2_Banner_abonament

Aquest NADAL regala OJC

Aquest Nadal l’OJC ha posat a la venda un abonament pels 4 concerts a l’Auditori Enric Granados de Lleida per només 24 euros.

Condicions de l’Abonament
L’abonament inclou l’entrada als 4 concerts a l’Auditori Enric Granados i només es realitzarà fins dos dies abans del primer concert. (data límit 19 de gener)
Si us voleu abonar, cal que us poseu en contacte amb la Sra. Pruden Peula, responsable de la taquilla de l’Auditori, de dilluns a divendres, de les 17.30 a les 20.30 h, de manera presencial o bé telefònicament al tel. 973 700 639.
També podeu escriure a un d’aquests dos correus electrònics: taquillauditori@paeria.cat o bé amics@ojc.cat  i contactarem amb vosaltres.

1_Banner_abonament

A la venda els abonaments de l’OJC a l’Auditori Enric Granados de Lleida

Aquesta tardor l’OJC ha posat a la venda un abonament pels tres concerts a l’Auditori Enric Granados de Lleida per només 15 euros.

Abonament_OJC

Condicions de l’Abonament
L’abonament inclou els tres concerts i només es realitzarà fins dos dies abans del primer concert. (data límit 13 d’octubre)
Si us voleu abonar, cal que us poseu en contacte amb la Sra. Pruden Peula, responsable de la taquilla de l’Auditori, de dilluns a divendres, de les 17.30 a les 20.30 h, de manera presencial o bé telefònicament al tel. 973 700 639.
També podeu escriure a un d’aquests dos correus electrònics: taquillauditori@paeria.cat o bé amics@ojc.cat  i contactarem amb vosaltres.

 

seu500x300

L’òpera ‘Goyescas’, punt culminant de l’Any Granados

concert-Goyescas-Lleida-01

© Òscar Mirón-SEGRE

GOYESCAS d’Enric Granados. Llibret de Fernando Periquet. Lorena Valero. Marta Infante. Albert Montserrat. Àngel Òdena. Cor Anton Bruckner (Júlia Sesé, directora titular; Xavier Pastrana, director convidat). Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC). Dir. musical: Alfons Reverté. Dir. escènica: Llorenç Corbella i Montse Colomé. LA LLOTJA DE LLEIDA. 7 DE MAIG DE 2017.

Per Santi Riu

Poc després d’un segle de l’estrena, així com de la mort del propi Granados, Lleida es vestia de gala el diumenge dia 7 de maig passat per veure la representació de l’òpera Goyescas en una producció ben lleidatana –des de l’orquestra, els directors escènics, part dels solistes i fins i tot responsables de vestuari o maquillatge– al teatre La Llotja.

Goyescas no ha aconseguit un lloc estable als teatres d’òpera mundials. Podem trobar diverses causes per explicar aquest fet, però potser la principal és que l’òpera parteix d’un material musical exquisit però escrit per a piano i, malgrat que s’hagi adaptat i s’hi hagin afegit les parts vocals, és un repte de grans dimensions inventar-se un llibret sobre el material existent. D’això, se n’encarregà Fernando Periquet sense aconseguir trobar una gran trama.

Pràcticament tota la suite per a piano és present a l’òpera, amb algunes inclusions més, com El Pelele o un famós intermezzo, entre d’altres. L’obra està inspirada en les pintures de Goya i pot arribar a ser un repte escènic, tot i que en aquesta ocasió no fou ben bé així. Si bé l’argument és un triangle amorós situat a Madrid a la darreria del segle XIX i amb un final tràgic, la versió que es pogué veure a la capital del Segrià situava la trama a l’època actual, en un intent d’actualitzar l’obra i transportar-la al Parc de la Mitjana de Lleida. Però del referent de Goya a una visió tan moderna i amb un vestuari bàsicament choni hi ha tant d’espai temporal transcorregut que sorprengué més d’un.

