornaria llegendària.
El 1999, José Cura reprèn la seva activitat de director, havent treballat des de llavors amb orquestres com la London Symphony, la Filharmònica de Viena, Sinfonia Varsovia, l’Orquestra Toscanini, i la Filharmònica d’Hongria, entre d’altres, tant en presentacions operístiques com simfòniques. José Cura ha publicat diversos enregistraments simfònics molt ben rebuts, inclosa una poderosa versió de la Simfonia núm. 2 de Rachmaninov: «He escoltat diversos enregistraments d’aquest treball recentment. La de Janssons amb la St. Petersburg sona més natural, però no té el mateix impuls que el de Cura. La d’Sanderling amb la Philharmonia és molt més àmplia, però no és ni remotament tan excitant. La malmesa i retallada versió de Svetlanov dels anys 60 és potser la més propera en urgència a la de Cura. Una interpretació somiada, però que mai van imaginar que experimentarien. «(Classic Music Editor).
L’any 2007, l’estrena mundial de La Commedia è finita -una recreació, en el veritable sentit de la paraula, de Pagliacci acompanyada de dansa i pantomima, dissenyada i dirigida per José Cura-, marca el principi de la seva carrera de regista i escenògraf. El 2010 José Cura dissenya i dirigeix l’escena i protagonitza Samson et Dalila de Saint-Saëns ‘s a la Badisches Staatstheater, cisellant una hàbil i innovadora presentació del clàssic francès: «L’excepcional projecte va prestar ales al conjunt, amb un resultat artístic que donaria prestigi a qualsevol escenari operístic internacional «(Opernglas). La producció està disponible en DVD. L’aplaudiment unànime d’audiència i crítica per La Rondine (Opéra national de Lorraine), i per Cavalleria Rusticana i Pagliacci (Opéra Royal de Wallonie), ambdues el 2012, el van consolidar com un regista d’excepció. La seva producció d’Otello al Teatre Colón de Buenos Aires va ser seleccionada per votació internacional com un dels espectacles més reeixits del 2013. Una especial menció mereixen les seves dues últimes produccions com a director d’escena i escenògraf, La Bohème, per a la Royal Opera d’Estocolm, novembre 2015, i Turandot, per l’Òpera Royal de Wallonie, el setembre 2015. Totes dues concepcions van merèixer l’aplaudiment unànime de la crítica i del públic, havent-se replicat la Bohème vint-i-set vegades en la temporada 2015-2016 del teatre de la capital Sueca.
L’any 2014 va marcar el retorn de José Cura a la seva activitat com a compositor: al novembre la South Bohemian Opera (República Txeca), va estrenar el seu Stabat Mater escrit el 1989 i, per Pasqua de 2015, després del seu retorn com a Don José a la Scala, es va realitzar al Teatre Massimo de Catània l’estrena mundial de la seva Magnificat, escrit en 1988.
Al maig del 2015, el Mestre Cura va ser nomenat «Artista Resident» de l’Orquestra Simfònica de Praga. Com a part dels seus compromisos amb aquesta prestigiosa formació, no només dirigirà dos concerts simfònics per temporada, sinó que també estrenarà algunes de les seves composicions com els Set Sonets, basats en poesies de Pablo Neruda, l’estrena txeca de la seva Magnificat i l’estrena mundial de seu oratori Ecce Homo.
El 6 de juny del 2015, José Cura va ser distingit pel Senat Argentí amb el Premi Domingo Faustino Sarmiento, pels seus èxits en educació i cultura.
Per a més informació: http://josecura.com.
Violins I | |
Joan ESPINA | |
M. del Mar ALDOMÀ | |
Anna CARNÉ | |
Natàlia CRESPO | |
Oriol GONZÀLEZ | |
Rebeca OLMEDO | |
Eugènia OSTAS | |
Marcel PASCUAL | |
Andrea PEREZ | |
Joan SANCHO | |
Violins II | |
Joan MARSOL | |
Estefania BELLMUNT | |
Conxa BOYERO | |
Núria CABALLÉ | |
Gemma FREIXES | |
Núria PASCUAL | |
Cati SANTOS | |
Òscar VILAPRINYÓ | |
Violes | |
Eduard BOLEDA | |
Jordi ARMENGOL | |
Xavier BALCELLS | |
M. del Carme BARREÑA | |
Neus GARRAVÉ | |
Jordi ROURE | |
Violoncels | |
Teresa VALLS | |
Marta LLONA | |
Xavier ROIG | |
Ònia TOMÀS | |
Mariona TUSET | |
Contrabaix | |
Guillermo PRATS | |
Rafael ESTEVE | |
Sergi GUBERT | |
Flauta | |
Xesco GRAU | |
Fedra BORRÀS | |
Oboè | |
Encarna MONZÓ | |
Màxim SOLANES | |
Clarinet | |
Mateu FERRÉ | |
Víctor LLEIXÀ | |
Fagot | |
Ramon ARAGALL | |
Rosa Maria CASES | |
Trompes | |
Júlio GARGALLO | |
Raül GARRIDO | |
Joan CAMPS | |
David FOLCH | |
Trompetes | |
Helio GARCIA | |
Nicola BARRECA | |
Trombons | |
Jordi MASIP | |
Guillem DOMINGO | |
Raül BRENCHAT (trombó baix) | |
Tuba | |
Alberto VÁZQUEZ | |
Percussió | |
Dani GUISADO | |
Fran SANCHEZ | |
Piano | |
Santi RIU |