concert_festival_cervera_Concert-Inaugural-OJC_foto-Jordi-Prat

La Càtedra Emili Pujol bat rècords a Cervera

Article publicat el 29 de juliol de 2016 a la Revista Musical Catalana.
L’original: aquí

XXXVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CERVERA. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Alfons Reverté, director. Obres de Wagner, Granados i Khatxaturian (24 de juliol). Christian Farroni, flauta. Alba Ventura, piano. Obres de Fauré, Martinů, Oltra i Prokófiev (25 de juliol). Sant Andreu Jazz Band. Joan Chamorro, director (25 de juliol). Òscar Vilaprinyó, violí. Jordi Vilaprinyó, piano. Obres de Toldrà (26 de juliol). Concert de la XIII Fira de Lutiers. Obres de Tansman, Turrin, Reinecke, Stravinsky i Turina (27 de juliol). PATI DE LA UNIVERSITAT, PARANIMF DE LA UNIVERSITAT, AUDITORI MUNICIPAL. DEL 24 AL 27 DE JULIOL DE 2016.

Per Santi Riu

La Càtedra Cervera Emili Pujol es divideix en tres grans apartats principals: el Festival Internacional de Música, el Curs Internacional i la Fira de Lutiers. La singularitat d’aquesta última, única al país i que en aquesta tretzena edició ha dut a Cervera la participació de 13 tallers arribats des de diferents punts del Principat, ha programat visites guiades i ha donat a conèixer els principals mestres artesans del país. En aquest aspecte hem de remarcar la conferència “La història de la luteria a Catalunya”, a càrrec de Jordi Pinto, i la presentació d’un violí construït a Barcelona l’any 1748 per Joan Guillamí, possiblement el lutier més important de casa nostra.

El 36è Curs Internacional de Música de Cervera, entre els dies 24 i 31 de juliol, ha estat el que més alumnes ha aplegat en la seva dilatada història: 283. La gran afluència ha comportat llistes d’espera, contractació de nou professorat i que s’hagin hagut de buscar més estances per acollir l’alumnat. La morfologia urbana de la ciutat fa que els hostals i les residències locals estiguin plens, així com hotels de poblacions veïnes. Els domicilis particulars han estat novament la solució d’un curs que, per problemes d’allotjament, no pot créixer més.

El concert inaugural del Festival fou a càrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, sota la direcció d’Alfons Reverté i dins el projecte pedagògic Acadèmia OJC. Una fastuosa obertura de Rienzi, ben cohesionada i amb una bona secció de metalls, obrí un concert que també tingué un petit tast de Granados amb una malenconiosa i castissa Andaluza, possiblement la dansa espanyola més coneguda, en aquesta ocasió revisada en la versió orquestral per Rafael Ferrer. La lectura de la Suite Spartacus de Khatxaturian exposà vius colors orquestrals en la “Introducció i dansa de les nimfes” i moments d’encant i gran bellesa com l’“Adagio d’Spartacus i Frigia” –amb un excel·lent solo d’oboè. Una obra tan seductora com pintoresca que Reverté presentà amb un bon balanç entre potència i sinuositat.

Paral·lelament al Festival, el Vila Closa proposa altres concerts de petit format en llocs singulars del centre històric. El dia 25 el duet de flauta i piano en fou el protagonista. Christian Farroni destacà per un so bell, bon fraseig i agilitat. Al seu costat, Alba Ventura fou una pianista sempre atenta, intel·ligent, sabent quan requereix tenir el paper principal, quan acompanya, quan proposa… i amb un ingent caràcter. La forma sonata fou el nexe en comú d’un programa marcat per obres de la meitat del segle XX. La lectura de la Sonata per a flauta i piano, H. 306 de Bohuslav Martinů estigué imbuïda d’encant i alegria, amb un ombrívol i expressiu “Adagio” i un final tan emocionant com viu rítmicament. Al seu costat, la Sonatina per a flauta i piano de Manuel Oltra sonà fresca i jovenívola –l’autor tenia vint anys quan la va escriure–, transparent i amb una bona riquesa rítmica. Un plaer sentir-la tan ben degustada.

La Sonata op. 94 de Prokófiev tancà el programa amb un Farroni exuberant, vibrant i sinuós a parts iguals, al costat d’una pianista que aconseguí un bon equilibri sonor i un gran idiomatisme. El duet brillà en aquesta obra per gust i virtuosisme, amb un líric “Moderato” i un juganer “Scherzo” d’articulació clara. Un expressiu i molt ben matisat “Andante” –amb una càlida sonoritat “sotto voce”– donà pas a un “Allegro con brio” ple de virtuosisme i que arribà gairebé a la caricatura. Un recital excel·lent de dos músics que esperem tornar a sentir plegats.

L’actuació de Jordi Vilaprinyó. © Jordi Prat

El dia 26 es dedicà el recital al violinista Josep Maria Alpiste, mort fa menys d’un any, puntal important del curs i festival internacional cerverí i amb qui Jordi Vilaprinyó havia format el Trio Ciutat de Cervera. Tres Sonets de Toldrà sonaren amb la fluïdesa i el sentit de la intimitat necessaris abans de la transcripció del seu Vistes al mar per a violí i piano escrit per Jordi Vilaprinyó amb gran cura, musicalitat i que a més suposà l’estrena absoluta de l’obra.

La Sant Andreu Jazz Band ens apropà al món jazzístic, dirigida per Joan Chamorro i la inconfusible veu d’Andrea Motis, amb un planter de músics tan joves com talentosos.

I per finalitzar, el Concert de la XIII Fira de Lutiers estigué dedicat a la música de cambra, a càrrec del professorat del Curs Internacional. Obrí la vetllada la Sonatina per a fagot i piano d’Alexandre Tansman, que palesà totes les possibilitats de l’instrument com a solista a mans de Salvador Sanchis. El trio format per Eusebio Sáez al trombó, Josep Anton Casado a la trompeta i Astrid Steinschaden al piano exploraren a fons els elements rítmics i melòdics sincopats en Fandango del compositor americà Joseph Turrin.

El Trio op. 188 de Reinecke és una obra madura que tingué una lectura plena de diàlegs. En el primer moviment destacà la bella mescla d’anhel i alegria, especialment entre l’oboè d’Eduardo Martínez i la trompa. Mentre que en l’“Scherzo” hi hagué un bon treball imitatiu dels instruments de vent i un paper més líric del piano de Jordi Vilaprinyó. Un bell “Adagio”, amb un excel·lent David Bonet a la trompa, donà pas a un “Finale” semblant a un joc de corredisses i persecucions entre els diferents instruments.

La Història del soldat va ser composta per Stravinsky com un projecte modest pensat per a un teatre ambulant i es va convertir en un dels primers canvis avantguardistes en la música del compositor. La lectura que en sentírem en la versió per a trio a càrrec d’Helena Satué, Josep Fuster i Jordi Castellà, exposà la seva versatilitat i innovació en una obra variada que ens mostra des d’un tango a un vals o d’una marxa a un ragtime.

Culminà el concert el Quartet per a piano en La menor de Joaquín Turina. La versió d’Olga Aleshinski, Emile Cantor, Laurentiu Sbarcea i Astrid Steinschaden en subratllà la “gràcia” característica de la música popular espanyola, amb nombroses i remarcades referències gitanes i andaluses. I és que des de l’ardent “Lento”, ple de lirisme i força, pocs oient pogueren escapar-se de l’atracció que proposà Turina.

Comparteix: