Mostra totes les entrades de adminojc

Captura de pantalla 2017-05-22 a les 13.21.22

La Julià Carbonell amb Oriol Cruixent i Alba Ventura

Oliana. Església Parroquial Sant Andreu. 20 h

L’OJC s’envolta de dos gran talents com són el compositor català Oriol Cruixent i la reconeguda pianista Alba Ventura.

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC continua una temporada excepcional plena de concerts i d’activitat per celebrar el seu 15è aniversari. En aquesta ocasió ha programat un concert que es podrà viure aquest diumenge, 16 de juliol, a les 20 hores a l’Església Parroquial Sant Andreu d’Oliana i on donarà el protagonisme a dos excepcionals talents musicals catalans.

Per una banda Oriol Cruixent, un dels compositors del país amb més projecció, amb la seva obra “Trinoctium”, on l’espectacularitat de la percussió com a solista i les cordes aportarà una nova visió d’aquestes seccions als oients.

Paral·lelament, també tindrà un especial protagonisme la participació de la reconeguda pianista catalana Alba Ventura, interpretant el Concert op. 15 de Beethoven, conegut com el primer dels cinc concerts que aquest compositor va escriure per a piano.

Un concert dirigit per Alfons Reverté, ple de punts interessants i que s’obrirà amb l’Allegretto de la composició per a orquestra de corda “Palladio”, de Karl Jenkins, escrita el 1995 i que fa referència al gran arquitecte Andrea Palladio.

 

Oriol Cruixent – Compositor, Pianista

Guanyador unànim del 1r premi en el prestigiós concurs internacional de Composició “Dmitris Mitropoulos” (Atenes, 2007), Compositor Resident de l’Ensemble de Percussió “Opercussion”a la Bayerische Staatsoper (2013- 2015), el jove compositor i pianista català Oriol Cruixent disposa d’un extens catàleg de més de 75 opus que inclou composicions per a solo, cambra, cor, orquestra simfònica i òpera. Les seves obres han estat encarregades, interpretades i emeses internacionalment (Philharmonie Berlin, Die Glocke Bremen, Siemens Auditorium München, Musiksaal in der Kongresshalle Nürnberg, Auditorio Nacional de Madrid, Auditori Nacional de Barcelona, Megaro Mousikis Athens, CCM Cincinnati, NCPA-Festival Beijing, Teatro de la ciudad de Shangai, Evian Music Festival, Auditorio de la USACH Santiago de Chile, Conservatori de Zagreb, Conservatori de Bucarest, Bayern4-Klassik, NDR, Catalunya Ràdio, Radio Nacional de España, ERT Greece) a càrrec d’orquestres de prestigi internacional (Münchener Rundfunkorchester, Bremer Philharmoniker, Staatskapelle Schwerin, Deutsches Kammerorchester Berlin, Detmolder Kammerorchester, Nürnberger Symphoniker, Württembergische Philharmonie Reutlingen, Orchestra of Colours Athens, Orquesta de la USACH-Santiago de Chile, OBC-Barcelona).

Enregistraments de les seves obres han estat editats pels segells discogràfics FCEC, Fuga Libera Outhere, EMI, Audite i Naxos/BR-Klassik.

Oriol Cruixent va obtenir el 1999 els Títols Superiors de Piano (Carme Vilà) i de TeoriadelaMúsica a Barcelona (“CSMMB”), obtenint Premis i Mencions d’Honor en Piano, Teoria, Harmonia i Fuga. Cruixent es formà paral·lelament en el violí i el cant, va assistir a cursos de piano amb Ramon Coll i Paul Badura-Skoda i de direcciócorali d’orquesta amb Manel Cabero i Uwe Mund, i fou membre cantor de la capella de música antiga “Capella de Santa Maria del Pi” a Barcelona.

El 2004 obtingué Oriol Cruixent el Títol Superior i el 2006 el Diploma “Meisterklasse” de Composició a la “Hochschule für Musik und Theater” a Múnic (Dieter Acker) com a Becari de la fundació DAAD “Alexander von Humboldt”. Paral·lelament va ampliar la seva formació en direcciód’orquestra amb Ulrich Nicolai, essent el seu assistent el 2004-2005.