Podem entendre que els recursos econòmics no foren il·limitats per fer la producció, però potser un dels handicaps que no es van resoldre d’entrada fou la coproducció amb altres teatres o bé la venda d’un espectacle que ben poques vegades es pot veure escenificat i en un moment tan important com l’Any Granados. I aquí ens ve una important pregunta a la ment. Com es pot tirar endavant una despesa tan generosa com aquesta per fer-ne una sola funció? La representació, que va tenir en general un bon resultat artístic, mereixeria poder exportar-se almenys arreu del país.

concert-Goyescas-Lleida-02

L’orquestració d’Albert Guinovart que sentírem aconseguí treure densitat orquestral a una primera instrumentació més carregada. I l’OJC, que no està habituada a ser al fossat, oferí un resultat global lloable, especialment al final de l’obra –amb un tercer quadre per moments seductor. La formació orquestral sabé extreure l’idiomatisme de Granados, tot exposant-ne l’elegància, la subtilitat, la poesia i la gràcia quan calgué.

Alfons Reverté aconseguí un bon acompanyament dels solistes per part de l’orquestra, que estigué ben empastada i amb un bon equilibri entre seccions. Això sí, la fascinant i nostàlgica melodia de violoncels de l’intermezzo quedà una mica curta de sonoritat en un moment en què no podien tapar pas a ningú.

El fantàstic Cor Anton Bruckner es mostrà impetuós, ben timbrat i projectat en un paper gens fàcil. Situat curiosament al fossat –fet que va obligar a col·locar ballarins i figurants a escena–, tingué una contundència vocal que per moments excedí l’equilibri de forces.

En el quartet de veus solistes destacà per sobre de tot la força dramàtica. La valenciana Lorena Valero –que substituí finalment la soprano prevista– encarnà la cabdal figura de Rosario mostrant elegància i expressivitat en una veu irregular dins l’ampli registre i difícil paper que demana el compositor. Albert Montserrat va fer un Fernando ben construït i oferí alguns dots dramàtics. Marta Infante es mostrà com una mezzo de veu càlida en el paper de Pepa, amb una gran intensitat, sensibilitat i bella matisació que excel·lí també en els greus. La potent veu d’Àngel Òdena, de colors foscos i timbre suggeridor, sumat al seu estat vocal exultant i a la visceralitat que evidencià com a Paquiro fou sens dubte del millor de la tarda.

Una vetllada sens dubte interessant, que omplí el teatre lleidatà, que ens transportà a un ambient certament romàntic, bo i aportant-hi llum, gràcia i alegria, però també una vessant més fosca i dessolada per moments i en un muntatge plenament de signe lleidatà.

Clogué el concert una selecció d’àries de sarsuela per a major glòria dels solistes i dues danses espanyoles a càrrec del cos de ball.

Alfons Reverté dirigí amb intensitat i aconseguí tirar endavant un projecte gens fàcil però del qual tots els lleidatans poden sentir-se orgullosos i esperar una vida operística més rica.

festival_pasqua

El passional ‘Concert’ de Morera ressorgeix al Festival de Pasqua

© Jordi Prat

© Jordi Prat

VII FESTIVAL DE PASQUA DE CERVERA. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Laia Puig, violoncel. Dir.: Alfons Reverté. Obres de Bernat Calvó Puig, Enric Morera i L. van Beethoven. PARANIMF DE LA UNIVERSITAT. 13 D’ABRIL DE 2017.

Per Santi Riu

En una ciutat de Cervera encara commoguda per la recent mort del jove Jordi Riu –vinculat activament a la vida cultural i musical de la ciutat, i a qui dedicaren el concert tant el paer en cap com la formació orquestral–, el concert simfònic del Festival ens aportà de nou consciència del patrimoni musical català al costat d’una obra universal.

El vigatà Bernat Calvó Puig i Capdevila (1819-1880), que va ser prou reconegut a l’època i deixà un llegat d’unes sis-centes obres, escriví la Simfonia a quatre parts “Homenatge a Beethoven” pràcticament en un mes –de finals de juliol fins a principis de setembre– per presentar-la a un concurs l’any 1877. En no guanyar, l’obra va caure en l’oblit fins que Jordi Piccorelli la va reconstruir i estrenar el 2012. De fet, podríem dir que actualment es troba en una mena de work in progress, per la recerca i posada a punt de materials, i per això se’n pogueren escoltar només els dos primers moviments.

Lluny de trobar-hi un clar estil beethovenià, s’evidencià la influència de Verdi –de fet la música italiana era la que més s’escoltava i agradava a l’època. L’“Allegro moderato” ens aportà una harmonia transparent amb un estil italià proper a una obertura verdiana, mentre que l’“Andante” oferí una harmonia més rica i modulant en un llenguatge personal. L’orquestra en feu una lectura correcta i un punt vital per a una partitura que tampoc té una gran transcendència.

El Concert per a violoncel i orquestra d’Enric Morera fou estrenat el 1917 per Gaspar Cassadó i no ha tingut la continuïtat necessària per poder passar a formar part del repertori habitual. Hi observem un llenguatge viu amb clares influències postromàntiques i una harmonia modulant. Es tracta d’una obra passional, de clar temperament romàntic, imbuïda de lirisme i un punt de grandiloqüència, en què llueix per sobre de tot la figura del solista.

L’“Allegro appassionato” inicial fou conduït per un caràcter efervescent gens llunyà a l’univers schumanià i amb un tractament orquestral força actiu en comparació als altres dos moviments. Un contrastant “Andante” ens acaronà amb una plàcida romança abans de retornar a un clima de convulsió amb l’“Allegro ma non troppo”.

Gran part de l’èxit de la interpretació recaigué en la figura de la solista. I aquí tinguérem la sort de comptar amb una instrumentista que es troba en un moment prou madur per capbussar-se en un profund viatge emocional. Laia Puig realitzà una lectura intensa, extravertida, eloqüent i vigorosa, ben acompanyada per una orquestra que no té un gran paper però que sabé interaccionar perfectament oferint-nos moments emocionants.

Puig explorà i degustà la línia dramàtica que en molts moments ens suggereix Morera, però també una extensa gamma d’emocions que ens conduïren des de l’ambient més fogós fins a la malenconia i el lirisme, a partir d’un bell fraseig i un so càlid però potent.

No sabrem mai què hauria passat si aquest concert hagués caigut en mans de Pau Casals i l’hagués donat a conèixer, però sens dubte l’audició ha estat un bell descobriment. I precisament relacionat amb Pau Casals tinguérem la propina. Un Cant dels ocells tan emotiu com ben declamat a la memòria de Jordi Riu.

Fou l’estiu del 1802 quan Beethoven escriví el famós Testament de Heiligenstad, una carta dirigida als seus germans en la qual es mostrava desesperat per la sordesa incipient que tenia i que no podria guarir. En la carta afirmava que havia pensat en el suïcidi, però que l’art el detingué i l’animà a tirar endavant en aquella desgraciada situació. I en aquest estat, sorprèn trobar-nos una Simfonia op. 36 acabada aquell mateix any, que en lloc de turbulències i angoixes se’ns presenta tan extravertida, brillant i juganera. Es tracta d’una simfonia “lleugera” i que sembla esdevenir-se de les arrels mozartianes.

Alfons Reverté en realitzà una lectura amb uns moviments externs ràpids però sense sobreexcitació, textures clares i bons detalls.

L’OJC executà una pausada introducció abans d’uns contrastants canvis dinàmics en l’“Allegro con brio”, un “Larghetto” de compassos frasejats amb finor, un “Scherzo” de ritmes vius i un “Allegro molto” gairebé humorístic.

En resum, un concert que sabé contraposar el fons de catàleg musical català al costat d’una gran obra universal sense que cap se’n ressentís, i amb unes lectures tan madures com vitals del programa.

IMG_9561

L’OJC és premiada!

El dissabte l’entitat els “Armats de Lleida” ens van concedir el premi “Gran persona de Lleida 2017” en motiu del nostre 15è aniversari.

Reconeixements com aquest ens fan sentir orgullosos de la feina feta!
Seguim!

foto de OJC - Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (oficial).

foto de OJC - Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (oficial).

OJC-sencera_foto_Igor_Cortadellas

L’OJC, amb el patrimoni musical català

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell ha preparat per a la celebració del seu quinzè aniversari un concert simfònic amb música catalana que aportarà consciència del patrimoni que tenim. El programa s’ha presentat ja a Tremp (Espai Cultural La Lira) i Lleida (Auditori Enric Granados) i es presentarà a Barcelona (Auditori AXA de L’illa Diagonal, 26 de març) i Cervera (Festival de Pasqua, 13 d’abril). Catalunya Música serà present a Cervera enregistrant el concert, que també podreu sentir en directe.

