Comença els estudis de percussió a l’Escola Municipal de Música de Gallur. Posteriorment es trasllada a al Conservatori de Saragossa obtenint les màximes qualificacions. Va estudiar amb els professors Francisco Badia i Manel Ramada.

Ha format part de l’Orquestra Simfònica de Galícia al 1996 i ha col·laborat amb l’Orquestra de Cadaqués, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, l’Orquestra Simfònica de Navarra, l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Orquesta Reino de Aragóni l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

En l’àmbit de la docència ha sigut professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (2004-06), Conservatori de Lleida (2006) i Conservatori Miguel Fleta de Monzón (2008-12).

Ha impartit diversos cursos i masterclass, com al Conservatori d’Errenteria (Guipúzcoa), Conservatori de Lleida, Curs per a Joves Músics de la Villa de Magallón (Zaragoza).

Actualment és percussionista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (des del 1997), professor de percussió al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i de l’EMM de Mollerussa.

L’any 2017 va composar el Concert for Snare Drum and String Orchestra. És una obra encàrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i està dedicada a la seva filla Martina.

És autor també de Fuga a la Giga (J. S. Bach) for Strings and Snare Drum i de l’obra Snare Drum solo.

El Concert for Snare Drum and String Orchestra és un concert atípic on el solista es col·loca entre el mig i fons de l’orquestra per qüestions d’equilibri de volum i de conjunció orquestral. El compositor el defineix com a la primera obra amb forma de concert per a tambor i orquestra. Mostra un resum general tècnic i musical de les possibilitats de l’instrument.

En el primer moviment utilitza rudiments (exercicis tècnics de combinacions de mans utilitzats històricament en marxes). És una marxa binària que es trenca amb una altra marxa lenta ternària (marxa d’execució).

En el segon moviment Lento és efectista i evoca passatges orquestrals fonamentals en la història del tambor (Scherezade, Bolero, simf. 5 Nielsen,…). Aquí podem escoltar els diferents timbres sonors que l’instrument solista ens ofereix.

En el tercer moviment Allegro, el tambor fa la funció de cajón flamenc en compàs 7/8, amb cadenzai amb un frenètic Presto com a coda final.

Rafael Moreno Castro

Mollerussenc adoptiu per decisió pròpia i per matrimoni. Mestre i Llicenciat en Geografia i Història ha exercit la docència durant 40 anys, la meitat a l’Institut Terres de Ponent de Mollerussa.

Músic amateur per vocació, es va iniciar en la música i el cant  ens els anys infantils al Seminari Diocesà de Solsona on rebé classes de solfeig i piano. Posteriorment aprofundí en el coneixement teòric de l’harmonia i el contrapunt de la mà dels professors Juan Luis Milán  i Agustí Bruach a l’Escola Municipal de Música de Mollerussa.

Ha format part d’agrupacions musicals amateurs com Palau Street Band i Piccola Band, on ha aportat els seus  arranjaments  de música diversa,  adaptats a tals formacions. Forma part del Cor Stabat Mater de Mollerussa, el qual ha interpretat obres seves com  el Salm nº 4 per a cor mixt o, recentment,  la Missa de Rèquiem per a cor i orquestra amb la formació LleidArt Ensemble.

Darrerament l’orquestra Ars Mèdica del col·legi de metges de Barcelona, dirigida per Alfons Reverté, n’ha interpretat   “Tres danses de Bielsa” i “Se canto”,  obres de caire popular.