En la seva dilatada carrera professional, més enllà de la seva intensa labor com a compositor, Oriol Cruixent ha treballat com a AssistentdeDireccióMusical al “Prinzregententheater” de Múnic (2005-2008) amb Markus Poschner, Oswald Sallaberger, Ulf Schirmer, Alexander Liebreich i Christoph Hammer; com a DocentenCorrepetició a la “Bayerische Theaterakademie August Everding” (destacant en l’acompanyament i improvisació de recitatius al Clavicèmbal, Orgue Positiu i Pianoforte, essent convidat a treballar posteriorment en teatres com l’Opéra Royal de Versailles o l’Opéra de Rouen-Normandie com a Directordecant i “baixcontinu”); com a Directord’Orquestra en enregistraments d’estudi (Bratislava Symphony Orchestra, Deutsches Filmorchester Babelsberg); com a Productorartístic en gravacions d’estudi (Ô-Celli, Fuga Libera Outhere) i com a Pianista, actuant i enregistrant amb músics de prestigi internacional (Kolja Blacher, Jens-Peter Maintz, Claudio Estay), així com amb l’ensemble de Latin Jazz simfònic “Banda do Patio”, amb qui ha realitzat gires amb orquestra com a solista (2010-2014).

 

imagen-1

L’OJC al Monestir de les Avellanes. Un concert amb les campanes com a protagonistes, amb motiu del XIXè Congrés Mundial de Carrilló

Monestir de les Avellanes. Os de Balaguer

L’OJC actuarà amb el carilló mòbil “Bronzen Piano”

S’estrenarà l’obra encàrrec per a carilló i orquestra “Caelesti Luminie” de Martí Carreras

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) portarà aquest divendres, 7 de juliol, al Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer), el seu nou programa on la música simfònica es fon amb la majestuositat de les campanes.

El concert, que tindrà lloc a les 20 hores i serà dirigit per Alfons Reverté, s’emmarca en els actes del Congrés Mundial de Carilló, organitzat per la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, amb seu a Os de Balaguer. L’OJC interpretarà obres de Jenkins, Haydn, Pergolesi, Haendel, Mozart, Faure, etc. i tindrà lloc l’estrena de l’obra encàrrec per  a carilló i orquestra “Caelesti Lumine” de Martí Carreras.

L’OJC estarà acompanyada en aquesta actuació pel Carilló mòbil “Bronzen Piano” amb Koen Cosaert, Margo Halsted, Anna Maria Reverté, Vegar Sandholt i Koen Van Assche com a solistes.

Aquest concert arriba després de la visita de l’OJC, amb aquesta mateixa producció, en un espai també tan emblemàtic com el temple de la Sagrada Família de Barcelona.

 

La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya

La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya és l’associació, sense ànim de lucre, que des de fa prop de 25 anys pretén aglutinar tots els campaners/es i carillonistes que es troben dispersos per la geografia catalana, amb l’objectiu de protegir, recuperar i fomentar tot l’abast cultural, espiritual i musical de les campanes, així com també preservar aquells usos, costums i tocs particulars de Catalunya. En els seus òrgans de govern, que tenen un funcionament totalment democràtic i participatiu, hi ha representants procedents de tot el territori.

Igualment, la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya fomenta l’amistat entre els confrares, facilita la col·laboració mútua entre les colles de campaners i possibilita generar una consciència col·lectiva, compartint anhels i esperances entre els seus membres.

Encara que la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya es tracta d’una associació modesta, en quant als recursos de què disposa, realitza un enorme esforç a fi de desenvolupar diverses activitats, entre les que cal esmentar la publicació de la revista “El Batall”, veritable referència de l’àmbit, i les ja tradicionals Trobades de Campaners a la població d’Os de Balaguer.

Igualment, la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya gaudeix d’un merescut prestigi en l’àmbit internacional, i, en aquest sentit, està federada, participa activament en les activitats organitzades per la World Carillon Federation i organitza el proper Congrés mundial de carillonistes (Barcelona, 2017). Resulta especialment rellevant destacar que tant l’entrada a la Federació com la candidatura per a l’organització del Congrés varen ser acollides per unanimitat. 

Carillo_Bronzen_Piano_Grimbergen

La Julià Carbonell farà un concert al temple de la Sagrada Família en motiu del Congrés Mundial de Carrilló

Barcelona. Sagrada Família

L’OJC actuarà amb la soprano Marta Mathéu i amb el carilló mòbil “Bronzen Piano”

S’estrenarà l’obra encàrrec per a carilló i orquestra “Caelesti Luminie” de Martí Carreras

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) actuarà aquest dimarts, 4 de juliol, en un espai tan emblemàtic com és el temple de la Sagrada Família de Barcelona.

Aquest concert que tindrà lloc a les 20 hores serà dirigit per Alfons Reverté i s’emmarca en els actes del Congrés Mundial de Carilló, organitzat per la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, amb seu a Os de Balaguer. L’OJC interpretarà obres de Jenkins, Haydn, Pergolesi, Haendel, Mozart, Faure, etc. i l’estrena de l’obra encàrrec per  a carilló i orquestra “Caelesti Lumine” de Martí Carreras.

L’OJC estarà acompanyada en aquesta actuació per la soprano Marta Mathéu i el Carilló mòbil “Bronzen Piano” amb Stefano Colletti,  Geert D’hollander, Anna Maria Reverté i  Koen Van Assche.

Aquest programa es podrà tornar a escoltar el divendres, 7 de juliol, a les 20 hores al Monestir de les Avellanes d’Os de Balaguer.

 

La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya

La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya és l’associació, sense ànim de lucre, que des de fa prop de 25 anys pretén aglutinar tots els campaners/es i carillonistes que es troben dispersos per la geografia catalana, amb l’objectiu de protegir, recuperar i fomentar tot l’abast cultural, espiritual i musical de les campanes, així com també preservar aquells usos, costums i tocs particulars de Catalunya. En els seus òrgans de govern, que tenen un funcionament totalment democràtic i participatiu, hi ha representants procedents de tot el territori.

Igualment, la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya fomenta l’amistat entre els confrares, facilita la col·laboració mútua entre les colles de campaners i possibilita generar una consciència col·lectiva, compartint anhels i esperances entre els seus membres.

Encara que la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya es tracta d’una associació modesta, en quant als recursos de què disposa, realitza un enorme esforç a fi de desenvolupar diverses activitats, entre les que cal esmentar la publicació de la revista “El Batall”, veritable referència de l’àmbit, i les ja tradicionals Trobades de Campaners a la població d’Os de Balaguer.

Igualment, la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya gaudeix d’un merescut prestigi en l’àmbit internacional, i, en aquest sentit, està federada, participa activament en les activitats organitzades per la World Carillon Federation i organitza el proper Congrés mundial de carillonistes (Barcelona, 2017). Resulta especialment rellevant destacar que tant l’entrada a la Federació com la candidatura per a l’organització del Congrés varen ser acollides per unanimitat. 

seu500x300

L’òpera ‘Goyescas’, punt culminant de l’Any Granados

concert-Goyescas-Lleida-01

© Òscar Mirón-SEGRE

GOYESCAS d’Enric Granados. Llibret de Fernando Periquet. Lorena Valero. Marta Infante. Albert Montserrat. Àngel Òdena. Cor Anton Bruckner (Júlia Sesé, directora titular; Xavier Pastrana, director convidat). Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC). Dir. musical: Alfons Reverté. Dir. escènica: Llorenç Corbella i Montse Colomé. LA LLOTJA DE LLEIDA. 7 DE MAIG DE 2017.

Per Santi Riu

Poc després d’un segle de l’estrena, així com de la mort del propi Granados, Lleida es vestia de gala el diumenge dia 7 de maig passat per veure la representació de l’òpera Goyescas en una producció ben lleidatana –des de l’orquestra, els directors escènics, part dels solistes i fins i tot responsables de vestuari o maquillatge– al teatre La Llotja.

Goyescas no ha aconseguit un lloc estable als teatres d’òpera mundials. Podem trobar diverses causes per explicar aquest fet, però potser la principal és que l’òpera parteix d’un material musical exquisit però escrit per a piano i, malgrat que s’hagi adaptat i s’hi hagin afegit les parts vocals, és un repte de grans dimensions inventar-se un llibret sobre el material existent. D’això, se n’encarregà Fernando Periquet sense aconseguir trobar una gran trama.

Pràcticament tota la suite per a piano és present a l’òpera, amb algunes inclusions més, com El Pelele o un famós intermezzo, entre d’altres. L’obra està inspirada en les pintures de Goya i pot arribar a ser un repte escènic, tot i que en aquesta ocasió no fou ben bé així. Si bé l’argument és un triangle amorós situat a Madrid a la darreria del segle XIX i amb un final tràgic, la versió que es pogué veure a la capital del Segrià situava la trama a l’època actual, en un intent d’actualitzar l’obra i transportar-la al Parc de la Mitjana de Lleida. Però del referent de Goya a una visió tan moderna i amb un vestuari bàsicament choni hi ha tant d’espai temporal transcorregut que sorprengué més d’un.

Podem entendre que els recursos econòmics no foren il·limitats per fer la producció, però potser un dels handicaps que no es van resoldre d’entrada fou la coproducció amb altres teatres o bé la venda d’un espectacle que ben poques vegades es pot veure escenificat i en un moment tan important com l’Any Granados. I aquí ens ve una important pregunta a la ment. Com es pot tirar endavant una despesa tan generosa com aquesta per fer-ne una sola funció? La representació, que va tenir en general un bon resultat artístic, mereixeria poder exportar-se almenys arreu del país.

concert-Goyescas-Lleida-02

L’orquestració d’Albert Guinovart que sentírem aconseguí treure densitat orquestral a una primera instrumentació més carregada. I l’OJC, que no està habituada a ser al fossat, oferí un resultat global lloable, especialment al final de l’obra –amb un tercer quadre per moments seductor. La formació orquestral sabé extreure l’idiomatisme de Granados, tot exposant-ne l’elegància, la subtilitat, la poesia i la gràcia quan calgué.

Alfons Reverté aconseguí un bon acompanyament dels solistes per part de l’orquestra, que estigué ben empastada i amb un bon equilibri entre seccions. Això sí, la fascinant i nostàlgica melodia de violoncels de l’intermezzo quedà una mica curta de sonoritat en un moment en què no podien tapar pas a ningú.

El fantàstic Cor Anton Bruckner es mostrà impetuós, ben timbrat i projectat en un paper gens fàcil. Situat curiosament al fossat –fet que va obligar a col·locar ballarins i figurants a escena–, tingué una contundència vocal que per moments excedí l’equilibri de forces.

En el quartet de veus solistes destacà per sobre de tot la força dramàtica. La valenciana Lorena Valero –que substituí finalment la soprano prevista– encarnà la cabdal figura de Rosario mostrant elegància i expressivitat en una veu irregular dins l’ampli registre i difícil paper que demana el compositor. Albert Montserrat va fer un Fernando ben construït i oferí alguns dots dramàtics. Marta Infante es mostrà com una mezzo de veu càlida en el paper de Pepa, amb una gran intensitat, sensibilitat i bella matisació que excel·lí també en els greus. La potent veu d’Àngel Òdena, de colors foscos i timbre suggeridor, sumat al seu estat vocal exultant i a la visceralitat que evidencià com a Paquiro fou sens dubte del millor de la tarda.

Una vetllada sens dubte interessant, que omplí el teatre lleidatà, que ens transportà a un ambient certament romàntic, bo i aportant-hi llum, gràcia i alegria, però també una vessant més fosca i dessolada per moments i en un muntatge plenament de signe lleidatà.

Clogué el concert una selecció d’àries de sarsuela per a major glòria dels solistes i dues danses espanyoles a càrrec del cos de ball.

Alfons Reverté dirigí amb intensitat i aconseguí tirar endavant un projecte gens fàcil però del qual tots els lleidatans poden sentir-se orgullosos i esperar una vida operística més rica.

foto-2-Quartet-Teixidor

El Quartet Teixidor i José Menor, i altres músics de l’OJC, descobreixen obres inèdites de Granados

Lleida. Auditori Enric Granados. 20’30 h

S’estrenarà música de cambra de l’autor lleidatà que fins ara mai s’havia interpretat

El Quartet Teixidor, vinculat a l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, s’uneix al reconegut pianista José Menor i a altres músics de l’OJC per oferir un concert emmarcat en l’Any Granados.

Un espectacle musical únic ja que s’interpretarà música de cambra d’aquest cèlebre compositor lleidatà fins ara desconeguda. A excepció del Quintet op. 49, que s’ha anat programant (encara que de manera inusual) a les sales de concert, les altres obres de cambra del repertori no s’han publicat mai i s’han recuperat dels fons de la Biblioteca de Catalunya i del Museu de la Música de Barcelona per poder-les oferir en concert.

Aquest concert tindrà lloc a l’Auditori Enric Granados de Lleida a les 20,30 hores el proper divendres, 26 de maig.

El Quartet Teixidor està format per Irantzu Zuasti, violí; Joan Marsol, violí; Jordi Armengol, viola; i Xavier Roig, violoncel. A més, també hi col·laboraran Santi Riu, orgue; Teresa Espuny, arpa; i Dani Ishanda, percussió.

 

José Menor, un pianista de prestigi

Segons la crítica especialitzada, José Menor és un artista que desafia qualificatius, presentant-se tant com a ambaixador dels nostres compositors històrics (Granados, Albéniz), o com a “revolucionari del seu instrument” (Hèctor Parra), tot explorant l’avantguarda més innovadora i incloent-hi les seves pròpies obres. Qualificat com “un dels més reconeguts pianistes espanyols de la seva generació” (The Daily Telegraph), José s’està establint ràpidament com a valor en alça en el panorama internacional de la música contemporània.

La seva gravació de la integral pianística de Joan Guinjoan va ser aclamada amb quatre estrelles a la prestigiosa revista Fono Forum i qualificada de “fita discogràfica” i “un abans i un després a l’apreciació del piano contemporani del nostre pais” (Melómano).

L’any 2016 José desenvolupa una gira internacional en commemoració del Centenari d’Enric Granados, interpretant Goyescas a sales com Carnegie Hall a Nova York (“an impassioned and eloquent performance”, New York Classical review), “Meet in Beijing Arts Festival” i altres ciutats de la Xina, Festival “Progetto Martha Argerich” a Lugano, i altres centres d’importància mundial.

seu500x300

La Julià Carbonell torna a La Llotja amb l’òpera ‘Goyescas’

Lleida. La Llotja. 19h

L’OJC celebra el seu 15è aniversari a Lleida i també el punt culminant de l’Any Granados amb un gran concert operístic aquest diumenge, 7 de maig, interpretant a la Llotja l’òpera “Goyescas” d’Enric Granados.

Es comptarà amb un repartiment de luxe sota la direcció musical d’Alfons Reverté i amb Lorena Valero, soprano; Albert Montserrat, tenor; Marta Infante, mezzosoprano; i Àngel Òdena, baríton. També hi participarà el Cor Anton Bruckner. La Direcció escènica corre a càrrec de Llorenç Corbella i Montse Colomé.

Aquest concert és un dels punts culminants de la celebració del 15è aniversari de l’OJC i, segons el seu director Alfons Reverté, fa especial il·lusió “pensar que Lleida es pot posar per fi en el camí de moltes ciutats europees del nostre perfil on l’Orquestra de casa ofereix una temporada simfònica i també operística de manera combinada, alhora que manté també una presència continuada al Territori”.

Més info: http://ojc.cat/lojc-de-nou-a-la-llotja-goyescas/

cordes-de-cine

L’OJC presenta a Torrefarrera les seves “Cordes de Cine”

Torrefarrera. Sala Social de l’Ajuntament. 19h

L’OJC ratifica el seu compromís per portar la música simfònica a tots els punts del país i el 30 d’abril portarà a Torrefarrera la producció que presenta Grans Bandes Sonores del Cinema amb el violí de Joan Espina com a protagonista.

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida torna a fer valer el seu lema “El nostre auditori, el Territori” i aquest diumenge, 30 d’abril, visitarà Torrefarrera, en el marc de la 30ª setmana cultural d’aquesta població.

L’OJC portarà a la Sala Social de l’Ajuntament d’aquesta ciutat del Segrià a les 19 hores, la seva producció “Cordes de cine”, després de l’èxit d’aquest programa a Solsona, Térmens, Cervera i Vielha. Sota la direcció d’Alfons Reverté, s’interpretaran obres d’autors com Elgar, Morricone, Herrmann i Williams, entre d’altres.

Cal recordar que, en aquesta producció, el violí és un element primordial gràcies al violinista Joan Espina, el qual serà l’encarregat de posar el so protagonista a les mítiques bandes sonores cinematogràfiques que s’interpretaran durant aquest concert. Es podran escoltar peces extretes de les bandes sonores de “Psicosi”, “La Llista de Schindler” o “El Violinista a la teulada”, entre d’altres.

 

La trajectòria de Joan Espina

Neix a Mollerussa on inicia els seus estudis musicals a l’Escola Municipal amb Jordi-Agustí Piqué i Màrius Bernadó. El 1993 es trasllada al Conservatori de Barcelona per a estudiar amb Agustín León Ara, amb qui obté els Títols Superiors de Violí i de Música de Cambra i Premi d’Honor de violí de Grau Superior. Entre 1999 i 2002 amplia els seus estudis amb José Luis García Asensio i Vicente Huerta a la “Escuela Superior de Música Reina Sofía” de Madrid. Ha participat en nombrosos cursos i classes magistrals, rebent consells de mestres com Mauricio Fuks, Victor Martín, Vadim Repin, Herman Krebbers, Nicolás Chumachenco, Hatto Beyerle, Rainer Schmidt, Walter Levin, Jordi Savall i Salvador Duran.

Ha obtingut diversos premis en concursos nacionals de violí i de música de cambra, essent molts d’ells primers premis.

Ha realitzat nombrosos recitals i concerts de cambra per tot el territori nacional, Europa, Àfrica, Amèrica i Orient Mitjà, realitzant, a més a més, una important tasca de difusió de la música espanyola contemporània, raó per la qual compositors com José Luis Turina, Fabián Panisello o Pedro Vilaroig, entre altres, li han dedicat algunes de les seves obres. Els seus concerts han estat retransmesos per Catalunya Música, Radio Clásica, TVE, Canal Clásico, Canal 33, Telecinco i la Ràdio Nacional Búlgara.

Ha estat concertino de nombroses orquestres, actuant de solista en sales com el Palau de la Música Catalana, L’Auditori de Barcelona, Auditori Enric Granados, Auditorio Nacional de Madrid, etc. sota la batuta de mestres com Giovanni Antonini, Juan José Mena, Jesús López Cobos, John Storgards, etc.

Des de 2006 és membre de l’Orquesta Nacional de España i des de 2008 solista de Violins Segons. És membre de l’Orquestra de Cadaqués i col·labora regularment amb els grups de música antiga ‘Zarabanda’ i ‘Lookingback’ amb violí barroc. És sovint convidat com a concertino de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Actualment toca un violí construït per José Contreras el 1767, cedit gentilment per Luthería Tarapiella S.L.

 

Alfons Reverté, director

El director Alfons Reverté neix a Barcelona, en una família de músics. Es titulà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Instrumentació i Direcció d’Orquestra.

Paral·lelament, cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Amplià els estudis de Direcció d’Orquestra a Anglaterra, seguint els cursos impartits por George Hurst, cap del Departament de Direcció de la Royal Academy of Music de Londres. També treballà a Anglaterra, entre d’altres, amb Lawrence Leonard, Robert Houlighan, Rodolfo Saglimbeni i Michael Rose.

Com a clarinetista és membre de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – OBC des de l’any 1986 així com també de diversos grups de cambra. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres.

En el camp pedagògic, ha estat director de l’Orquestra Simfònica Diaula durant més de vint anys sent-ho en l’actualitat de la Jove Orquestra de la Garriga. Així mateix, és professor a diversos cursos de música de cambra i de pràctica orquestral. Ha col·laborat com a director amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya així com amb diversos conservatoris de l’Estat. Així mateix també és director de l’Orquestra Ars Mèdica del Col.legi de Metges de Barcelona.

Ha dirigit a l’Estat, entre d’altres, l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, l’Orquesta Sinfónica de La Coruña, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Sinfónica Pablo Sarasate de Pamplona, la Banda Municipal de Barcelona, així com també l’Orquestra de Cambra de Cervera i l’Orquestra de Cambra Barcelona 216.

L’any 1999 fou nomenat director assistent de l’OBC, càrrec que desenvolupà fins a l’any 2002, any en que va ser nomenat Director Titular i Artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Fruit d’una primera gira convidat per diverses orquestres argentines i rebuda amb gran èxit de crítica, fou novament convidat per dirigir l’Orquestra Simfònica de San Juan. També ha dirigit recentment les Orquestres del Mittelsächsisches Theater de Freiberg (Alemanya), de la Ràdio de Sòfia (Bulgària), d’Uppsala (Suècia), la Cappella Gedanensis de Gdansk (Polònia), etc. Entre les seves properes invitacions destaquen novament Argentina, Polònia i Rússia.

Paral·lelament, ha dut una intensa activitat operística que li ha permès treballar com a director assistent al costat de prestigiosos directors del panorama líric internacional como Pinchas Steinberg, Giuliano Carella, Christian Zacharias o Marco Armiliato, entre altres i també amb cantants com Maria Guleghina, Ainhoa Arteta, Irina Mishura, José Cura, Marco Berti o Carlos Álvarez, entre molts altres.

 

festival_pasqua

El passional ‘Concert’ de Morera ressorgeix al Festival de Pasqua

© Jordi Prat

© Jordi Prat

VII FESTIVAL DE PASQUA DE CERVERA. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Laia Puig, violoncel. Dir.: Alfons Reverté. Obres de Bernat Calvó Puig, Enric Morera i L. van Beethoven. PARANIMF DE LA UNIVERSITAT. 13 D’ABRIL DE 2017.

Per Santi Riu

En una ciutat de Cervera encara commoguda per la recent mort del jove Jordi Riu –vinculat activament a la vida cultural i musical de la ciutat, i a qui dedicaren el concert tant el paer en cap com la formació orquestral–, el concert simfònic del Festival ens aportà de nou consciència del patrimoni musical català al costat d’una obra universal.

El vigatà Bernat Calvó Puig i Capdevila (1819-1880), que va ser prou reconegut a l’època i deixà un llegat d’unes sis-centes obres, escriví la Simfonia a quatre parts “Homenatge a Beethoven” pràcticament en un mes –de finals de juliol fins a principis de setembre– per presentar-la a un concurs l’any 1877. En no guanyar, l’obra va caure en l’oblit fins que Jordi Piccorelli la va reconstruir i estrenar el 2012. De fet, podríem dir que actualment es troba en una mena de work in progress, per la recerca i posada a punt de materials, i per això se’n pogueren escoltar només els dos primers moviments.

Lluny de trobar-hi un clar estil beethovenià, s’evidencià la influència de Verdi –de fet la música italiana era la que més s’escoltava i agradava a l’època. L’“Allegro moderato” ens aportà una harmonia transparent amb un estil italià proper a una obertura verdiana, mentre que l’“Andante” oferí una harmonia més rica i modulant en un llenguatge personal. L’orquestra en feu una lectura correcta i un punt vital per a una partitura que tampoc té una gran transcendència.

El Concert per a violoncel i orquestra d’Enric Morera fou estrenat el 1917 per Gaspar Cassadó i no ha tingut la continuïtat necessària per poder passar a formar part del repertori habitual. Hi observem un llenguatge viu amb clares influències postromàntiques i una harmonia modulant. Es tracta d’una obra passional, de clar temperament romàntic, imbuïda de lirisme i un punt de grandiloqüència, en què llueix per sobre de tot la figura del solista.

L’“Allegro appassionato” inicial fou conduït per un caràcter efervescent gens llunyà a l’univers schumanià i amb un tractament orquestral força actiu en comparació als altres dos moviments. Un contrastant “Andante” ens acaronà amb una plàcida romança abans de retornar a un clima de convulsió amb l’“Allegro ma non troppo”.

Gran part de l’èxit de la interpretació recaigué en la figura de la solista. I aquí tinguérem la sort de comptar amb una instrumentista que es troba en un moment prou madur per capbussar-se en un profund viatge emocional. Laia Puig realitzà una lectura intensa, extravertida, eloqüent i vigorosa, ben acompanyada per una orquestra que no té un gran paper però que sabé interaccionar perfectament oferint-nos moments emocionants.

Puig explorà i degustà la línia dramàtica que en molts moments ens suggereix Morera, però també una extensa gamma d’emocions que ens conduïren des de l’ambient més fogós fins a la malenconia i el lirisme, a partir d’un bell fraseig i un so càlid però potent.

No sabrem mai què hauria passat si aquest concert hagués caigut en mans de Pau Casals i l’hagués donat a conèixer, però sens dubte l’audició ha estat un bell descobriment. I precisament relacionat amb Pau Casals tinguérem la propina. Un Cant dels ocells tan emotiu com ben declamat a la memòria de Jordi Riu.

Fou l’estiu del 1802 quan Beethoven escriví el famós Testament de Heiligenstad, una carta dirigida als seus germans en la qual es mostrava desesperat per la sordesa incipient que tenia i que no podria guarir. En la carta afirmava que havia pensat en el suïcidi, però que l’art el detingué i l’animà a tirar endavant en aquella desgraciada situació. I en aquest estat, sorprèn trobar-nos una Simfonia op. 36 acabada aquell mateix any, que en lloc de turbulències i angoixes se’ns presenta tan extravertida, brillant i juganera. Es tracta d’una simfonia “lleugera” i que sembla esdevenir-se de les arrels mozartianes.

Alfons Reverté en realitzà una lectura amb uns moviments externs ràpids però sense sobreexcitació, textures clares i bons detalls.

L’OJC executà una pausada introducció abans d’uns contrastants canvis dinàmics en l’“Allegro con brio”, un “Larghetto” de compassos frasejats amb finor, un “Scherzo” de ritmes vius i un “Allegro molto” gairebé humorístic.

En resum, un concert que sabé contraposar el fons de catàleg musical català al costat d’una gran obra universal sense que cap se’n ressentís, i amb unes lectures tan madures com vitals del programa.

festival_pasqua

L’OJC, protagonista del 7è Festival de Pasqua de Cervera

Paranimf de la Universitat. Cervera

 

L’OJC és l’Orquestra Resident d’aquest important certamen de música clàssica catalana

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) torna a protagonitzar com a orquestra resident, una vegada més, el Festival de Pasqua de Cervera, un certamen referent de la música clàssica catalana del nostre país.

El concert tindrà lloc al Paranimf de la Universitat aquest proper dijous, 13 d’abril, i s’interpretarà el bellíssim i poc divulgat Concert per a Violoncel d’Enric Morera, compost, en temps de guerra i revolucions, l’any 1917. En aquest cas, l’OJC comptarà amb la prestigiosa violoncel·lista Laia Puig com a solista i amb el seu director titular, Alfons Reverté, com a director.

El concert girarà també a l’entorn de la figura del compositor alemany L. Van Beethoven. Per una banda s’interpretarà la seva Simfonia N. 2, Op. 36, en Re M. D’altra banda el concert tindrà un caràcter inèdit que el farà summament interessant donat que l’OJC rescatarà una obra homenatge dedicada al compositor alemany que va ser escrita pel vigatà Bernat Calvó Puig a finals del S. XIX.

 

Conferència sobre la recuperació de l’obra de Calvó

Abans del concert, a les 19.30 hores, el Festival de Pasqua ha programat una conferència dels musicòlegs Jordi Picorelli i Josep Maria Gregori, descobridors i recuperadors d’aquesta obra de Bernat Calvó Puig.

 

Laia Puig, violoncel

Després de nou anys de formació a les Universitats de Graz, Basel i Berlin, la violoncel·lista Laia Puig s’estableix a Barcelona per conjugar els seus interessos: l’activitat concertística, la música de cambra, la pedagogia i la gestió cultural.

Laia Puig s’ha presentat com a solista amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana, amb l’Orquestra de Cambra del Garraf al Festival Internacional Pau Casals, Camerata XXI, Orquesta Andrés Segovia, Orquesta Vigo 430, Barcelona Simfonietta, Camerata Musica Wien i ha ofert recitals a tot el territori espanyol.

Laia Puig va fer l’estrena mundial de l’obra inèdita “Concerto Libero” de Xavier Montsalvatge dins el Festival Castell de Peralada l’estiu de 2012.

Laia Puig ha estat guardonada en nombroses ocasions en els concursos Germans Claret, Concurs Nacional Ciutat de Xàtiva, Concurs Internacional de Llanes i Primer Palau de Barcelona.

Les seves gravacions en directe per Catalunya Música han estat retransmeses per la Unió Europea de Radiodifusió.

Actualment compagina la docència al Conservatori Professional del Liceu i de Cervera amb la interpretació. És membre del quartet de violoncels Les Mademoicelli. Ha estat directora artística de la Camerata432 del 2009 al 2016.

Inicià els seus estudis als sis anys sota el mestratge de Marçal Cervera, Sergi Boadella, Richard Talkowsky i Cristian Florea. Posteriorment estudià amb Rudolf Leopold a la Hochschule für Musik und darstellende Kunst Graz (Àustria), Reinhard Latzko a la Musik Akademie der Stadt Basel (Suïssa) i Martin Löhr, solista de la Berliner Philharmoniker, a la Universitat der Künste Berlin (Alemanya). Ha rebut consells de Bernard Greenhouse, Maria Kliegel, Christophe Coin, Philipe Mueller, Asier Polo, Thomas Demenga, entre d’altres. El 2012 finalitzà el Màster de Gestió Cultural a la UOC.

 

Alfons Reverté, director

El director Alfons Reverté neix a Barcelona, en una família de músics. Es titulà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Instrumentació i Direcció d’Orquestra.

Paral·lelament, cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Amplià els estudis de Direcció d’Orquestra a Anglaterra, seguint els cursos impartits por George Hurst, cap del Departament de Direcció de la Royal Academy of Music de Londres. També treballà a Anglaterra, entre d’altres, amb Lawrence Leonard, Robert Houlighan, Rodolfo Saglimbeni i Michael Rose.

Com a clarinetista és membre de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – OBC des de l’any 1986 així com també de diversos grups de cambra. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres.

En el camp pedagògic, ha estat director de l’Orquestra Simfònica Diaula durant més de vint anys sent-ho en l’actualitat de la Jove Orquestra de la Garriga. Així mateix, és professor a diversos cursos de música de cambra i de pràctica orquestral. Ha col·laborat com a director amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya així com amb diversos conservatoris de l’Estat. Així mateix també és director de l’Orquestra Ars Mèdica del Col.legi de Metges de Barcelona.

Ha dirigit a l’Estat, entre d’altres, l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, l’Orquesta Sinfónica de La Coruña, l’Orquestra Simfònica de les Balears, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta Sinfónica Pablo Sarasate de Pamplona, la Banda Municipal de Barcelona, així com també l’Orquestra de Cambra de Cervera i l’Orquestra de Cambra Barcelona 216.

L’any 1999 fou nomenat director assistent de l’OBC, càrrec que desenvolupà fins a l’any 2002, any en que va ser nomenat Director Titular i Artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Fruit d’una primera gira convidat per diverses orquestres argentines i rebuda amb gran èxit de crítica, fou novament convidat per dirigir l’Orquestra Simfònica de San Juan. També ha dirigit recentment les Orquestres del Mittelsächsisches Theater de Freiberg (Alemanya), de la Ràdio de Sòfia (Bulgària), d’Uppsala (Suècia), la Cappella Gedanensis de Gdansk (Polònia), etc. Entre les seves properes invitacions destaquen novament Argentina, Polònia i Rússia.

Paral·lelament, ha dut una intensa activitat operística que li ha permès treballar com a director assistent al costat de prestigiosos directors del panorama líric internacional como Pinchas Steinberg, Giuliano Carella, Christian Zacharias o Marco Armiliato, entre altres i també amb cantants com Maria Guleghina, Ainhoa Arteta, Irina Mishura, José Cura, Marco Berti o Carlos Álvarez, entre molts altres.