Per Santi Riu

Tal com ens comenta el director de la formació –Alfons Reverté–, l’orquestra “vol potenciar el suport a la música del país. I si bé ho hem fet amb autors actuals com Oriol Cruixent i Ramon Andreu recentment, ara busquem la línia de recerca musicològica per descobrir vells tresors musicals”.

El programa està format per la Simfonia a quatre parts, homenatge a Beethoven de Bernat Calvó Puig, el Concert per a violoncel i orquestra d’Enric Morera i la Simfonia núm. 2, en Re major, op. 36 de L. van Beethoven. Per als concerts es comptarà amb la violoncel·lista cerverina Laia Puig com a solista i Alfons Reverté com a director.

La producció ha vinculat la influència de Beethoven –en un moment en què la seva música comença a irradiar tot Europa i amb una Simfonia op. 36 que fa un salt qualitatiu respecte de l’anterior– en compositors com l’osonenc Bernat Calvó Puig, que a finals del segle XIX era prou conegut ¿Però qui és en realitat aquest compositor?

Bernat Calvó Puig i Capdevila nasqué a Vic l’any 1819, fou organista a les esglésies del Pi de Barcelona i també a Santa Maria del Mar, a més de mestre de capella a la basílica de la Mercè i morí a Barcelona l’any 1880 amb un llegat d’unes sis-centes obres.

Va escriure aquesta simfonia pràcticament en un mes –de finals de juliol fins a principis de setembre– per presentar-la a un concurs de les Festes de la Mercè l’any 1877. Com que no va guanyar, l’obra va caure en l’oblit i no s’estrenà fins que el 2012 Jordi Piccorelli la va interpretar en el seu treball de fi de carrera a l’ESMUC.

No hi observem gairebé cap motiu ni estil beethovenià i, per tant, ignorem la raó que dugué el compositor a posar aquest nom a l’obra. En canvi, sí que és ben palpable la influència de Verdi –de fet, no ens hauria d’estranyar, ja que la música italiana era la que més s’escoltava en aquella època.

La Simfonia s’ha pogut reconstruir a partir de quatre manuscrits diferents que Jordi Piccorelli va trobar a l’arxiu dels Caputxins de Sarrià.

Enric Morera

Enric Morera

Enric Morera és un dels exponents del Modernisme a Catalunya i en ell trobem una influència de la música de Wagner. Però lluny de ser tan sols un compositor de sardanes, Morera també té una obra simfònica prou important. El Concert per a violoncel i orquestra és una de les seves obres més significatives. Està dedicat a la seva filla Maria i, que en tinguem constància, s’ha interpretat tan sols cinc vegades al llarg de la història. El va estrenar Gaspar Cassadó al costat de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, sota la direcció de Joan Lamote de Grignon, el 20 de maig de 1917. Aquests mateixos intèrprets en feren la segona audició el 7 de novembre de 1921 en el tercer concert del cicle anomenat Primera Manifestació Simfònica d’Autors Ibèrics. L’Orquestra Municipal de Barcelona la va tornar a interpretar els dies 1 i 3 de març de 1946, amb Josep Trotta al violoncel i el mestre Toldrà dirigint al Palau de la Música. En aquest mateix edifici tornà a sonar els dies 22 i 30 de maig de 1965, amb el mateix Trotta i la direcció de Rafael Ferrer, i s’executà per darrera vegada amb l’OCB el 21 de març de 1981, sota la direcció de Salvador Mas i amb Lluís Claret en la part solista.

Es tracta d’un concert de gran entitat, imbuït de lirisme i passió, que té una durada aproximada d’uns trenta minuts i amb una orquestració que compta amb corda, fustes a dos, dues trompes i timbales. Segons Laia Puig, “l’obra mereixeria estar en repertori. Compta amb un primer moviment grandiloqüent, en una escriptura postromàntica i amb influències de Wagner. Té un segon moviment molt líric i un darrer moviment tècnicament complicat i on l’autor demana molta energia”.

La partitura general de l’obra està editada, però els músics només disposen de les particel·les en manuscrit. És una llàstima i alhora un entrebanc que aquest repertori encara no estigui editat i encara més quan es tracta d’un concert gran que segons Puig, “per moments recorda els Concerts de Schumann o Laló”.

Serà, doncs, un repte i a la vegada un privilegi per a tots els músics donar vida a una obra que ha estat massa temps a l’ombra i que no disposa de referents discogràfics.

 

Notícia original a la Revista Musical Catalana

2-copia

Mort de la Sra. M. Carme Carbonell

Ens dol haver-vos de comunicar que el passat dia 7 de setembre de 2016, va morir la Sra. M. Carme Carbonell, presidenta d’honor de la Fundació Julià Carbonell.
Tots els que formem l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, sentim i compartim el dol per la seva pèrdua. La seguirem recordant i estimant.

Descansi en pau.

Conductor's Baton and Sheet Music --- Image by © Royalty-Free/Corbis

Acadèmia OJC – 2016!

anunci_academia16

Benvolguts i benvolgudes,

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida presenta una nova convocatòria del seu projecte Acadèmia-OJC. El projecte Acadèmia-OJC va néixer amb la vocació de posar l’Orquestra, amb la seva voluntat de servei a tothom, també al servei dels estudiants de música.
En aquest cas adrecem novament el projecte als més grans, als estudiants dels darrers cursos de grau mig o que l’hagin acabat recentment, vinculats a les Terres de Lleida.
L’objectiu és facilitar l’aproximació i el contacte amb una orquestra professional a tots aquells que estan assolint ja nivells d’excel·lència i que es plantegen la música d’una manera seriosa i rigorosa o fins i tot com una possible opció professional futura.
Us convidem doncs a aquesta Acadèmia-OJC 2016 en un procés que s’ iniciarà amb unes proves de selecció i una posterior sèrie d’assajos que culminaran en diversos concerts. L’experiència pedagògica s’iniciarà ja des del moment de preparar i realitzar les proves, seguida del treball preparatori al costat dels professors i professores de l’orquestra i acabant amb els assajos i posteriors concerts.

Instruments convocats
Violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, trompeta, trombó, percussió.

Programa  Acadèmia OJC – 2016!

Rienzi. Obertura                                                    Richard Wagner
Andante spianato e Grande polonaise Op. 22       Frederic Chopin
Obra/es a determinar segons resultats i nivell de les proves de selecció

Piano: Joan Ramon Salamó
Director: Alfons Reverté

Calendari Acadèmia OJC-2016

Proves de selecció (a concretar individualment amb cada aspirant)
Diumenge 10 de gener, tarda.
Dissabte 16 de gener, tarda.
Diumenge 17 de gener, matí.

S’haurà d’interpretar:
Una obra o estudi, a lliure elecció. (Un fragment de 5-6 minuts és suficient. No cal acompanyament de piano).
Passatges de Rienzi – Obertura, de Richard Wagner (Us els trametrem en el moment de fer la inscripció).

Assajos parcials membres Acadèmia OJC – 2016
Dissabte 30 de gener, matí i tarda. (Tarda acabant màxim a les 18’30h).

Assajos tutti
Dissabte 13 de febrer, matí i tarda.
Diumenge 14 de febrer, tarda.
Dissabte 20 de febrer, matí.

Concerts
Dissabte 20 de febrer, tarda-vespre, Os de Balaguer, Monestir de les Avellanes (Commemoració 850 Aniversari).
Diumenge 21 de febrer, tarda, Lleida, Auditori Enric Granados (Commemoració 100 Anys de l’Escola Municipal de Música de Lleida).
Diumenge 24 de juliol, matí i tarda assaig, Cervera, Universitat, 22h. (Concert Inaugural del Festival Internacional de Música Càtedra Cervera Emili Pujol).

Per a inscriure-us adreceu un correu a orquestra@ojc.cat indicant les següents dades:

Nom, Cognoms, Data naixement, Lloc, DNI, Adreça, CP, Població, Comarca, Telèfon fixe, Telèfon mòbil, Correu electrònic, Instrument principal, Centre on estudies o has estudiat, Nivell d’estudis, Professors, Altres instruments      

DATA MÀXIMA D’INSCRIPCIÓ: DIMECRES 23 DE DESEMBRE

Fins aviat!